FORMULACIÓ QUÍMICA

INORGÀNICA

VALÈNCIA,Nombre natural, que expressa la capacitat de

combinació d’un element amb un altre per formar un
compost.
NOMBRE D’OXIDACIÓ, Nombre enter, que expressa la càrrega
elèctrica d’un àtom d’un element, si els electrons dels
enllaços pertanyessin a l’àtom més electronegatiu.
 TAULA PERIÒDICA: METALLS
Grup 1 ALCALINS Grup 2 Grup 6 Grup 7
ALCALINOTERRIS
Liti: Li ( 1 )
Sodi: Na ( 1 ) Beril·li: Be ( 2 ) Crom: Cr Manganès: Mn
Potassi: K (1) Magnesi: Mg ( 2 ) ( 2,3 ) ( 2,3)
Rubidi: Rb ( 1 ) Calci: Ca ( 2 )
Cesi: Cs ( 1 ) Estronci: Sr ( 2 ) (6) ( 4, 6, 7 )
Bari: Ba ( 2 )

Grup 8 Grup 9 Grup 10 Grup 11

Ferro: Fe ( 2,3 ) Cobalt: Co ( 2,3 ) Níquel: Ni ( 2,3 ) Coure: Cu(1,2)

Pal·ladi: Pd ( 2,4 ) Argent: Ag ( 1 )
Platí: Pt ( 2,4 ) Or: Au ( 1,3 )
Grup 12 Grup 13 Grup 14

Zinc: Zn ( 2 ) Estany: Sn ( 2,4 )

Cadmi: Cd ( 2 ) Alumini: Al Plom: Pb ( 2,4 )
Mercuri: Hg ( 1,2 ) (3)
 TAULA PERIÒDICA: NO METALLS

Grup 13 Grup 14 CARBONOIDES Grup 15 NITROGENOIDES

Bor: B ( 3 ) Carboni: C ( 2,4 ) Nitrogen: N ( 3,5 )

Silici: Si ( 2,4 ) Fòsfor: P ( 3,5 )
Arsènic: As ( 3,5 )
Antimoni: Sb ( 3,5 )

Grup 16 Grup 17 HALÒGENS Grup 18 GASOS

CALCÒGENS NOBLES
Fluor: F ( 1 ) Heli: He
Oxigen: O ( 2 ) Clor: Cl ( 1, 3, 5, 7 ) Neó: Ne
Sofre: S ( 2, 4, 6 ) Brom: Br ( 1, 3, 5, 7 ) Argó: Ar
Seleni: Se ( 2, 4, 6 ) Iode: I ( 1, 3, 5, 7 ) Criptó: Kr
Tel·luri: Te ( 2, 4, 6 ) Xenó: Xe
Radó: Rn
 FORMULACIÓ: 1.- ÒXIDS
Combinacions binàries entre un element i l’oxigen. S’escriu el símbol de l’
element i després de l’oxigen, s’intercanvien valències. Si es pot es simplifica.

1. 1.ÒXIDS NO METÀL·LICS entre l’oxigen i un no metall

• Nomenclatura SISTEMÀTICA: es nombra col·locant els
prefixos: mono, di tri, tetra, penta.... segons els àtoms
d’oxigen, seguit dels mateixos prefixos i el nom del no
metall
• Exemples: Triòxid de sofre: SO3
Pentaòxid de dinitrogen: N2O5
Diòxid de carboni: CO2
Monòxid de silici: SiO
Heptaòxid de diide: I2O7
1. 2.ÒXIDS METÀL·LICS entre l’oxigen i un metall
• Nomenclatura STOCK: es nombre primer la paraula
òxid seguida del nom del metall, si el metall només té
una valència. Si el metall té més de d’una, s’indica
amb xifres romanes i entre parèntesi.
• Exemples: òxid d’alumini: Al2O3
òxid d’estany (IV): SnO2
òxid de crom (III): Cr2O3
òxid de plata: Ag2O
òxid de ferro (II): FeO

• Ex 15 i 16 p29. Llibre
 2.- PERÒXIDS

• L’anió O22- s’anomena ió peròxid.

• Els peròxids són la combinació d’aquest ió amb metalls,
excepte l’aigua oxigenada o peròxid d’hidrogen ( H2O2 )
• S’anomenen: amb la paraula peròxid, més preposició
de i a continuació el nom del metall, si el metall només
té una valència. Si el metall té més de d’una, s’indica
amb xifres romanes i entre parèntesi.
• Exemples: peròxid de sodi: Na2O2
peròxid de coure (II): CuO2
peròxid de coure (I): Cu2O2
peròxid de calci: CaO2
 3.- HIDRÒXIDS

• Combinacions d’un metall ( o ió amoni ) amb el grup

hidroxil ( OH- )
• Nomenclatura: paraula hidròxid + preposició de +
nom del metall si el metall només té una valència.
Si el metall té més de d’una, s’indica amb xifres
romanes i entre parèntesi.
• Exemples: hidròxid de platí (IV): Pt (OH)4
hidròxid d’amoni: NH4OH
hidròxid de potassi: KOH
• Ex 21 i 22 p29. Llibre
 4.- HIDRURS
Combinacions d’un element amb l’hidrogen.

4.1- Hidrurs metàl·lics: metall amb hidrogen

• Nomenclatura: paraula hidrur + preposició de +
nom del metall si el metall només té una valència.
Si el metall té més de d’una, s’indica amb xifres
romanes i entre parèntesi.
• Exemples: hidrur d’or (III): AuH3
hidrur de ferro (II): FeH2
hidrur de manganès (III): MnH3
hidrur de calci: CaH2
 4.- HIDRURS
Combinacions d’un element amb l’hidrogen.

4.2- Hidrurs no metàl·lics: no metall amb hidrogen

4.2.1- Grups 16 i 17: HIDRÀCIDS
• S’anomenen amb la paraula ÀCID seguida del
nom del no metall acabat en -HIDRIC // Nom del
no metall acabat en -UR, seguit de la paraula
HIDROGEN.
• Exemples: HCl: àcid clorhídric (aq) // clorur
d’hidrogen (gas)
H2Se: àcid selenhídric // seleniür
d’hidrogen.
 4.- HIDRURS
Combinacions d’un element amb l’hidrogen.

4.2- Hidrurs no metàl·lics: no metall amb hidrogen

4.2.2- Grups 13,14 i 15: reben NOMS PROPIS

BH3 Borà ; CH4 Metà ; NH3 Amoníac

SiH4 Silà ; PH3 Fosfina
AsH3 Arsina
SbH3 Estibina
 5.- OXOÀCIDS

Fórmula: Òxids no metàl·lics + H2O

Nom: paraula ÀCID + nom del no metall acabat en -ic, si el metall
només té una valència.
Exemple: àcid cròmic: CrO3 + H2O → H2 CrO4

• Si té 2 valències:

Àcid + no metall - ÓS valència més petita

- IC valència més gran
Àcid nitrós: N2O3 + H2O → H2 N2 O4 → H N O2
Àcid nítric: N2O5 + H2O → H2 N2 O6 → H N O3
Àcid carbonós: CO + H2O → H2CO2
Àcid arseniós: As2O3 + H2O → H2 As2 O4 → H AsO2
 5.- OXOÀCIDS
• Si té 3 valències:
Àcid + HIPO + no metall - ÓS: Àcid hiposulfurós: SO + H2O → H2 S O2
Àcid + no metall - ÓS: Àcid seleniós: SeO2 + H2O → H2 Se O3
Àcid + no metall - IC: Àcid sulfúric: SO3 + H2O → H2 SO4

• Si té 4 valències:

Àcid + HIPO + no metall - ÓS: Àcid hipoclorós: Cl2O + H2O →H2Cl2O2 →

H Cl O
Àcid + no metall - ÓS: Àcid clorós: Cl2O3 + H2O → H2 Cl2O4 →
H Cl O2
Àcid + no metall - IC: Àcid clòric: Cl2O5 + H2O → H2 Cl2 O6 →
H Cl O3
Àcid + PER + no metall - IC: Àcid perclòric: Cl2O7 + H2O → H2 Cl2 O8
→ H Cl O4
 5.- OXOÀCIDS

ALTRES: Àcid permangànic: Mn2O7+ H2O → H2 Mn2O8 → H MnO4

Àcid mangànic: MnO3 + H2O → H2 Mn O4

Àcid bòric ( ortobòric): B2O3 + H2O → H2B2O4 → H B O2 + H2O →

H3 BO3
B2 O3 + H2O → H2 B2 O4 → H B O2 àcid metabòric

Àcid fosfòric ( ortofosfòric): P2 O5+ H2O → H2P2O6 → H PO3 + H2O

→ H3 PO4

Àcid silícic ( ortosilícic): Si O2 + H2O → H2 SiO3 + H2O → H4 SiO4

 6.- SALS: 6.1- SALS BINARIES

Sals derivades dels àcids hidràcids. Es substitueix

l’hidrogen de l’àcid per el metall, el mateix nombre
d’hidrògens que de metalls i aquest cedeix la seva
valència al no metall, i si es pot es simplifica
Nom: s’anomena el nom del no metall acabat en UR i a
continuació el nom del metall, si té una única valència.
Si en té més d’una, s’escriu entre parèntesi i en xifres
romanes la valència del metall.
Exemples: Sulfur de ferro (III) : H2S → Fe2S3
Clorur de magnesi: MgCl2
Tel·lurur de coure (II): CuTe
Clorur d’amoni: NH4Cl
 6.- SALS: 6.2- OXOSALS
Sals derivades dels oxoàcids. Es formulen, substituint l’hidrogen de
l’àcid per el metall, el mateix nombre d’hidrògens que de metalls i
aquest cedeix la seva valència a la resta de la molècula ( no metall i
oxigen ), i si es pot es simplifica.

Nom: s’anomena a partir del nom de l’àcid (sense la paraula),

canviant l’acabament -ós per -it i -ic per -at i a continuació el nom
del metall, si té una única valència. Si en té més d’una, s’escriu entre
parèntesi i en xifres romanes la valència del metall.

Exemple: Sulfit de sodi: Na2SO3

Carbonat de calci: Ca CO3
Sulfat d’estany (IV): SO3 + H2O → H2 SO4 → Sn2 ( SO4 )4 →
Sn ( SO4 )2
Bromat de coure (I) : Br2O5 + H2O → H Br O3 → Cu Br O3
Periodat de coure (II) : H I O4 → Cu ( I O4 )2

• Ex 26, 29 i 30 p29. Llibre

 6.- SALS: 6.3- SALS ÀCIDES

És la substitució parcial dels hidrògens d’un àcid per

part d’un metall. Es dona en oxoàcids hidràcids amb
més d’un hidrogen en la molècula.

Na H SO4 hidrogensulfat de sodi

KH2PO4 dihidrogenfosfat de potassi
NaHCO3 hidrogencarbonat de sodi // bicarbonat sòdic.