ESTRUCTURA DE LA MATÈRIA

• NOMBRE ATÒMIC (Z)

És el nombre de protons d’un àtom, si aquest és neutre serà igual al

nombre d’e₋

• NOMBRE MÀSSIC (A)

És el nombre de protons + nombre de neutrons. És el nombre de

partícules que tenen massa, la massa dels e₋, es considera negligible.

• ISÒTOPS

Són els àtoms d’un mateix element, que tenen el mateix nombre
atòmic i diferent nombre màssic
MASSA ATÒMICA

• És la mitjana aritmètica entre les masses dels diferents isòtops

d’un element, tenint en compte la proporció en que aquests
es troba a la natura.

• Exemple:
El coure conté dos isòtops de nombres màssics 63 i 65. El
primer es troba en un 70,95 % en la natura. Calcula la massa
atòmica del coure
 MODELS ATÒMICS RELLEVANTS
https://www.youtube.com/watch?v=5xToSzyK-Gg
• DEMÒCRIT (S. V a.C ) Va parlar de l’àtom ( grec) com la part
indivisible de la matèria.
• DALTON (S. XIX ) Teoria atòmica:
• Els elements que constitueixen la matèria estan formats per
partícules invisibles i indestructibles, anomenades àtoms.
• Els àtoms d’un element determinat són iguals en massa i propietats.
• Els àtoms d’elements diferents, són diferents en massa i propietats.
• Els compostos es formen per la unió d’àtoms d’elements diferents
en una relació constant i senzilla de nombres enters. ( H2O )
• La relació fixa dels àtoms que constitueixen un compost fa que
aquest presenti unes propietats i característiques i la massa sigui
constant.
• THOMSON (1903)
• Ja s’havia descobert l’electró. Considerava l’àtom com una esfera amb
càrrega elèctrica positiva i els electrons (e₋ ) estaven incrustats ( síndria).
D’aquesta manera explicava la neutralitat.

• RUTHERFORD (1911 ) https://www.youtube.com/watch?v=GeB9D5vNYxo

Aquestes observacions eren incompatibles amb el model de Thomson.

Rutherford estableix un nou model atòmic:
• La major part de l’àtom és buit. El nucli és 10.000 vegades més petit que
l’àtom.
• La massa dels àtoms està concentrada al nucli.
• La càrrega positiva està al nucli.
• Els electrons circulen al volten dels nucli.
• BOHR (1913 )
• Explica l’espectre d’emissió o absorció de l’hidrogen.
Els seus postulats són:
• Els e₋ es mouen al voltant del nucli en certes capes o
òrbites circulars anomenades nivells energètics
principals (n), amb una energia determinada.
• Cada orbita té un valor d’energia quantitzat ,
determinat, no qualsevol. Si n=1, l’orbita de radi més
petit, té la mínima energia, s’anomena estat
fonamental.
• Si l’ e₋ absorbeix energia pot passar a una òrbita més
allunyada ( n=2 ; n=3 ..) amb més energia, s’anomena
estat excitat. Si passa d’una òrbita superior a una
inferior, emet energia en forma de radiació
electromagnètica.
• SCHRÖDINGER ( model actual)
• Parla d’orbital com a zona de màxima probabilitat on trobar l’ e₋
• Cada orbital està determinat per tres nombres quàntics ( n, l, ml ),
estudiarem quins valors poden prendre i quina informació
proporcionen.
• A) Nombre quàntic principal (n).
• El seu valor determina la grandària de l’orbital, com més gran és
n més voluminós és l’orbital. Pot prendre els valors enters,
n= 1,2,3,4,5,6,7
• B) Nombre quàntic secundari (l). Determina la forma de l’orbital.
El seu valor depèn del nombre quàntic principal n, pren valors
enters des de 0 fins a n-1. Per tradició els orbitals de valors: l=0,
l=1, l=2 i l=3 s’anomenen respectivament s, p, d, f
• C) Nombre quàntic magnètic (ml ). Determina l’orientació de l’orbital en
l’espai. El seu valor depèn del nombre quàntic secundari l, pren tots les
valors enters que van des de –l fins a +l
• Quan n=1, l=0 i ml = 0, només hi ha un orbital amb nombres quàntics (
1,0,0) serà un orbital 1s
• Quan n=2, l=0 i l= 1 per a l=0 ; ml = 0 i per l=1 ; ml = -1, 0, +1. Hi ha quatre
orbitals, un orbital s i tres orbitals p. Els nombres quàntics són

• Seguint el mateix mecanisme, quan n=3 hi ha nou orbitals

possibles: un orbital s que anomenarem 3s , tres orbitals p, 3p
i cinc orbitals d, 3d
• Si n=4 , tenim setze orbitals possibles: un orbital 4s, tres orbitals 4p, cinc
orbitals 4d i set orbitals 4f
• D) Nombre quàntic d’spín (ms ). Dona informació del comportament de l’
e₋ dins l’orbital. El nombre quàntic d’spín està associat a les propietats
magnètiques de l’ e₋ . Ens podem imaginar l’ e₋ com una petita esfera que
gira sobre si mateix. Pel fet de ser una càrrega elèctrica en moviment, crea
un camp magnètic i podem considerar l’ e₋ com un petit imant que es pot
orientar en dos sentits.
• El nombre quàntic d’spín pot prendre dos valors, independentment de
l’orbital on es trobi l’ e₋ , són +1/2 i -1/2. Ens indica el sentit de gir de l’ e₋ .
• Un electró (e₋ ) és determinat per quatre nombres quàntics: n, l, ml i ms .
Els tres primers determinen l’orbital on es troba i el quart indica el sentit
de gir del propi e₋
• Diagrama de Moëller ens serveix per establir
l’ordre de disposició dels electrons de menor
a major energia en els diferents orbitals,
seguint l’ordre que indica les fletxes.
Configuració electrònica dels gasos nobles:

• Exemple: La configuració electrònica del nitrogen , de nombre

atòmic Z= 7, vol dir que té 7 protons al nucli i 7 e₋ a l’escorça
perquè és neutre:
N (Z=7) : 1s2 2s2 2p3 vol dir que hi ha tres e₋ als tres orbitals p