Física i química: tema 1

1. De què està feta la matèria?

Tots els materials es poden classificar en naturals o sintètics (artificials),
segons que es produeixin directament a la natura o els obtingui l’ésser
humà per transformació dels naturals.
★ Materials naturals: són els que es troben a la natura, com ara el
cotó, la fusta i el coure.
★ Materials sintètics: són els creats per l’ésser humà a partir de
materials naturals com, per exemple, el formigó, el vidre, el paper i
el cartró, i els plàstics.

1.1. La matèria
La matèria es pot fragmentar en porcions cada cop més petites fins
a arribar a una unitat anomenada àtom.

Depenent del tipus d’àtoms i de com s’organitzin, es formen tots

els materials que coneixem.

1.2. Teories de l’antiga Grècia

★ Tales de Milet: aquest va dir que l’aigua és la substància
universal primàra. També va dir que l’ànima, d’origen diví, era
la donadora de vida i moviment.
★ Empèdocles d’Agrigent: La naturalesa està composta de 4
quatre elements: aigua, foc, aire i terra.
★ Demòcrit: aquest va ser el primer en pensar que la matèria
estava constituïda per partícules, i les va anomenar àtoms
que són indivisibles.
1.3. Postulats de la teoria atòmica de Dalton

Però un temps més tard es va descobrir que alguns postulats d’aquesta

teoria no eren certs:
★ Els àtoms són indivisibles i estan formats per protons, neutrons i
electrons.
★ No tots els àtoms d’un mateix element tenen igual massa
(existeixen els isòtops: elements els àtoms dels quals tenen el
mateix nombre de protons però diferent nombre de neutrons i per
tant diferent massa).

Com a conclusió podem extreure el següent:

★ Els ELEMENTS són substàncies formades per àtoms aïllats o per
molècules amb un sol tipus d’àtoms (substàncies formades per un
sol tipus d’àtoms).
★ Els COMPOSTOS són agrupacions senzilles d'àtoms de diversos
elements. (agrupació d’àtoms de diferents elements).

Com és la matèria?
★ La matèria normalment és NEUTRA, però en unes
circumstàncies determinades adquireix una càrrega elèctrica.
★ La càrrega elèctrica pot tenir signe positiu (+) o negatiu (-)
★ Les càrregues amb el mateix signe es repel·leixen i les de
signe diferent s’atrauen.
2. Per què els cossos es carreguen elèctricament?
2.1. La descoberta de l’electró
Joseph John Thomson
Va demostrar que l’àtom era divisible i que estava format per
partícules subatòmiques. Va descobrir els electrons.

Atracció i repulsió de càrregues

Per tant podem concloure que hi ha materials:
➔ Que tenen tendència a guanyar electrons i a quedar amb
càrrega negativa (globus, ampolles de plàstic...)
➔ Que tenen tendència a perdre electrons i a quedar amb càrrega
positiva (cabells, llana, vidre...)

3. Com és un àtom?
Es van presentar nous models atòmics per explica la seva estructura. A
continuació n’hi ha presentats tres:

Model de Bohr o planetari

En aquest model els electrons giren en òrbites circulars al voltant del nucli
atòmic i ocupen les òrbitrs de menys energia possible. El nombre màxim
d’electrons que pot contenir una òrbita és 2n².
4. Com s’identifica un àtom?

PUNTS IMPORTANTS!
★ La matèria que ens envolta té tendència a ser elèctricament
neutra.
★ Només els gasos nobles tenen complet l’últim nivell energètic, amb
8 electrons; els altres elements tenen tendència a buscar aquesta
mateixa configuració electrònica i, així, ser estable.
★ Els àtoms intercanvien els electrons, perdent-los o guanyant-los, a
fi d’aconseguir tanta estabilitat com sigui possible.

5. Què són els ions?

5.1. Formació del ions
➔ Els ions són àtoms amb càrrega elèctrica.
Per representar-lo, es col·loca a la part superior dreta del símbol de
l’element un nombre que n’indica la càrrega elèctrica, seguida d’un
signe + si és positiva o d’un signe – si és negativa.
★ Si tenen càrrega positiva s’anomenen cations.
★ Si tenen càrrega negativa s’anomena anions.

● La tendència dels àtoms és que el seu darrer nivell d’energia quedi amb 8
electrons i, per tant, no poden guanyar ni perdre un nombre qualsevol,
només aquells que els converteixin en àtoms estables com els dels gasos
nobles.
6. Els isòtops
Un àtom d’un element:
• El nombre de protons és invariable: si canviés ja no seria aquell element
seria l’àtom d’un altre element
• El nombre d'electrons sí que és variable, els perd o els guanya i així dona
lloc a ions.
El nombre de neutrons d’un àtom d’un element pot variar sense deixar
de ser aquest element i així originar ISÒTOPS, que definim com:
★ Àtoms del mateix element amb un nombre de neutrons diferent o
bé àtom del mateix element amb un nombre màssic diferent.