FORMULACIÓ I NOMENCLATURA

INORGÀNICA
COMPOSTOS BINARIS

Són composts formats per dos elements diferents. Per a escriure la fórmula
d'aquestes substàncies cal tenir en compte l'electronegativitat, utilitzant l'ordre
establert en la taula:

L'electronegativitat és la mesura del poder d'un àtom (o grup d'àtoms) d'atreure electrons. Es a dir, un àtom molt
electronegatiu té molta tendència a atreure els electrons d'un enllaç. En general, l'electronegativitat augmenta en desplaçar-
nos cap amunt en un grup i cap a la dreta en la taula periòdica.

El més electronegatiu és el fluor(F), i el menys electronegatiu, o el

més electropositiu, el Fr.
 C O M B I N A C I O N S B I N A R I E S O C O M P O S TO S B I N A R I S
(= 2 ELEMENTS)

ÒXIDS
• Els òxids són combinacions de l'oxigen (O2-) amb un altre element, metàl·lic
o no metàl·lic, a excepció dels halògens.
• L'oxigen mostra una gran tendència a captar electrons per a adquirir una
estructura electrònica de gas noble, és a dir, per a passar de 1s22s22p4 a
1s22s22p6. Per això, el n.o. de l'oxigen és -2: O-2, (excepte en els peròxids, en
els quals l'oxigen actua amb valència -1)
• L'oxigen(O) es combina amb tots els elements químics,
excepte amb els gasos nobles, formantels següents
compostos:

Oxigen+ metal = Óxid bàsic o metàlic.

Oxigen+ no metall (no halogen) = Òxid àcid o no metàlic.

Peròxids.
• Els ÒXIDS BÀSICS O METÀL·LICS tenen com a fórmula
general M2Om, on M és el metall i m és el n.o. amb què actua.
( si m es parell, simplificar)

(Com sempre, cal conèixer amb exactitud el n.o. dels elements

metàl·lics, recordar que l'oxigen actua amb n.o. -2, i a
continuació intercanviar els n.o. Se simplifiquen els subíndexs,
si això és possible)

Na+1, O-2→Na2O Mg +2, O-2→Mg2O2→ MgO Al +3, O-2→Al2O3

• Els ÒXIDS ÀCIDS també anomenats òxids no metàl·lics,
estan formats per un no metall i l’oxigen.

• La fórmula general és N2On, on N és un no metall i n el n.o.

positiu amb el qual actua. ( si n es parell, simplificar)

(De nou, és fonamental recordar quins elements són no

metalls i els n.o. amb els quals actuen).
Tots s ‘anomenen igual, com a òxids, seguint les següents nomenclatures:

· N. de composició o estequiométrica:
a) Amb prefixos numerals: S'utilitza el terme òxid per a referir-se a l'oxigen,
seguit dela preposició “de” i de l'altre element, indicant amb els
prefixos numerals el nombre d'àtoms de cada element que hi ha en la
molècula.

• prefix numeral (subindex del O) + OXID + prefix numeral(subindex metall) + nom metall.

b) N.Stock: Es comença amb el terme òxid seguit de la preposició “de” i de

l’altre element, indicant el seu n.o. en nombres romans i entre parèntesis,
excepte en el cas que només tinga un, que llavors no s'indica.

• oxid + de + nom metall + valencia del metall entre parentesi en nombres romans.
Fórmula N. de composición ; con prefijos numerales N. Stock

Li2O óxid de diliti Óxid de liti

BaO
Al2O3
CuO
Cu2O
PbO
PbO2
SO
SO2
SO3
CO
CO2
N2O
NO
N2O3
NO2
N2O5
trióxid de dialumini
 N O TA : M O N O S O L S E S F I C A E N L ´ O X I G E N Q U A N E L M E TA L L T É M É S D ´ U N A
VA L E N C I A . E N E L M E TA L L M A I E S F I C A .

• Abans, l'oxigen era l'element més electronegatiu després del fluor, per la
qual cosa les seves combinacions amb clor, brom, iode i àstat es
nomenaven com a òxids.
• Les recomanacions de la IUPAC indiquen que l'oxigen és tracte com
el component electropositiu respecte a qualsevol halogen. Per tant, les
combinacions binàries d'un halogen amb l'oxigen es nomenaran com
a halurs d'oxigen i no com a òxids, i l'halogen s'escriurà a la dreta.
• Pel fet que s'han nomenat com a òxids durant molt de temps, es
continuaran trobant d'aquesta manera, fins que es vagi imposant la nova
recomanació
 HALURS D´OXIGEN (OXIGEN + HALOGEN)

ANTES RECOMENDACIONES 2005

Fórmula Nombre Fórmula N. Composición N.Stock

Cl2O Óxid de diclor OCl2 Diclorur d’oxigen clorur d’oxigen (I)

Cl2O3 Trióxid de diclor O3Cl2

Br2O5 Pentaóxid de dibrom O5Br2

• PERÒXIDS (AMB METALLS)

Són combinacions d'un metall (o l'hidrogen) amb el grup

peròxid (O22-),on cada oxigen té n.o. -1. La fórmula general és:
X2(O2)n. El subíndex de l'oxigen no pot simplificar-se, ja que
indica que hi ha dos oxígens units.
· N. de composició amb prefixos numerals: Igual que en el cas dels òxids.
· nomenclatura amb nombres d’oxidació o N. Stock.: Igual que els òxids,
canviant la paraula óxid per peròxid.

Per exemple: Mn2(O2)4MnO2

 N. de composició N.Stock
Fórmul Posible confusió?
con prefijos
a numerales
Si fuera un óxido se
Na2O2 Dióxid de disodi Peróxid de sodi simplificarían los subíndices.
Sería NaO, pero el Na sólo tiene
número de oxidación +1, no +2
como exigiría este compuesto.
Si fuera un óxido el magnesio
MgO2 tendría número de oxidación +4,
pero como sabemos su número de
oxidación fijo es +2.

H2O2

El peròxid d'hidrogen, en dissolució aquosa, H2O2(*aq) és l'aigua oxigenada.

El Al 2O6de alumini Al2O6 també pot trovar-se comoAl2(O2)3 i s'utilitza la nomenclatura sistemàtica però usant el
peròxid
grup peròxid: triperóxid de dialumini
• HIDRURS

L'hidrogen pot combinar-se amb la resta dels elements de la taula periódica.

L'hidrogen actua amb n.o. -1 si es combina amb els elements més

electropositius que ell,i amb +1, si ho fa amb elements més electronegatius
(els situats a la dreta segons l'esquema d'electronegativitats:

H< Po <Te < Se < S < O <At< I < Br < Cl < F (en negreta, els no metalls)
 A ) H I D R U R S M E TÀ L · L I C S

• Són combinacions dels metalls amb l'hidrogen, que té n.o. -1. La seva
fórmula general és MHn.

• Amb prefixos multiplicadors: S'utilitza els prefixos numerals que ens

indiquen el número de átoms d'hidrogen que té aquesta molècula. Els
prefixos són mono- (pot ometre's), di-, tri-, tetra-, penta-, hexa-,…. s ‘anomena
col·locant el prefixe numeral davant de la paraula hidrur, seguit de la
preposició “de” i del nom del metall.

• N. Stock: Es comença amb la paraula hidrur seguida de la preposició “de” i

del nom del metall, i entre parèntesi,el seu n.o. en nombres romans, en
el cas que tinga més d'un (si l'element té un, no s'indica). És la nomenclatura
recomanada.
Fórmula con prefijos numerales Nombre d’oxidació o
N. Stock

FeH2 Dihidrur de ferro Hidrur de ferro(II)

FeH3

MgH2

AlH3
b) HIDRÁCIDS O HALURS D'HIDROGEN
Són combinacions de l'hidrogen, amb n.o. +1, amb els elements dels
grups 16 (S, Se i Te) i 17 (F, Cl, Br, I).

La fòrmula general és HnX.

Són els únics compostos binaris d'hidrogen on l'hidrogen es situa a l'esquerra.

· N. de composició: Es nomenen col·locant el sufix –ur al nom del

no metall seguit de l'expressió d'hidrogen. No és necessari posar els
prefixos numerals abans de l'hidrogen, en tenir els elements no
metàl·lics un únic n.o. negatiu.
· N. tradicional: Està admesa per la IUPAC. Aquests compostos
són gasosos,però es dissolen en aigua formant àcids hidràcids.

S’ anomenen de la següent manera:

àcid + nom del no metall + -hídric.

Per a distingir entre el clorur d’hidrógen gasós i el dissolt en aigua, sol

acompanyar-se a la fórmula l'expressió entre parèntesi (aq), que
significa aquós: HCl: clorur d'hidrogen (gas); HCl (aq): àcid clorhídric.

El compost format per hidrogen i oxígen, H₂O, segons la nomenclatura

tradicional rep el nom d'aigua. Com a hidrur es denomina oxidà. Com
òxid será óxid de dihidrógen.
Fórmula N. de composició Fórmula Tradicional
(en dissolució aquosa)

HF Fluorur d’ hidrógen HF(aq) Ácid fluorhídric

HCl HCl(aq)
HBr HBr(aq)
HI HI(aq)

H2S H2S(aq)

H2Se H2Se(aq)

H2Te H2Te(aq)
c) HIDROGEN AMB UNS ALTRES NO METALLS.
Són combinacions de l'hidrogen, amb n.o. +1, amb els elements
dels grups13 (B), 14 (C, Si) i 15 (N, P, As, Sb).
La fórmula general és: XHn.
Són substàncies volàtils, d'aquí ve que també són denominats com a hidrurs volàtils.
· N. de composición amb prefixos: s’ anomenen amb la paraula hidrur
seguida de la preposició “de” i del nom del no metall. S'anteposa el
prefixe numeral a la paraula hidrur si hi ha més d'un hidrogen en la
fórmula. Es pot ometre el prefixe mono. És la nomenclatura recomanada.

· N. comú: Aquests hidrurs tenen noms particulars, indicats en la taula.

Fórmula N. de composició amb N. Tradicional
prefixos

NH3 Trihidrur de nitrogen Azà, Amoníac

PH3 Fosfà

AsH3 Arsà

SbH3 Estibà

CH4 Metà

SiH4 Silà

BH3 Borà
SALS BINARIES

• METALL AMB NO METALL (SALS NEUTRES)

Resulten de la combinació d'un metall amb un no metall.

La fórmula general és MxXn, això és, com sempre s'intercanvien els nombres d'oxidació
dels elements, i s'escriuen com a subíndex i se simplifiquen quan sigui possible.

· Amb prefixos numerals:

Es comença amb el nom de l'element no metàl·lic(-), acabat en–ur, seguit de la preposició

“de” i el nom del metal(+). S'utilitzen els prefixos numerals per a indicar el
nombre d’átoms de cada element.
· N.Stock:

Es comença amb el nom de l'element no metàl·lic,

acabat en–ur, seguit de la preposició “de”, el nom del
metall, i, entre parèntesi, el seu n.o. en nombres romans.

Quan els elements només tinguen un nombre

d'oxidació, no s'indica.
Fórmula N. de composició con N. Stock
prefijos numerales

FeCl2 Diclorur de ferro Clorur de ferro(II)

FeCl3

MgF2

Na2S
• NO METALL AMB NO METALL

Són combinacions entre dos no metalls.

Convé recordar que la IUPAC estableix que, en aquest cas, es

col·loque a l'esquerra de la fórmula el símbol de l'element que
figure abans en la sigüent relació (element més electropositiu):

B<Si<C<Sb<As<P<N<Te <Se<S <I<Br<Cl<F

• Amb prefixos numerals:
Nom de l'element més electronegatiu, acabat en–ur, seguit de la preposició
“de”i el nom de l'element menys electronegatiu. S'utilitzen els prefixos
numerals per a indicar el nombre d’àtoms de cada element.
• Nombre d’oxidació o N. Stock:
Comença amb el nom de l'element més electronegatiu, acabat en –ur,
seguit de la preposició “de”, el nom de l'element menys electronegatiu(-), i,
entre parèntesi el seu nombre d'oxidació en nombres romans. Quan els
elements només tinguen un sol nombre d'oxidació, no s'indica.
Fórmula N. de composició Nombre d’oxidació o
con prefijos numerales N. Stock

BrF3 Trifluorur de brom Fluorur de brom(III)

BrCl

SeI2

CS2

CCl4

As2Se3

BP
• COMPOSTOS TERNARIS

HIDRÓXIDS
són composts iònics formats per un metall, que és el catió, i el grup hidróxid (OH-),
que és l'anió. Són compostos bàsics, ja que en dissolució aquosa alliberen grups OH-.
La seva fórmula general és M(OH)n
· amb prefixos numerals: Comença amb la paraula hidròxid precedida pel prefixe
numeral, que indica el nombre de grups OH-, la preposició “de”i el nom del metall.
El prefix mono- pot ometre’s.

· Nombre d’oxidació o N.Stock: Comença amb la paraula hidròxid, seguida de la

preposició “de” i del nom del metall. Quan aquest té més d’un nombre d’oxidació,
aquest s’indica entre parèntesi en nombres romans.
Fórmula N. de composició Nombre d’oxidació o N. Stock
amb prefixos numerals

Al(OH)3 Trihidróxid d’ alumini Hidróxid d’alumini

Fe(OH)2

Fe(OH)3

AgOH

Hg(OH)2
Fórmula N. de composició Nombre d’oxidació o N. Stock
amb prefixos numerals

Al(OH)3 Trihidróxid d’ alumini Hidróxid d’alumini

Fe(OH)2 Dihidróxid de ferro Hidróxid de ferro(II)

Fe(OH)3 Trihidróxid de ferro Hidróxid de ferro(III)

AgOH Hidróxid de plata(argent) Hidróxidode plata(argent)

Hg(OH)2 Dihidróxid de mercuri Hidróxid de mercuri(II)

 OXOÀCIDS

• Són els compostos de H, no metall i O.

• La seua fórmula general es HaXbOc, on H es el hidrógeno, X és el no metall i O, el oxígeno. L’hidrogen
actúa amb n.o. (+1) i l’oxigen n.o. (-2), por lo que el n.o. del no metal se obtiene fácilmente a partir de la
siguiente expresión, al tener en cuenta que la carga total del compuesto es cero, pues es neutro:
n.o. (H) = +1
n.o. (no metall, NM) = + = x
n.o. (O) = -2
x = n.o. del metall
• El compost és neutre i la suma dels n.o. de tots els àtoms que el formen ha de donar zero.
n.o.(H) + n.o.(NM) + n.o.(O) = 1· a + x· b – 2· c = 0
d’on calculem l’n.o. del no metall.
TROBA EL N.O. DEL SOFRE EN EL H 2SO4
N. tradicional (comú o clàssica):

• És el sistema més antic i més sovint utilitzat en el llenguatge químic, industrial

i comercial.

• Per a nomenar-los, cal conèixer tots els nombres d'oxidació que pot
presentar l'element que actua com a àtom central (X). Aquest número
determina la utilització de sufix i/o prefixos en el compost concret, seguint el
següent criteri:

• Si el nombre d'oxidació és únic, s'utilitza la terminació –ic.

• Si té dues n.o. amb la terminació –ic, per al de major n.o. i acabat en –ós
per al de menor.
Si l'element central té tres n.o. s'utilitzarà el prefixe hipo-seguit del nom
de l'element, amb la terminació –ós, el nom de l'element acabat en –os
per al n.o. intermedi, i amb la terminació –ic, per a l'estat de major n.o.

Finalment, si l'element té quatre n.o. s'utilitzarà el prefixe hip- seguit del

nom de l'element, amb la terminació –òs (hip…os), per al cas de menor n.o.,
el nom de l'element acabat en –òs per al segon n.o., amb la terminació –ic,
per al tercer n.o., i per al cas de major n.o., s'anteposa el prefix per-, seguit
del nom de l'element amb la terminació en – ic(per…-ic).

En el cas de H2SO4, hem vist que el n.o. del S és +6. El S tenen tres possibles n.o.: +2,
+4, i +6. És per tant el n.o. major i així aquest compost serà l'àcid sulfúric.
 Principals OXOÀCIDS
Nomenclatura tradicional.
Per aprendre a formular aquest tipus de compostos s'ha de conèixer els números d'oxidació en que els
metalls poden actuar. Són els següents:

Si ens donen la fórmula del àcid haurem de deduir el nombre d'oxidació de l'element principal X (+n).
(Si tenim diversos àtoms de l'element principal el resultat l'haurem de dividir per aquest número.)

Quan un element presenta més d'un número d'oxidació possible s'utilitzen uns prefixos i sufixos molt
concrets.
Com el número més elevat d'oxidació possible (dels casos que estudiarem) és quatre ens referirem a
aquests casos.
Per al número d'oxidació MÉS BAIX, es posa com a prefix HIPO- (del greg hypo-, que vol dir inferior.) i
el sufix -ÓS.
Per al número d'oxidació BAIX s'afegeix el sufixe -ÓS.
Per al número d'oxidació ALT s'afegeix el sufix -IC.
Per al número d'oxidació MÉS ALT s'afegirà el prefix PER- (del greg hyper, superior) i el prefix -IC.
Nom. Tradicional:

- Es convenient memoritzar
- Paraula ÀCID
- Prefix segons estat d'oxidació del element + nom del no-metall + sufix segons
estat d'oxidació
- Els noms d' Àcids de nomenclatura tradicional admesos són els següents:
+2 ……….-ÓS
+4 ……….-IC
Nomeclatura sistemàtica: d’hidrogen
• El nom comença per la paraula hidrogen precedida del prefix numèric que indica el nombre d’hidrogens. A continuació, i
entre parèntesi, s’escriu òxid precedit del prefix numèric que indica la quantitat d’àtoms d’oxigen i seguit del nom del no
metall acabat amb el sufix -at.
• prefix-hidrogen(prefix-oxid-nom no metall-at)
• Calcula l’N.O. de l’element central i nomena l’oxoàcid:

N. tradicional
Sals dels oxoàcids(OXISALS)
Les oxisals s’obtenen substituint els hidrogens d’un oxiàcid per un CATIÓ d’un metall.
Quan l’anió d’un oxoàcid es combina amb un catió metàl·lic (o amb l’ió amoni=NH₄⁺ ).
Per formular.
1. S’escriu primer el símbol del metall i a continuació la fòrmula de l’àcid, però sense
hidrogens.
2. Com a subíndex del metall es posa el nombre d’hidrogens que tenia l’àcid i com a
subíndex de la resta de la fòrmula s’escriu el n.o. del metall.
3. Si es pot, se simplifica.
Exemple:
• Nomenclatura tradicional o Stock:
Nom de l’anió + de + nom del catió metàl·lic i entre parèntesi, si cal, el n.o. del metall.
EXEMPLES:
Exemples per a practicar
RESOL AL QUADERN: RESOL AL QUADERN:

nomeneu: nomeneu:

a) b)

Cu3(PO4)2...................................................... NH4NO3......................................................

CuClO...................................................... BaCO3......................................................

Hg(BrO)2...................................................... Ni(IO2)3......................................................

Mg(IO)2 ...................................................... KClO3......................................................

AuClO2...................................................... K2MnO4......................................................

Sn(ClO4)4......................................................

Ag2MnO4......................................................
Formuleu

• ..............................permanganat de cesi
• ..............................cromit d’alumini
• ………..…………………cromat de plata
• ..............................borat de ferro (II)
• ..............................carbonat de magnesi
• ……………….….……...fosfat de zinc
• ..............................sulfit de coure (I)
• ………......................sulfat de coure (II)
• ………………..………....hipoclorit de mercuri (I)
• ..............................hipobromit de mercuri (II)
• .............................periodat de calci
• …………..…….……….perclòrat de plom (IV)
• .............................carbonat de calci