TEMA 1.

ESTRUCTURA DE LA MATÈRIA:
CONTINGUTS
1 La teoria cineticomolecular 4 La massa dels àtoms
2 Els canvis d’estat d’agregació de 5 El mol
la matèria 6 Les lleis ponderals
3 Els àtoms
Al llarg del segle XIX es va configurar l’anomenada teoria cineticomolecular per
explicar el comportament de la matèria en cadascun dels tres estats d’agregació
possibles: sòlid, líquid i gasós.

• la matèria està formada per partícules que estan sotmeses a unes forces d’atracció
mútues d’intensitat i naturalesa molt variada.
• Qualsevol partícula es troba sempre en moviment, tot i que la seva velocitat depèn tant
de la temperatura com de l’estat d’agregació en què es troba.

1.1 La teoria cineticomolecular per als gasos

• Els gasos estan constituïts per un gran nombre de partícules (àtoms o molècules)
molt separades entre elles i que ocupen tot el volum disponible. El volum total
d’aquestes partícules és negligible enfront del volum del recipient que
ocupen. És a dir, les partícules es poden considerar partícules puntuals. Per això els
gasos són summament comprimibles.
• Totes les partícules es mouen a velocitats diferents i de manera aleatòria, col·lixionant
entre elles i amb les parets del recipient.
Les forces d’atracció que s’exerceixen entre elles són molt febles. La velocitat,
i per tant l’energia cinètica de cada partícula, és directament proporcional
a la temperatura a què es troba el gas.
• Es considera que els xocs són elàstics, és a dir, que l’energia total es conserva.
• Aquestes col·lisions són les responsables de la pressió que el gas exerceix sobre les
parets del recipient.

1.2 La teoria cineticomolecular per als líquids

• Formats per partícules (àtoms o molècules) que es mouen aleatòriament.
• Les forces d’atracció a què estan subjectes són molt superiors que en el cas dels gasos, i
les distàncies que en separen les partícules són molt inferiors. Com a conseqüència d’això:
• La densitat dels líquids és molt superior a la dels gasos.
• Els líquids no tenen una forma fixa, sinó que s’adapten a la forma del recipient que els
conté ja que les partícules rellisquen les unes sobre les altres.
• Es produeix la difusió molecular, però és molt més lenta que en els gasos
1.3 La teoria cineticomolecular per als sòlids

• Les partícules (àtoms, molècules o ions) es disposen de manera ordenada en l’espai i

ocupen unes posicions fixes
• No hi ha desplaçament de les partícules, solament vibren (excepte en el zero absolut
(273,15 ºC), on les partícules estan en repòs absolut, ni vibren.
• Les partícules es constitueixen majoritàriament en sòlids cristal·lins que formen xarxes
reticulars ordenades. En alguns casos donen lloc a sòlids amorfs, partícules col·locades
de manera desordenada
2 Els canvis d’estat d’agregació de la matèria
Un canvi d’estat és una transformació física de la matèria entre un estat
d’agregació i un altre.

Els canvis d’estat són reversibles.

Explicació canvis d’estat. Figura 5 pàgina 13.

No s’han de confondre els conceptes vaporització, ebullició i evaporació.

La vaporització és, en general, el canvi de fase de líquid a gasós.
l’ebullició es produeix quan la pressió de vapor iguala la pressió atmosfèrica, les
molècules passen a l’estat gasós de manera massiva, a una temperatura
determinada.
l’evaporació passa a la superfície del líquid a qualsevol temperatura

3 Els àtoms
3.1 Els elements químics, els àtoms i les partícules subatòmiques
Els elements químics són substàncies pures i homogènies que conserven les
mateixes propietats en tota l’extensió de la seva massa.
Experimentalment, es comprova que els elements químics no es poden
descompondre en substàncies més simples. Cada
Element químic està format per àtoms del mateix tipus
 Els àtoms són, per tant, la unitat més petita que constitueix la matèria que té entitat
pròpia.

Té una estructura interna en la qual es distingeixen dues parts: nucli i escorça on es

troben un conjunt de partícules subatòmiques,
les més rellevants de les quals són:

 Protó: partícula que té càrrega elèctrica positiva i que és al nucli de l’àtom.1,6x10-19C / m=1,67x10-27Kg
 Neutró: partícula que no té càrrega elèctrica i que és al nucli de l’àtom.
 Electró: partícula que té càrrega elèctrica negativa i que es troba a l’escorça electrònica
de l’àtom.
Com que les càrregues elèctriques del protó i de l’electró tenen el mateix valor però m= 9,11x10-31kg
són de signe contrari, un àtom en l’estat fonamental, és a dir, amb el mateix nombre
de protons que d’electrons, és elèctricament neutre.
Gairebé tota la massa de l’àtom es concentra en el nucli atòmic

Per descriure un àtom es fan servir els termes següents:

• Nombre atòmic, Z: nombre de protons que conté un àtom.
• Nombre màssic o nombre de massa, A: nombre total de protons i neutrons que conté
un àtom. Sempre és un nombre enter i és variable
3.2 Els isòtops
Els isòtops d’un element químic són àtoms que tenen el mateix nombre atòmic,
però tenen nombres màssics diferents
Massa d’un element: mitjana ponderada de les masses dels seus isòtops

M(element)= M isot 1 X % + Mist 2 X %

100
3.3 Els ions

Àtoms amb càrrega elèctrica degut a que han guanyat o perdut electrons. Hi ha dos tipus.
Catió: carregat positivament. Ha perdut electrons.
Anió: carregat negativament. Ha guanyat electrons

4 La massa dels àtoms

L’àtom més lleuger és el d’hidrogen i té una massa que és aproximadament igual a la massa d’un protó:
1,7 · 10–27 kg. Amba quests valors tan petits no resulta còmode expressar la massa dels àtoms en
quilograms; per això s’ha definit un valor de referència amb què és més fàcil treball

4.1 La unitat de massa atòmica

Actualment, l’àtom patró o àtom de referència és l’àtom del carboni-12. El carboni- 12
és l’isòtop més abundant del carboni i està constituït per 6 protons i 6 neutrons.
S’assigna a l’àtom de carboni-12 una massa de 12,000 u i es defineix la unitat de
massa atòmica (u), com la dotzena part de la massa d’un àtom de carboni-12.
5 El mol pàg 22

5.1 La massa molecular relativa

La massa molecular relativa (Mr) és la massa d’una molècula i es calcula sumant les masses
atòmiques relatives de tots els àtoms que formen la molècula (apunt 5).

5.2 La constant d’Avogadro i el mol pàg 22

El nombre 6,022 · 1023 s’anomena constant d’Avogadro i es representa per NA.
Un mol és la unitat del SI que representa la quantitat de substància n que conté
6,022 · 1023 entitats elementals: àtoms, molècules, ions o unitats fórmula.

5.4 Massa molar

La massa molar (M) és la massa d’un mol d’entitats (apunt 7), expressada en
grams. Coincideix amb la massa atòmica o molecular en grams.

5.5 Volum molar

volum molar d’un gas, es representa per Vm i es defineix com el volum que
ocupa un mol d’un gas.

Un mol de qualsevol gas, en les mateixes condicions de pressió i temperatura, ocupa sempre
el mateix volum: el volum molar (Vm).
El volum molar (Vm) de qualsevol gas en condicions normals de pressió i temperatura
és de 22,4 dm3.

Les condicions normals de pressió i temperatura són (apunt 11):

P 1 atm 101 325 Pa
T 0 ºC 273,15 K
Conèixer com està constituïda la matèria ha estat sempre un dels grans objectius de
la humanitat.
Al segle V ac. Els filòsofs grecs,( Leucip i Demòcrit ) es preguntaven si la matèria era
o no contínua. Ells pensaven que era discontinua que si tallaven un tros de material
arribaria un moment en que ja no es podria tallar més – arribant a una partícula
indivisible que va anomenar “Àtom” en grec significa indivisible.

Però no va ser fins al 1803 que John Dalton va formular la seva cèlebre Teoria
Atòmica. Aquesta teoria explicava satisfactòriament els resultats d’altres experiments
duts a terme per científics com Lavoisier, Proust, Richter i Dalton.

Les experiències dutes a terme per aquests científics van donar origen a lleis
fonamentals de les combinacions químiques.:
6 Les lleis ponderals pàg 27
Les lleis ponderals són quatre lleis experimentals que sorgeixen d’estudiar l’evolució
de la massa de les substàncies en les reaccions químiques.

1. Llei de la conservació de la massa o llei de Lavoisier: ( final segle XVIII)

En tota reacció química la massa total de les substàncies que reaccionen és
igual a la massa total de les substàncies que s’obtenen.”

Aquesta llei queda limitada les reaccions en les que l’intercanvi d’energia amb el
medi és petita , ja que segons la teoria de la relativitat d’Albert Einstein . “Si un
sistema material cedeix energia a l’exterior la seva massa disminueix E=m·C (
massa per velocitat de la llum). M=E/C.
En algunes reaccions nuclears on es desprèn gran quantitat d’energia les
variacions en les masses són apreciables.

2. Llei de les proporcions definides o Llei de Proust

Proust va comprovar experimentalment en diferents experiments que els
compostos tenien sempre la mateixa composició, independentment de s’hagin
preparat.
“Quan dos elements es combinen per formar un compost determinat ho fan
sempre en un a relació de massa invariable”.
(va ser una llei importantíssima en aquella època, ja que va permetre conèixer
masses de substàncies).
3. LA LLEI DE DALTON O DE LES PROPORCIONS MÚLTIPLES
Quan una quantitat de massa fixa d’un element X es combina amb vàries masses d’un element A
per formar compostos diferents, les masses diferents de l’element A es combinen amb
aquesta quantitat de massa fixa de l’element X en una proporció de nombres enters
senzills.
TEORIA ATÓMICA DE DALTON.
Lleis volumètriques de les reaccions químiques.
A finals del segle XVIII i començament del XIX els químics van estudiar les relacions
existents entre els volum de les reaccions on intervenien gasos. I d’aquestes
experiències es van obtenir-la llei de Gay-Lussac
“Els volums dels gasos que intervenen en una reacció química estan en una
relació de nombres enters senzills”
Ex. Pàg. 10 comentar dalton- gay-lussac. Final pag. 10

Teoria cinètico molecular o principi d’Avogadro :

Avogadro, físic Italià, « Volums iguals de gasos diferents, mesurats en les

mateixes condicions de P i T contenen el mateix nombre de molècules”

 Introdueix la paraula molècula per designar agrupacions d’àtoms

 (molts elements gasosos com l’oxigen, hidrogen, nitrogen formen
molècules, són diatòmics.

(Avogadro va contribuir a reconciliar la teoria de Dalton i la de Gay-Lussac.)