Nom i cognoms CURS GRUP

Departament de Química
Escola Municipal de Treball Julia Toledo Tabuenca 2022/ E6
GRANOLLERS

Cicle Formatiu de Grau Superior

DATA DE LLIURAMENT 21/4/23 Laboratori d’Anàlisi i Control de Qualitat
NOTA

DATA D’INICI 20/3/23

DATA DE FINALITZACIÓ 27/3/23
N.
Títol pràctica
pràctica
Calorimetría
9

1. OBJECTIU

La pràctica consta de dues parts. El primer objectiu és determinar la constant de

pèrdua (Co) o capacitat calorífica del calorímetre. El segon objectiu és determinar la
calor de dissolució per tal de comparar-ho amb el valor teòric i treure’n conclusions
sobre el tipus de reacció.

2. RESULTATS

A - Determinació de la constant de pèrdua

Assaig m1 (g) m2 (g) m3 (g) Tif (ºC) Tic (ºC) Te (ºC) Co (J/K)

1 361,38 410,1 507,55 19,9 52,3 39,5 62,37

2 361,46 410,8 507,3 19,9 58,3 42,3 81,88

Mitjana 76,17

a on
m1: Conjunt del calorímetre buit amb tapa, termòmetre i agitador.
m2: calorímetre amb tapa, termòmetre, agitador i aigua freda.
m3: calorímetre amb tapa, termòmetre, agitador, aigua freda i aigua calenta.
Tif: temperatura inicial de l’aigua freda.
Tic: temperatura inicial de l’aigua calenta.
Te: temperatura d’equilibri

B - Determinació de la calor de dissolució

Assaig m1 (g) m2 (g) Ti (ºC) Te (ºC) Qdó (J) Calor Qreacció/

específic mol NaOH
(J/g) (kJ/mol)

1 370,98 471,0 19,8 29,1 8538,8 1707,7 68,31

2 371,18 471,6 20,8 28,8 7351,6 1470,32 58,81

Mitjana 63,56

Valor 44,5
teòric
(kJ/mol)

Er (%) 42,8

a on
m1: conjunt del calorímetre buit amb tapa, termòmetre i agitador.
m2: calorímetre amb tapa, termòmetre, agitador i 100 g d’aigua destil·lada.
Ti: temperatura inicial
Te: temperatura d’equilibri després d’afegir els 4 g de NaOH.

3. CONCLUSIONS

A - Determinació de la constant de pèrdua

L’objectiu de la pràctica s’ha assolit parcialment ja que, per un costat, s’ha

aconseguit determinar la capacitat calorífica del calorímetre però els resultats no han
estat precisos entre els dos assajos.
L’assaig 1 dóna com a resultat 62,37 J/K, mentre que el segon assaig dóna 81,88
J/K. Això suposa una desviació estàndard de 13,79, un valor massa elevat.
Els motius pel qual pot haver succeït aquesta variació són diversos. Per un costat,
pot ser degut a que el calorímetre utilitzat no es troba ben aïllat i aquest permet el
pas de calor de l’interior a l’exterior i viceversa. D’altra banda, la capacitat calorífica o
constant de pèrdua depèn del volum total. Quant més volum, l’experiment pot tenir
variabilitat segons la pared que tingui més a prop el termòmetre ja que la
temperatura no és totalment homogènia en tot el volum.

B - Determinació de la calor de dissolució

En quant a la determinació de la calor de dissolució, aquesta presenta un error

relatiu del 42,8% respecte el valor teòric. Aquest és un valor gens exacte que ens
indica que hi ha hagut errors en el procés. El motiu pel qual pot haver succeït és
perquè s’arrossega l’error del primer apartat, ja que en la fórmula per a determinar la
calor de dissolució és necessari incloure-hi la constant de pèrdua. Per tant, si aquest
últim valor es troba molt allunyat del vertader, això afecta al resultat de la calor de
dissolució.
El tipus de reacció que es dóna és una reacció física, ja que no es produeix cap
transformació química en els àtoms o molècules que componen el NaOH durant el
procés. Aquesta reacció física és exotèrmica, el que significa que allibera calor quan
ocorre. El valor teòric de la seva calor de reacció (Qreacció/mol NaOH) es pot
obtenir a partir de les entalpies de formació a 25ºC (veure annex)
 4. OBSERVACIONS

La constant de pèrdua del calorímetre no pot ser comparada amb cap valor teòric
perquè no en té.

5. ANNEXES

Taula 1. Entalpies estàndard de formació a 25ºC.