UNITAT 3: HIDRURS

COMPOSTOS BINARIS
Formats per dos elements
 • Són les combinacions de l’hidrogen amb un metall
o un no-metall per formar els hidrurs.

Si l’element és metall el nombre d’oxidació de l’hidrogen és -1.

Si l’element és no-metall el nombre d’oxidació de l’hidrogen pot ser +1 o -1,

HIDRURS depèn de l’electronegativitat del no-metall.

En podem diferenciar tres grans grups:dem

• Hidrurs metàl·lics: combinacions d'hidrogen amb un metall

Hidrurs no metàl·lics: combinacions d'hidrogen amb no-metall:

• Hidràcids: quan el no metall és més electronegatiu que el H

• Hidrurs volàtils: quan el no-metall és menys electronegatiu que el H

 Hidrurs metàl·lics

Nomenclatura:

•Prefix multiplicador: nombre d'àtoms d'hidrogen + hidrur de + nom del metall.

El nombre d'àtoms d'hidrogen s'indica amb els prefixos mono-, di-, tri-, tetra-, penta-, hexa-, etc.

•Nombre d'oxidació: hidrur de + nom de l'element metàl·lic(nombre d'oxidació).

•Amb nombre de càrrega: hidrur de + nom de l'element metàl·lic(càrrega de ió+ ).

VALÈNCIES DELS METALLS
VALÈNCIA 1 VALÈNCIA 2 VALÈNCIA 3
Liti Li Beril·li Be Alumini Al
Sodi Na Magnesi Mg
Potassi K Calci Ca
Rubidi Rb Estronci Sr
Cesi Cs Zinc Zn
Franci Fr Cadmi Cd
Argent Ag Bari Ba
Radi Ra

VALÈNCIES 1, 2   VALÈNCIES 1, 3   VALÈNCIES 2, 3  

Coure Cu Or Au Níquel Ni
Mercuri Hg Tal·li Tl Cobalt Co
Ferro Fe
VALÈNCIES 2, 4   VALÈNCIES 2, 3, 6   VALÈNCIES 2, 3, 4, 6, 7  
Platí Pt Crom Cr Manganès Mn
Plom Pb
Estany Sn
Hidrurs metàl·lics
Na+ + H-  NaH Fe2+ + H-  FeH2

Ca2+ + H-  CaH2
Fe3+ + H-  FeH3
Fórmula Nomenclatura prefixos Nomenclatura nombre Nomenclatura amb
multiplicadors d’oxidació nombre de càrrega
NaH Hidrur de sodi Hidrur de sodi Hidrur de sodi
CaH2 Dihidrur de calci Hidrur de calci Hidrur de calci
FeH2 Dihidrur de ferro Hidrur de ferro (II) Hidrur de ferro (2+)
FeH3 Trihidrur de ferro Hidrur de ferro (III) Hidrur de ferro (3+)
 Són compostos covalents formats per combinacions de H amb no-metall.

L'H no serà sempre l'element menys electronegatiu.

Per això cal distingir els hidràcids i els hidrurs volàtils.

HIDRURS no
metal·lics

Hidrurs volàtils Hidràcids

Elements dels grups 13, 14 i 15 Elements dels grups 16 i 17

Electronegatiu vol dir que té tendència a atraure electrons

VALÈNCIES NO METALLS
VALÈNCIA -1 VALÈNCIES +/- 1, 3, 5, 7 VALÈNCIA -2

Fluor F Clor Cl Oxigen O

Brom Br
Iode I

VALÈNCIES +/- 2, 4, 6 VALÈNCIES 2, +/- 3, 4, 5 VALÈNCIES +/- 3, 5

Sofre S Nitrogen N Fòsfor P

Seleni Se Arsènic As
Tel·luri Te Antimoni Sb

VALÈNCIES +/-   VALÈNCIA 4   VALÈNCIA 3  

2, 4

Carboni C Silici Si Bor B

VALÈNCIA +/-1  

Hidrogen H
 Hidrurs volàtils
Són les combinacions de l’hidrogen amb la
resta dels no-metalls (grups 13, 14 i 15)

Aquesta valencia (n+) val +3 en els Xn+ + H-  XHn

no metalls dels grups 13 i 15 i val +4
en els del grup 14.

Nomenclatura
•Prefix multiplicador: nombre d'àtoms d'hidrogen + hidrur de + + nom del metall.
El nombre d'àtoms d'hidrogen s'indica amb els prefixos mono-, di-, tri-, tetra-, penta-, hexa-, etc.

•Nombre d'oxidació: hidrur de + nom del no metall (nombre d'oxidació). Però cada vegada aquesta
s’utilitza menys en els hidrurs volàtils.

•Amb nombre de càrrega: no té

•Nom tradicional: és la més utilitzada

Hidrurs volàtils
B3+ + H-  BH3 C4+ + H-  CH4 As3+ + H-  AsH3

N3+ + H-  NH3 P + H  PH3

3+ - Sb3+ + H-  SbH3
Fórmula Nomenclatura prefixos Nomenclatura nombre Nom tradicional acceptat
multiplicadors d’oxidació
BH3 Trihidrur de bor Hidrur de bor Borà
NH3 Trihidrur de nitrogen Hidrur de nitrogen (III) Azà o amoníac
CH4 Tetrahidrur de carboni Hidrur de carboni (IV) Metà
PH3 Trihidrur de fòsfor Hidrur de fòsfor (III) Fosfà
AsH3 Trihidrur d’arseni Hidrur de d’arseni (III) Arsà
SbH3 Trihidrur d’antimoni Hidrur de d’antimoni (III) Estibà
SiH4 Tetrahidrur de silici Hidrur de silici Silà
 Hidràcids

Són les combinacions de l’hidrogen amb la resta dels no-metalls

més electronegatius que ell (grups 16 i 17: Te, Se, S, At, I, Br, Cl,
O, F)
Són compostos que a temperatura ambient estan en
estat gasos i en solució aquosa donen lloc a L’hidrogen sempre té estat d’oxidació +1
dissolucions àcides.
El no-metal té estat d’oxidació negatiu
Nomenclatura

•Prefix multiplicador: nom del no-metall + ur d'hidrogen.

•En medi aquós: àcid + nom del no-metall + hídric.

 Hidràcids
H+ + F-  HF H+ + S2-  H2S
H+ + Cl-  HCl H+ + Se2-  H2Se

Fórmula Nomenclatura prefixos Fórmula En medi aquós

multiplicadors
HF Fluorur d’hidrogen HF(aq) Àcid fluorhídric
HCl Clorur d’hidrogen HCl(aq) Àcid clorhídric
H2S Sulfur de dihidrogen H2S(aq) Àcid sulfhídric
H2Se Selenur de dihidrogen H2Se(aq) Àcid selenhídric