TEMA 1.

Fonaments
Elements i àtoms. Compostos. Tipus de compostos químics i la seva
formulació. Nomenclatura i formulació dels compostos inorgànics. Mols i
masses molars. Fórmules empíriques i fórmules moleculars. Reaccions i
equacions químiques. Tipus de reaccions químiques i estequiometria.
Reactiu limitant i rendiment de les reaccions. Reaccions en dissolució
aquosa. Mescles i dissolucions. Tipus de dissolucions. Expressió de la
concentració de les dissolucions.

Una reacció química és el procés d’un canvi químic, es a dir, la

conversió d’una o més substàncies en d’altres. Els materials de
partida s’anomenen reactius i les substàncies formades, productes.
Quan s’escriu l’equació corresponent a una reacció química, els
reactius i els productes es representen mitjançant les seves
fórmules químiques. Quan una equació química està igualada,
simbolitza els canvis qualitatius i quantitatius que tenen lloc. Els
coeficients estequiomètrics indiquen els números relatius de mols
de reactius i de productes que intervenen en la reacció.
1
Elements i àtoms
 Un element és una substància que està formada per un únic tipus d’àtoms.
 Tota la matèria està formada per diverses combinacions de formes simples de
matèria anomenades elements químics.
El terme àtom prové d’una paraula grega que significa “indivisible” i durant
molt temps es va considerar que era la partícula més petita que podia existir
d’un element.
 Actualment se sap que els àtoms estan formats per partívules més petites.

Compostos: Tipus de compostos químics i la seva formulació

Un compost és una substància elèctricament neutre que conté dos o més
elements diferents, amb els seus àtoms presents en una proporció definida:
 Un compost binari conté tan sols dos elements. Ex. L’aigua és un compost binari
que conté dos àtoms de hidrogen per cada àtom d’oxigen.
Els composts es classifiquen en orgànics i inorgànics:
 Els compostos orgànics contenen sempre l’element carboni i, per lo general també
hidrogen. A més poden contenir oxigen, nitrogen, fòsfor i sofre, com a elements més
característics. Així, la química orgànica és la química del carboni i els seus derivats,
amb unes poques excepcions.
 Els compostos inorgànics són la resta de compostos.
 En un compost, els elements no estan simplement mesclats, els
seus àtoms estan units o enllaçats entre si d’una manera
específica. El resultat és una substància amb propietats
químiques i físiques diferents de les que tenen els elements que
l’han format. Ex:

S (sòlid groc) + O2 (gas inodor de l’aire) →

→ SO2 (gas incolor, càustic i verinós)

 Els compostos són combinacions d’elements en els quals els

àtoms dels diferents elements estan presents en una relació
constant i característica. Un compost es classifica com a
molecular si està format per molècules o com a iònic si està
format per ions:
 Una molècula és un grup separat d’àtoms units en una ordenació
específica.
 Un ió és un àtom o una molècula amb carrega positiva o negativa.
 Diferències entre element químic i
compost químic
Element químic Compost químic
Els seus àtoms són tots Els àtoms que el formen són de
idèntics diferents elements químics

No es pot escindir en altres Pot escindir-se en substàncies

substàncies més simples. més simples o en els elements
que el formen.

Exs: ferro → Fe Exs: Clorur de sodi → NaCl

plata → Ag (format per clor i sodi)
oxigen → O2 Sulfur de calci → CaS
clor → Cl2 (format per sofre i calci)
 La fórmula química d’un compost representa la seva composició
en termes de símbols químics. Els subíndex indiquen el número
d’àtoms de cada element presents en la unitat més petita
representativa del compost.
 La fórmula molecular indica la composició d’una molècula en
termes de la quantitat d'àtoms de cada element presents.
 Els elements metàl·lics típicament formen cations i els
elements no metàl·lics típicament formen anions; la càrrega
d’un ió monoatòmic està relacionada amb el grup al qual
pertany l’element en la taula periòdica.
 La fórmula química d’un compost iònic mostra la relació dels
números d'àtoms de cada element present en una fórmula
unitària. La fórmula unitària d’un compost iònic és un grup
d’ions amb el mateix número d'àtoms de cada element com
apareix en la seva fórmula.
Massa relativa dels àtoms
 La suma del nombre de protons i neutrons s'anomena
nombre màssic es representa per la lletra A. La unitat de
massa en el Sistema Internacional és el kg i és massa gran
per a mesurar la massa de l’àtom Si poguéssim pesar en una
balança els protons, neutrons i electrons d’un determinat
àtom seria la seva massa absoluta però és tan petit (1 àtom
de carboni 12 té una massa de 2·10-26 kg o:
0.00000000000000000000000002 kg) que no resulta
aplicable pel treball diari al laboratori químic.
 Per resoldre aquest problema s’utilitzen les masses relatives
dels àtoms, 1 u o uma (unitat de massa atòmica) es defineix
com 1/12 de la massa de l’àtom de carboni-12. La massa
atòmica mesurada per comparació amb la de l’àtom de
carboni-12 s’anomena massa atòmica relativa (massa
atòmica).
 La massa atòmica d’un àtom es calcula determinant la massa
mitja ponderada de la massa de tots els isòtops de l’àtom:
 Les masses dels àtoms solen expressar-se en unitats de massa
atòmica, u (abans uma).
 Una unitat de massa atòmica es defineix com la dotzena part (1/12)
exacta de la massa d’un àtom de carboni-12 ( 1 u = 1,6605 x 10-27
Kg).
 La massa d’un àtom en unitats de massa atòmica es numèricament
igual que la massa d’un mol d'àtoms expressada en grams.

 La massa molecular (M) s’obté sumant les masses atòmiques de

tots els àtoms que composen la molècula.
 Un mol de qualsevol gas en condicions normals (CN) de
pressió (1 atm) i temperatura (0ºC) ocupa 22,4 L.
Exemples:

1- Calculeu la massa molecular del H2SO4.

M (H2SO4) = 1,008 u · 2 + 32,06 u · 1 + 16,00 u · 4 = 98,076 u

que es la massa d’una molècula.

Normalment, sol expressar-se como:

M (H2SO4) = 98,076 g/mol

2- Calculeu quants mols de CO2 hi hauran en 100 g d’aquesta

substància.
Si en M (massa atòmica o molecular expressada en g) hi ha 1 mol
en m (g) hi hauran n mols:
m (g)
n (mols) = —————
M (g/mol)
m (g) 100 g
n = ————— = ————— = 2,27 mols CO2
M (g/mol) 44 g/mol
 3- Quantes molècules de Cl2 hi han en 12g de clor molecular? Si
totes les molècules de Cl2 es dissociessin per donar àtoms
de clor, quants àtoms de clor atòmic s'obtindrien? La massa
molecular del Cl2 es 35,45 · 2 =70,9 u.

Un mol de Cl2 són 70,9 g. En els 12 g de Cl2 hi hauran:

12 g
 = 0,169 mols de Cl2
70,9 g/mol

Tenint en compte que en un mol hi han 6,02 · 1023

molècules, 0,169 moles contenen:

0,169 moles · 6,02 ·1023 molècules/mol = 1,017 · 1023

moléculas Cl2

2 át. Cl
1,017·1023 molècules Cl2 ·  = 2,034·1023 át. Cl
moléc. Cl2
 Massa molar Mols de Número d’àtoms o de
substància molècules
55,845 g de Fe 1 mol de Fe 6,022 .1023 àtoms de
Fe
18,0152 g H2O 1 mol H2O 6,022 .1023 molècules
H2O
100,0869 g CaCO3 1 mol CaCO3 6,022 .1023 molècules
CaCO3
58,4428 g NaCl 1 mol Na+ Cl- 6,022 .1023 cations Na+
6,022 .1023 anions Cl-

Massa molar Mols de Número d’àtoms o de Volum

substància molècules en C.N.
2,0158 g d’H2 1 mol d’H2 6,022 .1023 molècules d’H2 22,4 L

31,9988 g d’O2 1 mol d’O2 6,022 .1023 molècules d’O2 22,4 L

44,0095 g de CO2 1 mol de CO2 6,022 .1023 molècules de CO2 22,4 L

Composició centesimal

 A partir de la fórmula de un compost podem deduir la

composició centesimal de cada element que conté aplicant
simples proporciones.

 Sigui el compost AaBb.

M (massa molecular) = a·Mat(A) + b·Mat(B)
M (AaBb) a·Mat(A) b·Mat(B)
———— = ———— = ————
100 % (A) % (B)

 La suma de las proporciones de tots els elements que componen

una substancia ha de proporcionar el 100 %.
Exemple:

1- Calculeu el % de plata, nitrogen i oxigen que conté el nitrat de

plata.

M (AgNO3) = 107,9 u +14,01 u + 16,00 u • 3 = 169,91 u ;

M (AgNO3) = 169,91 g/mol

169,91g(AgNO3) 107,9g(Ag) 14,01g(N) 48,0g(O)

——————— = —————— = ————— = —————
100 % Ag %N %O

107,9 g (Ag) · 100

% Ag = —————————— = 63,50 % de Ag
169,91 g (AgNO3)

14,01 g (N) · 100

% N = ——————————— = 8,25 % de N
169,91 g (AgNO3)

48,0 g (O) ·100

% O = —————————— = 28,25 % de O
169,91 g (AgNO3)
Tipus de fórmules
 Fórmula empírica
– La fórmula empírica d’un compost representa la relació més
petita de números sencers dels àtoms dels elements que
apareixen en una fórmula química d’un compost.
– La proporció està sempre reduïda al màxim.

 Fórmula molecular
– Indica el número d'àtoms existents en cada molècula.
Exemple:
El peròxid de hidrogen està format per molècules amb dos
àtoms de H i dos de O.
• La seva fórmula empírica es HO.
• La seva fórmula molecular es H2O2.
Càlcul de la fórmula empírica

 Suposem que partim de 100 g de substància.

 Si dividim el % de cada àtom entre la seva massa atòmica

(A), obtindrem el número de moles (àtoms-gram) d’aquest
àtom.

 La proporció en mols d'àtoms es igual a la que hi ha

d’haver en àtoms en cada molècula.

 Posteriorment, es divideixen tots els números de mols pel

que tingui el menor número de moles.

 Per últim, si queden números fraccionaris, es

multipliquen tots els valors por un mateix número amb la
finalitat de que tots els números passin a ser enters.
Càlcul de la fórmula molecular
 Un cop determinada la fórmula empírica, ens hem de preguntar
com podem determinar la fórmula molecular que es la fórmula
real del compost.
 Per poder determinar la fórmula molecular d’un compost
necessitem conèixer la massa molecular vertadera del compost.
Aquesta informació es pot obtenir a partir d’un anàlisis
d’espectrometria de masses, informació que ens lo subministra
un instrumento anomenat Espectròmetre de Masses.
 Després de determinar la fórmula empírica i un cop coneguda la
massa molecular es pot a determinar la fórmula molecular.
 Cal dividir la massa molecular per la massa de la fórmula
empírica calculada.
 Finalment es multipliquen els subíndexs de la fórmula empírica
pel número obtingut en la divisió.
Exemples:

1- Calculeu la fórmula empírica d’un compost orgànic, la

composició centesimal del qual és la següent: 34,8% de O, 13%
de H i 52,2% de C.

34,8 g 13 g
—————— = 2,175 mols O —————— = 13 mols H
16 g/mol 1 g/mol

52,2 g
—————— = 4,35 mols C
12 g/mol

Dividint tots els mols pel menor (2,175) obtenim 1 mol de O, 6

moles de H i 2 moles de C, la qual cosa proporciona una fórmula
empírica de C2H6O
2- Un compost orgànic va donar els següents percentatges en la
seva composició: 71,7% de clor i 4,1% de hidrogen. A més, 1 litre
d’aquest compost en estat gas mesurat a 745 mm de Hg i 110ºC te
una massa de 3,12g. Trobar la seva fórmula empírica i molecular.
71,7 g 4,1 g
—————— = 2,02 mols Cl ————— = 4,1 mols H
35,5 g/mol 1 g/mol
24,2 g
—————— = 2,02 mols C
12 g/mol

Dividint tots els mols pel menor (2,02) obtenim la fórmula

empírica: CH2Cl
(Pes fórmula = 12,01 + 2 + 35,45 = 49,46 g)
m ·R ·T 3,12 g ·0,082 atm ·L ·383 K 760 mm Hg
M= ———— = ——————————————— · ——————— =
p·V mol · K · 745 mm Hg · 1 L 1 atm
= 100 g/mol 100 : 49,46 ≈ 2

Així la fórmula molecular serà: C2H4Cl2

3- Una substància orgànica que se suposa pura ha donat la
següent composició centesimal: 20,00% de C; 26,67% d’O;
46,67% de N i 6,67% d’H. Determineu la seva fórmula empírica.

Sigui Cx Oy Nz Hv la seva fórmula empírica per la que s’ha de

determinar x, y, z i v, que son números proporcionals al número
de mols dels diferents àtoms.
Calculem els mols d’àtoms de cada element en 100g del compost:
x = 20,00/12 = 1,67
y = 26,67/16 = 1,67
z = 46,67/14 = 3,33
v = 6,67/1,00 = 6,67
En dividir tots els números per 1,67 s’obté:
x:y:z:v = 1,67/1,67:1,67/1,67:3,33/1,67:6,67/1,67 = 1:1:1,99:3,99

Per tant: x = 1, y = 1, z = 2 i v = 4.

La fórmula empírica és CON2H4 o CO(NH2)2, que correspon a la urea.

4- Per combustió de 0,25g d’una substància orgànica constituïda
per carboni, oxigen i hidrogen es van obtenir 0,568g de CO2 i
0,232g d’aigua. Calculeu la fórmula empírica del compost.
Calculem la quantitat de carboni en la mostra: Si en 44g de CO2 hi
han 12g de C, en 0,568g hi hauran: mC = 12 x 0,568/44 = 0,155g
De la mateixa manera calculem la quantitat d’hidrogen: Si en 18g
d’aigua hi han 2g d’H, en 0,232g hi hauran: mH = 2 x 0,232/18 =
0,0258g
Finalment calculem la quantitat d'oxigen: mO=0,25–0,155–0,0258
= 0,0692g
Calculem els mols d’àtoms de cada element en els 0,25g del
compost:
Moles de C = 0,155/12 = 0,01292
Moles de H = 0,0258/1 = 0,0258
Moles de O = 0,0692/16 = 0,004325
Que guarden la relació numèrica: 3, 6, 1.
La fórmula empírica es així: C3H6O
5- S’ha determinat experimentalment que la glucosa te una massa
molecular de 180,16g/mol i que la seva composició centesimal és
la següent: 40,00% de carboni, 6,71% d'hidrogen i 53,29%
d'oxigen. Determineu amb aquestes dades la fórmula molecular de
la glucosa.

Primer o calculem el número de mols d’àtoms de cada element.

Per això dividim la massa de cada element per la seva massa
atòmica.

Si prenem com a base 100g de compost, tindrem 40g de carboni,

6,71g d'hidrogen i 53,29g d'oxigen:

C : 40g/12g/mol = 3,33 mols d’àtoms

H : 6,71g/1g/mol = 6,66 mols d’àtoms
O : 53,29g/16g/mol = 3,33 mols d’àtoms
Per trobar la relació de números sencers senzills, dividim els tres
resultats pel més petit, en aquest cas per 3,33.

3,33/3,33 = 1 àtom de carboni

6,66/3,33 = 2 àtom d'hidrogen
3,33/3,33 = 1 àtom d'oxigen

Es a dir, que en el compost hi han 2 mols d’àtoms d'hidrogen per

cada un de carboni y d'oxigen.

Així, la fórmula mínima o empírica és CH2O.

La massa corresponent a la fórmula empírica es: 30 u.

La raó de masses: Massa molecular experimental/massa de la

fórmula empírica = 180/30 = 6
Així, els subíndexs de la fórmula
empírica s’hauran de multiplicar per
6 per obtenir la fórmula molecular,
que serà: C6H12O6.
Nomenclatura i formulació dels compostos
inorgànics
Considerar l’apèndix específic.

Reaccions i equacions químiques

 Una reacció química sempre suposa la transformació d’una o
més substancies en una altre o altres; es a dir, es produeix un
reagrupament d'àtoms o ions i es formen altres substancies.
 Les equacions químiques representen reacciones que mostren:
 les substancies que reaccionen, anomenades reactius.
 las substancies que es formen o productes.
 las quantitats relatives de les substàncies que intervenen.
 Un canvi químic implica una variació interna i profunda de la
matèria amb la modificació de la seva composició química,
apareixen noves substàncies a partir d’una reordenació d’àtoms
i una reestructuració d’enllaços entre ells.

Reacción de formación del agua.

+ →
+ →
→
HIDRÓGENO OXÍGENO AGUA
2 H2 + O2 2 H2O
Diferències entre les reaccions químiques i les reaccions nuclears
Igualació de les equacions químiques
 Una equació química està igualada quan en el conjunt dels
reactius i en el dels productes existeixen el mateix nombre
d'àtoms de cada un dels elements que els formen. A més
proporciona informació a nivell macroscòpic i microscòpic.
Exemples:
CaCO3(s) + Calor → CaO(s) +CO2(g)
Nivell macroscòpic:
1 mol de CaCO3 (s) es descompon (calor) en 1 mol de CaO (s) i 1 mol de
CO2 (g)
Nivell microscòpic:
1 molècula de CaCO3 es descompon (calor) en 2 molècules, 1 de CaO i 1
de CO2

2H2(g) + O2(g) → 2H2O(l)

Nivell macroscòpic:
2 mols d’H2 (g) reaccionen amb 1 mol d’O2 (g) per formar 1 mol d’H2O(l)
Nivell microscòpic:
2 molècules d’H2 reaccionen amb 1 molècula d’O2 per formar 1 molècula
d’H2O
 Una equació química proporciona informació a diferents nivells:

CH4( g) + 2 O2 (g) → CO2 (g) + 2 H2O(g) a nivell més simple

1 mol 2 mols 1 mol 2 mols a nivell de nº de moles
6,02·1023 2(6,02·1023 ) 6,02·1023 2(6,02·1023 ) a nivell de nº de molècules
16 g 2 ( 32 ) g 44 g 2 ( 18 ) g a nivell de massa
22,4 l 2 (22,4 ) l 22,4 l 2 ( 22,4 ) l a nivell de volum molar

 Així l'equació química ajustada:

 mostra la fórmula química dels reactiu (metà i oxigen) i les
dels productes (diòxid de carboni i aigua)
 simbolitza la naturalesa i les quantitats de les substancies
que participen en un procés o canvi química. La relació
entre les quantitats de les substancies que intervenen en
l’equació química s’anomena estequiometria.
  es una equació algebraica, en la que es posen les substancies
reaccionats en el primer membre i els productes de la
reacció en el segon. Aquestes substàncies estan separades
por una fletxa la punta de la qual indica el sentit en el que
es produeix la reacció. Quan la reacció es reversible es posa
una doble fletxa. Las condicions de la reacció es solen
indicar a sobre o a sota de la fletxa o fletxes

 En tota equació química, per indicar l’estat de reactius i

productes, es fa servir (s) pels sòlids, (l) pels líquids, (g) pels
gasos i (aq) per les substàncies dissoltes en aigua. Si l'equació
química s'escriu, total o parcialment, en forma iònica, s'ha
d'indicar la càrrega de cada ió.

Exemples:

CaCO3 (s) + Calor → CaO (s) + CO2 (g)

2H2 (g) + O2 (g) → 2 H2O( l)
MnO4- (aq) + H2C2O4 (aq) → Mn2+ (aq) + CO2 (g)
Tipus de reaccions químiques i estequiometria
Reaccions de síntesi: És la combinació de diversos reactius per donar
lloc a una substància nova, el producte:
C + O2 → CO2

Reaccions de descomposició: Un reactiu, amb addició d’energia, es

descomposa transforma en dues o més substàncies:
KClO3 → KCl + 3/2 O2

Reaccions de desplaçament o substitució: Reacció entre un compost i

un element. L' element desplaça un altre element que formava part del
compost inicial:
CH4 + Cl2 → CH3Cl + HCl

Reaccions de doble descomposició: Consisteix en la reacció entre dos

compostos amb doble intercanvi entre cations i anions:
NaCl + AgNO3 → NaNO3 + NaCl

Reaccions de combustió de productes orgànics: Els productes orgànics

que fan la combustió donant sempre diòxid de carboni i aigua:
CH3–CH2–CH3 + 5 O2 → 3 CO2 + 4 H2O
Estequiometria
 És l'estudi quantitatiu de les reaccions químiques, ens indica les
relacions quantitatives que existeixen entre els reactius i els
productes durant una reacció química. Els reactius es
consumeixen per a donar lloc als productes, de tal manera que
es compleix la llei de la conservació de la massa.
 Per realitzar càlculs estequiomètrics cal:
• escriure l'equació de la reacció química igualada.
• passar a mols totes les dades de les masses de reactius i/o
dels productes objecte de l’estudi.
• relacionar els mols de la substància que ens donen amb allò
que ens pregunten, tenint en compte la informació que ens
dóna la reacció igualada.
• passar de mols de la substància problema a la unitat que ens
demanen: grams, litres...

.
Reactiu limitant i rendiment de les reaccions
 En portar a terme una reacció química, els reactius poden estar
o no en la proporció exacta que determinen els seus coeficients
estequiomètrics.
 Si es parteix d’una mesclà de productes que no és
l’estequiomètrica, el reactiu que està en menor quantitat
s’anomena reactiu limitant, dons la reacció tan sols tindrà lloc
fins que es consumeixi aquest, quedant l’altre (o els altres)
reactiu en excés (en una combustió, el combustible és quasi
sempre el reactiu limitant, ja que l'oxigen està en excés a l’aire).
 El reactiu limitant fixa la fi de la reacció (s'acaba abans).

Aquest exemple indica

la formació d’aigua a
partir d’hidrogen i
d’oxigen. L’oxigen està
en defecte i per tant
és el reactiu limitant,
quedant un excés
d’hidrogen que no
reacciona.
 La quantitat màxima que es pot obtenir d’un determinat
producte en una reacció química s’anomena rendiment teòric
de la reacció. Es una quantitat que es calcula a partir dels
coeficients estequiomètrics d’una equació química i de les
quantitats de reactius empleades.
Així, en reaccionar 1 mol de NaCl i un mol de AgNO3, d’acord amb la reacció:
NaCl + AgNO3 → NaNO3 + NaCl
Es pot obtenir com a màxim un mol de NaCl i, per tant, el rendiment teòric
és de 58,44 g

 Però, generalment, s'obté menys quantitat del producte de la

que s'havia previst inicialment. Les raons són vàries:
 producció de reaccions secundàries per donar altres productes
diferents.
 la presència d’impureses en els reactius.
 pot ser que la reacció estigui en equilibri (reacció reversible).
 pot existir un factor de tipus cinètic.
 el producte obtingut pot ser un inhibidor de la reacció.
 Així, el rendiment teòric es una quantitat màxima, que en
moltes ocasions no s’assoleix, dons les reacciones químiques no
sempre es completen. La quantitat de producte obtinguda
experimentalment (mesurada després de realitzar l’experiment
en el laboratori) sol ser menor que la calculada teòricament. Per
això, es defineix el rendiment percentual como el quocient
entre la quantitat de producte obtinguda (rendiment
experimental) i el rendiment teòric.

Rendiment experimental
Rendiment percentual = x 100
Rendiment teòric
 La puresa dels reactius és un altre factor que pot afectar el
rendiment. Els reactius poden contenir més d’un component.
En una mostra determinada, la puresa o riquesa d’una
substància està determinada pel percentatge d’aquesta
substància en el total de la mostra. Per això, per fer càlculs
estequiomètrics és molt important saber la puresa dels reactius.

Massa Substància pura · 100

Puresa = ───────────────────────
Massa del reactiu o mostra
 Exemples

1- Quin és el rendiment teòric de sulfat d'alumini que es pot

obtenir a partir de 39 g d'hidròxid d'alumini?
2 Al(OH)3 + 3 H2SO4 → 6 H2O + Al2(SO4)3

1 mol Al(OH)3 1 mol Al2(SO4)3 342 g Al2(SO4)3

39 g Al(OH)3 x x x
78 g Al(OH)3 2 mol Al(OH)3 1 mol Al2(SO4)3

Rendiment teòric = 85,5 g Al2(SO4)3

2- Quin serà el rendiment teòric de SbI3 d’acord amb la reacció:
2Sb(g) + 3I2(s) → 2SbI3(s)
si es fan reaccionar 1,2 mols de Sb i 2,4 mols de I2?

a) Es calcula la quantitat de producte que es formaria a partir de

cada reactiu:
2 mols de SbI3
1,2 mols de Sb x = 1,2 mols de SbI3 REACTIU LIMITANT
2 mols de Sb

2 mols de SbI3
2,4 mols de I2 x = 1,6 mols de SbI3
3 mols de I2

b) Es calcula el rendiment teòric a partir del reactiu limitant:

2 mols de SbI3 502,46 g SbI3

1,2 mols de Sb x x = 602,95 g SbI3
2 mols de Sb 1 mols de SbI3
3- Quan la metilamina, CH3NH2, es tracta amb àcid te lloc la següent
reacció:
CH3NH2(ac) + H+(ac) → CH3NH3+(ac)

Quan 3g de metilamina reaccionen amb 0,1mols de H+, es produeixen

2,6g de CH3NH3+. Calculeu els rendiments teòrics i percentual del
producte de la reacció.

a) Es determina en primer lloc el reactiu limitant i el rend. teòric:

1 mol CH3NH2 1 mol CH3NH3+ 32 g CH3NH3+
3 g CH3NH2 x x x = 3,1g CH3NH3+
31 g CH3NH2 1 mol CH3NH2 1 mol CH3NH3+

1 mol CH3NH3+ 32 g CH3NH3+

0.1 mol H+ x x = 3,2 g CH3NH3+ Rendiment teòric
1 mol H+ 1 mol CH3NH3+

b) Es calcula el rendiment percentual:

Rend. experimental 2,6
Rend. Percentual = x 100 = x 100 = 83,9 %
Rend. teòrico 3,1
Reaccions en dissolució aquosa
 La majoria de les reaccions químiques es realitzen en
dissolució, particularment en aigua. → dissolució aquosa
 Una substància soluble es aquella que es dissol en una proporció
significativa en un solvent especificat.
 Una substància insoluble es aquella que no es dissol
significativament en un solvent determinat (< 0,1 mols/L).
 En una solució aquosa d’un electròlit fort la substància dissolta
està completament en forma d’ions que es mouen lliurament
pel solvent.
 En una solució aquosa d’un no electròlit la substància dissolta
està present com a molècula.
 En una solució aquosa d’un electròlit feble tan sols una petita
fracció de les molècules de solut està present en forma d’ions.
Mescles i dissolucions
Classificació de la matèria en funció de la composició:
Matèria homogènia: Té una distribució uniforme de les seves
partícules i en qualsevol punt presenta la mateixa composició i
propietats. Les substàncies pures, els elements i els composts són
matèria homogènia, com també ho és l’aigua d’un riu
(dissolucions).
Matèria heterogènia: La seva composició no és uniforme en tots els
punts. Les mescles formades per sorra i ferro o aigua i oli, entre
d’altres, s’anomenen mescles heterogènies.

Mescles homogènies
(dissolucions)
Mescla heterogènia
Dissolucions o solucions
 Són mescles homogènies de 2 o més substàncies.
 Solut: substància que es dissol.
 Dissolvent: substància que conté el solut, l’aigua és el dissolvent de
la majoria de dissolucions.
 Classificació de les dissolucions segons la concentració de solut:
 Diluïda: conté poca proporció de solut.
 Concentrada: conté molta proporció de solut.
 Saturada: el dissolvent no admet més quantitat de solut a una
determinada temperatura.
 Sobresaturada: conté més solut dissolt del corresponent a la
saturació a una determinada temperatura.
 La solubilitat és la quantitat de solut dissolt en un determinat
volum d’una dissolució saturada a una temperatura determinada.
Es mesura en:
 g de solut en 100 g de dissolvent.
 g de solut en 1L de dissolvent.
 Classificació de dissolucions en funció de l’estat del solut,
del dissolvent i de la solució
Estat Estat Estat Exemples
Solució solut dissolvent
Sòlid Sòlid Sòlid Aliatge de plata en or, en joieria
Sòlid Líquid Sòlid Amalgama de mercuri en plata, en
joieria
Sòlid Gasós Sòlid Hidrogen en platí com elèctrode
Líquid Sòlid Líquid Sucre en aigua
Líquid Líquid Líquid Àcid acètic en aigua, el vinagre
Líquid Gasós Líquid Diòxid de carboni (CO2) en aigua,
begudes gasoses
Gasós Sòlid Gasós Partícules de carboni en el fum
Gasós Líquid Gasós Aigua en l’aire, les boires
Gasós Gasós Gasós Oxigen (O2), nitrogen (N2), en l’aire
 Diferències entre mescla i compost químic
Mescla Compost químic
Composició de les substàncies pures Composició dels elements que el
que la formen totalment variable formen definida i invariable
Les substàncies pures que la formen No conserva les propietats dels
conserven les seves propietats. elements químics que l’ha format.
D’una mescla podem separar els seus Només es pot separar en els seus
components per mètodes físics elements químics per mètodes
químics o electrolítics.
Expressió de la concentració de les dissolucions
 Percentatge en massa (% en massa): grams de solut per cent
grams de dissolució.
grams de solut
% en massa = ───────────────────────────── x 100
grams de solut + grams de dissolvent
 Percentatge en volum (% en volum): volum de solut dissolt en
100 volums de dissolució.
L, mL, m3, cm3 de solut
% en volum = ────────────────────── x 100
L, mL, m3, cm3 de dissolució

 Grams per litre (g/L): grams de solut dissolts en un litre de

dissolució.

grams de solut
g/L = ──────────────
L de dissolució
 Molaritat (M): mols de solut dissolts en un litre de
dissolució.

mols de solut
M = ──────────────
L de dissolució

 Molalitat (m): mols de solut dissolts en un 1 quilogram de

dissolvent.
mols de solut
m = ──────────────
kg de dissolvent

 Fracció molar (x): mols de solut en relació als mols totals

en la dissolució (mols de solut + mols de dissolvent).

mols de solut mols de dissolvent

xs = ──────────── xd = ───────────────
mols totals mols totals
 Normalitat (N): indica el número de equivalents de solut per litre de
dissolució.

nº eq. de solut
N = ──────────────
L de dissolució

 El número d’equivalents d’una substància està relacionat amb:

 el nombre de protons cedits per un àcid o captats per una base (parells
àcid-base): quantitat d’àcid o de base que cedeix o accepta un mol de H+
 el nombre d’electrons cedits per un reductor o captats per un oxidant
(parells redox): quantitat de reductor o d’oxidant que cedeix o accepta un
mol d’e-
En un procés determinat,
 El pes equivalent d’una substància es determina dividint el seu pes atòmic o
molecular pel nombre de protons (parells àcid-base) o el nombre d’electrons
(parells redox) que intercanvia:

massa at o molecular
Peq = ──────────────────
núm H+ o e-
 Parts per milió (ppm): número de grams d’una substància
referida a 106 grams de la mostra.

Ex: 8ppm ⇒ 8 g de substància en 106 g mostra total (dissolució)

 Parts per bilió (ppb): número de grams d’una substància

referida a 1012 grams de la mostra

Ex: 5ppb ⇒ 5 g de substancia en 1012 g mostra total (dissolució)