Donat el caràcter i la finalitat exclusivament docent i eminentment il·lustrativa de

les explicacions a classe d'aquesta presentació, l’autor s’acull a l’article 32 de la Llei

de propietat intel·lectual vigent respecte de l'ús parcial d'obres alienes com ara
imatges, gràfics o altre material contingudes en les diferents diapositives

Facultat de Biologia
TEMA 7. Reaccions d’oxidació-reducció

Electroquímica. Reaccions d'oxidació-reducció: oxidants i

reductors. Igualació de reaccions redox. Piles
galvàniques: elèctrodes i equilibri electroquímic.
Potencials estàndard d'elèctrode: La sèrie electroquímica.
Forces relatives dels oxidants i reductors. Criteri de
canvi espontani. Equació de Nernst: càlcul de la constant
d’equilibri. La transferència electrònica en els sistemes
biològics.
L’electroquímica és l’estudi de la relació entre canvi químic i treball
elèctric. Les cel·les electroquímiques poden utilitzar una reacció per
generar energia o utilitzar energia per fer possible una reacció.
Gairebé totes les cèl·lules vives apliquen els principis
electroquímics per generar energia mitjançant uns processos que
són essencials per la nostra existència biològica. La vida dels essers
vius depèn de l'energia que genera l’oxidació dels combustibles
biològics per acció de l’oxigen molecular. Aquestes són reaccions
d’oxidació-reducció que, en les cèl·lules vives, succeeixen de forma
lenta i per etapes.
Electroquímica
L’electroquímica és la branca de la química que estudia la
utilització de les reaccions químiques espontànies per
produir electricitat i la utilització de la electricitat per forçar
reaccions químiques no espontànies.

Piles i acumuladors Electròlisi

Produeixen electricitat a partir de Utilitza l’electricitat per
reaccions químiques d’oxidació- produir reaccions químiques
reducció d’oxidació-reducció
Conceptes generals d’oxidació-reducció
Clàssicament es considerava oxidació la reacció de combinació d’una
substància amb l’oxigen i reducció el procés invers.
M1 +1/2 O2 → M1O oxidació
M2O + C → M2 + CO reducció

Al igual que succeïa amb la transferència de protons quan es parlava d’àcids i

bases, aquest concepte és molt restringit.
Més endavant els químics es varen adonar que gairebé tots els elements no
metàl·lics donen reaccions similars a les de l’oxigen.
M1 + X 2 → M1 X 2
Mg + Cl 2 → MgCl 2

Es va observar que en ambdós casos, el metall perd els seus electrons de

valència i es transforma en el seu ió. Així, doncs, si es considera que el metall
experimenta el mateix canvi en ambdós processos, el concepte d’oxidació es
pot ampliar amb la següent consideració;
Oxidació Pèrdua d’electrons
i, similarment, Reducció Guany d’electrons

D’aquesta nova definició es dedueix que no poden haver processos d’oxidació i

de reducció separats: si una espècie química perd electrons, una altra ha de
guanyar-los.
Tot procés d’oxidació està, necessàriament, unit a un altre de reducció: s’ha de
parlar, doncs, de reaccions d’oxidació-reducció (reaccions redox).
 OXIDACIÓ-REDUCCIÓ
Reaccions d’oxidació-reducció: oxidants i reductors.

Reaccions en les quals una o mes de les substancies que

intervenen modifica el seu estat d’oxidació.
Oxidació és cedir electrons.
Reducció és acceptar electrons.

Oxidant és la substància que pot captar electrons (produeix

oxidacions i es reduirà)
Reductor és la substància capaç de cedir electrons (produeix
reduccions i s’oxidarà)
En una oxidació es perden e- ==> ↑ el nombre d’oxidació.
En una reducció es guanyen e- ==> ↓ el nombre d’oxidació.

Cu + 4 HNO3 ↔ Cu (NO3)2 + 2 NO2 + 2 H2O

2 HBr + H2SO4 ↔ Br2 + SO2 + 2 H2O
Número o estat d’oxidació (1)

Quan en un procés redox intervenen substàncies covalents és difícil detectar

les especies involucrades en la transferència electrònica. Per salvar aquesta
dificultat es va introduir el concepte de número d'oxidació, també anomenat
índex o estat d'oxidació.
El número d’oxidació es defineix com la càrrega elèctrica formal (es a dir,
que no és real) que s’assigna a un àtom d’un compost.
En compostos iònics, el número d’oxidació coincideix amb la càrrega
elèctrica dels ions.
En compostos covalents l’índex d'oxidació representa una càrrega
elèctrica fictícia, ja que en aquest tipus d’enllaç la transferència
d’electrons entre els àtoms implicats no és total,
A cada element se li pot assignar, doncs, un número o estat d'oxidació:

+2−2 0 +4 −2

CO + 1/2 O2 → CO2

una reacció serà redox si es produeixen canvis en aquests estats

d’oxidació.
Número o estat d’oxidació (2)

Per determinar els números d’oxidació s’apliquen les següents regles:

a) L’estat d’oxidació dels elements en estat fonamental o sense combinar

és zero.
Na, Be, K, Pb, H2, O2 .... estat d’oxidació = 0
b) L’ hidrogen té un estat de oxidació +1, excepte quan forma hidrurs amb
metalls, en els quals té un índex d’oxidació -1.
c) L’oxigen té un estat d’oxidació -2, excepte en les combinacions amb el
fluor, on té un índex d’oxidació de +2, en los peròxids, en els quals és -1
i en los superòxids, on té un índex d’oxidació -1/2.
d) L’estat d'oxidació dels elements alcalins (grup I) és +1.
e) L’estat d'oxidació dels elements alcalinoterris (grup II) és +2.
f) L’estat d'oxidació del fluor és sempre -1.
g) Per calcular l’estat d’oxidació de qualsevol altre element d’una molècula
neutra s’han de tenir en compte les regles anteriors i que la suma dels
números d’oxidació de tots els elements que integren la molècula ha de
ser zero.
h) Per calcular l’estat d’oxidació de qualsevol altre element d’un ió
poliatòmic s’han de tenir en compte les regles anteriors i que la suma
dels números d’oxidació de tots els elements que integren aquesta
espècie ha de ser igual a la càrrega total del ió.
Número o estat d’oxidació (3)

Exemples:
0 0 +1 −1 +1 −2 +1 +1 −2 +1 −1
O O2 Na H NaO H H2 O H2 O2

−4 +1 −3 +1 −2 +1 −1 +1 +4 −1 +1 +2 −1
C H4 C2 H6 C2 H4 C2 H2 C F4 H C F3

+1 +7 −2 +7 −2 −3 +1 +5 −2
− + −
K MnO4 MnO 4 NH 4 NO 3

+2 −2 +3 −2 +8/3 −2 +2 +3

FeO Fe2 O3 Fe3 O4  FeO⋅ Fe 2 3
O
 
−3 +1 +5 −2
N H4 N O3
Número o estat d’oxidació (4)

Exemples: En el cas dels compostos orgànics, cada àtom

de carboni amb els seus substituents es
considera com una molècula neutra.
Igualació de reaccions redox
El parell redox té semblances amb el parell àcid-base.

Parell redox: reductor ↔ oxidant + n e-

Parell àcid-base: àcid ↔ base + n H+

Na oxidació Na+ + e- 2 Cl- oxidació Cl2 + 2 e-

Na reducció Na+ + e- 2 Cl- reducció Cl2 + 2 e-

Reductor Oxidant Reductor Oxidant

Reductor1 + Oxidant2 ↔ Oxidant1 + Reductor2

Igualació d’equacions d’oxidació-reducció (1) :
Plantejament general

Les equacions ajustades han de complir dos criteris:

Balanç de masses: han d'aparèixer el mateix número

d’àtoms de cada element en els reactius i en els
productes.

Balanç de càrregues: la suma de les càrregues reals

a l’esquerra i a la dreta de l’equació ha de ser igual.

Mètodes per ajustar reaccions redox:

Mètode del canvi en el número d’oxidació
Mètode del iò-electró
Igualació d’equacions d’oxidació-reducció (2) :
Mètode del canvi en el número d’oxidació
Igualació d’equacions d’oxidació-reducció (3) :
Mètode del iò-electró
La reacció global és la suma de dues semireaccions:
una cedeix electrons Semireacció d’oxidació del reductor
l’altra en capta: Semireacció de reducció de l’oxidant

El nombre d’electrons cedits ha de coincidir amb el nombre

d’electrons captats.

Per efectuar el balanç de matèria es completen les

semireaccions amb H2O, H+ i OH- segons convingui, tenint
present en quin medi es realitza la reacció.

La igualació es simplifica en no intervenir els ions que no

es modifiquen. La reacció molecular completa es formula
després d’igualar l’equació iònica.
 Exemple: medi àcid

KMnO4 + H2O2 + H2SO4 → O2 + MnSO4 + K2SO4 + H2O

K+ +MnO−4 + H2O2 + 2H+ +SO42− → O2 + Mn2+ +SO42− + 2K+ +SO42− + H2O

+7 −1 0
MnO−4 → Mn2+ H2 O2 → O2
Per reaccions en
medi àcid, s’afegeix
MnO4− → Mn2+ + 4H2O
H2O para igualar 8H+ +MnO4− → Mn2+ + 4H2O H2O2 → O2 + 2H+
els àtoms de O i H+
para igualar els de H 8H+ +MnO4− + 5e− → Mn2+ + 4H2O H2O2 → O2 + 2e- + 2H+

(8H +MnO + 5e → Mn + 4H O) × 2
+ −
4
− 2+
2

( H O → O + 2e + 2H ) ×5
2 2 2
- +

2MnO−4 + 5H2O2 + 6H+ → 5O2 + 2Mn2+ + 8H2O

Exemple: medi àcid

2MnO−4 + 5H2O2 + 6H+ → 5O2 + 2Mn2+ + 8H2O

3SO24− → 3SO24−
2K+ → 2K+
2K+ +2MnO−4 + 5H2O2 + 6H+ +3SO24− → 5O2 + 2Mn2+ +2SO24− + 2K+ +SO24− + 8H2O

2KMnO4 + 5H2O2 + 3H2SO4 → 5O2 + 2MnSO4 + K2SO4 + 8H2O

Exemple: medi bàsic

KClO + KCrO2 + KOH ↔ K2CrO4 + KCl

Els ions K+ i O2- no es modifiquen (ions espectadors)
Guanya electrons l’oxidant, Cl(+1)O-, que es redueix Cl-(-1).
Perd electrons el reductor Cr(+3)O2-, que s’oxida Cr(+6)O4-2.
Per reaccions en medi bàsic
Semireacció de reducció de l’oxidant: amb un excés d’oxigen en
ClO + H2O + ? e ↔ Cl + 2 OH
- - - -
un costat de la semireacció,
Semireacció d’oxidació del reductor: s’afegeixen 2 OH- (al costat
CrO2- + 4 OH- - ? e- ↔ CrO42- + 2H2O contrari) i s’elimina 1 H2O
per cada àtom de O que
s’hagi d’igualar
Igualem les semireaccions per massa i per càrrega i després igualem el
nombre d’e- :
3x (ClO- + H2O + 2 e- ↔ Cl- + 2 OH-)
2x (CrO2- + 4 OH- - 3 e- ↔ CrO42- + 2 H2O)

Sumem les semireaccions i comprovem:

3ClO- + 2CrO2- + 3H2O + 8OH- ↔ 2CrO4- + 3Cl- + 6OH- + 4H2O

Finalment, igualem l’equació molecular

3 KClO + 2 KCrO2 + 2 KOH ↔ 2 K2CrO4 + 3 KCl + H2O
 Exercicis per fer

Exemples en medi àcid:

K2Cr2O7 (aq)+C6H12O6 (aq)+H2SO4 →Cr2(SO4)3+CO2+K2SO4+H2O
PbS + Cu2S + HNO3 → Pb(NO3)2 + Cu(NO3)2 + NO2 + S + H2O
Na2S2O3 + KIO3 + HCl → Na2SO4 + K2SO4 + ICl + H2O
Exemples en medi bàsic:
Na[Cr(OH)4](aq) + H2O2 (aq) + NaOH(aq) → Na2CrO4 (aq) + H2O
Cr2(SO4)3 + KClO3 + KOH → K2CrO4 + KCl + K2SO4 + H2O
PbO2 + Sb + KOH → PbO + KSbO2 + H2O
Idèntics oxidant i reductor:
KClO → KCl + KClO3
Cl2 + KOH → KCl + KClO3 + H2O
Idèntics productes de l’oxidació i de la reducció:
KIO3 + KI + H2SO4 → I2 + K2SO4 + H2O
HClO + NaCl → NaClO + H2O + Cl2