____________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències

FP 3.1 Els combustibles gasosos, com tractar-los?

El gas butà ja és un combustible emprat en alguns

vehicles. També s’utilitzen altres combustibles
gasosos com el gas natural, que està format
majoritàriament per metà.
Bona part dels autobusos de moltes ciutats funcionen
amb gas natural. En concret, el 30% dels autobusos
de Barcelona usen el gas natural comprimit com a
combustible.

Però, tot i les similituds que presenten aquests gasos

amb altres combustibles, el seu estat físic obliga a Figura 1.Estació de repostatge de GNV (gas natural
vehicular), generalment és gas natural comprimit.
dissenyar el seu tractament de manera diferent a com
ho faríem amb un combustible líquid.

En aquesta activitat et proposem que responguis, de manera raonada, a unes quantes qüestions
amb l’objectiu de reflexionar sobre com s’ha de tractar un combustible gasós.

Qüestions

1. Compareu la manera com s’emmagatzemen aquests tres combustibles: llenya, benzina i gas
butà. Quines particularitats presenta l’emmagatzematge d’un gas?

2. El sistema de repostatge d’un combustible gasós s’assembla més al sistema que utilitzem
per inflar les rodes del cotxe que al repostatge de la benzina. Quins paràmetres s’han de
considerar quan s’inflen les rodes?

3. Si agafeu una ampolla buida i la tanqueu, heu aconseguit emmagatzemar una petita
quantitat d’aire. Com ho faríeu per tenir més quantitat d’aire dins de la mateixa ampolla?

4. Els autobusos utilitzen gas natural comprimit (GNC). Quin avantatge representa respecte el
gas natural?

5. El metà (component principal del gas natural) i el butà són dos combustibles utilitzats
habitualment en les llars. Com és el subministrament d’aquests dos gasos? Per què hi ha
bombones domèstiques amb butà i no n’hi ha amb gas natural?

6. La clau per resoldre les preguntes plantejades en

la qüestió 5 està en l’estat en què es troba el butà
dins la bombona, està liquat. Una propietat
característica de cada gas és la temperatura del
punt crític. S’anomena així a la temperatura d’un
material per sobre de la qual mai pot estar en
estat líquid i sempre serà gas. La temperatura del
punt crític del metà és de -82,7ºC, mentre que la
del butà és de 152ºC. Podem tenir metà en estat
líquid a 20ºC? Podem tenir butà líquid a 20ºC?
Si tenim metà comprimit a una pressió molt gran
i a 0ºC, en quin estat estarà?

El futur del petroli 1 Química en context

____________________________________Centre de Documentació i Experimentació en ciències

7. Malgrat que es necessitin temperatures molt baixes, en ocasions el gas natural es liqua per
transportar-lo des dels països productors fins als països consumidors. El gas natural liquat
(GNL) es troba a -162ºC i una atmosfera de pressió. Per quin motiu creieu que es transporta
liquat?

Figura 2. Vaixell de transport de gas liquat.

Reflexió final

En aquesta activitat heu utilitzat conceptes com la pressió, el volum o la temperatura d’un gas.
Hi ha un conjunt de característiques que coneixem dels gasos: són molt poc densos, es poden
comprimir fàcilment, en escalfar-los es dilaten, cal tenir-los tancats en recipients hermètics per
evitar que es dispersin...
Aquestes característiques eren conegudes des de fa molts anys. La necessitat d’estudiar els
gasos, la seva naturalesa i el seu comportament va portar als científics a establir unes magnituds
bàsiques anomenades variables d’estat.
VOLUM, PRESSIÓ, TEMPERATURA, QUANTITAT DE SUBSTÀNCIA
Les variables d’estat descriuen el gas des del punt de vista macroscòpic, és a dir, allò que
observem i podem mesurar. Però ens cal un model o teoria per poder explicar les propietats en
funció de l’estructura dels gasos. Aquest model o teoria és la TEORIA
CINETICOMOLECULAR.
En aquesta teoria es considera que:
- Un gas està format per molècules en constant moviment caòtic.
- La mida de les molècules és increïblement petita i estan molt separades entre sí. Per
tant el volum que ocupa un gas, és degut majoritàriament als espais buits que hi ha
entre les molècules.
- En el seu moviment caòtic, les molècules xoquen entre sí i amb les parets del
recipient que les conté. Els xocs són elàstics, que significa que no hi ha pèrdua
d’energia cinètica en els xocs. Els xocs contra les parets, els notem com la pressió
que fa el gas.
- El canvi de temperatura en un gas provoca una variació d’energia cinètica de les
seves molècules. La temperatura i l’energia cinètica són directament proporcionals.

El futur del petroli 2 Química en context