Gasos

• La relació entre la pressió i el volum d’un gas: llei de Boyle: El

producte de la pressió que exerceix un gas pel volum que ocupa
és constant a una temperatura determinada: p.V = K que també
es pot expressar com p1.V1 = p2. V2  = K. La llei de Boyle suposa
un comportament ideal que solament segueixen els gasos en el
límit, quan la pressió tendeix a zero.
• La relació entre la pressió i la temperatura d’un gas. La relació
entre la temperatura i el volum: lleis de Charles-Gay-Lussac: A
pressió constant, el volum ocupat per un gas és directament
proporcional a la temperatura absoluta en la qual es troba: V =
K’.T o bé V 1 /T1 = V2 /T2. A volum constant, la pressió d’un gas és
directament proporcional a la temperatura absoluta en la qual es
troba: p = K’’.T o bé p1 /T1 = p2 /T2.
• Equació d’estat completa d’un gas ideal o equació general dels
gasos ideals p.V = n.R.T essent R la constant molar dels gasos
que presenta un valor de 0,08205 atm.l.mol-1.K-1  (en el SI
8,314 J.mol-
1
.K-1).
• Es dedueix p.V = m/M .R.T; massa molar d’un gas M= m.R.T/p.V.
D’aquí, atès que d = m/V es dedueix que la densitat d’un
determinat gas d = M.p/R.T.
Alerta: cal tenir present, però, que s’aplica als gasos reals les lleis
dels gasos perfectes.
• Densitat relativa: és la densitat d’un gas A respecte d’un altre B.
Indica les vegades que el gas A és més dens que el gas B,
mesurats tots dos en les mateixes condicions de P i T.
Essent dA = MA.p/R.T i dB = MB.p/R.T llavors dA /dB = MA /MB
• Mescla de gasos. Llei de Dalton de les pressions parcials.
Fraccions molars.
Lleis de gasos s’apliquen tant a gasos individuals com a mescles
de gasos.
La pressió exercida per un gas depèn de la temperatura, del volum
i del nombre de partícules de gas, però no de la classe de gas.
En una mescla de gasos, cada gas exerceix la seva pròpia
pressió, que és independent de la pressió exercida pels gasos
restants que constitueixen la mescla.
Pressió parcial d’un gas en una mescla de gasos és la pressió
que exerciria el gas si ell tot sol ocupés tot el volum de la
mescla, a la mateixa temperatura.
Llei de Dalton de les pressions parcials: La pressió total exercida
per una mescla de gasos és igual a la suma de les pressions
parcials de tots els seus components: ptotal = pA + pB + pC + ...
Així, es dedueix que la pressió parcial d’un gas en una mescla de
gasos és igual a la pressió total multiplicada per la fracció molar
d’aquest mateix gas. [Recordatori: fracció molar és un nombre
abstracte, més petit que la unitat; significa el nombre de mols
que hi ha d’un component en un mol de mescla]
Exemples:
1. Un recipient tancat, de volum 2,0 dm3, a la temperatura de 300 K,
conté 0,30 g de metà i 0,60 g d’oxigen. Calculeu la pressió parcial de
cada gas. 2,3.104Pa tant pel metà com per l’oxigen.
2. Una mescla d’oxigen i nitrogen, que conté un 20% en massa
d’oxigen, està sotmesa a una pressió de 104 Pa i la seva temperatura
és de 300 K. Calculeu:
a) La fracció molar de nitrogen. 0,82
b) La pressió parcial d’oxigen. 1,8.103Pa
3. Una mescla de gasos a la pressió total de 104Pa conté un 40% en
volum de H2  i un 60% en volum de N2. Calculeu la pressió parcial de
cada gas. 4.103 Pa l’hidrogen; 6.103 Pa el nitrogen.
4. Es recullen sobre aigua 360 cm3 d’oxigen a una temperatura de
20ºC i a una pressió de 1006 mb. Calculeu quin volum ocuparia
l’oxigen sec en condicions normals.
Dades: La pressió del vapor d’aigua a 20ºC és de 23,3
mb. 1 bar=105 Pa; 1013 mb = 1,013.105 Pa
325,4 cm3
5*. A les capes baixes de l’atmosfera, l’aire sec té (amb variacions
mínimes) la composició següent, expressada en % en volum:
N2 78,084 %; O2 20,946%; Ar 0,934%; CO2 0,033%
Trobeu, amb aquestes dades, la massa molecular mitjana de l’aire. 28,9

Composició de les dissolucions

• Percentatge en massa (%): Grams de solut en 100 g de

dissolució.
• Percentatge en volum (%VOL): Mil·lilitres de solut per cada 100
mL de dissolució.
• Molaritat o concentració molar (M): Mols de solut per cada litre
de dissolució.
• Molalitat (m): Mols de solut per quilogram de dissolvent.
• Fracció molar (Х): Mols de solut per mols totals de la dissolució.
• Grams per litre de dissolució.
• ppm (parts per milió): Grams de solut per milió de grams de
dissolució o bé per tona de dissolució.

Exemples:
1. Si teniu 6 g de solut en 50 g de dissolució, quin serà el percentatge
en massa? 12%
2. Com prepararem en el laboratori 250 g de dissolució de sèrum
fisiològic, solució de clorur de sodi, al 0,9 %? 2,25 g de NaCl 
3. Una beguda té el 12% en volum d’alcohol. Quants mil·lilitres
d’alcohol hi ha en un ampolla de 3/4 de L de dissolució? 90 mL d’alcohol 
4. Si tenim 45 g de glucosa (C6H12O6) en 250 mL de dissolució, quina és
la molaritat? 1 M
5. Preparem 100 mL d’una dissolució 1 M de NaCl.
6. Preparem 200 mL de dissolució 0,5 mol.dm-3  de FeCl2  a partir d’un
producte hidratat FeCl2.4H2O.
7. Quina és la molalitat d’una beguda alcohòlica del 10% en massa? 2,415
8. Preparem una dissolució 0,1 m de nitrat d’argent en 250 mL d’aigua.
9. Quina és la fracció molar d’una dissolució del 5% en massa d’urea en
aigua? Urea = H-N-CO-NH2
10. Expresseu en grams per litre una dissolució 1 M d’àcid sulfúric. 98 g/L
11. La contaminació permesa d’ions mercuri en l’aigua dels rius és
aproximadament de 0,05 mg per cada quilogram de dissolució. Sabríeu
expressar-ho en ppm? 0,05 ppm

Preparació de solucions a partir d’altres solucions

Canvis de molaritat
12. Volem preparar 100 mL de dissolució 0,2 M d’acetona a partir d’una
dissolució 1 M. 20 mL de dissolució mare
Canvis de percentatge en massa
13. Preparem 200 g de dissolució al 20% en massa d’alcohol etílic a
partir d’una solució d’alcohol del 97% en massa. 41,24 g de dissolució mare
Canvis de diferents concentracions
14. Volem preparar 250 mL de dissolució 0,1 M d’àcid clorhídric a partir
d’una solució comercial amb les següents indicacions: àcid clorhídric
concentrat del 36% en massa i densitat 1180 kg. m-3. 2,53 g HCl (aq)
comercial

Fórmules empíriques i moleculars

Fórmula empírica indica la relació més senzilla entre el nombre d’àtoms

d’una molècula.
Fórmula molecular indica el nombre real d’àtoms que formen la molècula
d’un compost molecular.
• Simplificada: només indica el nombre d’àtoms.
• Semidesenvolupada: expressa l’organització parcial dels àtoms.
• Desenvolupada: simbolitza els àtoms de la fórmula molecular
distribuïts en l’espai tal i com estan en la realitat.
Composició centesimal 
és el nombre de grams de cada element per
cada 100 grams del compost.
Exemple 1: La sal de Mohr és el sulfat de ferro (II) i amoni
hexahidratat que es presenta en forma de cristalls de color verd
blavós fluorescents i que s’oxiden en presència d’aire. És soluble en
aigua i insoluble en alcohol. S’utilitza en fotografia i en anàlisi
volumètrica. Determineu la composició centesimal del ferro, ió
amoni, ió sulfat i aigua.
Exemple 2: La pirolusita és el mineral més important del manganès,
en el qual el manganès està en forma d’òxid. Determineu la fórmula
d’aquest òxid de manganès si en realitzar una anàlisi s’obté que
conté un 63,20% del metall.

Exemple 3: D’un compost orgànic desconegut, se n’agafa una mostra

d’1,376 g i es crema en un corrent d’aire i en resulten 3,003 g de
diòxid de carboni i 1,640 g d’aigua. Quina és la fórmula empírica?
Exemple 4: La cafeïna és un important alcaloide de conegudes
propietats estimulants. Es troba en el cafè i també en el te. La seva
composició centesimal és: 49,43% en C; 5,15% en H; 28,83% en N i
la resta d’oxigen.
Quan la cafeïna cristal·litza, ho fa juntament amb una molècula
d’aigua per cada molècula de cafeïna i llavors la seva massa
molecular és 212,21 g/mol. Quina fórmula molecular té?
Exemple 5: La combustió d’una mostra de 0,785 g d’un compost
orgànic, d’ús domèstic, produeix 1,500 g de CO2  i 0,921 g de vapor
d’aigua. De quin compost es tracta si una mostra de 0,824 g en
l’estat de vapor, ocupa un volum de 581,90 cm3 a la temperatura de
387 K i 9,9.104 Pa?

Exercicis:
1. Calculeu la fórmula empírica d’un òxid de fòsfor que conté el
56,3% d’oxigen.
2. Un òxid de ferro té un 69,94% en massa de ferro. Calculeu la
fórmula empírica de l’òxid.
3. Una mostra de 2,000 g d’un compost orgànic té 1,548 g de
carboni, 0,150 g d’hidrogen i 0,301 g de nitrogen. Calculeu-ne la
fórmula empírica.
4. En analitzar una mostra de nicotina, s’observa que conté 74,0%
en massa de carboni, 8,65% d’hidrogen i 17,3% de nitrogen.
Calculeu la fórmula empírica del compost.
5. El medicament anomenat L-dopamina s’utilitza per al tractament
de la malaltia de Parkinson. Una mostra d’un gram d’aquest
medicament conté 0,5482 g de carboni, 0,0562 g d’hidrogen,
0,0710 g de nitrogen, i la resta d’oxigen. Determineu la fórmula
empírica de la L- dopamina.
6. Un clorur de mercuri sòlid conté un 84,97% de mercuri. En estat
de vapor, 1 g d’aquest compost ocupa 81,5 cm3 a 450 K i 105 Pa.
Calculeu-ne la fórmula empírica i la fórmula molecular.
7. Es crema una mostra de 0,210 g d’un hidrocarbur gasós i
s’obtenen 0,660 g de CO2. Calculeu-ne la fórmula empírica i la
fórmula molecular, si en condicions normals té una densitat de
1,87 g dm-3.
8. L’àcid benzoic i les seves sals s’empren com a additius
alimentaris conservadors en begudes refrescants, caramels,
xiclets, etc. La combustió de 3,66 mg d’àcid benzoic produeix 9,24
mg de diòxid de carboni i 1,62 mg d’aigua. La massa molar és
122 g mol -1. Calculeu- ne la fórmula molecular.
9. Un compost orgànic conté carboni, hidrogen i clor. Amb la
combustió d’1,5 g del compost s’obtenen 1,041 dm3  de diòxid de
carboni en condicions normals i 1,047 g d’aigua. En estat gasós,
1,29 g del compost, ocupen un volum de 500 cm3 a 41ºC i 1,03
atm. Calculeu la fórmula molecular del compost analitzat.
 b) Una dissolució conté 147 g d’àcid sulfúric. Si el volum de la
dissolució és de 1500 cm3 i la densitat de la dissolució és de 1,05 g/mL,
determineu la molaritat, molalitat, fracció molar del solut i del dissolvent
així com la composició centesimal de la dissolució.
6. La combustió de propà (C3 H8) en excés d’oxigen produeix 300 L
de CO2 mesurats a 97 kPa i a 285 K. Calculeu:
a) El número de mol de totes les substàncies que intervenen en la
reacció.
b) El número de molècules d’aigua obtingudes.
c) Volum d’oxigen necessari mesurat a 1,2 atm i a 42ºC.
d) Volum d’aire necessari, en condicions normals, suposant que l’aire
conté un 20% en volum d’oxigen i la resta és nitrogen.
7. El clor s’obté en el laboratori segons la reacció:

MnO2 + 4 HCl ―› MnCl2 + 2 H2O + Cl2

Calculeu:
a) La quantitat de reactius necessaris per obtenir 100 litres de clor
mesurats a 15ºC i 720 mm de Hg;
b) El volum d’àcid clorhídric 0,6 M que serà necessari emprar.
8. L’hidròxid de sodi reacciona amb l’àcid sulfúric segons la reacció:
2 NaOH + H2SO4 ―› Na2SO4 + 2 H2O
200 cm3 d’una dissolució d’hidròxid de sodi 0,4 M reaccionen amb 40
cm 3 d’una dissolució d’àcid sulfúric 1,2 M. Quin reactiu es troba en excés?
Quina quantitat de sulfat de sodi es formarà?
9. Un hidrocarbur saturat està format per un 80% en carboni. Quina
és la fórmula molecular d’aquest compost si la densitat en condicions
normals és 1,34 g.dm-3?