T1 Instal Lacions3

TREBALL 1
IDONEÏTAT SISTEMES DE CALEFACCIÓ HABITATGE
INSTAL·LACIONS III, GARQ

Universitat de Girona
Alumnes
Joan Carles Angulo - Jaume Miquel - Aina Miranda - Ansgar Reuss
Professor
Teodor Pulido Sureda
T1 - Idoneïtat sistemes de calefacció habitatge Instal·lacions lll, GARQ
1
Índex de continguts
Objectius 3
Característiques habitatge 4
Valors anuals segons el combustible 5

1. Gas natural 5
2. Gasoil 9
3. Gas propà 11
4. Biomassa (pel·lets i estelles) 13
5. Resistència elèctrica 16
6. Consum amb aerotermia 18
7. Consum amb geotèrmia 19
Comparació entre combustibles 20

1. Rendiments 20
2. Ràtio 21
3. Emissions de CO₂ 21
4. Costos Anuals 22
5. Inversió inicial 23
Comparativa Econòmica i Mediambiental 25
Certificació energètica (CE3x) 26

1. Dades administratives 26
2. Dades generals 26
3. Envolvent tèrmic de l’edifici 27
4. Instal·lacions 31
Conclusió 40
Annex 43
1. Taules de càlcul 43
2. Factures de gas 46
3. Factures de llum 50
2
Objectius
L'objectiu d'aquest treball és entendre i aplicar els càlculs i conceptes apresos, per poder
comparar i decidir quin sistema de calefacció és més idoni, en aquest cas segons l'habitatge
en el qual vivim.
Primerament per obtenir la demanda energètica del nostre habitatge model, hem de mirar el
nostre consum energètic en kWh de les factures de gas canalitzat, i multiplicar-ho pel
rendiment de la nostra caldera. A partir de la nostra demanda, podrem observar els costos
anuals segons els poders calorífics i rendiments de diferents tipus de combustibles (gas
natural, gas-oil, propà, biomassa).
A partir del valor de la nostra demanda, també aconseguirem l'energía elèctrica que caldria
amb resistències, i dividint aquesta pel COP (Coeficient of Performance) de la bomba de
calor coneixerem el nostre consum amb aerotèrmia i geotèrmia.
Per concloure els càlculs, farem una comparació econòmica, una avaluació de les
emissions de CO₂ i trobarem el ràtio global de kWh/m2.
Finalment, es plantejaran les diverses alternatives existents, tenint en compte, a part dels
costos energètics tan variables i fixes, la inversió inicial i les despeses de manteniments
dels diversos sistemes en un espai temporal de mig termini durant els propers 10 anys.
3
Característiques habitatge
L’habitatge que hem utilitzat com a model i com a font de dades per dur a terme aquest
anàlisi, disposa de les següents característiques:
Població Girona
Tipología d’habitatge Plurifamiliar entre mitgeres
Superfície 100m2
Orientació Nord - Est
Any de Construcció 1995
Tipología de cuina Vitroceràmica
Nivell d’aïllament Mitjà
4
Valors anuals segons el combustible
Amb els valors obtinguts de les factures de gas canalitzat del nostre habitatge, serem
capaços d'analitzar i preveure el consum energètic real en primer lloc, i hipotètic en el cas
del gas-oil, la biomassa, el propà, l'aerotèrmia i geotèrmia.
I finalment amb aquestes dades compararem els seus consums energètics variables i fixes,
les despeses econòmiques que comporten i la repercussió que té al medi ambient en
emissions de CO₂ cada sistema, per així determinar quin seria el millor en el nostre cas.
1. Gas natural
1.1. Caldera convencional
En primer lloc, utilitzant la factura de gas de l'habitatge d'exemple, n'obtindrem el consum

energètic en kWh, de cada un dels períodes bimensual durant el transcurs d'un any
aproximat, en el nostre cas, de 368 dies. Seguidament, ho multiplicarem pel rendiment de la
caldera per determinar la demanda que necessitarà el nostre habitatge per ser calefactat
(dada que farem servir per als altres combustibles).
A partir dels Kwh i els dies obtinguts en la factura en calcularem els costos fixos i els costos
variables provinents del consum de gas.
Càlcul del Cost Variable
En aquesta part del càlcul, tindrem la part que és diferent a cada factura. El cost total es
calcularà multiplicant el consum amb un preu d'euros per kWh, que és un valor que
fluctuant. En el nostre cas aquest preu variable està format per la suma dels €/kWh del
consum de gas del període o el més en què ens trobem en cada factura m i els €/kWh de
l'impost especial sobre els hidrocarburs. Així doncs, el procediment seria el següent::
5
Càlcul del Cost Fix
En aquesta part trobarem aquest cost afegit a la nostra factura, que és un preu fix que
s'aplica en funció del període de temps (dies) que hi ha hagut de consum.
A la factura trobem dos preus (€/dia) diferents dins d'aquest concepte de preu fix. Un és el
terme fix i l'altre el lloguer de comptador de gas. Amb el sumatori d'aquests dos conceptes
obtenim el preu fix en funció dels dies. Per l'obtenció del Cost fix final de cada factura caldrà
multiplicar el preu obtingut pel període de dies que afecti cada factura.
Finalment, amb la suma d'aquests dos costos obtinguts en cada factura podem saber el cost
total de consum de gas. Seguidament, és necessari aplicar el percentatge d'impostos IVA
existent. En aquest cas és del 21% i no ha sofert cap canvi en tots els períodes.
Emissions de CO2
Un cop elaborat l'anàlisi, ens disposem a calcular els kg de C02 que emetem anualment
amb aquest combustible i amb aquest consum en concret. Per això, necessitem saber el
consum anual (en el nostre cas és una mica més, 368 dies anuals) i també ens cal saber un
factor d'emissió de CO₂ del Gas Natural (kg de CO₂ / kWh). Llavors hem multiplicat aquests
dos valors, i hem obtingut el kg de CO₂ que hem enviat durant l'últim any a l'atmosfera.
6
1.2. Caldera de condensació
Pel que fa al tipus de combustible utilitzat serà el mateix, el gas natural. L'única variació serà
el rendiment de la caldera. En millorar les prestacions de la caldera el seu rendiment serà
superior a la convencional, això farà que disminuir el volum de gas que es consumeixi de la
companyia. En aquest cas farem l'operació inversa que en l'altre cas. Les dades de la
demanda en kWh obtingudes anteriorment seran les mateixes, perquè aquestes són els
necessaris per calefactar l'habitatge fet servir d'exemple.
Amb la demanda i el nou rendiment de la caldera de condensació podrem aconseguir el

consum de gas que ens arribarà en la factura.
7
Càlcul del Cost Fix i Variable
A partir d'aquest nou consum obtingut es podrà aplicar els mateixos preus variables i fixos
en els Kwh i els dies de cada període. D'aqueta manera obtindrem els nous costos i
aplicarem els impostos que els pertoqui i obtindrem els costos totals de la factura que
tindríem amb una caldera de condensació.
Emissions de CO2
Aplicant el mateix criteri per les emissions de CO2 en el nou consum de gas obtenim els
següents resultats:
8
2. Gasoil
Un cop hem obtingut la demanda requerida per a l'habitatge, podem obtenir les despeses
energètiques i econòmiques que tindríem amb el mateix habitatge però amb diferents
combustibles, en aquest cas analitzarem el Gasoil.
Primer de tot, hem de definir diferents valors. Hem considerat un rendiment de la caldera de
Gasoil del 80% i el PCS s'ha obtingut via online.
Font: "Poder calorífico en kw del gasoleo C, butano y pellet. (s. f.).

http://petromercado.com/blog/37-articulos/182-poder-calorifico-en-kw-del-gasoleo-c-butano-
y-pellet.html”
Partint de la demanda comuna en tots els casos i amb el rendiment de la caldera podem
trobar el consum en Kw/h de gasoil que necessitarem. Seguidament, utilitzarem el PCS per
convertir aquest consum de KWh a Litres.
Fent recerca per internet, trobem el preu mig al qual es ven el Gasoil a Catalunya, per tant,
és el preu que hem agafat de referència per fer els nostres càlculs. Amb aquest valor,
multipliquem els litres que hem obtingut en un pas anterior per aquest 0,88 €/l i n'obtindrem
el que hem de pagar a cada factura, i si sumem totes les factures, trobarem el preu que
pagarem anualment.
S'ha buscat el preu per litre del gasoil en la província de Girona durant les dates afectades
per la comparativa. S'han obtingut uns preus mitjos mensuals, dels quals s'ha buscat un
valor promig anual de 0,7132 €/l sense IVA
Font: "Evolución del precio Gasoil Calefacción en Girona. (s. f.). ClickGasoil.
https://www.clickgasoil.com/p/evolucion-del-precio-gasoil-calefaccion-en-girona"
9
Multiplicant el Consum en litres amb el preu per litre promig obtindrem el cost total per cada
període i finalment li aplicarem el percentatge d'impostos corresponent per aconseguir els
costos totals que suposarà calefactar aquest habitatge amb gasoil.
Emissions de CO2
Seguint el mateix criteri que amb el gas Natural trobarem les emissions del gasoil utilitzant
els factors corresponents per aquest combustible
10
3. Gas propà
El procediment a seguir amb el gas propà serà el mateix que amb el gasoil partirem de la
mateixa demanda de tots els casos. Pel que fa al rendiment de la caldera en el gas propà
serà el mateix que en la caldera de gasoil per tant, fins aquí obtindrem resultats idèntics.
El gas butà es comercialitza i s'aplica el preu en funció dels kg de combustible. Per tan és
necessari trobar el Consum d'aquest en Kg. Per convertir el Consum de Kwh a kg s'ha
buscat el valor del PCS del gas butà. En aquesta taula obtinguda en el model de
l'assignatura s'observa un valor d'aquest de 13.97 KWh/kg.
11
De la mateixa manera que amb el gas-oil s'ha buscat el preu promig del gas en tot el
període del 2021-22 s'ha obtingut un valor mitjà en diverses companyies distribuïdores de
1,92 €/kg.
Font: "Preciogas. (2022, 3 octubre). Precio del gas propano a granel. preciogas.com.
https://preciogas.com/instalaciones/glp/propano/precio/granel"
Amb aquests valors podrem aconseguir el Cost Total
Emissions de CO2
Finalment, hem calculat les emissions de CO₂ amb el factor d'emissió del Gas-oil, i l'hem
multiplicat pel consum anual, així hem obtingut els kg de C02 emesos a l'atmosfera durant
un anv.
12
Al dividir aquest valor per el PCS del propà es pot obtenir que equivalen a 0.254
kgCO2/kWh
4. Biomassa (pel·lets i estelles)

En el càlcul del consum de biomassa utilitzarem els mateixos criteris que els anteriors. Pel
que fa al pel•let la seva caldera tindrà un Rendiment del 0,78, mentre que en les estelles
serà més baix, de 0,75. Amb la demanda i el rendiment podrem trobar el consum de la
mateixa manera que s'ha fet en els casos anteriors
El valor del PCS de la biomassa pot variar en funció de diversos factors com la humitat. S'ha
determinat un valor aproximat d'aquest en funció de les taules proporcionades pel document
"Energia de la biomassa" Redactat per l'IDAE i el ministeri de indústria i comerç Espanyol.
13
Amb el valors de Pcs podrem trobar la quantitat de Kg necessaris de cada material haurem
de consumir per satisfer la demanda
4.1. Pel·let
4.2. Estelles
14
Els preus per Kg de pellest i estelles s'han trobat via online. S'ha determinat els valors
promig en l'any 2021 de 0.352€/kg depellet i 0.126€/kg de estelles
Font: "Precios de la astilla para uso doméstico en España | AVEBIOM. (s. f.).
https://www.avebiom.org/sites/default/files/ipb/IPB-indice-precios-astilla-AVEBIOM-4T2021.p
df"
Font:" Precios del pellet, astilla y hueso en 1T de 2021 a consumidor final. (2021, 8 junio).
AVEBIOM.
https://www.avebiom.org/biomasanews/pellets-y-otros-biocombustibles/precios-del-pellet-ast
illa-y-hueso-en-1T-2021"
Pel·let
Estelles
Emissions de CO2
Finalment, analitzarem la quantitat de CO₂ enviat a l'atmosfera, això ho podem analitzar

gràcies al factor d'emissió de la biomassa. Llavors, aquest valor el multipliquem amb el
consum anual i obtenim el kg totals de CO₂ que hem enviat a l'atmosfera en un any.
15
En els dos casos tan de pellet com de estelles els valor de kg de CO2 és el mateix. Aquest
s'aplicarà sobre el consum de cada un dels casos.
Pellet Estelles
5. Resistència elèctrica
Una vegada que hem contrastat els combustibles de combustió passarem a les resistències
elèctriques. Es vol trobar el cost que tindria calefactar i aportar tota la demanda d’ACS al pis
de referència.
Per a trobar aquest preu final hem utiltzat els següents valors:
- La demanda es la mateixa que en la resta de combustibles per a poder comparar els

diferents resultats
- El coeficient de rendiment (COP) l’hem considerat com a 1
- El preu d’entrega (variable) en €/kWh l’hem extret de les factures d’electricitat i varia
més a més.
Per a calcular-ho, hem sumat l’electricitat utilitzada en punta, vall i pla (kWh) i ho
hem dividit per el total que s’ha pagat aquell mes.
Com les factures van més a més i la demanda la tenim de manera bimensual un cop
hem calculat el preu variable mensual s’ha fet la mitjana entre els dos mesos
16
- El preu fix de la potència contractada també l’hem extret de les factures

d’electricitat, ja que també sofreix variacions mes a mes
Per a calcular-ho hem sumat les potències contractades en pla i vall (€/kW any) i ho
hem dividit per 365 per trobar el cost per dia
- El cost final surt de sumar el preu variable bimensual amb el fixe i aquest resultat
sumar-lo amb la resta de mesos, incorporant també l’IVA
17
Cost medioambiental
Al contrari que amb els combustibles anteriors que emeten una quantitat fixe de CO2 per
cada kW consumit amb l’energia elèctrica no es pot realitzar aquest càlcul, degut a que
depèn de cada empresa elèctrica. Les fonts d’energia de les elèctriques, a més, pot variar
durant el moment del dia, ja que es poden utilitzar diferents combustibles indistintament: en
hores de molta llum i vent predominen les fonts solars i eòliques, mentre que durant la nit
segurament les predominants son les de combustibles fòssils i les nuclears.
Si es volgués fer una recerca molt escrupulosa, seria possible anar a cercar la procedència
de l’energia de la companyia contractada per el pis durant tot l’any, ja que les empreses
estan obligades a presentar aquestes dades. Tot i així aquest no es el punt del treball i les
variacions mes a mes serien tan grans que no permetrien extreure conclusions fiables
6. Consum amb aerotermia

Per a l’anàlisi de la generació d’energia calorífica i d’ACS amb un sistema d’aerotèrmia
seguirem utilitzant la mateixa demanda, però hi ha altres punts que canviaràn:
- El COP es variable depenent del bimes en el que ens trobem i són dades aportades
per el professor. Durant els mesos d’estiu el cop es més alt, arribant a 6; mentre que
durant l’hivern es desploma i arriba a valors de 2,5
- El preu d’entrega variable es 0,16 €/kWh i també es una dada aportada per el
professor
- La potència contractada es calcula multiplicant els m2 del pis per l’energia
necessària per a clalefactar-los (100W/m2) i es divideix per el COP mínim del
sistema de generació (2.5 en el nostre cas) per a extreure els kW necessaris
-
Cost medioambiental
A l’igual que amb el consum d’electricitat amb resistències, no es possible determinar els kg
de CO2 emesos a l’any
18
7. Consum amb geotèrmia

La darrera tipologia de consum es la geotèrmia, que manté igualment la demanda d’energia
peró si que te alguns canvis en altres valors:
- El COP segueix sent variable de bimes en bimes amb valors entre el 9 en estiu i 4.5
en hivern. Son dades aportades per el professor
- El preu d’entrega es manté en 0.16 i segueix sient una dada aportada per el
professor
- La potència contractada si que soferix canvis, ja que enlloc de dividir els 10kW que
ens dona l’espai en relació als seus m2 per 2.5 es divideix per 4.5 (el COP més petit)
i dona una poténcia necessària de 2.22 kW
-
Cost medioambiental
A l’igual que amb els dos consums anteriors, no es possible recercar si de manera indirecta
s’emet CO2 a l’atmosfera. De manera directa es pot dir que es tracta d’un sistema
generador d’energia neta, ja que per la seva utilització no s’allibera cap gas d’efecte
hivernacle a l’atmòsfera.
Tot i així, sí que es produeix un impacte sobre el terreny a causa de l’excavació necessària
per a instal·lar aquest tipus de sistema generador.
19
Comparació entre combustibles

Per poder determinar quin sistema de calefacció és el més encertat pel nostre habitatge,
hem de fer una comparació entre ess diferents tipus de combustible disponibles. Per tal de
mantenir l'objectivitat de la comparació, es realitzarà de forma numèrica tenint en compte el
cost de la matèria prima de combustió, el rendiment de les diferents màquines, la quantitat
d'emissions de CO₂ i els preus anuals i totals que suposaria cada sistema.
1. Rendiments
En primer lloc, compararem el rendiment de les màquines:
Sistema de calefacció Rendiment
Gas Natural 0,88
Gas Natural (Caldera de Condensació) 0,99
Gas-oil 0,80
Propà 0,80
Biomassa: Pellet 0,78
Biomassa: Estella 0,75
Resistència Elèctrica COP: 1
Geotèrmia COP: 4.5
Aerotèrmia COP: 3,88 (per mitjana anual)
Segons aquestes dades, podem observar que el sistema més rendible pel que fa a
rendiment és la caldera de condensació de gas natural, amb un 98% de rendiment, mentre
que la biomassa d'estella i la biomassa de pellet són les més desfavorables, amb un
rendiment del 78% i 75% respectivament.
Si observem el Coefficient of performance (COP), podem veure que el més favorable és la

geotèrmia amb un rendiment de 4.5, mentre que el més desfavorable és la resistència
elèctrica amb un COP 1.
Una vegada hem comparat les dades, cal dir que aquest valors tractats, son teòrics, i que
poden variar en funció del fabricant, del tipus de caldera, del manteniment que s'ha dut a
terme en aquesta i del lloc on s’ha instal·lat.
20
2. Ràtio
A continuació compararem els diferents ràtios segons el tipus de combustible:
Sistema de calefacció Ràtio (kWh/m2)
Gas Natural 114,20
Gas Natural (Caldera de Condensació) 101,51
Gas-oil 125,62
Propà 125,62
Biomassa: Pellet 128,84
Biomassa: Estella 134,00
Resistència Elèctrica 100,50
Geotèrmia 21,04
Aerotèrmia 32,12
Aquestes dades corresponen al rendiment de cada tipus de combustible i venen

determinades pels kWh/m2 que es produeixen a l'habitatge, per la qual cosa els que tenen
una ràtio més baixa seran més eficients.
Podem veure que la majoria dels combustibles tenen una ràtio entre 100 i 120 kWh/m2,
sortint-se d'aquesta mitjana només l'aerotèrmia i la geotèrmia, que destaquen amb els
valors més baixos (32,12 i 21,04 kWh/m2 respectivament), mentre que la biomassa d'estella
destaca per ser la menys eficient (134,00 kWh/m2).
3. Emissions de CO₂
En tercer lloc, compararem les emissions de CO₂ causades per cada combustible:
Sistema de calefacció Kg de CO₂ per any Factor emissor de CO₂
Gas Natural 2877,89 0,252
Gas Natural (Caldera de 2558,13 0,252
21
Condensació)
Gas-oil 3906,85 0,311
Propà 3190,81 0,254
Biomassa: Pellet 231,92 0,018
Biomassa: Estella 241,19 0,018
Resistència Elèctrica 0 0
Geotèrmia 0 0
Aerotèrmia 0 0
Sense dubte el combustible més contaminant és el gas-oil, amb quasi 4000 kg de CO₂
anuals. Per això, tenint en compte la seva rendibilitat baixa i els seus costos anuals, sol ser
l'opció més desaconsellada, ja que avui en dia tenim altres opcions més eficients i menys
contaminants.
També s'ha de dir que mentre que per norma general les energies renovables tenen
rendiments més baixos, les seves emissions de CO₂ són nul·les, per la qual cosa són les
més ecològiques i tenint en compte la situació actual del planeta, són molt recomanables.
4. Costos Anuals
Sistema de calefacció Cost anual
Gas Natural 710,43 €
Gas Natural (Caldera de Condensació) 646,04 €
Gas-oil 1064,87 €
Propà 2089,09 €
Biomassa: Pellet 751,59 €
Biomassa: Estella 484,96 €
Resistència Elèctrica 2884,69 €
Geotèrmia 462,52 €
Aerotèrmia 730,93 €
Per entendre millor els costos anuals, hem de tenir en compte que van directament
relacionats amb el rendiment del combustible, ja que com menor és el rendiment, més
combustible haurem d'utilitzar.
22
Cal destacar que tot i que els preus dels gasos s'han elevat aquest últim any, el més car
continua sent la Resistència Elèctrica, pel fet que a causa de la seva baixa eficiència,
genera més demanda energètica, resultant en un cost de 795 € anuals més que el proper
més car, que és actualment el propà.
5. Inversió inicial
Sistema de calefacció Inversió inicial €
Gas Natural 1500 €
Gas Natural (Caldera de Condensació) 1700 €
Gas-oil 2700 €
Propà 2100 €
Biomassa: Pellet 10.000 €
Biomassa: Estella 17.200 €
Resistència Elèctrica 2200 €
Geotèrmia 22.400 €
Aerotèrmia 16.090 €
Els preus d'aquesta taula, són només orientatius, ja que són diferents segons el comercial
de compra, el tipus de maquinària que escollim, el preu de la instal·lació, etc. Així i tot com
podem observar com hi ha grans diferències entre ells, perquè depenen de molts factors.
El més assequible en primera instància és el Gas Natural sense caldera de condensació,

però avui en dia ja no té cap sentit, pel fet que amb caldera de condensació és molt més
eficient i menys contaminant.
Com es pot veure, l'opció més cara és la geotèrmia, perquè comporta un gran esforç a la
instal·lació i també hi cal fer una excavació al terreny.
6. Costos revisions manteniment anual
Sistema de calefacció Cost anual de manteniment
Gas Natural 110 €
Gas Natural (Caldera de Condensació) 110 €
Gas-oil 175 €
23
Propà 120 €
Biomassa: Pellet 200 €
Biomassa: Estella 250 €
Resistència Elèctrica 50 €
Geotèrmia 0€
Aerotèrmia 70 €
El manteniment, en comparació amb la resta de preus pareix bastant econòmic, però no

s'ha d'infravalorar la seva importància, ja que pot afectar greument al funcionament,
rendiment i la vida útil del sistema.
Els més cars podem veure que són els sistemes que utilitzen biomassa, especialment
l'estella amb una mitjana de 250 € anuals, mentre que altres com l'aerotèrmia i geotèrmia
són molt econòmics, ja que el manteniment és quasi nul, i només cal fer revisions.
7. Costos a llarg termini - Sense inversió inicial
Sistema de calefacció Costos a llarg termini (10 anys)
Gas Natural 8.204,33 €
Gas Natural (Caldera de Condensació) 7.560,38 €
Gas-oil 12.398,67 €
Propà 22.090,88 €
Biomassa: Pellet 9.515,86 €
Biomassa: Estella 7.349,62 €
Resistència Elèctrica 29.346,91 €
Geotèrmia 4.625,23 €
Aerotèrmia 8009,33 €
En últim lloc, veiem els costos a llarg termini dels diferents sistemes i combustibles i cal dir
que tenen en compte molts de factors, així i tot una gran part depèn del rendiment de la
maquinària.
Així doncs, podem veure que la resistència elèctrica al cap de deu anys ens costaria
29.346,91 €, convertint-se en primera instància en l'opció més cara, mentre que les calderes
de gas i l'aerotèrmia, tenen un preu molt més assequible rondant els 8000 €.
24
Comparativa Econòmica i Mediambiental
En l'àmbit econòmic, el gas natural i el gas propà suposen una despesa inferior. Tanmateix,
sistemes més mediambientalment correctes com és la biomassa o la geotèrmia alguns
sobrepasen els 20000 € i per tant suposen un cost superior.
En l'àmbit mediambiental, hi ha diferències més rellevants. La biomassa de pellet i estella

amb valors entre els 2300 i 2500 kg de CO2, presenta el valor més notable dels altres
combustibles. En canvi el gasoil, és el gas més emissiu presenta 39068,52 Kg de CO2 al
llarg de 10 anys.
En conclusió, l'ús de sistemes mediambientalment correctes com és el pellet o l'estella,

representen costos notablement superiors als sistemes tradicionals de gas. Tanmateix, els
sistemes com l'aerotèrmia i la geotèrmia, fan rendible l'ús de l'electricitat com a matèria
primera per calefactar l'habitatge.
25
Certificació energètica (CE3x)
Per a dur a terme la certificació energètica de l’habitatge del cas d’estudi, utilitzarem el
programari informàtic CE3x, mitjançant les dades que disposem del conjunt de la llar i, les
obtingudes durant l'anàlisi realitzat, seguirem un conjunt de passos per calcular i generar
etiquetes d’eficiència energètica per els diferents supòsits que hem comparat durant aquest
treball, per determinar la idoneïtat del sistema d’ACS i calefacció que requereix l’immoble.
1. Dades administratives
Per tal d’iniciar el procés per a dur a terme la certificació energètica de l’habitatge ubicat
dins un edifici plurifamiliar, situat al carrer Pau Casals nº 10, 5è 3r, de Girona, obrim el
programari informàtic CE3x i, a continuació, introduïm les dades administratives que fan
referència a la localització, el client i el tècnic certificador.
2. Dades generals
Seguidament, continuem introduïnt les dades generals de l’habitatge, posant especial
atenció a l’any de construcció, ja que això ens permet identificar quina era la normativa de
vigència d’aleshores. També caldrà introduïr la ubicació de l’habitatge. Aquest fet, permetrà
que el programa identifiqui automàticament la zona climàtica del mateix.
Per acabar amb aquest pas, caldrà introduïr les dades referents al propi habitatge, com per
exemple la superfície i l’alçada lliure entre plantes, així com també la demanda diària d’ACS
que, al tractar-se d’un habitatge de 4 habitacions, li corresponen 140L/dia, doncs segons
esmenta el CTE, per a 4 dormitoris es comptabilitzen 5 usuaris a 28L/dia cadascun d’ells.
26
3. Envolvent tèrmic de l’edifici

3.1. Cobertes
Ja que l’edifici no disposa de coberta en contacte amb l’exterior, sinó que just a sobre seu,
ocupant la mateixa superfície en planta, s’hi troba un pis idèntic al del cas d’estudi, no
s’incorpora cap paràmetre referent a cobertes pel què fa a envolvent tèrmic.
3.2. Façanes
L’habitatge tant sols disposa d’una façana en contacte amb l’exterior, orientada a Nord-Est.
Aquesta és d’obra vista, amb cambra mitjanament aïllada i envà enguixat per l’interior
Paral·lelament, aquest immoble té el seu simètric, orientat a Sud-Oest. Ambdós habitatges,
estan separats verticalment per una paret mitgera de dues fulles de 15 cm separades
poquet una respecte l’altre i sense aïllament tèrmic ni acústic.
Així doncs, introduïm les dades que ens sol·licita el programa i creem l’element façana
d’envolupant tèrmic.
27
3.3. Mitgeres
Com hem fet i comentat amb anterioritat en el cas de les façanes, per tal de crear la mitgera
que separa l’habitatge d’estudi del seu simètric, introduirem les dades que sol·licita el
programa per tal de crear l’element d’envolupant tèrmic “mitgera” i continuar amb el procés.
28
3.4. Obertures - Finestres
L’única façana que disposa el pis d’estudi, orientada a Nord-Est, disposa sis finestres
batents que permeten ventilar les diferents estances de l’habitatge. A més també disposa de
quatre balconeres que permeten accedir a un balcó gran.
Amb aquestes dades i, omplint els camps que cal emplenar, com per exemple el perentatge
de marc, d’entre d’altres, podrem crear l’element de l’envolvent tèrmic “finestra”.
3.5. Obertures - Balconeres
Repetirem el pas anterior modificant les dades que calguin per tal de crear l’element de
l’envolupant tèrmic “balconera”.
29
3.6. Ponts tèrmics - per defecte
Per acabar creant els elements que conformen l’envolupant tèrmic, crearem l’element “pont
tèrmic”, assignant els elements que son atribuïbles a l’habitatge del cas d’estudi, com per
exemple, els pilars integrats en façana o les caixes de persiana.
30
4. Instal·lacions
Una vegada introduïdes les dades administratives i generals i, haguem creat els diferents
elements que conformen l’envolupant tèrmica, continuarem creant, per separat, equips
mixtes de calefacció i ACS, els analitzats durant l’estudi. D’aquesta manera, podrem
calcular i obtenir diferents etiquetes d’eficiència energètica de l’immoble i podrem
comparar-les per concloure l’estudi, determinant quin dels supòsis que donarà resposta a
la demanda de calefacció i ACS d’aquesta llar, és més idoni.
4.1. Equip mixte calefacció i ACS - Caldera gas natural - Estàndard
31
4.2. Equip mixte calefacció i ACS - Caldera gas natural - Condensació
32
4.3. Equip mixte calefacció i ACS - Caldera gasoil C - Estàndard
33
4.4. Equip mixte calefacció i ACS - Gas liquat de propà - Estàndard
34
4.5. Equip mixte calefacció i ACS - Caldera de biomassa - Pel·let
35
4.6. Equip mixte calefacció i ACS - Caldera de biomassa - Estella
36
4.7. Equip mixte calefacció i ACS - Caldera elèctrica - Estàndard
37
4.8. Equip mixte calefacció i ACS - Bomba de calor elèctrica - Aerotèrmia
38
4.9. Equip mixte calefacció i ACS - Bomba de calor elèctrica - Geotèrmia
39
Conclusió
Després d’haver analitzat, tractat i comparat les dades de referència a demandes i consums
d’energia que donen resposta a les sol·licitacions de calefacció i ACS de l’habitatge del cas
d’estudi, pretenem concloure aquest treball exposant quin sistema és més idoni per a
aquest immoble, essent coherents amb el raonament lògic.
Cal esmentar que, en molts casos, la idoneïtat del sistema no vindrà donada per que hagi
superat als altres supòsits estudiats, sinó que ho serà degut a la coherència de la proposta,
doncs no sempre es podran implementar en aquesta llar els diferents sistemes mixtes de
calefacció i ACS analitzats.
COSTOS ANUALS I A LLARG TERMINI
El sistema mixte de calefacció i ACS per resistències elèctriques és el que presenta uns
costos anuals i a llarg termini més cars degut al baix rendiment de la maquinària, fet que
implica uns costos anuals desorbitats en comparació als diferents sistemes analitzats
SISTEMA INCOHERENT
El sistema mixte de calefacció i ACS de Geotèrmia és el més económic en costos anuals

però no és viable pensar per a aquest habitatge instal·lar-hi aquest sistema SISTEMA
INCOHERENT
El sistema mixte de calefacció de Biomassa de pel·let i d’estella, és el següent més

económic però tampoc és viable pensar en incorporar aquest sistema en aquest immoble
degut a les dimensions del propi habitatge, així com tampoc pel què fa a instal·lacions
existents de sortides de fums SISTEMA INCOHERENT
El sistema mixte de calefacció i ACS de Gas-oil, té un cost anual intermig, rondant els
12.000 €, però tampoc es viable la incorporació d’aquest sistema en el nostre habitatge
d’estudi degut a la falta d’espai i la necessitat d’instalar un dipòsit. SISTEMA INCOHERENT
El sistema mixte de calefacció i ACS de Propà, és costós anualment i, a més, no es viable,

doncs no es pot incorporar un diposit de propà a l’habitatge i, a la zona on es troba ubicat no
hi ha servei existent de canalització d’aquesta font d’energia SISTEMA INCOHERENT
Sistema mixte de calefacció i ACS de Gas Natural amb caldera de condensació, sería la
opció més encertada amb menys canvis al sistema existent i és la següent proposta més
económica pel què fa a costos anuals SISTEMA COHERENT
Sistema mixte de calefacció i ACS d’Aerotèrmia té un cost anual una mica més elevat que la
geotèrmia i que la caldera de gas natural de condensació, però comporta grans avantatges
mediambientals i d’eficiencia energètica. A més, no cal modificar la instal·lació existent a
l’habitatge per a implementar-hi aquest sistema. SISTEMA COHERENT
40
INVERSIÓ INICIAL
El sistema mixte de calefacció i ACS de geotermia es la que suposa realitzar una inversió
inicial més elevada (22.400,00€). A més, és inviable implementar-la en aquest habitatge.
SISTEMA INCOHERENT
Altres sistemes mixtes de calefacció i ACS amb una inversió inicial elevada son ambdós
casos analitzats de biomassa; Biomassa de Pellet (10.000€) i Estrella (17.200€) . Aquests,,
son sistemes inviables d’aplicació en aquest tipus d’habitatge. Doncs aquest, no disposa de
sortides de fums existents ni d’espais prou generosos per enquibir aquestes instal·lacions.
SISTEMA INCOHERENT
El sistema mixte de calefacció i ACS de propà en primera instància pot semblar coherent, ja
que només suposa una inversió inicial de 2100 €, tot i així hem de tenir en compte que
actualment no és posible la instal·lació d’aquest sistema, perqué no es disposa de connexió
a cap xarxa de subministrament d’aquesta font d’energia ni tampoc es pot incorporar un
diposit del mateix dins el tipus d’habitatge d’estudi. SISTEMA INCOHERENT
El sistema mixte de calefacció i ACS de gasoil, comporta una inversió inicial semblant a la
del propà, pel que també pot semblar coherent, tot i així a diferència d’aquest, el gasoil no
és pot instal·lar ja que hauria de tractar-se d’un sistema de calefacció centralitzat per tot
l’edifici, amb una sala adient per poder instalar un dipòsit del combustible així com també la
caldera. SISTEMA INCOHERENT
El sistema mixte de calefacció i ACS amb una inversió inicial elevada a tenir amb compte és
l’Aerotèrmia (16.090€). Però, al tenir els costos anuals més baixos, a llarg termini, per a més
de 10 anys, resultaria el sistema idoni. SISTEMA COHERENT
El sistema mixte de calefacció i ACS que suposa una inversió inicial més baixa és el Gas
Natural amb caldera estandart (1.500€) seguit de la caldera de condensació (1.700€), com
que es suposa que l’edifici incorpora la instalació de gas natural, tant sols cal invertir en la
substitució de la caldera. A més, en un periode de 10 anys, resulta el sistema més economic
de tots els analitzats. SISTEMA COHERENT
El sistema de calefacció i ACS per resistències, suposa una inversió baixa; Resistencia
elèctrica (2.200€). De la mateixa manera que passa amb el gas natural, l’habitatge compta
amb instalació elèctrica preparada. SISTEMA COHERENT
41
COSTOS MEDIAMBIENTALS
El sistema de calefacció i ACS de gasoil, genera les majors emissions de CO2. Anualment
les tenen el Gasoil (3906,85 kg CO2/any). A més, no es pot incorporar a la tipologia
d’habitatge del cas d’estudi. SISTEMA INCOHERENT
El sistema de calefacció i ACS de propà, genera unes emissions de CO2 notables,

(3190,80 kg CO2/any). A més, no es pot incorporar a la tipologia d’habitatge del cas
d’estudi. SISTEMA INCOHERENT
El sistema de calefacció i ACS de geotèrmia no comporta cap emissió directa de CO2, pel
que ecológicament es perfecte, tot i així no és un sistema aplicable a la tipologia d’habitatge
del cas d’estudi. SISTEMA INCOHERENT
El sistemes mixtes de calefacció i ACS de biomassa compten amb emissions més baixes de
CO2 tot i que segueixen essent sistemes de combustió (aprox 2400 kg CO2/any).No s’hauria
de determinar aquest sistema com a incoherent. Però, al no ser aplicable a la tipologia
d’habitatge de cas d’estudi, determinem;. SISTEMA INCOHERENT
El sistema de calefacció i ACS de gas natural, genera unes emissions de CO2 notables,
(2558,13 - 2877,89 kg CO2/any). No obstant això, és un sistema aplicable per a aquest tipus
d’habitatge. SISTEMA COHERENT
El sistema de calefacció i ACS Resistències no presenta costos medioambientals directes,

però no sabem d’on prové l'energia de la xarxa, pel que tampoc podem afirmar les
emissions causades. Aquest sistema és aplicable al tipus d’habitatge estudiat. SISTEMA
COHERENT
El sistema de calefacció i ACS Aerotermia és la més neta en quant a cost medioambiental

per emissions directes, ja que no hi ha combustió en aquests sistema. Aquest sistema és
aplicable al tipus d’habitatge estudiat. SISTEMA COHERENT
42
EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
Els sistemes mixtes de calefacció i ACS de biomassa obtenen les millors etiquetes
d’eficiència energètica; Certificació A. No obstant això, no es poden incorporar a la tipologia
d’habitatge del cas d’estudi. SISTEMA INCOHERENT
Els sistema mixte de calefacció i ACS de geotèrmia, obté una etiqueta d’eficiència
energètica; Certificació B. No obstant això, no es pot incorporar a la tipologia d’habitatge del
cas d’estudi. SISTEMA INCOHERENT
Els sistema mixte de calefacció i ACS de gasoil té la pitjor etiqueta d’eficiència energètica;
Certificació G. A més la incorporació d’aquest sistema no és possible en la tipología
d’habitatge del cas estudi. SISTEMA INCOHERENT
Els sistema mixte de calefacció i ACS de Propà, obté una etiqueta d’eficiència
energètica;Certificació E. la incorporació d’aquest sistema no és possible en la tipología
d’habitatge del cas estudi. SISTEMA INCOHERENT
Els sistema mixte de calefacció i ACS d’aerotèrmia obté una etiqueta d’eficiència energètica;
Certificació B. Aquest sistema es pot incorporar a la tipologia d’habitatge del cas d’estudi.
SISTEMA COHERENT
Els sistema mixte de calefacció i ACS de Gas natural amb caldera de condensació, obté
una etiqueta d’eficiència energètica; Certificació E. Aquest sistema es pot incorporar a la
tipologia d’habitatge del cas d’estudi SISTEMA COHERENT
Els sistema mixte de calefacció i ACS de resistències elèctriques, obté una etiqueta
d’eficiència energètica; Certificació E. Aquest sistema es pot incorporar a la tipologia
d’habitatge del cas d’estudi. SISTEMA COHERENT
43
QUIN ÉS EL SISTEMA IDONI?
Curt termini - Caldera de Gas Natural de Condensació
Tenint en compte les conclusions extretes en els punts anteriors i els anàlisis fets durant tot
el treball, podem afirmar que, a curt termini, el sistema idoni seria el de canviar la caldera de
gas natural estàndard que actualment es troba instal·lada en l’habitatge per una caldera de
condensació actual, més eficient que l’existent.
El cost anual es reduïria i la inversió inicial no es molt desorbitada. A més, l’habitatge

disposa d’instal·lació d’abastament de gas natural, la qual cosa permet fer el canvi de
manera senzilla en comparació a la resta de supòsits analitzats i descartats prèviament.
Els costos medioambientals no variarien massa en aplicar aquest sistema, en comparació

als actuals amb la caldera estandard de gas natural i, pel què fa a l’eficiència energètica que
obté l’habitatge amb la incorporació d’aquesta caldera, sí que es veurà una reducció de 6
punts (44.4 condensació enfront de 50.7 de l’estàndard),fet que no modificarà l’etiqueta
d’eficiència energètica actual, que continuarà essent una E.
Llarg termini - Aeròtèrmia
A llarg termini, en canvi, el sistema idoni seria el de l’aerotèrmia tal com s’ha anat
comprovant al llarg dels punts anteriors. Com s’ha comentat anteriorment no seria necessari
canviar la instal·lació actual, només adaptar-la al nou sistema
Tot i que la seva inversió inicial es molt elevada al llarg del temps surt a compte, ja que els
costos anuals son similars als actuals i no es necessari tant de manteniment ni revisions.
En costos medioambientals es una de les millors, degut que que no te cap emissió directa, i
en eficiència energètica presenta un dels millors resultats d’etiqueta en una B (11.4).
44
Annex
1. Taules de càlcul
1.1. Gas natural - Caldera no condensació - Estàndard
1.2. Gas natural - Caldera condensació
1.3. Gasoil
45
1.4. Propà - Estàndard
1.5. Biomassa - Pel·let
1.6. Biomassa - Estella
46
1.7. Electricitat resistències
1.8. Electricitat aerotèrmia
47
1.9. Electricitat geotèrmia
2. Factures de gas
2.1. Desembre 2020 - Gener 2021
48
2.2. Febrer 2021 - Març 2021
2.3. Abril 2021 - Maig 2021
49
2.4. Juny 2021 - Juliol 2021
2.5. Agost 2021 - Setembre 2021
50
2.6. Octubre 2021 - Novembre 2021
51
3. Factures de llum
3.1. Setembre 2021
52
3.2. Octubre 2021
3.3. Novembre 2021
53
3.4. Desembre 2022
3.5. Gener 2022
54
3.6. Febrer 2022
3.7. Març 2022
55
3.8. Abril 2022
3.9. Maig 2022
56
3.10. Juny 2022
3.11. Juliol 2022
57
3.12. Agost 2022
58

T1 Instal Lacions3

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

T1 Instal Lacions3

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

TREBALL 1

IDONEÏTAT SISTEMES DE CALEFACCIÓ HABITATGE

INSTAL·LACIONS III, GARQ

Valors anuals segons el combustible 5

Comparació entre combustibles 20

Comparativa Econòmica i Mediambiental 25

Certificació energètica (CE3x) 26

Tipología d’habitatge Plurifamiliar entre mitgeres

Orientació Nord - Est

Any de Construcció 1995

Tipología de cuina Vitroceràmica

Nivell d’aïllament Mitjà

Valors anuals segons el combustible

En primer lloc, utilitzant la factura de gas de l'habitatge d'exemple, n'obtindrem el consum

Càlcul del Cost Variable

Càlcul del Cost Fix

1.2. Caldera de condensació

Amb la demanda i el nou rendiment de la caldera de condensació podrem aconseguir el

Càlcul del Cost Fix i Variable

Font: "Poder calorífico en kw del gasoleo C, butano y pellet. (s. f.).

Amb aquests valors podrem aconseguir el Cost Total

4. Biomassa (pel·lets i estelles)

Finalment, analitzarem la quantitat de CO₂ enviat a l'atmosfera, això ho podem analitzar

- La demanda es la mateixa que en la resta de combustibles per a poder comparar els

- El preu fix de la potència contractada també l’hem extret de les factures

6. Consum amb aerotermia

7. Consum amb geotèrmia

Comparació entre combustibles

En primer lloc, compararem el rendiment de les màquines:

Sistema de calefacció Rendiment

Gas Natural 0,88

Gas Natural (Caldera de Condensació) 0,99

Biomassa: Pellet 0,78

Biomassa: Estella 0,75

Resistència Elèctrica COP: 1

Geotèrmia COP: 4.5

Aerotèrmia COP: 3,88 (per mitjana anual)

Si observem el Coefficient of performance (COP), podem veure que el més favorable és la

A continuació compararem els diferents ràtios segons el tipus de combustible:

Sistema de calefacció Ràtio (kWh/m2)

Gas Natural 114,20

Gas Natural (Caldera de Condensació) 101,51

Biomassa: Pellet 128,84

Biomassa: Estella 134,00

Resistència Elèctrica 100,50

Aquestes dades corresponen al rendiment de cada tipus de combustible i venen

Sistema de calefacció Kg de CO₂ per any Factor emissor de CO₂

Gas Natural 2877,89 0,252

Gas Natural (Caldera de 2558,13 0,252

Gas-oil 3906,85 0,311

Propà 3190,81 0,254

Biomassa: Pellet 231,92 0,018

Biomassa: Estella 241,19 0,018

Sistema de calefacció Cost anual

Gas Natural 710,43 €

Gas Natural (Caldera de Condensació) 646,04 €

Biomassa: Pellet 751,59 €

Biomassa: Estella 484,96 €

Resistència Elèctrica 2884,69 €

Sistema de calefacció Inversió inicial €

Gas Natural 1500 €

Gas Natural (Caldera de Condensació) 1700 €

Biomassa: Pellet 10.000 €