Unitat 1 .

L’ ÀTOM I LA TAULA PERIÒDICA

CONCEPTES PREVIS: Nombre atòmic i nombre màssic, isòtops i

ions.

L’àtom consta de dues parts: el nucli , format per protons i neutrons i els electrons
girant al voltant del nucli.

Els àtoms són elèctricament neutres, ja que tenen el mateix nombre de protons
que d’electrons, un àtom pot guanyar o perdre electrons , i aleshores deixa de ser
neutre i s’anomena ió.
Les masses del protó i del neutró són similars i s’expressen en unitats de massa
atòmica, u. (1u= 1661·10-27 kg).

Partícula Càrrega (C ) Massa (kg)

Protó + 1,6 · 10 -19
1,673 · 10-27
Neutró 0 1,675 ·10-27
Electró -1,6 · 10 -19
9,109 ·10-31

El nombre atòmic (Z) és el nombre de protons que té un àtom,. Els àtoms d’un
mateix element químic tenen el mateix nombre atòmic.

El nombre màssic (A) és igual al nombre total de nucleons d’un àtom, és a dir, la
suma de protons i neutrons.
El nombre màssic indica, aproximadament, la massa d’un àtom en unitats de massa
atòmica, u.
Isòtop és cada un dels àtoms d’un mateix element químic que tenen diferent
massa, ja que tenen diferent nombre de neutrons.

Ions són àtoms que han perdut o guanyat electrons.

Catió és un ió amb càrrega positiva (exemple:Fe3+) i l’anió és un ió amb càrrega
negativa (exemple: O2-).
MODELS ATÒMICS

Va ser el filòsof grec Demòcrit qui, al segle V aC, va plantejar per primera vegada
que la matèria estava formada per partícules indivisibles que va anomenar àtoms.

La paraula àtom ve del grec i significa “indivisible”.

Tanmateix , la primera teoria atòmica no va ser proposada fins al principi del segle
XIX per Dalton.

Segons la teoria atòmica de Dalton:

 La matèria està formada per àtoms, partícules indivisibles de massa i volum

diminuts.
 Cada element químic està format per àtoms d’un tipus diferent.
 Cada tipus d’àtom té unes propietats físiques i químiques característiques.
 En funció de les seves propietats químiques, els àtoms poden establir
enllaços químics entre ells i formar agrupacions estables.

A partir dels treballs de Dalton, la comunitat científica va anar recopilant

evidències experimentals que van fer evolucionar la teoria atòmica.
 Model de Dalton (1803)
Model estàtic, sense nucli i sense càrrega.

 Model de Thomson (1904)

Model estàtic, sense nucli però amb càrrega.

 Model Rutherford (1911)

Model dinàmic, amb nucli i amb càrrega.

 Model de Bohr (1913)

Model dinàmic, amb nucli, amb càrrega i els electrons es mouen al voltant
del nucli però només per unes òrbites determinades (nivells energètics).

 Model actual
Segons el model actual el nucli conté protons (amb càrrega positiva ) i
neutrons (sense càrrega), mentre que l’escorça electrònica està formada
per electrons (amb càrrega negativa) en moviment. Però els nivells
energètics no es correspon amb orbites circulars, sinó amb diverses regions
anomenades orbitals.
El model quàntic de l’àtom

Un orbital atòmic és una regió de l’espai on la probabilitat de trobar un electró és

quasi segura. En cada orbital es poden ubicar un màxim de dos electrons.
Els quatre primers orbitals són: s, p, d, f.

La configuració electrònica és la forma en què es distribueixen els electrons a

l’escorça a l’escorça d’un àtom.

Regles d’ompliment dels orbitals atòmics:

 Els orbitals atòmics s’omplen de menys a més energia.
 En completar els orbitals del mateix valor d’energia , començarà l’ompliment
dels següents.
 Els electrons ocupen el nombre més gran possible d’orbitals de la mateixa
energia.

En un mateix nivell energètic, als orbitals d’un mateix tipus correspon una mateixa
energia, que és lleugerament diferent de la dels orbitals d’un altre tipus en el
mateix nivell.

Escriptura de les configuracions electròniques

Col·loquem el símbol de l’element químic entre claudàtors per indicar que ens
referim a la seva configuració electrònica.
Anomenarem els orbitals dels diferents nivells.
Utilitzarem un superíndex per indicar el nombre d’electrons totals que hi ha a cada
tipus d’orbital.
Exemple:
[O] =1s2 2s22p22p4
Diagrama de Möller:
Ens mostra la seqüència dels orbitals col·locats per ordre creixent seguint les
fletxes de les diagonals.

Electrons de valència
Els electrons de l’últim orbital ocupat s’anomenen electrons de valència i
determinen les propietats dels elements.
[Mg]= 1s2 2s2 2p63s2

Exercici:
A partir de nombre atòmic del germani (Z=32):
a) Escriu la configuració electrònica de l’àtom neutre del germani.
b) Indica quins són els electrons de valència
c) Escriu la configuració electrònica del catió Ge2+

La Taula periòdica
El 1869,Mendeléiev i Meyer publicà el que es considera la primera taula periòdica,
la qual ha sofert posteriors modificacions. Va ordenar els elements coneguts fins
aleshores en funció de la massa atòmica i van observar patrons de repetició en les
seves propietats.

A la taula periòdica, els elements estan ordenats segons el seu nombre atòmic i
agrupats en grups i períodes segons les seves propietats físico-químiques.
  Les propietats físiques d’un element són les que podem mesurar
quantitativament, punt de fusió, conductivitat...

 Les propietats químiques són les que es fan evidents amb reaccions
químiques. Ens permeten definir diverses famílies d’elements en diferents
regions de la taula periòdica.

Relació entre configuracióelectrònica i posició a la taula periòdica

Les propietats físico-químiques d’un element depenen de la configuració

electrònica dels seus àtoms.

Així doncs, la posició que ocupa un element a la taula periòdica revela informació
sobre la distribució dels seus electrons.

 El període ens indica quin és el nivell energètic més alt ocupat per
electrons.
 El grup al qual pertany l’element ens indica el nombre d’electrons que
ocupen el subnivell més energètic.
 El bloc de la taula periòdica on es troba l’element ens indica de quin tipus és
el subnivell més energètic ocupat per electrons (s, p, d, f).

La taula periòdica consta de:

 7 períodes o files.
 18 grups o famílies.
Alguns dels grups o famílies són coneguts amb noms determinats:

 El grup 1 són els metalls alcalins (Li, Na, K, Rb, Cs, Fr) .
 El grup 2 està constituït pels anomenats metalls alcalinoterris (Mg, Ca, Sr,
Ba, Ra).
 El grup 13és la família del bor (B, Al, Ga, In, Ti).
 El grup 14és la família del carboni (C, Si, Ge, Sn, Pb).
 El grup 15és la família del nitrogen (N, P, As, Sb, Bi).
 El grup 16s'anomena família dels calcògens (O, S, Se, Te, Po).
 El grup 17estàconstituïtpels elements anomenats halògens (F, Cl, Br, I,
At).
 El grup 18 s’anomenen gasos nobles (He, Ne, Ar, Kr, Xe, Rn).

A la taula periòdica i podem distingir:

Metalls: tenen tendència a perdre electrons i es formen cations.
No-metalls : tenen tendència a formar anions.
Semimetalls: comparteixen propietats dels metalls i dels no metalls

Propietats periòdiques

L’electronegativitat (EN) és la tendència que té un àtom a captar els

electrons d’altres àtoms per assolir la configuració de gas noble.

 A dins de cada període , l’electronegativitat d’un element és més gran

com més a la dreta es trobi.
 A dins de cada grup, l’electronegativitat d’un element és més gran
com més amunt es trobi.
Radi atòmic

 A dins de cada període , el radi d’un element és més gran com més a
l’esquerra es trobi.
 A dins de cada grup, el radi d’un element és més gran com més a baix
es trobi.

EN

Radi atòmic