En lactualitat, en el primer quadrimestre de la Fase selectiva de la Titulaci

dEnginyeria Industrial a la ETSEIB (UPC), simparteix Qumica I, que s una

assignatura obligatria (6 crdits). Malgrat aix, una part molt important (50%) de
lalumnat que i nicia aquesta titulaci no ha cursat cap assignatura de qumica a
Secundria.
La realitat s que, als alumnes que es troben en aquesta situaci, els resulta
molt difcil assolir els coneixements necessaris per aprovar aquesta assignatura (el %
de suspensos s molt elevat). Aprovar Qumica I els suposa un esfor molt ms gran
que a la resta. Daltra banda, tamb sha de considerar la gran heterogenetat amb
qu ens trobem els professors degut als diferents nivells de qumica que tenen els
estudiants.
Per intentar aconseguir que, a linici del curs, tots els estudiants tinguin el nivell
mnim indispensable per poder seguir amb normalitat lassignatura de Qumica I, els
professors que limpartim hem elaborat un material bsic de Qumica.
Aquest material consta de 4 temes, cadascun dells amb una part de teoria, i
una dexercicis i la seva resoluci. s important que els estudiants intentin fer els
exercicis proposats abans de mirar la seva resoluci i, s clar, abans de linici del curs
acadmic!!
TEMA1:FORMULACI I NOMENCLATURA DE QUMICA INORGNICA
Per aprendre a formular i a anomenar els compostos inorgnics, s
imprescindible identificar els elements amb el seu smbol qumic, a partir de la
taula peridica. A cada element dun compost determinat se li assigna un nombre,
anomenat nombre doxidaci, que indica la quantitat delectrons que ltom de
lelement ha guanyat o ha perdut en aquest compost. El nombre doxidaci va
precedit del signe + si ltom ha perdut electrons i del signe - si nha guanyat.
Regles per determinar el nombre doxidaci:
1. El nombre doxidaci dun element lliure s sempre zero. Per exemple, el
nombre doxidaci del fluor (F
2
), del Hidrogen (H
2
), del Oxigen (O
2
), del
clor (Cl
2
) i del coure (Cu) s zero.
2. El nombre doxidaci dun i monoatmic s igual a la seva crrega. Per
exemple, el nombre doxidaci del Br
-
s -1 i el del i ferro (III) Fe
3+
s
+3.
3. El nombre doxidaci de loxigen s -2, excepte en els perxids (com
laigua oxigenada H
2
O
2
o el perxid de sodi Na
2
O) que s -1.
4. El nombre doxidaci de lhidrogen s +1, excepte en alguns hidrurs, que
s -1.
5. El nombre doxidaci dels metalls alcalins (IA) s sempre +1, el dels
elements del grup del berilli (IIA) s sempre +2 i el de lalumini s +3.
6. El nombre doxidaci dun element combinat amb un altre ms
electronegatiu s positiu, i, si est combinat amb un altre de ms
electropositiu, s negatiu. Lelectronegativitat en general augmenta de
esquerra a dreta i de baix a dalt en la taula peridica.
7. En un compost neutre, la suma algebraica dels nombres doxidaci dels
toms que el formen s zero.
8. En un i poliatmic, la suma algebraica dels nombres doxidaci dels
toms que el formen s igual a la crrega del i. Per exemple, en el i
nitrat NO
3
1-
aquesta suma val -1.
COMPOSTOS BINARIS : AB
Sanomenen: radical de lelement B acabat en -ur + de + nom de lelement A.
Per exemple: NaCl s el clorur de sodi.
Es formulen escrivint, lelement ms electronegatiu a la dreta i el menys
electronegatiu a lesquerra.
HIDRURS: Combinacions binries de lhidrogen amb un altre element
Hidrurs de metalls
Formulaci: MH
m
Nomenclatura: Hidrur de + nom del metall
Exemples:
Formulaci Nomenclatura
LiH Hidrur de liti
BaH
2
Hidrur de bari
CrH
2
Hidrur de crom (II)
dihidrur de crom
CrH
3
Hidrur de crom (III)
Hidrurs de no-metalls (B, Si, C, Bi, Sb, As, P, N)
Tots aquests compostos reben noms particulars.
Formulaci Nomenclatura
NH
3
Amonac
PH
3
Fosfina
AsH
3
Arsina
SbH
3
Estibina
BiH
3
Bismutina
CH
4
Met
SiH
4
Sil (tetrahidrur de silici)
BH
3
Bor (trihidrur de bor)
Hidrurs de no-metalls de carcter cid (Te, Se, S, At, I, Br, Cl, O, F)
Formulaci Nomenclatura
HF Fluorur dhidrogen
H
2
O Aigua
HCl Clorur dhidrogen
HBr Bromur dhidrogen
HI Iodur dhidrogen
H
2
S Sulfur dhidrogen
H
2
Se Sellenur dhidrogen
H
2
Te Tellerur dhidrogen
Hidrcids
- Sn els compostos daquest ltim grup formats per hidrogen amb els no-metalls
dels grups VI i VII de la taula peridica (F, Cl, Br, I, S, Se, Te). Les seves
dissolucions aquoses son cides, alliberen protons i formen lani corresponent.
Per exemple:
HCl
(aq)
H
+
(aq)
+ Cl
-

(aq)
Lcid sanomena amb larrel del nom de lelement i el sufix -hdric.
Lani sanomena amb larrel del nom de lelement i el sufix -ur.
HIDRCID NOM ANI NOM
HF
(aq)

HCl
(aq)

HBr
(aq)

HI
(aq)

HCN
(aq)
H
2
S
(aq)

H
2
Se
(aq)

H
2
Te
(aq)
cid fluorhdric
cid clorhdric
cid bromhdric
cid iodhdric
cid cianhdric
cid sulfhdric
cid selenhdric
cid tellurhdric
F
-
Cl
-

Br
-
I
-
CN
-
S
2-
Se
2-
Te
2--
I fluorur
I clorur
I bromur
I iodur
I cianur
I sulfur
I selenir
I tellerir
Pot ser que els tres darrers hidrcids, en ionitzar-se, noms alliberin un sol
prot; per tant, lani corresponent encara mantindr un tom dhidrogen. Aquests
anions sanomenen amb la paraula hidrogen- com a prefix del nom de lani:
Formulaci Nomenclatura
HS
-
HSe
-
HTe
-
I hidrogensulfur
I hidrogenselenir
I hidrogentellurir
Nota: La frmula dun hidrcid s la mateixa que la de lhidrur corresponent.
Lcid s quan lhidrur est en dissoluci aquosa. Per distingir lcid de lhidrur,
safegeix el subndex (aq).
Formulaci HIDRUR Formulaci HIDRCID
HF
HCl
HBr
HI
H
2
S
H
2
Se
H
2
Te
H
2
O
Fluorur dhidrogen
Clorur dhidrogen
Bromur dhidrogen
Iodur dhidrogen
Sulfur dhidrogen
Selenir dhidrogen
Tellurir dhidrogen
Aigua
HF
(aq)

HCl
(aq)

HBr
(aq)

HI
(aq)

H
2
S
(aq)

H
2
Se
(aq)

H
2
Te
(aq)

cid fluorhdric
cid clorhdric
cid bromhdric
cid iodhdric
cid sulfhdric
cid selenhdric
cid tellurhdric
XIDS
Combinacions binries de loxigen amb qualsevol altre element, excepte el
fluor; ja que el fluor s ms electronegatiu que loxigen (OF
2
Fluorur
doxigen).
En els xids, loxigen t nombre doxidaci -2.
xids de metalls i no metalls
Formulaci: E
2
O
e
Nomenclatura xids de metalls: xid de + nom de lelement (nombre
doxidaci)
Nomenclatura xids de no metalls: xid amb el prefix grec del nombre
datoms doxigen + de + nom de lelement amb el prefix grec
Exemples:
Formulaci Nomenclatura
K
2
O xid de potassi
CuO xid de coure (II)
PbO
2
xid de plom(IV)
NO Monxid de nitrogen
N
2
O xid de dinitrogen
N
2
O
3
Trixid de dinitrogen
NO
2
Dixid de nitrogen
SO
2
Dixid de sofre
SO
3
Trixid de sofre
P
2
O
5
Pentxid de fosfor
CO Monxid de carboni
CO
2
Dixid de carboni
SiO
2
Dioxid de silici
Perxids
Combinacions binries de loxigen, que actua com a O
2
2-
, amb els
metalls alcalins i alcalinoterris.
Nomenclatura: Perxid de + nom del metall
Exemples:
Formulaci Nomenclatura
Na
2
O
2
Perxid de sodi
BaO
2
Perxid de bari
H
2
O
2
Perxid dhidrgen
(aigua oxigenada)
COMPOSTOS BINARIS ENTRE NO-METALLS
Nomenclatura: Sanomena primer el no-metall ms electronegatiu amb
el prefix grec del nombre datoms i el sufix ur + de + nom de laltre
no-metall.
Exemples:
Formulaci Nomenclatura
PCl
3
Triclorur de fsfor
PCl
5
Pentaclorur de fsfor
CS
2
Disulfur de carboni
NCl
3
Triclorur de nitrogen
COMPOSTOS BINARIS ENTRE METALLS i NO-METALLS
Sn els que habitualment anomenem sals. Es formen substituint li
hidrogen (o varis ions hidrgens) dels hidrcids i dalguns hidrurs per
cations metllics (o amb el i amoni).
Nomenclatura: Nom de lani + de + nom del cati metllic
Exemples:
Formulaci Nomenclatura
NaCl Clorur de sodi
CaBr
2
Bromur de calci
Fe
2
S
3
Sulfur de ferro (III)
PbS
2
Sulfur de plom (IV)
NiCl
2
Clorur de nquel (II)
COMPOSTOS NO BINARIS
HIDRXIDS (BASES)
Compostos inics formats per lani hidrxid (OH
-
) i un cati metllic.
Formulaci: M(OH)
m
Nomenclatura: Hidrxid de + nom del metall
Exemples:
Formulaci Nomenclatura
NaOH Hidrxid de sodi
Mg (OH)
2
Hidrxid de magnesi
Fe (OH)
2
Hidrxid de ferro (II)
Fe (OH)
3
Hidrxid de ferro(III)
CIDS (Oxocids)
Sn cids que contenen oxigen en la seva composici, a ms de lhidrogen i
dun altre element, que pot ser un no metall o b un element de transici delevat
nombre doxidaci (Cr, Mn, B, C, Si, N, P, As, S, Se, Te, Cl, Br, I).
Formulaci: H
m
X
x
O
n
(frmula general)
Normalment els oxocids sobtenen a partir del seu xid corresponent i se lhi
afegeix una molcula daigua.
Si lelement t dos estats doxidaci, el ms baix sanomena os i el ms elevat
ic, per exemple:
N(III) N
2
O
3
+ H
2
O H
2
N
2
O
4
HNO
2
(cid nitrs)
N(V) N
2
O
5
+ H
2
O H
2
N
2
O
6
HNO
3
(cid ntric)
S(IV) SO
2
+ H
2
O H
2
SO
3
(cid sulfuros)
S(VI) SO
3
+ H
2
O H
2
SO
4
(cid ntric)
Si lelement t ms estats doxidaci, com els halgens, que tenen 1,3,5,7,
sanomenen hipoos, -os, -ic, per-ic, respectivament:
Cl(I) Cl
2
O + H
2
O H
2
Cl
2
O
2
HClO (cid hipoclors)
Cl(III) Cl
2
O
3
+ H
2
O H
2
Cl
2
O
4
HClO
2
(cid clors)
Cl(V) Cl
2
O
5
+ H
2
O H
2
Cl
2
O
6
HClO
3
(cid clric)
Cl(VII) Cl
2
O
7
+ H
2
O H
2
Br
2
O
8
HClO
4
(cid perclric)
Alguns oxocids es poden formar amb diferent nmero de molcules daigua,
rebent diferents noms
B(III) B
2
O
3
+ H
2
O H
2
B
2
O
4
HBO
2
(cid metabric)
B(III) HBO
2
+ H
2
O H
2
BO
3
(cid ortobric)
P(V) P
2
O
5
+ H
2
O H
2
P
2
O
6
HPO
3
(cid metafosfric)
P(V) HPO
3
+ H
2
O H
3
PO
4
(cid ortofosfric)
Normalment, els orto- sanomenen noms: cid bric o cid fosfric.
Sufix Significat
Orto-
Meta-
(ms aigua)
(menys aigua)
Quan es substitueix un O per un S sanomena tio :
Per exemple:
a partir de loxocid H
2
SO
4
(cid sufuric), substitum un O per un S, obtenint
lcid tiosulfric: H
2
S
2
O
3

Quan sajunten dues molcules dcid amb prdua duna molcula daigua
sanomena di-:
Per exemple:
2 H
2
CrO
4
H
4
Cr
2
O
8
H
2
Cr
2
O
7
+ H
2
O cid dicrmic
2 H
2
SO
4
H
4
CS
4
O
8
H
2
S
2
O
7
+ H
2
O cid disulfuric
Sufix Significat
Di- resultat de leliminaci duna molcula daigua entre dues molcules
de loxocid corresponent.
Tio- cas en que un tom de sofre en substitueix un doxigen (donat que
pertanyen al mateix grup de la taula peridica)

+
NOM TRADICIONAL DELS CIDS MS USUALS
Formulaci Nom tradicional Formulaci Nom tradicional
HClO
HClO
2
HClO
3
HClO
4
HBrO
HBrO
2
HBrO
3
HBrO
4
HIO
HIO
2
HIO
3
HIO
4
HNO
2
HNO
3
H
2
SO
3
H
2
SO
4
H
2
S
2
O
5
H
2
S
2
O
7
H
2
S
2
O
3
cid hipoclors
cid clors
cid clric
cid perclric
cid hipobroms
cid broms
cid brmic
cid perbrmic
cid hipoiods
cid iods
cid idic
cid peridic
cid nitrs
cid ntric
cid sulfurs
cid sulfric
cid disulfurs
cid disulfric
cid tiosulfric
H
2
SeO
3
H
2
SeO
4
H
3
PO
4
HPO
3
H
4
P
2
O
7
H
3
AsO
3
H
3
AsO
4
H
2
CO
3
H
4
SiO
4
H
2
SiO
3
H
3
BO
3
HBO
2
H
2
CrO
4
H
2
Cr
2
O
7
HMnO
4
H
2
MnO
4
cid selenis
cid selnic
cid ortofosfric (c. fosfric)
cid metafosfric
cid difosfric
cid ortoarsenis (c. arsenis)
cid ortoarsnic (c. arsnic)
cid carbnic
cid ortosilcic (cid slicic)
cid metasilcic
cid ortobric (c. bric)
cid metabric
cid crmic
cid dicrmic
cid permangnic
cid mangnic
Els anions corresponents a cada oxocid sanomenen amb el sufix -it, si el
nom de lcid duia el sufix -s, o b amb el sufix -at, quan el nom de lcid es feia
amb el sufix -ic.
Oxocid Ani
-s
-ic
-it
-at
ALTRES SALS:
Sals dels oxocids
Quan lani dun oxocid es combina amb un cati metllic (o amb li
amoni).
Nomenclatura: Nom de lani + de + nom del cati metllic
Exemples:
Formulaci Nomenclatura
AgNO
3
Nitrat de plata
Cu
2
CO
3
Carbonat de coure (I)
LiNO
2
Nitrit de liti
ZnSO
3
Sulfit de zinc
Fe(IO
4
)
3
Periodat de ferro (III)
Ca
3
(PO
4
)
2
Fosfat de calci
Na
2
CO
3
Carbonat de sodi
KMnO
4
Permanganat de potassi
Sals cides dels hidrcids i del oxocids
Sn aquelles sals en les quals no tots els hidrgens de lcid del qual
deriven han estat substituts per cations metllics.
Nomenclatura: Nom de lani (amb prefix hidrogen-) + de + nom del cati
metllic
Exemples:
Formulaci Nomenclatura
NaHS Hidrogensulfur de sodi
Ba(HSO
3
)
2
Hidrogensulfit de bari
NaHCO
3
Hidrogencarbonat de sodi
KH
2
PO
4
Dihidrogenfosfat de potassi
Sals hidratades
Nomenclatura: Nomenclatura de la sal + monohidratat (dihidratat,
trihidratat, etc)
Exemple:
Formulaci Nomenclatura
CoCl
2
.6H
2
O Clorur de cobalt (II) hexahidratat
TEMA 1. FORMULACI INORGNICA
Exercici 0.Escriviu el smbol o anomeneu el segents elements
a) Na b) Ca
c) Cr d) Co
e) Ag f) P
g) Br h) oxigen
i) potassi j) magnesi
k) clor l) coure
m) ferro n) mercuri
Exercici 1. Formuleu els xids segents:
a) xid destronci
b) xid de ferro (III)
c) xid de mangans (II)
d) xid de mangans (VII)
e) xid de plom (IV)
f) Monxid de nitrogen
g) Monxid de carboni
h) xid de coure (II)
i) xid de coure (I)
j) xid de ferro (III)
k) Perxid dhidrogen
Exercici 2. Anomeneu els cids que tenen la frmula segent:
a) HCl
b) HI
c) HNO
3
d) H
2
SO
3
e) H
2
CO
3
f) H
2
SO
4
g) H
3
PO
4
h) H
3
AsO
4
i) H
2
S
Exercici 3. Formuleu els segents oxocids:
a) cid iods
b) cid sulfurc
c) cid crmic
d) cid perclric
e) cid fosfric
f) cid carbnic
Exercici 4. Anomeneu i formuleu els anions que tericament sn possibles dels cids
segents:
a) HNO
2
b) H
2
SO
3
c) H
3
AsO
3
d) cid hipoclors
e) cid carbnic
f) cid fosfric
Exercici 5. Formuleu els anions que tenen els noms segents:
a) I nitrit
b) I hidrogencarbonat
c) I hidrogensulfat
d) I dihidrogenfosfat
Exercici 6. Formuleu les sals segents:
a) Perclorat de potassi
b) Nitrat damoni
c) Carbonat dalumini
d) Nitrit de ferro(III)
e) Hidrogensulfur de potassi
f) Cromat de plom (II)
g) Dihidrogenfosfat de calci
h) Sulfit de coure (II)
Exercici 7. Anomeneu els compostos que tenen la frmula segent:
a) Fe(NO
3
)
3
b) NaHSO
4
c) CuSO
4
d) Mg(ClO
4
)
2
e) KMnO
4
f) NiCrO
4
Exercici 8. Completeu la taula segent:
Frmula Nom
FeCl
2
Na
2
S
2
O
3
Al
2
(SiO
3
)
3
(NH
4
)
2
CO
3
Cu(HS)
2
CuHPO
4
Sulfur de plata
Perclorat de crom (III)
Sulfat de plom (II)
Permanganat de sodi
cid tiosulfuric
Hidrogensulfat de cadmi
Hidrogencarbonat de magnesi
Exercici 9. Formuleu i anomeneu:
Nom Frmula
I alumini
I cobalt (III)
Amonac
Hidrur dalumini
xid de mercuri (II)
OH
-
NH
4
+
HCl
(aq)
HBr
ZnH
2
Exercici 10. Formuleu i anomeneu:
Nom Frmula
xid de bari
cid sulfhdric
cid dcrmic
cid fosfric
Hidrxid de bari
CaSO
3
Na
2
S
Be(OH)
2
PbO
HClO
4
Exercici 11. Formuleu i anomeneu:
Nom Frmula
I perclorat
Sulfat de calci
Nitrat de magnesi
Hidrogenfosfat de bari
cid dicrmic
NaHCO
3
PbCl
2
K
2
CO
3
Mn(OH)
3
CdS
Exercici 12. Formuleu i anomeneu:
Nom Frmula
Cromat de magnesi
Hidrogensulfur dalumini
Sulfat de zinc
Nitrit de cadmi
Permanganat de plata
H
2
MnO
4
ClO
3
-
Na
2
S
2
O
7
Fe
2
(SO
3
)
3
HCO
3
-
Exercici 13. Formuleu i anomeneu:
Nom Frmula
Fosfat de coure (I)
xid de magnesi
I dihidrogenfosfat
cid selnic
I nitrat
NH
3
BaO
Co(NO
3
)
2
.6H
2
O
Pt(SO
4
)
2
K
3
AsO
3
TEMA 1. FORMULACI INORGNICA
Exercici 0.Escriviu el smbol o anomeneu el segents elements
a) Na sodi b) Ca calci
c) Cr crom d) Co cobalt
e) Ag plata f) P fsfor
g) Br brom h) oxigen O
i) potassi K j) magnesi Mg
k) clor Cl l) coure Cu
m) ferro Fe n) mercuri Hg
Exercici 1. Formuleu els xids segents:
a) xid destronci SrO
b) xid de ferro (III) Fe
2
O
3
c) xid de mangans (II) MnO
d) xid de mangans (VII) Mn
2
O
7
e) xid de plom (IV) PbO
2
f) Monxid de nitrogen NO
g) Monxid de carboni CO
h) xid de coure (II) CuO
i) xid de coure (I) Cu
2
O
j) xid de ferro (II) FeO
k) Perxid dhidrogen H
2
O
2
Exercici 2. Anomeneu els cids que tenen la frmula segent:
a) HCl cid clorhdric
b) HI cid iodhdric
c) HNO
3
cid ntric
d) H
2
SO
3
cid sulfurs
e) H
2
CO
3
cid carbnic
f) H
2
SO
4
cid sulfric
g) H
3
PO
4
cid ortofosfric (c. fosfric)
h) H
3
AsO
4
cid ortoarsnic (c. arsnic)
i) H
2
S cid sulfhdric
Exercici 3. Formuleu els segents oxocids:
a) cid iods HIO
2
b) cid sulfurc H
2
SO
4
c) cid crmic H
2
CrO
4

d) cid perclric HClO
4

e) cid fosfric H
3
PO
4
f) cid carbnic H
2
CO
3
Exercici 4. Anomeneu i formuleu els anions que tericament sn possibles dels cids
segents:
a) HNO
2
nitrit: NO
2
-
b) H
2
SO
3
hidrogen sulfit: HSO
3
-
sulfit: SO
3
2-
c) H
3
AsO
3
dihidrogen arsenit: H
2
AsO
3
-
hidrogen arsenit: HAsO
3
2-
arsenit: AsO
3
3-
d) cid hipoclors hipoclorit: ClO
-
e) cid carbnic hidrogencarbonat: HCO
3
-
carbonat: CO
3
2-
f) cid fosfric dihidrogenfosfat: H
2
PO
4
-
hidrogenfosfat: HPO
4
2-
fosfat: PO
4
3-
Exercici 5. Formuleu els anions que tenen els noms segents:
a) I nitrit NO
2
-
b) I hidrogencarbonat HCO
3
-
c) I hidrogensulfat HSO
4
-
d) I dihidrogenfosfat H
2
PO
4
-
Exercici 6. Formuleu les sals segents:
a) Perclorat de potassi KClO
4
b) Nitrat damoni NH
4
NO
3
c) Carbonat dalumini Al
2
(CO
3
)
3
d) Nitrit de ferro(III) Fe(NO
2
)
3
e) Hidrogensulfur de potassi KHS
f) Cromat de plom (II) PbCrO
4
g) Dihidrogenfosfat de calci Ca(H
2
PO
4
)
2
h) Sulfit de coure (II) CuSO
3
Exercici 7. Anomeneu els compostos que tenen la frmula segent:
a) Fe(NO
3
)
3
Nitrat de ferro (III)
b) NaHSO
4
Hidrogen sulfat de sodi
c) CuSO
4
Sulfat de coure (II)
d) Mg(ClO
4
)
2
Perclorat de magnesi
e) KMnO
4
Permanganat de potassi
f) NiCrO
4
Cromat de nquel (II)
Exercici 8. Completeu la taula segent:
Frmula Nom
Ag
2
S
Cr(ClO
4
)
3
FeCl
2
Na
2
S
2
O
3
PbSO
4
Al
2
(SiO
3
)
3
(NH
4
)
2
CO
3
NaMnO
4
H
2
S
2
O
3
Cu(HS)
2
Cd(HSO
4
)
2
CuHPO
4
Mg(HCO
3
)
2
Sulfur de plata
Perclorat de crom (III)
Clorur de ferro (II)
Tiosulfat de sodi
Sulfat de plom (II)
Silicat dalumini
Carbonat damoni
Permanganat de sodi
cid tiosulfuric
Hidrogensulfur de coure(II)
Hidrogensulfat de cadmi
Hidrogenfosfat de coure (II)
Hidrogencarbonat de magnesi
Exercici 9. Formuleu i anomeneu:
Nom Frmula
I alumini Al
3+
I cobalt (III) Co
3+
Amonac NH
3
Hidrur dalumini AlH
3
xid de mercuri (II) HgO
I hidroxil OH
-
I amoni NH
4
+
cid clorhdric HCl
(aq)
Bromur dhidrogen HBr
Hidrur de zinc ZnH
2
Exercici 10. Formuleu i anomeneu:
Nom Frmula
xid de bari BaO
cid sulfhdric H
2
S
cid dcrmic H
2
Cr
2
O
7
cid fosfric H
3
PO
4
Hidrxid de bari Ba(OH)
2
Sulfit de sodi CaSO
3
Sulfur de calci Na
2
S
Hidrxid de berili Be(OH)
2
xid de plom(II) PbO
cid perclric HClO
4
Exercici 11. Formuleu i anomeneu:
Nom Frmula
I perclorat ClO
4
-
Sulfat de calci CaSO
4
Nitrat de magnesi Mg(NO
3
)
2
Hidrogenfosfat de bari BaHPO
4
cid dicrmic H
2
Cr
2
O
7
Hidrogencarbonat de sodi NaHCO
3
Clorur de plom(II) PbCl
2
Carbonat de potassi K
2
CO
3
Hidrxid de Manganes(III) Mn(OH)
3
Sulfur de cadmi CdS
Exercici 12. Formuleu i anomeneu:
Nom Frmula
Cromat de magnesi MgCrO
4
Hidrogensulfur dalumini Al(HS)
3
Sulfat de zinc ZnSO
4
Nitrit de cadmi Cd(NO
2
)
2
Permanganat de plata AgMnO
4
cid mangnic H
2
MnO
4
I clorat ClO
3
-
Disulfat de sodi Na
2
S
2
O
7
Sulfit de ferro (III) Fe
2
(SO
3
)
3
I hidrogencarbonat HCO
3
-
Exercici 13. Formuleu i anomeneu:
Nom Frmula
Fosfat de coure (I) Cu
3
PO
4
xid de magnesi MgO
I dihidrogenfosfat H
2
PO
4
-
cid selnic H
2
SeO
4
I nitrat NO
3
-
Amonac NH
3
xid de bari BaO
Nitrat de cobalt (II)
hexahidratat
Co(NO
3
)
2
.6H
2
O
Sulfat de plat (IV) Pt(SO
4
)
2
Arsenit de potassi K
3
AsO
3
TEMA 2 - GASOS I DISSOLUCIONS
2.1- CONCEPTES BSICS
Nmero dAvogadro (N
A
) s el nombre dtoms que hi ha en 12 g de C
12
i val 6.023 10
23
El mol (n) s la quantitat de substncia que cont un N
A
(6.023 10
23
) de partcules.
La massa molar (M) s la massa dun mol de partcules, i es mesura en g mol
-1
.
Aix si volem conixer el nombre de mols que hi ha en x g dun compost, haurem de conixer la
frmula del compost, calcularem la seva massa molar coneixent les masses atmiques dels elements
i calcularem el nombre de mols com: n = x g / M
Exemple 1:
Quants mols de AgNO
3
hi ha en 0.5 g de AgNO
3
? Masses atmiques (g mol
-1
): Ag: 107.9, N:
14, O:16
M = 107,9 + 14 + 16x3 = 169.9 g mol
-1
3 -
3
3
10 . 2.94
NO Ag g 169.9
NO Ag mol 1
x g . = 5 0 mol Ag NO
3

Exemple 2:
Quantes molcules de CO
2
(g) hi ha 1g de dixid de carboni? Masses atmiques (g mol
-1
): C:
12, O: 16
M = 12 + 16x2 = 44 g mol
-1
22
2
2
23
2
2
2
10 41.36
CO mol 1
CO molec 10 6.023.
x
CO g 44
CO mol 1
x CO g = 1 molcules CO
2

Exemple 3:
Quants toms de carboni hi ha en 10 g de benz?. Massa molecular del benz: 78 g mol
-1
C de atoms 10 4.63
H C molec 1
C atoms 6
x
H C mol 1
H C molec 10 6.023.
x
H C g 78
H C mol 1
x g 10
23
6 6 6 6
6 6
23
6 6
6 6
=
Exemple 4:
Quina s la massa de 10
22
molcules de Na?. Massa atmica (g mol
-1
): Na 23
Na g 3.81
Na mol 1
Na g 23
x
Na molec 10 6.023.
Na mol 1
x Na molec 10
23
22
=
Exemple 5:
Quin s el nombre de ions que hi ha en 100 g de clorur de magnesi? El clorur de magnesi
(massa molecular 95.3 g mol
-1
) s un compost inic:
MgCl
2
Mg
2+
+ 2 Cl

24
23
2 2
2
2
10 .89
ions mol 1
ions 10 6.023.
x
MgCl mol 1
ions mols 3
x
MgCl g 95.3
MgCl mol 1
x MgCl g 100 1 = ions
2.2- GASOS
Un gas es una substncia que t una densitat molt baixa, un volum variable que depn del recipient
on est, i que es pot comprimir i expandir fcilment, es dilata quan saugmenta la temperatura i es
contrau quan es refreda.
La pressi dun gas es mesura en millmetres de mercuri (mmHg), en atmosferes (atm) o en Pascals
(Pa).
1 atm = 1.013 10
5
Pa = 760 mm Hg
En un gas ideal el volum s directament proporcional a la temperatura i inversament proporcional a la
pressi. Aquest comportament es recull en lequaci dels gasos ideals o perfectes:
P V = n R T
on
P es la pressi del gas (en atm)
R es la constant molar dels gasos (0.082 atm dm
3
K
1
mol
-1
, 8,31 J K
1
mol
-1
)
T es la temperatura absoluta en graus kelvin (K) (K = 273 + T (en centigraus))
V es el volum del gas (en dm
3
)
n es el nmero de mols
Si tenim en compte que el nmero de mols es g/M i que la densitat () s els grams per unitat de
volum, podem escriure
= PM / RT
La densitat relativa (
r
) dun gas respecte a un altre s igual al quocient de les seves masses
moleculars:

r
= M
A
/ M
B
La mesura de la densitat dun gas s un mtode per determinar la massa molar (M)
El volum molar (V
m
) s el volum dun mol de gas en condicions normals (T=273 K i P=1atm) i el seu
valor s 22,4 dm
3
.
Sanomena pressi parcial dun gas (P
i
) en una mescla de gasos, a la pressi que exerciria el gas si
tot ell ocups tot el volum de la mescla (V), a la mateixa temperatura:
P
i
V = n
i
RT (a)
En una mescla de gasos es compleix la llei de Dalton que diu que la pressi total (P
T
) de la mescla
s la suma de la pressi parcial (P
i
) de cada gas:
P
T
= P
a
+ P
b
+ P
c
+....
I per tant, es compleix que:
P
T
V = n
T
RT (b)
Si dividim les equacions (a) i (b) obtenim:
P
i
= P
T
n
i
/ n
T
El quocient n
i
/n
T
sanomena fracci molar del gas en la mescla gasosa i sacostuma a representar
per

i =
n
i
/ n
T
Per tant, la pressi parcial del gas, en la mescla de gasos, s igual a la pressi total multiplicada per
la fracci molar del gas.
P
i
= P
T

i
Exemple 1:
Calculeu el volum que ocupen 10 g de CO
2
(g) mesurats en condicions normals
l 5.09 x
CO mol 1
22.4l
x
CO g 44
CO mol 1
x CO g
2 2
2
2
= 10
o b
P V = n R T l .
atm
K x mol K l atm . x
gmol 44
g 10
V
1 -
09 5
1
273 082 0
1 1
= =


Exemple 2:
Sintrodueixen 2g de heli i 2g dhidrogen en dos recipients digual volum, de 3 l, separats per
una membrana i la mateixa temperatura, de 298 K. a) Quin dels dos recipients t ms mols?. b) Quin
tindr major pressi? c) Quina ser la pressi si es treu la membrana que els separa?
a) 2 g He / 4 g mol
-1
= 0.5 mols He
2 g H
2
/ 2 g mol
-1
= 1 mol H
2
(g)
per tant hi ha ms mols dhidrogen.
b) P
i
V = n
i
RT n (H
2
(g)) > n (He(g)) P (H
2
(g)) > P (He(g))
c) P
T
= n
T
R T / V = (n (H
2
(g)) + n (He(g)) R T / V
1.5 mols x 0.082 atm l K
-1
mol
-1
x 298 K / 6 l = 6.16 atm
Exemple 3:
Una mescla doxigen i dhidrogen cont un 25% en volum dhidrogen a la pressi de 5 x 10
4
Pa i a una T de 325K. Calculeu la pressi parcial de cada gas.
P
i
= P
T

i

(H
2
(g)) + (He(g)) = 1
(H
2
(g)) = 0.25
P (H
2
(g)) = 5 x 10
4
Pa x 0.25 =1.25 x 10
4
Pa
P (O
2
(g)) = 5 x 10
4
Pa x (1 0.25) =3.75 x 10
4
Pa
2. 3- COMPOSICI DE DISSOLUCIONS
Una dissoluci s una mescla homognia de dos o ms components. En una dissoluci sanomena
dissolvent al component que est en major proporci i solut al que est en menor proporci.
Depenent de la naturalesa del dissolvent i del solut es pot parlar de diferents tipus de dissolucions.

Les dissolucions lquides sn les ms utilitzades i es poden classificar:
1. Dissoluci dun gas en un lquid, per exemple dixid de carboni en aigua. Totes les begudes
amb gas contenen dixid de carboni.
2. Dissoluci de un lquid en un altre lquid. Per exemple, la gasolina.
3. Dissoluci dun slid en un lquid. Aquest tipus de dissoluci s el que t ms importncia tant
en lmbit industrial, com en el biolgic o en la Naturalesa. Hi ha un gran nombre de reaccions
qumiques, en les que els reactius estan en dissoluci. Si no es diu res el dissolvent que
sutilitza es aigua, i sanomenen dissolucions aquoses.
Hi ha diferents maneres dexpressar la composici de les dissolucions segons relacionem la
massa, el volum o la quantitat de solut i la massa, el volum o la quantitat de dissoluci o dissolvent.
Aix tenim:
1. Tant per cent en massa
2. Tant per cent en volum
3. Concentraci o Molaritat
4. Densitat
5. Molalitat
6. Fracci molar
Tant per cent en massa
s el nombre de grams de solut dissolts en 100 grams de soluci.
100 =
soluci de massa
solut de massa
solut de %
Si es vol preparar una dissoluci aquosa de NaCl al 3% haurem de pesar 3 grams del solut, NaCl, per
100 grams de dissoluci. Com que la dissoluci est formada per el dissolvent (aigua) i el solut (clorur
de sodi), haurem de dissoldre els 3 grams de NaCl en 97 grams daigua, aix tindrem 100 grams de
dissoluci (aigua + clorur de sodi)
Tant per cent en volum
s el nombre dunitats de volum de solut dissolts en 100 unitats de volum de soluci. Sutilitza
normalment en mescles de gasos o lquids.
100 =
soluci de volum
solut de volum
solut de volum en %
Una aigua oxigenada del 30% en volum, ens indica que hi ha 30 volums de H
2
O
2
per cada 100 volums
de dissoluci.
Concentraci o Molaritat
Indica el nombre de mols dissolts per unitat de volum de dissoluci. En el SI, la unitat s el
mol/m
3
, per habitualment sutilitza el mol/dm
3
(o mol/l). Sindica per una M.
dissoluci de volum
solut de mols
M =
Quan es dissolen 0.25 mols de sacarosa en 0.5 dm
3
daigua, la concentraci s de 0.5 mol dm
-3
o

0.5
M (molar)
Densitat
Indica la massa de la dissoluci que correspon a un volum de la mateixa dissoluci. Les unitat
sn de g/ dm
3
dissoluci de volum
dissoluci de grams
densitat =
Molalitat
s la quantitat de substncia (nombre de mols) dissolta a cada unitat de massa de dissolvent.
Sexpressa en mol/kg. Sindica per una m.
dissolvent de kg
solut de mols
m =
s una unitat utilitzada noms quan sutilitza variacions de temperatura.
Fracci molar
La fracci molar dun dels components duna dissoluci s el quocient entre el nombre de
mols daquest component i el nombre de mols de tots els components.
Si n
d
i n
s
sn els mols de dissolvent i de solut respectivament, la fracci molar de solut s:
t
s
d s
s
s
n
n
n n
n
=
+
=
i la del dissolvent:
t
d
d s
d
d
n
n
n n
n
=
+
=
La fracci molar s un nombre adimensional ms petit que la unitat. La suma de les fraccions
molars s sempre igual a la unitat.
Preparaci de dissolucions
Les dissolucions dun slid en un lquid es preparen per pesada. Per a fer-ho, es pesa una
quantitat determinada del slid (solut) i shi afegeix el volum de dissolvent adequat per obtenir la
concentraci desitjada.
Per exemple:
Per preparar 1 litre duna dissoluci aquosa 1 M de NaOH shan de pesar:
1 mol NaOHdm
-3
x 40 g mol
-1
NaOH x 1 dm
3
H
2
O = 40 g NaOH
i afegir-hi 1 litre d H
2
O (en aquests casos, es suposa que el slid no provoca variaci de volum i que
el volum de la dissoluci s igual que el volum del dissolvent)
Tamb es poden preparar dissolucions per diluci de dissolucions concentrades, afegint-hi ms
dissolvent.
Per exemple:
Quin volum de la dissoluci anterior shauria dagafar per preparar 500 ml de NaOH 0.1 M?
500 10
-3
dm
3
x 0.1 mol dm
-3
= 0.05 mol NaOH
0.05 mol NaOH / 1 mol dm
-3
= 0.05 dm
3

s a dir, haurem dagafar 50 ml de la dissoluci de NaOH 1 M i afegir-hi 450 ml d H
2
O.
1
TEMA 2. GASOS I DISSOLUCIONS
2.1. toms, molcules i mols

Exercici 1. Quants mols dtoms doxigen hi ha en 0.1 mols dxid de fsfor(V)?. Quantes
molcules dxid de fsfor(V) hi ha?
Exercici 2. Quants grams hi ha en 0.5 mols dtoms de coure?.
Exercici 3. Tenim en recipients separats: 1 g de iode, 1 g de brom i 1 g de trixid de sofre,
tots gasos. Quin recipient cont ms mols?
Exercici 4. Quants mols dtoms doxigen existeixen en cadascun dels segents casos?
a) 11.5 g de O
b) 4.62x10
24
toms de O
c) 4.2x10
-2
mols de Na
2
O
d) 3.93x10
-3
mols P
4
O
10
2.2 Gasos ideals
Exercici 5.Un recipient cont 5.0 grams darg gass a la temperatura de 25C i a la pressi
d1atm. Quin volum ocupar el gas?.
Exercici 6. Sintrodueixen 1g dhidrogen gass, 2g doxigen gass i 1 g de nitrogen gass en
un recipient de 10 dm
3
de capacitat a 125C. Calculeu:
a) les fraccions molars de cadascun dels components en la mescla.
b) les pressions parcials i la pressi total.
2.3 Composici de les dissolucions
Exercici 7. Es dissolen 5 g de clorur de sodi amb 50 g daigua. Quina s la seva concentraci
en tant per cent en massa?.
Exercici 8. Safegeixen 5 g de clorur de sodi a 1000 ml daigua. Calculeu la molaritat de la
dissoluci.
Exercici 9. Quina s la molalitat duna dissoluci que cont 15 g de sulfat de coure (II)
pentahidratat en 100 g de aigua?.
Exercici 10 Fins a quin volum shan de diluir 250cm
3
duna dissoluci de clorur de sodi 0.5
M per a qu la seva concentraci sigui 0.1 M?.
Exercici 11. Es mesclen 50 cm
3
de clorur de sodi de concentraci 0.25 mol.dm
-3
amb 50 ml
de clorur de potassi de concentraci 0.25 mol dm
-3
. Quina s la concentraci de cada un dels
ions en la mescla?
Exercici 12. Si es mesclen 50 cm
3
de clorur de sodi de concentraci 1.0 mol.dm
-3
amb 10 ml
de nitrat de potassi de concentraci 1.0 mol dm
-3
. Quina s la concentraci de cada un dels
ions en la mescla?
2
Exercici 13. Tenim un cid clorhdric concentrat de densitat 1.175 gcm
-3
i una riquesa del
35.20 % en massa. Determineu la molaritat daquest cid.
Exercici 14. Un cid sulfric concentrat de densitat 1813 kg/m
3
cont un 91.33% de H
2
SO
4
en
massa.
a) Calculeu la seva concentraci (mol/dm
3
).
b) Calculeu el volum de dissoluci concentrada que es necessita per preparar 500 cm
3
de
dissoluci 0.2 M.
Tema 2. GASOS I DISSOLUCIONS
Exercici 1
O mol
O P mol
O mol
O P mol 5 . 0
1
5
1 . 0
5 2
5 2
=
molcules
O P mol
O P molec
O P mol
22
5 2
5 2
23
5 2
10 023 . 6
1
10 023 . 6
1 . 0 =

Exercici 2
Cu g
Cu mol
Cu g
Cu mol 75 . 31
1
5 . 63
5 . 0 =
Exercici 3
) ( 2
3
) ( 2
) ( 2
) ( 2
10 94 . 3
9 . 126 2
1
1
g
g
g
g
I mols
I g
I mol
I g

=
) ( 2
3
) ( 2
) ( 2
) ( 2
10 26 . 6
2 . 79 2
1
1
g
g
g
g
Br mols
Br g
Br mol
Br g

=
) ( 3
) ( 3
) ( 3
) ( 3
0125 . 0
80
1
1
g
g
g
g
SO mols
SO g
SO mol
SO g = el que cont ms mols
Exercici 4
a) O mols
O g
O mol
O g 7188 . 0
16
1
5 . 11 =
b) O mols
atoms
O mol
O atoms 67 . 7
10 023 . 6
1
10 62 . 4
23
24
=
c) O mols
O Na mol
O mol
O Na mols
2
2
2
2
10 2 . 4
1
1
10 2 . 4

=
d) O mols
O P mol
O mol
O P mols
2
10 4
10 4
3
10 93 . 3
1
10
10 93 . 3

=
Exercici 5
5 g Ar
(g)
, T = 25C , P = 1 atm
) (
) (
) (
) (
125 . 0
9 . 39
1
5
g
g
g
g
Ar mol
Ar g
Ar mol
Ar g n = =
L
atm
K
K mol
L atm
mol
P
T R n
V T R n V P 05 . 3
1
298

082 . 0 125 . 0
= = = =
Exercici 6
1 g H
2(g)
, 2 g O
2(g)
, 1 g N
2(g)
V = 10 dm
3
, T = 125C = 398 K
a)
2
5 . 0
/ 2
1
2
H mol
mol g
g
n
H
= =
2
036 . 0
/ 28
1
2
N mol
mol g
g
n
N
= = mols n
Total
599 . 0 =
2
0625 . 0
/ 32
2
2
O mol
mol g
g
n
O
= =
835 . 0
599 . 0
5 . 0
2
2
= = =
Total
H
H
n
n
X
0602 . 0
599 . 0
036 . 0
2
2
= = =
Total
N
N
n
n
X 1
2 2 2
= + + = =
O N H i
X X X X X
104 . 0
599 . 0
625 . 0
2
2
= = =
Total
O
O
n
n
X
b) atm
L
K
K mol
L atm
mols
P T R n V P
T T T T
954 . 1
10
398

082 . 0 536 . 0
= = =
atm
l
K
K mol
l atm
mols
P T R n V P
H H T H
632 . 1
10
398

082 . 0 5 . 0
2 2 2
= = =
atm
l
K
K mol
l atm
mols
P
N
117 . 0
10
398

082 . 0 036 . 0
2
= =
atm
l
K
K mol
l atm
mols
P
O
204 . 0
10
398

082 . 0 0625 . 0
2
= =
Comprovar que
2 2 2
O N H i T
P P P P P + + = =

Exercici 7
5 g NaCl , 50 g H
2
O
( )
% 9 100
. 5 50
5
=
+ dis g
NaCl g
Exercici 8
88 % Sn, 9 % Sb, 3 % Cu
aliatge g
Sn mol
Sn g
Sn mol
aliatge g
Sn g
n
Sn
3
10 4 . 7
7 . 118
1 88 . 0

= =
aliatge g
Sb mol
Sb g
Sb mol
aliatge g
Sb g
n
Sb
4
10 4 . 7
7 . 121
1 09 . 0

= = mols n n
i Tot
3
10 61 . 8

= =

aliatge g
Cu mol
Cu g
Cu mol
aliatge g
Cu g
n
Cu
4
10 7 . 4
5 . 163
1 03 . 0

= =
859 . 0
10 61 . 8
10 4 . 7
3
3
= = =

Tot
Sn
Sn
n
n
X
0859 . 0
10 6 . 8
10 4 . 7
3
4
= = =

Tot
Sb
Sb
n
n
X 1 =
i
X
0545 . 0
10 61 . 8
10 7 . 4
3
4
= = =

Tot
Cu
Cu
n
n
X
Exercici 9
M
NaCl g
NaCl mol
L
mL
mL
NaCl g
085 . 0
5 . 58
1
1
10
1000
5
3
=
Exercici 10
15 g CuSO
4
5H
2
O en 100g dH
2
O
( )
O H CuSO mol
g
mol
g n
O H CuSO 2 4 5
5 06 . 0
18 5 4 16 32 5 . 63
1
15
2 4
=
+ + +
=
kg
mol
kg
O H g
O H g
mol
m 6 . 0
1
10
100
06 . 0
2
3
2
= =
Exercici 11
250 cm
3
de NaCl 0.5M. Volum necessari per tenir NaCl 0.1M?
mL cm
M
M cm
V
M V M cm
NaCl
NacL
1250 1250
1 . 0
5 . 0 250
1 . 0 5 . 0 250
3
3
3
= = =
=
Hem de diluir fins a un volum de 1250 mL.
Exercici 12
50 cm
3
NaCl, 0.25 M
50 mL KCl, 0.25 M
Tenim un V
total
= 50 + 50 = 100 mL
I les reaccions:
NaCl Na
+
+ Cl
-
KCl K
+
+ Cl
-
[ ] M
L
L
mol
cm
Na 125 . 0
100
1
25 . 0
50
3
=

=
+
[ ] M
L
L
mol
mL
K 125 . 0
100
1
25 . 0
50
=

=
+
[ ] M
L
L
mol
mL
L
mol
cm
Cl 25 . 0
100
1
25 . 0
50
1
25 . 0
50
3
=

Exercici 13
50 cm
3
NaCl, 1 M
10 mL KNO
3
, 1 M
V
Total
= 50 + 10 = 60 mL
NaCl Na
+
+ Cl
-
KNO
3
K
+
+

3
NO
[ ] [ ] M
mL
M mL
Cl Na 833 . 0
60
1 50
= = =
+
[ ] [ ] M
mL
M mL
K NO 17 . 0
60
1 10
3
= = =
+
Exercici 14
HCl concentrat ; = 1.175 g/cm
3
; riquesa en massa = 35.2%
M
dm
cm
HCl g
HCl mol
HCl g
HCl g
cm
HCl g
conc
conc
33 . 11
10
5 . 36
1
100
2 . 35
175 . 1
3
3 3
3
=
Exercici 15
H
2
SO
4
concentrat ; = 1813 kg/m
3
; 91.33 % de H
2
SO
4
en massa
a) M
dm
m
m
kg
kg
g
SO H g
SO H mol
concentrat g
SO H g
89 . 16
10
1
1
1813
1
10
98
1
100
33 . 91
3 3
3
3
3
4 2
4 2 4 2
=
b)
mL V
M V M cm
9 . 5
89 . 16
2 . 0 500
89 . 16 2 . 0 500
3
=

=
=
TEMA 3 REACCIONS QUMIQUES. IGUALACI DE REACCIONS.
3.1 - Reaccions qumiques
Una reacci qumica s un procs en el qual unes substncies (reactius) es transformen en unes altres
(productes).
A continuaci es mostren algunes de les reaccions qumiques ms importants:
Reaccions de descomposici: Una nica substncia es transforma en substncies ms simples.
Algunes substncies es descomponen al escalfar-se en reaccions que sanomenen de descomposici trmica:
NH
4
Cl(s) HCl(g) + NH
3
(g)
CaCO
3
(s) CaO(s) + CO
2
(g)
Les reaccions de descomposici tamb poden tenir lloc quan saplica un corrent elctric, aleshores sanomenen
delectrlisi. Per exemple a altes temperatures i en estat fos:
NaCl(l) Na(l) + Cl
2
(g)
Reaccions de formaci. s lobtenci dun mol de substncia a partir dels seus elements en estat estndard per
exemple:
N
2
(g) + 3/2 H
2
(g) NH
3
(g)
Reaccions de sntesi. s lobtenci duna substncia a partir de dos o ms substncies, per exemple:
CO(g) + 2 H
2
(g) CH
3
OH(g)
Reaccions de neutralitzaci.
Les substncies cides i les substncies bsiques sn dos grans grups dimportncia en qumica. Si un compost
cid reacciona amb un de bsic es diu que t lloc una reacci de neutralitzaci i es forma una sal ms aigua. Per
exemple:
H
2
SO
4
(aq)+ 2 NaOH(aq) Na
2
SO
4
(aq)+ H
2
O(l)
Ca(OH)
2
(s) + 2 HCl(aq) CaCl
2
(aq) + 2H
2
O (l)
Reaccions de precipitaci.
Son aquelles en les que en mesclar dissolucions de sals solubles es forma una sal insoluble que precipita.
AgNO
3
(aq) + NaCl(aq) AgCl(s) + NaNO
3
(aq)
Reaccions doxidaci-reducci (red-ox)
Sn aquelles reaccions en les que hi ha una transferncia delectrons, s a dir que lestat doxidaci dels elements
que actuen com a reactius canvia al transformar-se en productes. Per exemple,
2 Fe(s) + 3/2 O
2
(g) Fe
2
O
3
(s)
ZnO(s) + CO(g) Zn(s) + CO
2
(g)
Reaccions de combusti:
En el cas dels compostos orgnics, quan aquests reaccionen amb lO
2
(g) desprenen calor i la reacci sanomena
de combusti. Es un tipus de reacci red-ox.En la combusti dels hidrocarburs es forma dixid de carboni i
aigua:
C
2
H
6
(g) + 7/2 O
2
(g) 2CO
2
(g) + 3 H
2
O(l)
Reaccions en forma inica.
Moltes substncies en dissoluci aquosa estan en forma dions. Per tant, les reaccions que tenen lloc en
dissoluci ho fan a travs dels ions. Sha de tenir en compte que en les reaccions iniques, les crregues han
destar igualades.
Per exemple, per al cas de la reacci anterior,
AgNO
3
(aq) + NaCl(aq) AgCl(s) + NaNO
3
(aq)
les dissolucions aquoses de AgNO
3
(aq) tenen ions Ag
+
i ions NO
3
-
i les dissolucions de NaCl(aq) tenen ions Na
+
i ions Cl
-
, mentre que el AgCl(s) s un precipitat que no est ja en dissoluci, per tant podem escriure:
Ag
+
(aq) + NO
3
-
(aq) + Na
+
(aq) + Cl
-
(aq) AgCl(s) + Na
+
(aq) + NO
3
-
(aq)
i simplificant tindrem
Ag
+
(aq) + Cl
-
(aq) AgCl(s)
aquesta s la reacci de precipitaci que en interessa.
Un altre exemple s loxidaci del zinc en medi cid:
Zn(s) + 2 HCl(aq) ZnCl
2
(aq) + H
2
(g)
Si considerem els ions tenim:
Zn(s) + 2H
+
(aq) + 2Cl
-
(aq) Zn
2+
(aq)+ 2Cl
-
(aq) + H
2
(g)
podem simplificar:
Zn(s) + 2H
+
(aq) Zn
2+
(aq) + H
2
(g)
Un altre exemple:
CaCO
3
(s) + 2 HCl(aq) CaCl
2
(aq) + CO
2
(g) + H
2
O(l)
s el mateix que:
CaCO
3
(s) + 2H
+
(aq) ) + 2Cl
-
(aq) Ca
2+
(aq) + CO
2
(g) + 2Cl
-
(aq) + H
2
O(l)
3.2 Igualaci de reaccions
Per a complir la llei de conservaci de la massa, la reacci ha destar igualada, s a dir que hi ha dhaver
el mateix nombre dun determinat tom a lesquerra i a la dreta. Per aix, de vegades s necessari collocar
coeficients a les frmules, en un procs que sanomena ajustar la reacci qumica. Els nombres que apareixen
davant dels reactius i productes sanomenen coeficients estequiomtrics.
3.2.1 Cas general
Per ajustar una reacci hem de tenir en compte algunes normes:
1. Les formules qumiques no poden modificar-se
2. Primer sigualen el elements que sn diferents de loxigen i de lhidrogen, afegint un nmero al davant
del compost.
3. Si existeixen anions (grups dtoms NO
3
-
, SO
4
2-
) sigualaran els grups.
4. Es deixa per igualar al final aquells elements que es troben sense combinar.
Exemple 1: la reacci de lxid de ferro (III) amb lcid clorhdric, en la que es forma clorur de ferro (III) i
aigua:
Fe
2
O
3
(s) + HCl (aq) FeCl
3
(aq) + H
2
O(l)
Per igualar-la, primer igualarem els elements diferent doxigen i hidrogen. Comencem pel Fe, caldr
collocar el coeficient 2 al clorur de ferro (III) igualant aix el nombre de ferro a ambds costats. Llavors, per
igualar els toms de Cl, lcid clorhdric haur de portar el coeficient 6. Perqu el nombre dhidrgens sigui el
mateix a un costat i a laltre caldr collocar el coeficient 3 a la frmula de laigua i loxigen ja ens queda
igualat.:
Fe
2
O
3
(s) + 6 HCl (aq) 2 FeCl
3
(aq) + 3 H
2
O (l)
Ara la reacci est ajustada.
Exemple 2: Un altre exemple seria la combusti del prop, que dna dixid de carboni gass i aigua:
C
3
H
8
(g) + O
2
(g) CO
2
(g) + H
2
O(g)
Primer igualarem els C,
C
3
H
8
(g) + O
2
(g) 3 CO
2
(g) + H
2
O(g)
desprs igualarem els H,
C
3
H
8
(g) + O
2
(g) 3 CO
2
(g) + 4H
2
O(g)
i finalment els O
C
3
H
8
(g) + 5 O
2
(g) 3 CO
2
(g) + 4H
2
O(g)
3.2.2 Cas de les reaccions redox
Quan la reacci a igualar s una reacci redox, es segueix un procediment diferent per a la seva igualaci.
Donada la segent reacci:
Mg(s) + Cl
2
(g) MgCl
2
(s)
Els reactius estan en estat doxidaci 0 (elements lliures), els productes de reacci estan en diferents estats
doxidaci: Mg
2+
i Cl
-1
, per tant, cada tom ha canviat el seu estat doxidaci: hi ha hagut una transferncia de
electrons.
Una reacci redox es composa de dues semireaccions
Cl
2
(g) + 2e
-
2 Cl
-
semireacci de reducci (guany de electrons)
Mg(s) Mg
2+
+ 2e
-
semireacci doxidaci (prdua de electrons)
El magnesi sha oxidat i el clor sha redut.
Evidentment, un procs doxidaci comporta simultniament un procs de reducci (un element perd o
cedeix electrons i aquests sn guanyats o acceptats per laltre element). Per tant, les reaccions doxidaci-
reducci, o reaccions redox, sn reaccions de transferncia delectrons.
Un element que accepta electrons s un agent oxidant perqu provoca que un altre element li cedeixi
electrons, s a dir, fa que aquest altre element soxidi, el Cl
2
(g), i ell es redueix (disminueix el seu estat
doxidaci).
I al revs un agent reductor s el que provoca la reacci de reducci, per tant s el que cedeix electrons,
en el nostre cas el Mg(s), i ell soxida (augmenta el seu nombre doxidaci).
Per poder ajustar aquestes reaccions, disposem de dos mtodes:
Mtode de canvi de valncia: estudiar el canvi de nombre doxidaci que experimenten els toms dels elements
en una reacci redox. Consisteix a igualar el nombre delectrons que ha perdut lelement que sha oxidat amb el
nombre delectrons que ha guanyat lelement que sha redut.
Per exemple, en la reacci:
Fe
3+
+ Cd (s) Fe
2+
+ Cd
2+
El Fe sha redut (ha passat de Fe
3+
a Fe
2+
) guanyant 1 e
-
: Fe
3+
+ 1 e
-
Fe
2+

El Cd sha oxidat (ha passat de Cd a Cd
2+
) perdent 2 e
-
: Cd (s) Cd
2+
+ 2 e
-
Per igualar el nombre delectrons, haurem de multiplicar la primera semireacci per 2: 2 x (Fe
3+
+ 1 e
-
Fe
2+
)
Sumant ara aquesta semireacci amb la de loxidaci del Cd:
2 Fe
3+
+ Cd (s) 2 Fe
2+
+ Cd
2+
la reacci ja est ajustada.
Aquest mtode no s aconsellable per sistemes complexes.
Mtode de li-electr: es consideren els ions i les crregues elctriques que intervenen en la reacci. Aquest s
el mtode recomanant. El procediment que es segueix s el segent:
Igualaci en medi cid
1. Identificar quines espcies qumiques canvien el seu estat doxidaci
2. Escriure les semireaccions doxidaci i de reducci separadament
3. Siguala la matria diferent dO i H
4. Sigualen els O afegint molcules de aigua on sigui necessari
5. Sigualen els H afegint H
+

6. Sigualen les crregues amb electrons ( e
-
.)
7. Una vegada igualades les semireaccions, com que el nmero delectrons guanyats ha de ser igual al
nmero delectrons perduts, es multiplica cada semireacci pel nombre delectrons intercanviats en laltra
per aconseguir la reacci global
Per exemple, per a la segent reacci:
K
2
Cr
2
O
7
(aq) + KBr(aq) + H
2
SO
4
(aq)Cr
2
(SO
4
)
3
(aq) + Br
2
(g) +H
2
O(l)+ K
2
SO
4
(aq)
1. Espcies que canvien lestat doxidaci: Cr, Br
2. Semireaccions:
Cr
2
O
7
2-
Cr
3+

Br
-
Br
2

3. Igualar Cr i Br:
Cr
2
O
7
2-
2 Cr
3+

2 Br
-
Br
2
4. Igualar O amb H
2
O
Cr
2
O
7
2-
2 Cr
3+
+ 7 H
2
O
2 Br
-
Br
2
5. Igualar H amb H
+
14 H
+
+ Cr
2
O
7
2-
2 Cr
3+
+ 7 H
2
O
2 Br
-
Br
2
6. Igualar crregues
14 H
+
+ Cr
2
O
7
2-
+ 6 e
-
2 Cr
3+
+ 7 H
2
O
2 Br
-
Br
2
+ 2 e
-
7. Igualar electrons intercanviats: la semireacci del Cr per 2 i la del Br per 6, o simplifiquem, i la del
Br per 3 i sumem les dues semireaccions:
14 H
+
+ Cr
2
O
7
2-
+ 6 e
-
2 Cr
3+
+ 7 H
2
O
6 Br
-
3 Br
2
+ 6 e
-

14 H
+
+ Cr
2
O
7
2-
+ 6 Br
-
2 Cr
3+
+ 7 H
2
O + 3 Br
2

Aix tenim la reacci inica i si tenim en compte el productes podrem aconseguir la reacci molecular:
K
2
Cr
2
O
7
(aq) +6 KBr(aq) + 7H
2
SO
4
(aq) Cr
2
(SO
4
)
3
(aq) + 3Br
2
(g) +7H
2
O(l)+ 4 K
2
SO
4
(aq)
Igualaci en medi bsic
El procediment a seguir en aquest cas s el segent:
1. Igualar la reacci com si fos en medi cid
2. Sumar o restar a la reacci neta obtinguda, tantes vegades com H
+
hi apareixen, la reacci de
dissociaci de laigua [H
2
O H
+
+ OH
-
] per tal de anular els H
+
a la reacci.
3. Si en fer aix apareixen molcules daigua a ambds costats de la reacci, se nhan de cancellar el
mateix nmero a banda i banda, de manera que noms quedin aiges en un dels costats.
Per exemple, la reacci segent t lloc en medi bsic:
MnO
4
-
(aq) + CN
-
(aq) MnO
2
(s) + OCN
-
(aq)
1. [ MnO
4
-
(aq) + 4 H
+
+ 3 e
-
MnO
2
(s) + 2 H
2
O ] x 2
[ CN
-
(aq) + H
2
O OCN
-
(aq) + 2 H
+
+ 2 e
-
] x 3
-------------------------------------------------------------------------
2 MnO
4
-
(aq) + 3 CN
-
(aq) + 2 H
+
2 MnO
2
(s) + 3 OCN
-
(aq) + H
2
O
2. 2 MnO
4
-
(aq) + 3 CN
-
(aq) + 2 H
+
2 MnO
2
(s) + 3 OCN
-
(aq) + H
2
O
2 [H
2
O H
+
+ OH
-
]
---------------------------------------------------------------------------------------
2 MnO
4
-
(aq) + 3 CN
-
(aq) + 2 H
+
+ 2 H
2
O 2 MnO
2
(s) + 3 OCN
-
(aq) + H
2
O + 2 H
+
+ 2 OH
-
3. 2 MnO
4
-
(aq) + 3 CN
-
(aq) + H
2
O 2 MnO
2
(s) + 3 OCN
-
(aq) + 2 OH
-
1
EXERCICIS TEMA 3: REACCIONS QUIMIQUES
Exercici 1. Escriviu i igualeu les segents reaccions: (Les reaccions en dissoluci aquosa escriviu-les en forma
inica).
a) La formaci dun mol damonac gass a partir dels seus elements.
b) La descomposici trmica del carbonat de calci slid que dna dixid de carboni gas i xid de calci slid.
c) La combusti del met gas que dna dixid de carboni gas i aigua gas.
d) La descomposici del clorur damoni slid en amonac gas i clorur dhidrogen gas.
e) La descomposici del clorit de potassi, slid, que dna clorur de potassi slid i oxigen gas.
Exercici 2. Escriviu i igualeu les reaccions qumiques corresponents (Les reaccions en dissoluci aquosa
escriviu-les en forma inica):
a) La formaci dxid de coure (II) slid a partir dels seus elements en condicions estndard a 298 K.
b) Lobtenci de lhidrxid corresponent a partir dxid de potassi slid i aigua.
c) La reacci entre lcid clorhdric aqus i lhidrxid dalumini slid, per donar la sal corresponent ms aigua.
d) La dissoluci de carbonat de zinc (s) en cid ntric (aq).
e) La reacci entre lcid ortofosfric (aq) i el potassi (s) per donar fosfat de potassi aqus i hidrogen gas
f) La reacci entre lcid clorhdric (aq) i el magnesi (s) per donar clorur de magnesi (aq) i hidrogen (g)
g) La reacci del clorur de mercuri (II) (aq) amb lcid sulfhdric (aq) per donar sulfur de mercuri (II) slid i
cid clorhdric.
h) La reacci de precipitaci del bromur de plata a partir de nitrat de plata(aq) i bromur de sodi(aq).
i) La reacci de precipitaci a partir del sulfur de coure a partir de clorur de coure (II) (aq) i cid sulfhdric
(aq)
Exercici 3. Escriviu i igualeu les reaccions qumiques corresponents (Les reaccions en dissoluci aquosa
escriviu-les en forma inica):
a) La reacci de combusti de sofre slid amb oxigen gas per donar dixid de sofre.
b) La reacci entre lcid sulfric(aq) i lalumini(s) per donar hidrogen (g) i sulfat dalumini aqus
c) La reacci de combusti de magnesi slid per donar el seu xid.
d) La reacci del sulfur de sodi (aq) amb cid clorhdric (aq) per donar cid sulfhdric i clorur de sodi aqus.
e) La reacci del dixid de sofre (g) i loxigen(g) per donar trixid de sofre gas.
f) La reacci de precipitaci de iodur de plom a partir de nitrat de plom (II) (aq) i iodur de potassi(aq).
Exercici 4. La reacci segent s'utilitza per determinar la concentraci de ions SO
3
2-
present en les aiges
residuals de les plantes productores de paper:
SO
3
2-
(aq)
+ MnO
4
1-
(aq)
+ H
+
(aq)
SO
4
2-
(aq)
+ Mn
2+
(aq)
+ H
2
O
a) Escriviu i igualeu les semireaccions d'oxidaci i reducci segons el mtode de lio-electr.
b) Escriviu la reacci global ajustada i anomeneu totes les espcies que intervenen
Exercici 5. En les piles de bot, o cllules de plata zinc, el zinc slid soxida a xid de zinc slid, i lxid de
plata slid es redueix a plata slida.
a) Escriviu les semireacions de reducci i oxidaci en medi bsic segons el mtode de lio-electr.
b) Escriviu la reacci completa igualada.
Tema 3. REACCIONS QUMIQUES. Igualaci de reaccions
Exercici 1
a)
) ( 3 ) ( 2 ) ( 2
2
3
2
1
g g g
NH H N +
b)
) ( ) ( 2 ) ( 3 s g s
CaO CO CaCO +
c)
) ( 2
2
) ( 2
) (
2
2
) ( 4 g
O H
g
CO g O
g
CH + +
d)
) ( ) ( 3 ) ( 4 g g s
HCl NH Cl NH +
e)
) ( 2 ) ( ) ( 2 g s s
O KCl KClO +
Exercici 2
a)
) ( ) ( 2 ) (
2
1
s g s
CuO O Cu +
b)
+
+ +
) ( ) ( ) ( 2 ) ( 2
) ( 2 2
aq aq l s
OH K O H O K
c)
) ( 2 ) ( 3 ) ( 3 ) (
3 ) ( 3
l aq s aq
O H AlCl OH Al HCl + +
Considerant els ions tenim:
) ( 2 ) (
3
) ( ) ( 3 ) ( ) (
3 3 ) ( 3 3
l aq aq s aq aq
O H Cl Al OH Al Cl H + + + +
+ +
d)
+ + +
+ + + + +
) ( ) ( 3
2
) ( 3
2
) ( ) ( 3 ) ( ) ( 3 aq aq aq aq aq aq s
H NO CO Zn NO H ZnCO
e)
) ( 2
3
) ( 4 ) ( ) ( ) ( 4 3
2
3
3 3
g aq aq s aq
H PO K K PO H + + +
+
f)
) ( 2 ) (
2
) ( ) ( ) ( ) (
2 2 2
g aq aq s aq aq
H Cl Mg Mg Cl H + + + +
+ +
g)
+ + +
+ + + + +
) ( ) ( ) (
2
) ( ) ( ) (
2
) (
2 2 2 2
aq aq s aq aq aq aq
H Cl HgS S H Cl Hg
Simplificant queda:
) (
2
) (
2
) ( s aq aq
HgS S Hg +
+
h)
+ + +
+ + + + +
) ( 3 ) ( ) ( ) ( ) ( ) ( 3 ) ( aq aq s aq aq aq aq
NO Na AgBr Br Na NO Ag
Simplificada:
) ( ) ( ) ( s aq aq
AgBr Br Ag +
+
i)
) (
2
) (
2
) ( s aq aq
CuS S Cu +
+
Exercici 3
a)
) ( 2 ) ( 2 ) ( g g s
SO O S +
b)
) ( 3 4 2 ) ( 2 ) ( ) ( 4 2
) ( 3 2 3
aq g s aq
SO Al H Al SO H + +
En forma inica:
+ +
+ + + +
2
) ( 4
3
) ( ) ( 2 ) (
2
) ( 4 ) (
3 2 3 2 3 6
aq aq g s aq aq
SO Al H Al SO H
c)
) ( ) ( 2 ) (
2
1
s g s
MgO O Mg +
d)
) ( 2 ) ( ) ( 2 ) (
2 2
aq aq aq aq
S H NaCl S Na HCl + +
Tenim:
+
+
) (
2
) ( ) ( 2
2
aq aq aq
H S S H
+
+
) ( ) ( ) ( aq aq aq
Na Cl NaCl
e)
) ( 3 ) ( 2 ) ( 2
2
1
g g g
SO O SO +
f)
) ( 3 ) ( 2 ) ( ) ( 2 3
2 2 ) (
aq s aq aq
KNO PbI KI NO Pb + +
En forma inica:
) ( 2 ) (
2
) (
2
s aq aq
PbI I Pb +
+
Exercici 4
a) > Reacci doxidaci: (
+
+ + + e H SO O H SO
aq aq aq
2 2
) (
2
) ( 4 2
2
) ( 3
) x 5
> Reacci de reducci: ( O H Mn e H MnO
aq aq aq 2
2
) ( ) ( ) ( 4
4 5 8 + + +
+ +
) x 2
O H Mn H SO MnO O H SO H
2
2 2
4 4 2
2
3
8 2 10 5 2 5 5 16 + + + + + +
+ + +
6 H
+
3 H
2
O
b) La reacci global degudament ajustada queda:
O H Mn SO MnO SO H
2
2 2
4 4
2
3
3 2 5 2 5 6 + + + +
+ +
(prot) (sulfit) (permanganat) (sulfat) (i mangans) (aigua)
Exercici 5
a) > Reacci doxidaci:
+
+ + + e H ZnO O H Zn
aq s s
2 2
) ( ) ( 2 ) (

> Reacci de reducci:
) ( 2 ) ( ) ( ) ( 2
2 2 2
aq s aq s
O H Ag e H O As + + +
+
b)
) ( ) ( ) ( 2 ) (
2
s s s s
Ag ZnO O As Zn + +
TEMA 4. ESTEQUIOMETRIA
4.1. La reacci qumica i lestequiometria
Lestequiometria s el nom qu es dona a la part de la qumica que relaciona les quantitats de matria
que intervenen en una reacci qumica (significa literalment: mesurar els elements). La relaci entre el nombre
de mols de les diverses substncies sobt a partir de la reacci qumica ajustada amb els seus coeficients
estequiomtrics.
La reacci qumica ens indica la proporci de molcules que reaccionen; aix en la sntesi de lamonac
N
2
(g) + 3 H
2
(g)2 NH
3
(g)
tenim que una molcula de nitrogen reacciona amb tres dhidrogen per donar-ne dues damonac, o b que un
mol de nitrogen reacciona amb tres mols dhidrogen per donar dos mols damonac.
En les reaccions qumiques, reactius i productes reaccionen mol a mol i en la relaci dels seus
coeficients estequiomtrics.
Quan els reactius es consumeixen en una reacci qumica de forma completa i simultnia es diu que els
reactius estan en proporcions estequiomtriques. s a dir, en proporcions molars determinades pels seus
coeficients estequiomtrics de la reacci qumica ajustada .
Algunes vegades , com en les reaccions de precipitaci, un dels reactius es transforma completament en
productes perqu sutilitza un excs dels altres reactius. El reactiu que es consumeix per complet (est en
defecte) sanomena reactiu limitant, i determina les quantitats de productes que es formen i la quantitat que
reacciona de laltre o altres reactius. El reactiu limitant es consumeix totalment, s a dir, reacciona totalment i
consumeix el nombre de mols necessaris de la substncia o substncies que estan en excs.
Per exemple:
El tetraclorur de carboni es pot obtenir a partir del disulfur de carboni gass i clor gass donant
tetraclorur de carboni gass i diclorur de disofre gass. Si es mesclen 1 kg de disulfur de carboni i 2 kg
de clor gass i sescalfen, t lloc la reacci: CS
2
(g) + 3 Cl
2
(g) CCl
4
(g) + S
2
Cl
2
(g)
a) Quin dels dos reactius est en excs?.
b) Quina quantitat de tetraclorur de carboni es forma?.
Massa molecular CS
2
M =12+ 2x32 = 76 g mol
-1
Cl
2
M= 35,5x2 = 71g mol
-1
Com que les reaccions qumiques tenen lloc mol a mol, anem a veure quina quantitat de reactius tenim:
) g ( CS mols 13.15
g 76
) g ( CS mol 1
x CS g
2
2
2
= 1000
) g ( Cl mols 28.16
g 71
) g ( Cl mol 1
x Cl g 2000
2
2
2
=
En principi sembla que el clor est en excs respecte al disulfur de carboni. Ara b, com que la
proporci en qu reaccionen ens la donen els coeficients estequiomtrics, haurem de calcular quina
quantitat de disulfur de carboni necessita el clor:
) g ( CS mols 9.38
) g ( Cl mol 3
) g ( CS mol 1
x
g 71
) g ( Cl mol 1
x Cl g 000 2
2
2
2 2
2
=
i quina quantitat de clor necessita el sulfur de carboni:
) g ( Cl mols 39.47
) g ( CS 1mol
) g ( Cl mol 3
x
g 76
) g ( CS mol 1
x CS g
2
2
2 2
2
= 1000
En contra del que semblava, com que el sulfur de carboni necessita ms clor del que disposem, el
reactiu limitant s el clor. Per tant es formaran
) g ( CCl mols 9.38
) g ( Cl mol 3
) g ( CCl 1mol
x
g 71
) g ( Cl mol 1
x Cl g 000 2
4
2
4 2
2
=
i quedaran 13.15 9.38 = 3.77 mols CS
2
(g) sense reaccionar.
4.2. Altres aspectes prctics relacionats amb lestequiometria de la reacci
Moltes vegades sobtenen quantitats de productes diferents a les que serien desperar
tericament segons la estequiometria de la reacci qumica. En concret, la quantitat de producte pot ser
inferior a lesperada.
El rendiment real duna reacci qumica es defineix com la relaci entre la quantitat de
producte que sobt i la quantitat esperada segons lestequiometria de la reacci i les quantitats donades
de reactius. El rendiment percentual es defineix com:
100 x
teric producte de massa
obtingut producte de massa
rendiment =
En algunes reaccions el rendiment teric i el real son quasi iguals i llavors es diu que les
reaccions son quantitatives.
Exemple:
Lacetil es pot obtenir al fer reaccionar carbur de calci amb aigua . Si la reacci t un rendiment del
73%, quina massa dacetil es pot obtenir a partir de 200 g de carbur de calci?.
CaC
2
(s) + 2 H
2
O(l) C
2
H
2
(g) + Ca(OH)
2
(s)
Massa molecular de CaC
2
: M = 40+12x2 = 64 g mol
-1
Utilitzant factors de conversi tindrem
) g ( H C g 59,31
) g ( H C g 100
) g ( H C g 73
x
) g ( H C 1mol
) g ( H C g 26
x
) s ( CaC 1mol
) g ( H C 1mol
x
g 64
) s ( CaC mol 1
x (s) CaC g 00 2
2 2
2 2
2 2
2 2
2 2
2
2 2 2
2
=
Riquesa de una mostra
Moltes vegades els reactius no sn purs, per tant sha de tenir en compte el seu grau de puresa.
Exemple:
Calculeu els mols de dixid de sofre que es poden obtenir en cremar 1 kg dun sulfur de plom que cont
el 47.8% de PbS(s)?. Quants mols doxigen gas sn necessaris?
PbS(s) + 3/2 O
2
(g) SO
2
(g) + PbO(s)
) g ( SO mol 2
PbS(s) 1mol
(g) SO mol 1
x
PbS(s) g 239
PbS(s) mol 1
x
PbS g 100
PbS g 47.8
x PbS g 000 1
2
2
=
) g ( O mol 3
PbS(s) 1mol
(g) O mol 3/2
x
PbS(s) g 239
PbS(s) mol 1
x
PbS g 100
PbS g 47.8
x PbS g 000 1
2
2
=
En lexemple anterior hi intervenen gasos, per tant si volem calcular el volum de dixid de sofre que
sobtindr si es recull a la temperatura de 546
o
C i a una pressi d1 atm:
Considerem que s un gas ideal
P V = n R T
l 134.3
atm 1
819K x mol K l atm 0.082 x mol 2

P
T R n
V
-1 -1
= = =
Exemple:
Per determinar la riquesa duna pedra calcria es valora una mostra amb cid clorhdric. 1 g de la
pedra ha gastat 7.3 ml dcid clorhdric de concentraci 2 mol dm
-3
. Calculeu la riquesa de la pedra
calcria.
La reacci que t lloc s
CaCO
3
(s) + 2 HCl(aq) CaCl
2
(aq) + CO
2
(g) + H
2
O(l)
) s ( CaCO g 0.73
(s) CaCO 1mol
(s) CaCO g 100
x
HCl mol 2
(s) CaCO mol 1
x
dm
HCl mol 2
x HCl dm 10 7.3
3
3
3 3
3 -
3 - 3 -
=
73% 100 x
pedra de g 1
CaCO g 0.73
iquesa r
3
= =
1
TEMA 4. EXERCICIS DESTEQUIOMETRIA
Exercici 1. El carboni (grafit) crema amb loxigen i sobt dixid de carboni. Es cremen 5 g de carboni i el
dixid de carboni obtingut es fa passar a travs d1 dm
3
duna dissoluci de 2 mol.dm
-3
dhidrxid de potassi. El
dixid de carboni reacciona amb lhidrxid de potassi, segons:
CO
2
(g) + 2 KOH(aq) K
2
CO
3
(aq) + H
2
O(l)
Calculeu:
a) La massa de CO
2
obtinguda en la primera reacci.
b) La massa dhidrxid de potassi que queda sense reaccionar.
Exercici 2. A temperatura ambient, lhidrogen no reacciona amb loxigen, per en fer saltar una guspira elctrica
en una mescla dambds gasos, t lloc una reacci qumica molt violenta: es produeix una explosi.
Lhidrogen reacciona amb loxigen i sobt aigua.
Lequaci qumica corresponent s:
2 H
2
(g)

+ O
2
(g) 2 H
2
O(g)
Es disposa duna mescla formada per 10 g de H
2
(g) i 10 g de O
2
(g).
Una vegada que els gasos han reaccionat, calculeu el volum de vapor daigua obtingut mesurat a 200C i 1 atm
de pressi.
Exercici 3. Es mescla una dissoluci que cont 25 g de clorur de calci amb una altra que cont 30 g de carbonat
de sodi. Sobserva laparici dun precipitat que respon a la formaci duna sal insoluble: carbonat de calci.
Calculeu els grams que se nhauran format si la reacci est totalment desplaada cap al producte.
Exercici 4. En un experiment sescalfen 0.685 g de clorat de potassi slid i sobtenen 113 ml doxigen gas en
condicions normals (P= 1 atm, T= 273 K), i clorur de potassi aqus. Determineu el rendiment de la reacci.
Exercici 5. La reacci segent s'utilitza per determinar la concentraci de ions SO
3
2-
presents en les aiges
residuals de les plantes productores de paper:
SO
3
2-
(aq) + MnO
4
-
(aq)

+ H
+


SO
4
2-
(aq) + Mn
2+
(aq) + H
2
O
a) Si una mostra de 25 ml d'unes aiges residuals que contenen com a nic agent reductor l'i sulfit, necessita 32
ml de dissoluci de permanganat 0.022 moldm
-3
per la seva valoraci, determineu la concentraci, expressada
en molaritat,

de ions sulfit en l'aigua residual analitzada.
b) Per la reacci cal utilitzar un excs del 50% d'un cid fort monoprtic de concentraci 0.1 moldm
-3
, respecte
a la quantitat estequiomtrica. Quin volum d'aquest cid ser necessari?
Exercici 6. En un reactor tancat de 30 dm
3
a 210C, l'amonac reacciona amb el clor per donar clorur d'hidrogen
i triclorur de nitrogen (tant reactius com productes sn gasos). Sota aquestes condicions i amb clor en excs, es
troba en completar-se la reacci que s'han format 0.114 mols de triclorur de nitrogen i la pressi total en el
reactor s de 1.5 atm. (Considereu que el rendiment de la reacci s del 100%).
a) Determineu la fracci molar del clor que hi havia en excs.
b) Per eliminar l'excs de clor se'l fa reaccionar amb hidrxid de potassi aqus, donant clorat de potassi aqus,
clorur de potassi aqus i aigua. Calculeu el volum de la dissoluci dhidrxid de potassi de concentraci 4.0
mol.dm
-3
necessari per qu reaccioni tot el clor?
Exercici 7. Safegeixen 6.5 g de permanganat de potassi slid i suficient hidrxid de potassi slid (per esgotar el
reactiu limitant) a 60 ml duna dissoluci 0.25 mol.dm
-3
de sulfat de mangans (II). Els productes daquesta
reacci sn: sulfat de potassi aqus i dixid de mangans slid.
a) Quants mols sobren del reactiu en excs?
b) Quin pes sobt de dixid de mangans?
Tema 4. ESTEQUIOMETRIA
Exercici 1
a) C
(s)
+ O
2 (g)
CO
2 (g)
g CO
2
obtinguts = g
molCO
gCO
molC
molCO
gC
molC
gCO 3 . 18
1
) 16 2 12 (
1
1
12
1
5
2
2 2
2
=
+

b) CO
2 (g)
+ 2KOH
(aq)
K
2
CO
3 (aq)
+ H
2
O
(l)
inicials KOH mol
L
molKOH
KOH l 2
2
1 =
2
2
2
416 . 0
44
1
3 . 18 CO mol
g
molCO
CO g = Reactiu limitant
s reaccionat KOH mols
molCO
molKOH
CO mol 83 . 0
1
2
416 . 0
2
2
=
mols s reaccionat KOH mols inicials KOH mols KOH excs mols 17 . 1 83 . 0 2 = = =
KOH g
mol
gKOH
nats KOHreaccio mols 52 . 65
1
56
17 . 1 =
Exercici 2
2 H
2 (g)
+ O
2

(g)
2 H
2
O
(g)

2
2
2
5
2
1
10 H mols
g
molH
gH = 2
1
2
2
2
= =

N
H
r
terica molar
2
2
2
31 . 0
32
1
10 O mol
g
molO
gO = 16
31 . 0
5
2
2
= =

N
H
r
real molar
Reactiu limitant: O
2
mols H
2
O obtinguts : O H mols
molO
O molH
molsO
2
2
2
2
62 . 0
1
2
31 . 0 =
PV =nRT L
atm
K
K mol
l atm
mols
P
nRT
V 24
1
) 273 200 (

082 . 0 62 . 0
=
+
= =
Exercici 3
25 g CaCl
2
+ 30 g Na
2
CO
3
CaCO
3

(s)
CaCl
2
2 Cl
-
+ Ca
2+

) ( 3
2
3
2
s
CaCO CO Ca +
+
Na
2
CO
3
2 Na
+
+
2
3
CO
mols
CaCl g
mol
g n
Ca
225 . 0
9 . 110
1
25
2
2
= =
+
Reactiu limitant : Ca
2+
mols
CO Na g
mol
g n
CO
283 . 0
106
1
30
3 2
2
3
= =

) ( 3 ) ( 3
2
3 2
5 . 22
1
100
225 . 0
1
1
225 . 0
s s
CaCO g
mol
g
CaCO mols
Ca mol
CaCO mol
Ca mol = =
+
+
Exercici 4
0.685 g KClO
3
i sobtenen 113 mL dO
2
(0C, 1 atm)
KClO
3

2
3
O
2 (g)
+ KCl
(aq)
mols
g
KClO mol
KClO g n
KClO
3 3
3
10 6 . 5
45 . 122
1
685 . 0
3

= =
mols
KClO mol
O mol
KClO mols n
g
terics O
g
3
3
) ( 2
3
3
10 4 . 8
1
2
3
10 6 . 5
) ( 2

= =
Rendiment = 100
) ( 2
) ( 2

g
g
O terics g
O obtinguts g
g
O mol
O g
O mols O terics g
g g
27 . 0
1
32
10 4 . 8
2
2
) ( 2
3
) ( 2
= =

P V = n R T mols
K
K mol
l atm
atm O L
obtinguts n
O
3 2
3
10 05 . 5
273 082 . 0
1 10 113
2

=
g
molO
g
O mols obtinguts O g
g
16 . 0
1
32
10 05 . 5
) ( 2
2
3
2
= =

Rendiment = % 8 . 59 100
27 . 0
16 . 0
=
Exercici 5
Oxidaci : 5 ) 2 2 (
2
) ( 4 2
2
3
+ + +
+
e H SO O H SO
aq
Reducci : ( ) 2 4 8 5
2
2
4
+ + +
+ +
O H Mn H MnO e
O H Mn SO H MnO SO
2
2 2
4 4
2
3
3 2 5 6 2 5 + + + +
+ +
a) 25 mL
2
3
SO
mols
L
mol
mL
L
MnO mL s reaccionat n
MnO
4
3
4
10 04 . 7
022 . 0
10
1
32
4

= =

mols
MnO mol
SO mol
MnO mol s reaccionat n
SO
3
4
2
3
4
4
10 6 . 17
2
5
10 04 . 7
2
3

= =

[ ] M
L
mol
L
n
SO
SO
07 . 0
10 25
10 6 . 17
10 25
3
3
3
2
3
2
3
=

b) Excs 50 % dun cid monoprtic 0.1 M
[H
+
] estequiomtric =
+

+

= H mols
MnO mol
H mol
MnO mols
3
4
4
4
10 11 . 2
2
6
10 04 . 7
Excs 50 %
mols H mols
3 3 3
10 165 . 3
100
50
10 11 . 2 10 11 . 2
+
= + =

Volum necessari dcid monoprtic:
( ) mols L V
L
mol
3
10 165 . 3 1 . 0

= V = 31.5 mL
Exercici 6
Reactor de 30L a 210C
Cl
2 (g)
en excs. Es formen 0.114 mols de NCl
3 (g)
i P
Tot
= 1.5atm
NH
3 (g)
+ 3 Cl
2 (g)
NCl
3 (g)
+

3HCl
(g)
a) Al final de la reacci tindrem Cl
2
, NCl
3
i HCl
mols NCl
3 (g)
= 0.114 mols
mols HCl
(g)
= 3 0.114 = 0.342 mols
mols
K
K mol
L atm
L atm
n T R n V P
Tot Tot T T
136 . 1
) 273 210 (

082 . 0
30 5 . 1
=
+

= =
mols n n n n n n n n
HCl NCl Tot excs Cl excs Cl HCl NCl Tot
68 . 0 342 . 0 114 . 0 136 . 1
3 2 2 3
= = = + + =
x = 0.68 / 1.136 = 0.599
b) 3 Cl
2 (g)
+ 6 KOH
(aq)
KClO
3
+ 5 KCl + 3 H
2
O
Reducci: ( ) 5 2 2
2
+

Cl e Cl
Oxidaci (medi bsic) :
+
+ + + e H ClO O H Cl
g
10 12 2 6
3 2 ) ( 2
( ) O H OH H
2
12 +
+
Reacci global :

+ + + Cl O H ClO OH Cl
g
10 6 2 12 6
2 3 ) ( 2
Simplificaci de la reacci

2
1
:

+ + + Cl O H ClO OH Cl
g
5 3 6 3
2 3 ) ( 2
Queda finalment: KCl O H KClO KOH Cl
g
5 3 6 3
2 3 ) ( 2
+ + +
Mols necessaris per a reaccionar amb el Cl
2 (g)
en excs:
KOH mol
molCl
molKOH
Cl mols
g
36 . 1
3
6
68 . 0
2
) ( 2
=
Volum necessari per a reaccionar amb el Cl
2 (g)
en excs:
L
mol
V KOH mols 4 36 . 1 = L
L
mol
mols
V
KOH
34 . 0
4
36 . 1
= = 340 mL
Exercici 7
Afegim 6.5 g KMnO
4
+ KOH en excs a 60 mL MnSO
4
0.25M.
Productes de reacci: K
2
SO
4
i MnO
2
Reducci en medi bsic:
O H MnO H MnO e
2 2 4
2 4 3 + + +
+
( ) 4
2
+
+
OH H O H
2 ) 4 2 3 (
2 2 4
+ + +

OH MnO O H MnO e
Oxidaci en medi bsic:

+ +
+ + + e H MnO O H Mn 2 4 2
2 2
2
( ) 4
2
+
+
O H OH H
3 ) 2 2 4 (
2 2
2
+ + +
+
e O H MnO OH Mn
Reacci global inica:
O H OH MnO OH O H MnO Mn
2 2 2 4
2
6 8 5 12 4 2 3 + + + + +
+
Reacci global molecular:
O H SO K MnO KOH KMnO MnSO
2 4 2 2 4 4
2 3 5 4 2 3 + + + +
a) Reactiu limitant ?
4
4
4 4
4
061 . 0
2
3
04 . 158
1
5 . 6 MnSO mols
KMnO mol
MnSO mol
g
KMnO mol
MnO g = es necessiten
Mols inicials de MnSO
4
: mols
mL
L
mL
L
mol
015 . 0
10
1
60 25 . 0
3
= , per tant el reactiu
limitant s el MnSO
4
.
KMnO
4
inici =
KMnO
4
que reacciona =
KMnO
4
en excs =
b) Pes MnO
2 (s)
?
2
2
2
2
17 . 2
1
94 . 86
025 . 0 MnO g
MnO mol
MnO g
MnO mols =
2
4
2
4
025 . 0
3
5
015 . 0 MnO mol
MnSO mol
MnO mol
MnSO mols =
mols
MnSO mol
KMnO mol
MnSO mols 01 . 0
3
2
015 . 0
4
4
4
=
mols 031 . 0 01 . 0 041 . 0 =
mols
g
mol
KMnO g 041 . 0
04 . 158
1
5 . 6
4
=

"QUMICA 1. Modalitat de cincies de la naturalesa i de la salut.
Crdits 1, 2 i 3"; Ed. Casals

"QUMICA 2. Modalitat de cincies de la naturalesa i de la salut.
Crdits 4-5-6"; Ed. Casals.