UNITAT 2:

ÀTOMS,
TAULA
PERIÒDICA I
ENLLAÇ
QUÍMIC
 ÍNDEX DE CONTINGUTS
1. Com és la matèria? Àtoms i partícules elementals.

2. Els models atòmics

-  Model de Dalton
-  Model de Thomson
-  Model de Rutherford
-  Model de Bhor
-  Model actual de Schrödinger

3. La constitució de l’àtom

4. Configuració electrònica dels àtoms i taula periòdica

5. Tipus d’elements químics

-  Gasos nobles
-  Metalls
-  No-metalls
-  Semimetalls

6. Enllaç químic

-  Enllaç iònic
-  Enllaç metàl·lic
-  Enllaç covalent
 Recorda…..

Element = no es poden descompondre en altres substàncies més

senzilles. Tots els elements estan ordenats a la taula periòdica.

Substàncies pures = tenen una composició

fixa i propietats característiques (temperatures
de canvi d’estat, densitat, conductivitat elèctrica,
etc.)

Compostos = es poden descompondre en altres substàncies més

senzilles (elements) mitjançant processos químics. Es representen
mitjançant fórmules químiques (sempre tenim els mateixos
constituents i en la mateixa proporció).

*Mescla = Els constituents es poden trobar en qualsevol proporció i per seperar els components d’una mescla utilitzem
mètodes físics.
1. COM ÉS LA MATÈRIA? ÀTOMS I PARTÍCULES ELEMENTALS

Definim com a matèria tot allò que:

-  Ocupi un volum
-  Tingui massa

Podem tenir diferents tipus de matèria: fusta, plàstic, etc. Que es pot trobar en tres estats: sòlid, líquid o
gas.

TEORIA MOLECULAR
Què hi ha en un vas aigua? Aproximadament 10 quatrillons de
molècules d’aigua.

Una molècula d’aigua està formada de 3 àtoms: 2 àtoms d’H i 1

àtom d’O (enllaçats covalentment).

Segons l’estat en el que es trobi l’aigua les molècules estaran més o

menys juntes.

Tots els éssers vius i els objectes que ens envotlen estàn
formats d’àtoms i molècules!
ON VA COMENÇAR TOT AIXÒ?

-  Els grecs Leucip i Demòcrit (s. V a.C) van enunciar que la matèria està integrada per partícules
indivisibles anomenades àtoms.

-  Molts segles després (aprox. 1805) John Dalton (químic anglès), va establir la teoria atòmica de la
matèria.

John Dalton : “ Els àtoms són les unitats indivisibles que constitueixen
tots els elements i compostos i no s’alteren quan es produeix un canvi
químic. Són per tant, partícules indivisibles i neutres que no es poden
crear ni destruir”

Recorda….

•  Canvi físic: diferents estats (sòlid, líquid i gas). Reordenació de les molècules sense alterar-les.

•  Canví químic: les molècules s’alteren ja que el que es reordena són els àtoms. Tot i aquesta
reordenació, si fem el balanç, veiem que tenim els mateixos àtoms a l’inici i al final.

Pe: Fe (s) + S (s) —> FeS (s)

N2 (g) + 3H2 (g) —> 2 NH3 (g)
H2 (g) + Cl2 (g) —> 2HCl (g)
2. ELS MODELS ATÒMICS

•  MODEL ATÒMIC DE DALTON

Model: la matèria esta formada d’àtoms que són petites partícules

indivisibles i neutres.

•  MODEL ATÒMIC DE THOMSON

Thomson va descobrir que els àtoms contenien unes partícuels diminutes, amb càrrega elèctrica
negativa, que va anomenar electrons.

Model: l’àtom és una esfera de matèria carregada positivament on estan incrustats els electrons, que
són partícules amb càrrega negativa.
•  MODEL ATÒMIC DE RUTHERFORD

Rutherford va comprovar que en bombardejar una làmina prima d’or amb partícules alfa (amb càrrega positiva), la majoria
travessaven sense problemes, però d’altres en sortien desviades o bé rebotades.

Va concloure que les trajactòries que seguien les partícules es podien explicar perquè l’atom reunia tota la seva massa i la
seva càrrega positiva en un punt (nucli) que estava envoltat dels electrons.

Model:

-  La major part de la massa de l’àtom es troba al nucli

(conté els protons, càrrega positiva). Nucli molt petit.

-  El nucli està envoltat de l’escorça on hi ha els electrons

(càrrega negativa). La massa dels electrons és
insignificant respecte la massa de l’àtom.

Més tard James Chadwich va descobrir que en el nucli dels àtoms a banda dels protons hi havia també
els neutrons (no tenen càrrega elèctrica i la seva massa és semblant a la del protó).
Avui en dia se sap que hi ha partícules més petites els quarks (que formen els protons i neutrons).

•  MODEL ATÒMIC DE BOHR

Va proposar el primer model quàntic.

Model:

-  Els electrons descriuen òrbites circulars al voltant del nucli de l’àtom. El moviment continu
compensa l’atracció d’aquest i evita que hi caiguin a sobre.

-  A cada òrbita els electrons tenen una certa energia. Per això les òrbites també s’anomenen nivells
d’energia designats ab la lletra n=1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7 (més endavant veurem que tenim 7 nivells).

-  L’energia d’un nivell augmenta a

mesura que ens allunyem del nucli.
Els elctrons que passen d’una òrbita a
una altre més interna emeten energia
en forma de llum.
•  MODEL ATÒMIC ACTUAL: SCHRÖDINGER

Parteix del descobriment que la matèria té propietats ondulatòries: es comporta alhora com a partícula material i com a
ona. Es proposa a través d’equacions matemàtiques.

Model:

-  Els electrons no es troben en òrbites determinades, sinó que es mouen en núvols electrònics (que
són zones a l’espai on ocupen posicions més o menys probables).

-  Aquests núvols electrònics s’anomenen orbitals atòmics (regions de l’espai on hi ha una probibilitat
superior al 90% de trobar un electró.

Podem trobar quatre orbitals principals: s, p, d i f (que adopten formes diverses en l’espai).
3. LA CONSTITUCIÓ DE L’ÀTOM

A:

Z:

Els elements que apareixen a la taula periòdica representen “àtoms neutres” ja que el nombre de
protons (càrrega postiva) = al nombre d’electrons (càrrega negtiva), de forma que la càrrega total és
igual a 0.
Catió: àtom amb càrrega elèctrica positiva
(excés de protons). Anió: àtom amb càrrega elèctrica negativa (excés
d’electrons).
ISÒTOPS

•  Isòtops: àtoms d’un mateix element químic que tenen un nombre de neutrons diferent.

Gairebé tots elements químics presenten isòtops. Per determinar la massa atòmica mitjana de l’element
(massa que apareix en la taula periòdica) tenim en compte l’abundància de cada isòtop en la natura.

Els radioisòtops són isòtops inestables i es transormen en altres elements alliberant energia i diverses
partícules. Poden ser:

-  Naturals: es troben en la natura (pe: isòtops de l’urandi i el radi)

-  Artificials: s’obtenen quan es fa impactar partícules amb àtoms estables (pe: radioisòtops derivats de
la fissió nuclear com els isòtops de plutoni, cesi o iode).
APLICACIONS DELS ISÒTOPS:

https://www.youtube.com/watch?v=TJgc28csgV0 // https://www.youtube.com/watch?v=USDLwPKpNxs

-  Els isòtops de cobalt s’usen en medicina nuclear per aturar la propagació del càncer.

-  Els isòtops radioactius poden usar-se com a traçadors en pacients per monotoritzar diversos

processos interns. https://www.youtube.com/watch?v=23RQ72RQNPo

-  En la indústria podem utiltizar isòtops per mesurar el gruix d’un metall.

-  Els isòtops inestables d’urani s’utilitzen com a combustible de centrals nucelars.

https://www.youtube.com/watch?v=rXWNueIeHQA // https://www.youtube.com/watch?v=Ta3z3pGK0vU //

https://www.youtube.com/watch?v=R7WPEYGr1Vs

-  Per a la datació arqueològica s’utilitza el carboni 14 i el carboni 12 .

https://www.youtube.com/watch?v=3UalA776mqI // https://www.youtube.com/watch?v=8xitA2qFiC8

-  Etc.
4. CONFIGURACIÓ ELECTRÒNICA DELS ÀTOMS i TAULA PERIÒDICA

Configuració electrònica d’un àtom = descriu la manera en què estan distribuïts els electrons dins
d’un àtom (en nivells i subnivells d’energia).

Podem tenir fins a 7 nivells d’energia que estan formats per 4 subnivells ( s, p, d, f).

En el subnivell s podem tenir com a màxim 2 electrons.

En el subnivell p podem tenir com a màxim 6 electrons.
En el subnivell d podem tenir com a màxim 10 electrons.
En el subnivell f podem tenir com a màxim 14 electrons.

Per apendre a trobar la configuració electrònica hem d’apendre a dibuixar la regla de les diagnoals:
QUART NIVELL
Exemple: escriu la configuració electrònica de l’oxigen
1)  Necessitem saber quants electrons té l’oxigen à mirem el nombre atòmic a la taula periòdica ja que
en àtoms neutres el nombre electrons = nombre protons. L’oxigen té 8 electrons.

2)  Anem escrivint la regla de les diagonals fins que arribem als 8 electrons.

Configuració electrònica oxigen (8e-): 1s22s22p4

(tenim dos 2 electrons en el primer nivell d’energia

i 6 electrons en el segon nivell, tot i que en aquest
nivell encara tindriem lloc per a més electrons).

L’últim nivell d’energia de qualsevol àtom sempre

serà la capa de valència!!!

Configuració electrònica fòsfor (15 electrons): 1s22s22p63s23p3

(tenim dos 2 electrons en el primer nivell d’energia, 8 electrons en el segon nivell i només 5 dels 18
possibles en el tercer nivell).

Configuració electrònica sodi (11 electrons): 1s22s22p63s1

En la taula períodica tenim 7 files o períodes que coincideixen amb els 7 nivells de la
configuració electrònica. Així mateix, els 18 grups o columnes coincideixen amb els subnivells
(s, p, d i f).
Electrons de valència = electrons de l’últim nivell dels àtoms. Determinen: la capacitat d’un àtom
d’unir-se amb altres àtoms (comportament químic dels àtoms) i la forma en què ho fan (propietats dels
àtoms).

En la taula periòdica per tant:

o  El període indica la capa de valència dels elements à nivell on es situen els elctrons de valència.
o  El grup indica el nombre d’electrons de la capa de valència à per això els elements d’un mateix
grup tenen propietats químiques semblants.

La valència d’un element és el nombre d’electrons que utilitza per unir-se amb àtoms d’altres elements.
Està condicionada per la tendència dels àtoms a completar totalment l’últim nivell amb els màxim nombre
d’electrons possible. Molts d’elements tenen més d’una valència.

Pe:

-  València del flúor (F) és -1, ja que tendeix a captar un electró per completar l’últim nivell (2p5 à 2p6)
-  València del magnesi és +2, ja que tendeix a perdre dos electrons per tenir completat el seu últimnivell
(3s2 à 2p6)

1er nivell: max 2 elec.

2on nivell: max 8 elec.
3er nivell: max 18 elec.
……

Flúor (8e-): 1s22s22p5 Magnesi (12e-): 1s22s22p63s2

La posició d’un element a la taula periòdica (determinada pel període i grup), n’especifica el
comportament químic:

-  Tendència a formar compostos amb altres elements

-  Carácterístiques d’aquests compostos

A banda d’informar d’altres propietats com: grandària, volum dels àtoms, etc.

Les capes electròniques plenes aporten la màxima estabilitat als àtoms. Per adoptar aquesta
configuració els àtoms guanyen, perden o comparteixen electrons. L’objectiu és adquirir la configuració
electrònica ns2np6 propia dels elements del grup 18 (gasos nobles), on (n) fa referència al nivell

Elements G.1 i 2: tenen respectivament 1
i 2 electrons més que el gas noble del Elements G.13, 14 i 15:
grup anterior, per tant, tenen tendència a presenten més diversitat en
perdre aquests electrons per adquirir el seu comportament i els
configuració de gas noble. àtoms d’alguns d’aquests
elements tendeixen a
compartir electrons.
Elements G.18: no es combinen
amb altres elements i no formen
compostos ja que els seus àtoms
tenen les capes electròniques
plenes i presenten màxima
estabilitat.

Elements G.3 al 12: tenen tendència
a perdre electrons per augmentar
l’estabilitat dels seus àtoms.
Elements G.16 i 17: tenen respectivament 2 i
1 electrons menys que el gas noble del mateix
període o fila. Per tant, tenen tendència a
guanyar 1 o 2 electrons per adoptar
configuració de gas noble.
Exemples:
El lloc que ocupa un element en la taula periòdica ens permet comparar la mida dels àtoms:

-  En un grup al augmentar els nivells hi ha més capes i els electrons de l’última capa estan menys atrets i més allunyats
del nucli (volum major = radi atòmic major).

-  Disminueix al llarg del període ja que com més a la dreta tenim més electrons a l’última capa del mateix nivell. Un
nombre major d’electronstambé vol dir una major força d’atracció per part del nucli i per tant un volum més petit (radi
atòmic més petit).
5. TIPUS D’ELEMENTS QUÍMICS

GASOS
NOBLES

NO-METALLS
SEMIMETALLS

METALLS
El comportament químic d’un element ve determinat pel grau en què els seus àtoms tendeixen a conservar-ne la
configuració electrònica o a guanyar, perdre o compartir electrons per adoptar la configuració electrònica dels gasos nobles.
Segons aquest comportament químic es classifiquen en:

•  GASOS NOBLES

-  Estan situats en el grup 18 de la taula periòdica.

-  Es caracteritzen per finalitzar la seva configuració electrònica estalbe amb 8 electrons omplint els orbitals s i p més externs (ns2
np6).
-  No formen compostos amb altres elements a causa de la seva estabilitat.
-  Són gasos a temperatura ambient.

•  METALLS

- Ocupen la majoria de grups de la taula periòdica. Els elements del:

grup 1 (menys l’hidorgen que és un no-metall) s’anomenen metalls alcalins
grup 2 s’anomenen metalls alcalinoterris
del grup 3 al 12 s’anomenen metalls de transició

-  Tenen tendència a perdre electrons per adoptar la configuració de gas noble: formen ions positius o cations.
-  Són sòlids a temperatura ambient (excepte el mercuri que és líquid)

•  NO-METALLS

-  Es troben en els grups 14, 15, 16 (calcògens) i 17 (halògens) de la taula períodica.

-  Tenen tendència a guanyar electrosn o compartir-los per adoptar la configuració electrònica dels gasos nobles.
-  Formen ions negatius o anions a causa de guanyar electrons.
-  A temperatura ambient, la majoria són sòlids tous, encara que n’hi ha que són gasosos i un de líquid (brom).

•  SEMIMETALLS

- Els semimetalls com el bor (B), el silici (Si) i altres, ocupen una zona “frontera” de la taula, entre els metalls i els no-metalls, i
presenten propietats d’aquests dos tipus d’elements.
6. L’ENLLAÇ QUÍMIC

Els àtoms s’uneixen i formen una gran diversitat de compostos. Aquestes unions resulten del balanç entre les forces
atractives i repulsives que es produeixen entre els nuclis i els electrons dels àtoms en qüestió. Quan les forces atractives
són superiors a les repulsives, els àtoms s’uneixen. La uniò d’àtoms és en general més estable que els àtoms individuals.

•  Enllaç químic= força d’atracció que manté units els àtoms en un sistema estable (molècula o cristall).

Si els àtoms que s’uneixen són del mateix element es formarà una substància química elemental,
mentre que si són de diferents elements, tindrem un compost químic.
Els àtoms es poden unir formant agrupacions aïllades (molècules) o estructures tridimensionals molt
grans (cristalls).

•  Regla de l’octet= els àtoms dels diferents elements químics tendeixen a unir-se a altres àtoms per
aconseguir tenir vuit electrons a l’última capa (ns2np6), l’anomenat octet, i així assolir una estabilitat
més gran.

Hi ha tres tipus diferents d’enllaços: iònic, covalent i metàl·lic.

Molècula (fòrmula molecular):

O2 O3

Cristall (fòrmula empírica):

NaCl
 ENLLAÇ IÒNIC

•  Enllaç iònic = s’estableix entre cations metàl·lics (cedeixen electrons) i anions no metàl·lics (reben els
electrons) que s’atrauen elèctricament. Aquest fenòmen dóna lloc a xarxes cristal·lines tridimensionals.

PROPIETATS DELS COMPOSTOS IÒNICS

La solidesa de les xarxes cristal·lines i la presència de càrregues elèctriques separades en determinen les
propietats:

-  Punts de fusió i ebullició elevats (forces d’unió fortes). A temperatura ambient solen ser sòlids durs.
-  Són fràgils. Un petit cop pot significar un desplaçament de la xarxa i la repulsió entre ions del mateix tipus.
-  No condueixen l’electricitat (sí que ho fan però en dissolució aquosa o fosos, ja que en aquestes
condicions els ions i les seves càrregues tenen llibertat de moviment).
-  Es dissolen bé en aigua (l’aigua actua com un dipol elèctric en que l’oxigen atrau la càrrega negativa i els
hidrogens la positiva, separant així els ions de la xarxa cristal·lina).
 ENLLAÇ METÀL·LIC

•  Enllaç metàl·lic = té lloc entre els àtoms dels metalls. Els àtoms metàl·lics posen en comú els seus
electrons de valència tot formant un núvol d’electrons lliures que envolta i manté unida una xarxa de
ions positius.

PROPIETATS DELS METALLS

A la natura només hi ha 4 metalls que es troben lliures sense combinar-se amb altres elements: l’or (Au), la
plata (Ag), el coure (Cu) i el platí (Pt). Els metalls presenten les característiques següents:

-  Són sòlids relativament durs a temperatura ambient (excepte el mercuri que és líquid), a causa del
núvol d’electrons.
-  Temperatures de fusió i ebulició elevades, tot i que varia molt entre metalls.
-  Bons conductors de l’electricitat, a causa de la gran mobilitat dels electrons de la xarxa cristal·lina.
-  Dúctils, mal·leables, tous i tenaços, ja que les capes d’ions es poden desplaçar les unes sobre les
altres sense que canvï la diposició dels àtoms de la xarxa.
 ENLLAÇ COVALENT

•  Enllaç covalent = es produeix entre àtoms de no-metalls que comparteixen electrons.

Diagrama de Lewis: permet representar els elemetns i els enllaços químics covalents utiltizant els
símbols dels elemetns, els punts per representar els electrons de valència i les ratlles per indicar els
parells d’electrons compartits
Quan els àtoms s’uneixen mitjançant enllaços covalents en resulten dos tipus de substàncies: les substàncies moleculars i els
cristalls covalents.

PROPIETATS DE LES SUBSTÀNCIES MOLECULARS

Àtoms d’un mateix element (pe: O2) o bé per àtoms d’elements diferents (H2O).

-  Punts de fusió i ebullició baixos (les forces que mantenen unides la molècules són dèbils, malgrat que
les forces que mantenen unides els àtoms són fortes).
-  A temperatura ambient solen ser gasos i líquids (pe: nitrogen o brom). També n’hi ha de sòlids però
amb un punt de fusió baix (pe: sofre o sacarosa).
-  Generalment són insolubles en aigua (ja que en no formar-se ions, l’aigua no pot debilitar les unions
entre els àtoms).
-  En general no condueixen el corrent elèctric (ja que no hi ha càrregues elèctriques com electrons o
ions que es puguin moure lliurement).

PROPIETATS DELS CRISTALLS COVALENTS

Nombre variable però generalment molt gran d’àtoms o ions, que disposen una estructura interna
tridimensionalment perfectament ordenada.

-  Són sòlids durs amb temperatures de fusió i ebullició molt altes (les forces que mantenen units els
àtoms del cristall són molt fortes). (pe: diamant o quars)
-  Són insolubles en aigua i en gairebé tots els dissolvents (ja que les molècules d’aigua o els dissolvents
no poden debilitar les unions entre els àtoms).
-  No condueixen el corrent elèctric (ja que no hi ha càrregues elèctriques que es puguin moure
lliurement).