Models Atomics 2019 20

Models atòmics
• Podem veure els àtoms?

• Què és un model científic?
• Teoria atòmica de Demòcrit

• Teoria atòmica de Dalton
• Model atòmic de Thomson

• Rutherford i el nucli atòmic
• Model quàntic de Bohr
• Model d’orbitals
• Configuracions electròniques
Annex: Radiacions electromagnètiques

Podem veure els àtoms?
Fem un viatge…
http://youtu.be/bhofN1xX6u0
Microscopi d’efecte tunel

(Scanning tunneling microscope)
El STM s’utilitza per obtenir

imatges molt magnificades de
superfícies, en les quals s’arriba
a visualitzar àtoms individuals.
Una agulla molt prima es fa passar a

prop de la superfície a estudiar i
s’aplica un potencial elèctric. L’agulla
es mou sobre la superfície i
mitjançant un flux d’electrons
s’obtenen “mapes” de les superfícies
amb resolucions d’uns 10 pm
( 10-11 m)
http://youtu.be/ca4ZJGwgw7E
Àtom d’or sobre una superfície d’àtoms de carboni

Fragment d’una molècula d’ADN

Què és un model científic?
Els models són una representació simplificada o idealitzada de

la realitat. S’utilitzen quan els objectes o sistemes a descriure
són massa petits, massa grans o massa complexes.
Model de l’estructura de l’ADN

Escultura que representa un fragment d’ADN
( Watson i Crick, 1953 ) ( Museu de la Ciència Princep Felip, València)
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=19186&p_niv=2234&p_are=6455&p_num=3
Evolució dels models
Els models científics s’elaboren per

poder explicar els fets i les dades
experimentals de les que hom
disposa en cada moment.
Tots els models tenen les seves

limitacions, és a dir, arriba un moment
en que no permeten explicar tots els
fets relacionats amb un fenomen;
llavors es fa necessari substituir-los per
models més profunds.
Les revolucions científiques han coincidit històricament

amb èpoques en les quals es renovaven els models científics
acceptats fins aquell moment.
Teoria atòmica de Demòcrit
Demòcrit d’Abdera (460 a.C. - 370

a.C.) ha passat a la història de la
filosofia i de la ciència per la seva
intuició (no basada en l’experimentació)
sobre l’existència en l’interior de la
matèria d’unes partícules que va
anomenar “àtoms” (en grec
“indivisibles”).
Demòcrit formava part d’una escola

filosòfica anomenada pluralista o
atomista, juntament amb Leucip,
Anaxàgores i Empèdocles.
Principis de la teoria de l’atomisme

de Demòcrit
▪ Un àtom és un cos simple, sense parts,

“indivisible” , etern i immutable.
▪ Els àtoms es mouen en el buit i és

l’atzar el que provoca que xoquin i es
combinin entre ells.
▪ Els àtoms només tenen 3 propietats

quantitatives: forma, mida i moviment
Demòcrit pensava que els àtoms d’aigua
eren rodons i suaus, els de foc punxeguts,
els de terra aspres i dentats, etc.
▪ L'àtom no es pot observar empíricament.

Un cos observable és sempre un conjunt
d'àtoms.
Tot i que la teoria de Demòcrit, amb

la introducció dels conceptes
d’àtom, el buit i l’atzar, es va
avançar 25 segles a la concepció
actual de la matèria, durant molt
segles no va ser acceptada.
Durant més de 2000 anys es va

imposar el pensament idealista de
filòsofs com Aristòtil (384-322 a.C.)
, que pensaven que la matèria estava
formada per combinacions de
quatre elements fonamentals: foc,
aire, aigua i terra.
Algunes frases cèlebres de Demòcrit
“ Res existeix excepte àtoms i espai buit:

la resta són opinions”
“Tot el que existeix a l’Univers és fruit de
l’atzar i la necessitat”
”En alguns móns no hi ha Sol ni Lluna, en
altres són més grans que en el nostre, i
en altres més nombrosos. Hi ha alguns
móns on no hi ha criatures vives, ni
plantes, ni aigua”
“La pàtria d'una ànima bona és el món
sencer”
“Demòcrit, el filòsof del riure” “ La vida sense festes és com un llarg
Quadre de Rubens (Museu del Prado) camí sense posades”
Teoria atòmica de Dalton
Fonaments
Les lleis fonamentals de la
química (llei de conservació de la
massa, llei de les proporcions
definides, llei de les proporcions
múltiples).
John Dalton
(1766-1844)
Descripció
• Àtom indivisible (partícules esfèriques)
• Els elements estan formats per àtoms iguals en massa i totes les
altres propietats.
• Els àtoms d'elements diferents tenen massa , mida i propietats
diferents.
• Els compostos es formen per unió d'àtoms en relació numèrica
senzilla.
La teoria explica
• La discontinuïtat de la matèria.
• Les relacions estequiomètriques
en les reaccions químiques.
Limitacions
• L’àtom és divisible ( electrons,
protons, neutrons, etc. )
• Existència d’isòtops d’un element.
Model de Thomson
Fonaments
• L’àtom no és indivisible.
• L'àtom està format almenys per
matèria carregada positivament i
partícules de càrrega
negativa, els electrons
(descoberts en 1897 per en
Thomson, estudiant els raigs
catòdics).
Joseph John Thomson

(1856-1940)
Model de Thomson
Model de Thomson
Fonaments
Experiment amb raigs catòdics (J.J. Thomson)
https://youtu.be/F0I-11R_IHg
Model de Thomson
Descripció
• Àtom format per un conjunt
d'electrons (càrrega negativa)
incrustats en una massa esfèrica
uniforme de càrrega positiva .
• El conjunt és neutre.
Model de Thomson
El model explica
• L’existència d’ions negatius i positius.
• La naturalesa elèctrica de la matèria.
+ - + -
Limitacions
• No fa diferenciació entre nucli i escorça.
• No explicava per què tota la massa de
l’àtom i la seva càrrega positiva estan
concentrades en el nucli.
Rutherford i el nucli atòmic
Fonaments
Experiment de Rutherford
• Va bombardejar un làmina d'or amb

partícules alfa (He2+).
• La majoria de les partícules
travessaven la làmina sense
desviar-se.
• Algunes partícules van travessar la
làmina desviant-se
considerablement de llur trajectòria
Ernest Rutherford (0,1%)
(1871-1937) • Molt poques partícules van rebotar
contra la làmina i no la van
travessar (1 de cada 20000)
• Conclusió: l'àtom està
pràcticament “buit”
Fonaments
Experiment de Rutherford
https://youtu.be/Pc0LWkUWPI8
Descripció
• La major part de la massa i tota la càrrega
positiva es concentren en el nucli.
• L'àtom, molt més gran que el nucli, inclou
l'escorça electrònica, que és la regió on
els electrons fan òrbites circulars al voltant
del nucli.
• Àtoms formats per protons (p+),
neutrons(n) i electrons (e-).
• Els àtoms del mateix element tenen el
mateix nombre de protons (nombre
atòmic, Z) però poden tenir massa
diferent (isòtops).
• L'àtom és neutre perquè hi ha els
mateixos protons que electrons.
Descripció
El nucli té una mida 100.000 vegades més petita
que el volum total de l’àtom.
protons i neutrons
nucli
1 fm (10-15 m)
1 Angstrom (10-10 m)
Descripció
Si l’àtom tingués la mida d’un estadi de futbol,
el nucli seria com una canica
col.locada en el centre del camp.
Descripció
Si l’àtom tingués la
mida de la Terra, el
nucli seria com una
piràmide situada al
seu centre.
Descripció
Rutherford (1920) va intentar

justificar la diferència entre el
nombre atòmic i la massa
atòmica d’un àtom proposant
l’existència d’una partícula
neutra (el neutró) que
formaria part del nucli
juntament amb els protons.
Descripció
Els neutrons van ser descoberts per

J. Chadwick l’any 1932.
James Chadwick
(1891-1974)
Descripció
Partícules subatòmiques
Descripció
Descripció
Protó Neutró Electró

(p+) (n0) (e-)
Massa (kg) 1,673 · 10-27 1,675 ·10-27 9,10 · 10-31
Càrrega + 1,6 ·10-19 0 - 1,6 ·10-19

elèctrica (C)
Descripció
https://phet.colorado.edu/sims/html/build-an-atom/latest/build-an-atom_en.html
Descripció
Des de 1968 sabem que el protó i el neutró estan formats
per partícules encara més petites, els quarks “up” i “down”
Descripció
Els quarks es mantenen units per unes partícules sense massa
anomenades gluons. Els gluons són bosons, és a dir partícules
mediadores de la interacció nuclear forta que manté units
els protons i els neutrons del nucli.
Model estàndard de física de partícules
A la natura totes les coses

estan fetes amb tres peces...
... de forma similar a com

podem construir un munt de
coses amb les peces de LEGO
Model estàndard de física de partícules
Però els
científics han
descobert
moltes altres
partícules...
La teoria explica
• L’existència d’isòtops (àtoms del
mateix element amb massa diferent)
• La reactivitat química
Isòtops
(en les reaccions químiques
intervenen els electrons de l’escorça) de l’hidrogen
A: proti 1
1 H
Limitacions B: deuteri 1
2H
• No pot explicar l’existència de les C: triti 1

3H
ratlles dels espectres atòmics.

• No explica per què l’electró no
va perdent energia i cau cap al
nucli.
Model quàntic de Bohr
Fonaments
· Hipòtesi de Planck: quantificació de l’energia
· Efecte fotoelèctric
· Espectres atòmics
Fonaments
Hipòtesi de Planck: quantificació de l’energia
Max Planck (1901) , estudiant la radiació
electromagnètica emesa per un cos negre, va
comprovar que l’energia no s’emetia de manera
contínua, sinó en paquets d’energia anomenats
quàntums o fotons.
Max Planck
(1858-1947)
Fonaments
Hipòtesi de Planck: quantificació de l’energia
L’energia d’un quàntum de radiació electromagnètica

(energia d’un fotó) es pot calcular amb l’expressió
Efotó = h · f (J)
h = Constant de Planck = 6,626 · 10-34 J ·s

f = freqüència de la radiació (s-1 o Hz)
Fonaments
Efecte fotoelèctric
Heinrich Hertz (1887) observà
que en fer incidir llum sobre la
superfície d’un metall, se’n
desprenien electrons. Això només
passava a partir d’una freqüència
mínima (freqüència llindar) de
la radiació incident.
Albert Einstein (1905) va

explicar el fenomen aplicant la
hipòtesi de Planck (l’energia de
la llum es propaga de manera
discontinua en forma de
quàntums de llum o fotons)
Fonaments
Efecte fotoelèctric
https://phet.colorado.edu/en/simulation/legacy/photoelectric
Fonaments
Espectres atòmics
Quan escalfem les sals d’alguns elements químics podem veure
com cada element emet radiacions de colors característics.
coure estronci sodi

Fonaments
Espectres atòmics
Quan escalfem les sals d’alguns elements químics podem veure
com cada element emet radiacions de colors característics.
https://www.youtube.com/watch?v=Kiqdm0p1fC0&feature=youtu.be
Fonaments
Espectres atòmics
Quan fem passar la llum emesa per un element excitat en una
flama a través d'un prisma òptic es produeix l'efecte anomenat
dispersió, que consisteix en la separació de les diferents longituds
d'ona que formen el raig incident. Les línies obtingudes constitueixen
l’espectre d’emissió de l’element.
Espectre d’emissió del coure

Fonaments
Espectres atòmics
També es poden obtenir espectres atòmics d’emissió a partir de
làmpades que continguin vapor d’àtoms d’un determinat element
químic. En aquests cas els electrons són excitats amb energia elèctrica.
Làmpada
amb àtoms Espectre
Escletxa Prisma
d’ hidrogen d’emissió
Fonaments
Espectres atòmics
Espectroscopis
Kirchoff i Bunsen
Fonaments
Espectres atòmics
L’espectre atòmic d’un element és el conjunt de les radiacions
absorbides (espectre d’absorció) o emeses (espectre d’emissió )
per aquest element quan se li comunica l’energia adequada.
Descripció
Postulats de Bohr
I. L'electró es mou fent òrbites
circulars al voltant del nucli
sense emetre energia.
Niels Bohr
(1885-1962)
Què és un postulat?
Descripció
Postulats de Bohr
II. L'energia de l'electró dins
l'àtom està quantificada. E3
Això vol dir que l'electró només E2
pot ocupar unes òrbites o estats
estacionaris al voltant del nucli E1
amb uns determinats valors
d'energia.
Què vol dir estat estacionari ?

Descripció
Postulats de Bohr
III. Quan un electró passa d’una òrbita
a una altra emet o absorbeix
energia en forma de radiació
electromagnètica.
El salt d'energia (ΔE ) és igual

a l’energia del fotó:
ΔE = E fotó = h · f (J)
i la freqüència del fotó de llum (f)
(absorbit o emès) val:
f = ΔE / h (Hz)
Vols repassar conceptes
bàsics sobre les radiacions
electromagnètiques?
Estats excitats
Estat fonamental
El model de Bohr explica

L’origen de les línies dels espectres atòmics
Les línies dels

espectres atòmics es
corresponen amb les
radiacions absorbides o
emeses pels electrons de
l’àtom quan passen d‘un
nivell d’energia a un altre
(transicions
electròniques).
http://www.dlt.ncssm.edu/tiger/Flash/phase/ElectronOrbits.html

Els espectres discontinus d'absorció de l'hidrogen, on només
apareixen determinades línies corresponents a les radiacions de les
freqüències que l'àtom absorbeix (línies de color negre) .
Absorció d’un fotó


Els espectres discontinus d’emissió de l'hidrogen, on només
apareixen radiacions en algunes freqüències determinades que són
les que emet l’àtom (línies brillants)
Emissió d’un fotó

Visible
Línies de l’espectre d’emissió de l’hidrogen

Sèrie de Balmer
Línies de l’espectre
d’emissió de l’àtom
d’hidrogen
corresponents a les
radiacions de la part
visible de l’espectre
electromagnètic
H- H- H- H-
El model de Bohr explica...
Cada element químic

té un espectre atòmic diferent
(degut als diferents nivells
d’energia dels seus orbitals
atòmics).
http://www.educaplus.org/game/espectros-atomicos

Els electrons d’un element en estat gasós només absorbeixen o emeten
radiació en unes freqüències determinades.
L’espectre atòmic permet identificar un element, és com la seva
“empremta dactilar” o el seu “codi de barres” i això permet
utilitzar els espectres com a tècnica d’anàlisi químic
(espectrometria d’absorció atòmica)

L’existència d’espectres d’emissió continus

Espectres continus
Electró no lligat a
l’àtom
(la seva energia no
està quantificada)
Electrons situats als orbitals

(energia quantificada)

Espectres continus
Els objectes que irradien calor (el Sol, les làmpades d’incandescència)
generen espectres d’emissió continus, en els que no hi ha línies sino
una transició gradual entre les radiacions de diferents longituds d’ona.
Espectres continus
L’arc de Sant Martí és un espectre d’emissió continu de la llum blanca
provinent del Sol . Abasta les radiacions visibles de longituds d’ona
compreses entre 400 nm (violat) i 750 nm (roig).
Limitacions
• El model de Bohr només explica
perfectament les línies de
l’espectre atòmic de
l’hidrogen; no permet explicar
l’energia de les línies dels
espectres de la resta d’elements.
• Barreja la mecànica clàssica
amb la mecànica quàntica.
Espectre d’emissió de l’heli

Model d’orbitals
Fonaments
• Dualitat ona-partícula (L. De Broglie, 1924):
L'electró és una partícula però es comporta com
una ona.
• Principi d'incertesa (W. Heisenberg, 1927):

No es pot conèixer simultàniament i amb
precisió la posició i la velocitat d’un electró.
• Equació de Schrödinger (1926):

Descriu l’electró amb una funció d’ona ( ψ );
la seva resolució permet conèixer els orbitals i
els nivells d’energia de l’àtom.
Model d’orbitals
Fonaments
Dualitat ona-partícula
La hipòtesi de De Broglie va ser comprovada per Davison i Germer
l’any 1927 quan van observar que els electrons experimenten
difracció, fenomen típic de les ones quan es troben un obstacle o
una petita obertura.
Model d’orbitals
Fonaments
https://www.edumedia-sciences.com/es/media/160-difraccion
Model d’orbitals
Fonaments
Longitud d’ona associada a una partícula
λ=h/(m·v)
Louis-Victor de Broglie
(1892 – 1987)
λ = longitud d’ona (m)
m = massa de la partícula (kg)
h= constant de Planck = 6,626 · 10 -34 J·s
v = velocitat de la partícula (m/s)
Aquesta longitud d’ona augmenta quan la massa de la partícula és molt

petita, com és el cas dels electrons.
Model d’orbitals
Fonaments
Principi d’incertesa
Per a partícules de massa molt petita (com per exemple, l’electró)
resulta impossible conèixer simultàniament i amb total exactitud
la seva posició i velocitat.
Model d’orbitals
Fonaments
Δx · Δ p ≥ h / 4π
Werner Heisenberg
(1901-1976)
Δx = error en la posició (m)
Δp = error en la quantitat de moviment (kg · m/s)
p=m·v
h = constant de Planck = 6,626 · 10 -34 J·s
π = número pi = 3,141592…
Si volem disminuir l’error en la posició, augmenta l’error en la quantitat de

moviment (velocitat de la partícula)
Model d’orbitals
Fonaments
Model d’orbitals
Fonaments
https://youtu.be/TQKELOE9eY4
Model d’orbitals
Fonaments
Model d’orbitals
Fonaments
Model d’orbitals
Fonaments
Equació de Schrödinger
La resolució d’aquesta
l’equació permet obtenir els
diferents nivells
d’energia i els orbitals
(funcions d’ona) per a
l’àtom d’hidrogen.
Imatge dels orbitals d’un

àtom d’hidrogen
Model d’orbitals
Fonaments
Equació de Schrödinger
Δ2 Ψ + 8πm ( E – V ) Ψ = 0
Erwin Schrödinger
h2 (1887-1961)
Ψ = funció d’ona
m = massa de l’electró = 9,109 · 10 -31 kg
h = constant de Planck
E = energia de l’electró
V = potencial al que està sotmès l’electró
Model d’orbitals
Descripció
Un orbital és una regió de l’espai en
què la probabilitat de trobar
l’electró és elevada (90%). No es pot
saber la posició exacta d'un electró
en l'espai donada la seva naturalesa
ondulatòria.
L’equació de Schodinger permet obtenir

els diferents orbitals de l’àtom i els
nombres quàntics que identifiquen a orbital
cada electró.
Model d’orbitals
Model d’orbitals
Model d’orbitals
Descripció
Orbitals
https://youtu.be/8ROHpZ0A70I
Model d’orbitals
Descripció
Orbitals
Representació de la probabilitat de trobar l’electró en un orbital 1s

( hi ha un 90% de probabilitat de trobar l’electró dintre d’un volum esfèric
de 200 pm de radi)
Model d’orbitals
Descripció
Orbitals
Orbitals “s”
2s
Si augmenta
l’energia de l’orbital
augmenta el seu radi
(distància al nucli)
Model d’orbitals
Descripció
Orbitals
Representació de la probabilitat de trobar l’electró en un orbital 2p

( hi ha un 90% de probabilitat de trobar l’electró dintre dels dos lòbuls)
Model d’orbitals
Descripció
Orbitals
Orbitals “p”
http://www.dlt.ncssm.edu/tiger/Flash/structure/P-orbitalDiagram.html
Model d’orbitals
Descripció
Orbitals
Orbitals “d”
Model d’orbitals
Descripció
Orbitals
Orbitals “f”
Model d’orbitals
Descripció
Nombres quàntics
Un orbital ve caracteritzat per 3 nombres quàntics (n, l, m)
Nombre quàntic principal, n
determina la mida i energia de l’orbital.
n = 1, 2, 3,...,n
Model d’orbitals
Descripció
Nombres quàntics
Nombre quàntic moment angular, l
determina la forma de l’orbital.
l = 0, 1, 2 , 3, ..., (n -1) → orbitals tipus s, p, d, f
Model d’orbitals
Descripció
Nombres quàntics
Nombre quàntic moment magnètic, m
determina l’orientació espacial de l’orbital .
m =- l, ..., 0 , ... +l
Model d’orbitals
Descripció
Nombres quàntics
Model d’orbitals
Descripció
Nombres quàntics
Nombre quàntic d’espin, ms

determina l’alineació de l’electró
respecte un camp magnètic extern.
ms = ±½
L’espin permet caracteritzar

cadascun dels dos electrons que
pot haver en cada orbital.
Model d’orbitals
Descripció
Nombres quàntics
Cada electró d’un àtom

està caracteritzat per
4 nombres quàntics
(n, l, m i ms)
Model d’orbitals
La teoria explica
• Els espectres discontinus
d'absorció i emissió de tots els
elements.
• Teoria acceptada actualment.
Limitacions
• L’equació de Schrödinger només
es pot resoldre per àtoms amb
un sol electró, és a dir, l’àtom
d’hidrogen i els àtoms
hidrogenoides (He+, Li2+, Be3+),
per la qual cosa cal recórrer
generalment a mètodes
aproximats per obtenir els
orbitals de la resta d’àtoms.
Configuracions electròniques
Anomenen configuració electrònica la distribució dels

electrons d’un àtom en els orbitals corresponents.
Regles per escriure la configuració electrònica
1. El nombre d’electrons a col·locar és igual al nombre atòmic (Z)

de l’element ( si l’àtom és neutre ).
2. Ordre d’energia dels orbitals: els electrons es van situant en els
orbitals de mínima energia possible (diagrama de Moeller)
3. Principi d’exclusió de Pauli: la capacitat d’un orbital és de dos
electrons amb espins oposats.
4. Regla de Hund: quan s’ocupen orbitals de la mateixa energia
(orbitals degenerats) els electrons tendeixen a col·locar-se en orbitals
diferents (electrons desaparellats) amb espins paral·lels.
D’aquesta manera s’evita la desestabilització produïda per la repulsió
de l’altre electró.
Tipus de representació
Exemple: Configuració electrònica del carboni (Z=6)
Diagrama orbital:
Notació estàndard: 1s2 2s2 2p2
Notació de gas noble: [He] 2s2 2p2

1. El nombre d’electrons a col·locar és igual al

nombre atòmic (Z) de l’element ( si l’àtom és neutre ).
Z
(nº protons = nº electrons)
2. Ordre d’energia dels orbitals

(àtom d’hidrogen)
L’àtom d’hidrogen només té un
electró i l’energia dels orbitals
depèn unicament del nombre
quàntic principal (n).

(àtoms polielectrònics)
En els àtoms polielectrònics,
l’efecte d’apantallament de
l’atracció del nucli que exerceixen
els electrons interns sobre els
electrons més externs provoca
l’aparició de subnivells d’energia.
Per exemple, els electrons d’un orbital

2s experimenten una atracció per part
del nucli més gran que la que
experimenten els electrons situats en
els orbitals 2p . Quan més gran és
l’atracció per part del nucli
(apantallament més petit) més
baixa és l’energia dels orbitals.

2. Ordre d’energia dels orbitals (àtoms polielectrònics)
Nivell n =4
Subnivells
4s (l =0), 4p (l =1),
4d (l =2) i 4f (l = 3)
Nivell n =3
Subnivells
3s (l =0), 3p (l =1) i 3d (l =2)
Nivell n =2
Subnivells 2s (l =0) i 2p (l =1)
Nivell n = 1
Subnivell 1s (l =0)

L’existència de subnivells s’observa experimentalment per l’aparició
de línies molt juntes en els espectres atòmics.
Espectre atòmic d’emissió de l’urani


Diagrama de Moeller

3. Principi d’exclusió de Pauli

Dos electrons en un àtom no poden tenir
iguals els quatre nombres quàntics.
En cada orbital pot haver-hi com a màxim dos
electrons i un ha de tenir spín +1/2 i
l’altre, spín -1/2.
4. Regla de Hund
La regla de màxima multiplicitat de Hund
estableix que per als àtoms en estat
fonamental, en omplir-se orbitals d’energia
equivalent (degenerats) els spins dels
electrons es mantenen paral·lels
(desaparellats) sempre que sigui possible.
Principi d’exclusió de Pauli Regla de Hund
C (Z=6)
1s2 2s2 2p2 3s
O (Z=8)
1s2 2s2 2p4 3s

Ne
http://www.youtube.com/watch?v=syfp3B4n3bw
Configuració electrònica fonamental

és la configuració de mínima energia, és a dir, els
electrons ocupen els orbitals d’energia menor
N (Z=7)
1s2 2s2 2p3 3s
electró excitat
N* (Z=7)
1s2 2s2 2p2 3s1
Configuració electrònica excitada

és una configuració on almenys un electró es troba en
un orbital d’energia superior al que li correspondria.
Configuracions electròniques especialment estables

Configuracions electròniques especialment estables
Els gasos nobles són molt poc reactius degut a la gran estabilitat
dels seus àtoms.
Això està relacionat amb que aquests elements tenen els orbitals s i p
de l’últim nivell d’energia plens amb 8 electrons ( ns2 np6).
Configuracions electròniques d’ions
Els ions dels elements guanyen o perden electrons per assolir la

configuració de gas noble (ns2 np6), configuració més estable, de
mínima energia.
K+ (Z=19): 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 Ha perdut 1 electró (4s1)

Br - (Z=35): 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 3d10 4s2 4p5+1 Ha guanyat 1 electró
Mg 2+ (Z=12): 1s2 2s2 2p6 Ha perdut 2 electrons (3s2)
O 2- (Z=8): 1s2 2s2 2p4+2 Ha guanyat 2 electrons
Electrons de valència
Són aquells de l’últim nivell ocupat (estigui ple o no),

incloent els electrons del subnivell de més energia, cas que
no estigui ple.
C (Z=6): 1s2 2s2 2p2
Br (Z=35): 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 3d10 4s2 4p5
Ca (Z=20): 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2

Anomalies en les configuracions electròniques

Les configuracions electròniques d’alguns elements presenten anomalies
respecte a la configuració teòrica que haurien de tenir, aplicant les regles
estudiades anteriorment.
Justificació: els orbitals semiplens o totalment plens presenten una
estabilitat addicional.
Cr (Z=24)
Configuració tèorica: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d4
Configuració real: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 3d5 4s1
Cu (Z=29)
Configuració tèorica: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 3d9
Configuració real: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 3d10 4s1
Configuració electrònica i nombres quàntics
n=1 n=1
l = 0 (s) l = 0 (s)
m=0 m=0
ms = +1/2 ms = -1/2
Cada electró està caracteritzat per 4 nombres quàntics.

Els 3 primers nombres quàntics (n, l, m) identifiquen l’orbital.
n=2 n=2
l = 0 (s) l = 0 (s)
m=0 m=0
ms = +1/2 ms = -1/2
n=2 n=2 n=2

l = 1 (p) l = 1 (p) l = 1 (p)
m=-1 m=0 m = +1
ms = +1/2 ms = +1/2 ms = +1/2
3 d7 4 s2
n=3 n=3 n=3

l = 2 (d) l = 2 (d) l = 2 (d)
m=-2 m=0 m = +2
ms = -1/2 ms = +1/2 ms = +1/2
Configuració electrònica i propietats magnètiques
Origen del magnetisme

El moviment dels electrons que contenen els àtoms origina
microscòpics imants o dipols (moment dipolar magnètic, µ ).
Origen del magnetisme
(a ) Quan aquests microscòpics imants

estan orientats a l’atzar, en totes
direccions, els seus efectes s'anul·len
mútuament i el material no presenta
propietats magnètiques.
(b) Si tots els dipols s’alineen, actuen

com un únic imant i en aquest cas diem
que la substància s’ha magnetitzat.
Diamagnetisme
Les substàncies formades per àtoms amb tots els seus
electrons aparellats són diamagnètiques, és a dir, no presenten
propietats magnètiques ni en presència d’un un camp magnètic
extern ( això és degut a que els àtoms tenen µ = 0 ).
Exemple: zinc

Paramagnetisme
Les substàncies formades per àtoms amb electrons desaparellats
són paramagnètiques, és a dir, senten l’atracció dels imants però
quan es retira el camp magnètic no presenten propietats
magnètiques (l’alineació dels moments dipolars magnètics dels
àtoms de la substància és molt feble).
Quan més electrons desaparellats tenen els àtoms de la

substància, més intens és el seu caràcter paramagnètic.
Exemple: alumini, magnesi, titani

Ferromagnetisme
És un cas extrem del paramagnetisme. Aquestes substàncies
conserven les seves propietats magnètiques després de retirar el
camp magnètic extern i algunes poden quedar magnetitzades de
manera permanent.
Exemples: ferro, cobalt i níquel

http://youtu.be/iK-5-BRLn78

Si escalfem suficientment un imant (per sobre de la seva
temperatura de Curie) perd les seves propietats
magnètiques. A T altes els dipols microscòpics vibren amb
molta energia i s’orienten de manera aleatòria.
http://www.youtube.com/watch?v=N-4PMAv_ynA
Imants de Neodimi
Són imants permanents formats per
un aliatge de neodimi, ferro i bor
(fórmula empírica: Nd2 Fe14 B).
Són els imants més potents que
existeixen i tenen moltes aplicacions
tecnològiques (lectors de discs durs,
auriculars i altaveus, motors
elèctrics, etc.)
Configuració electrònica i taula periòdica
L’estructura de la taula
periòdica moderna està
relacionada amb la
configuració electrònica
dels elements.


Bloc Bloc
“s” “p”
Bloc
“d”
Bloc
“f”
Radiacions electromagnètiques
Descripció física
d'una ona
Longitud d’ona( λ )
distància entre dues crestes
o dues valls consecutives.
Amplitud (A) variació

màxima del desplaçament
de l’ona respecte el seu eix
de propagació.
Es mesuren en metres (m).
Descripció física d'una ona

Període (T): temps necessari per a completar una oscil·lació
completa de l'ona. En segons (s)
Freqüència ( f o ): nombre d’oscil.lacions que realitza l’ona per
segon. Es mesura en hertz (Hz, s-1)
Les ones electromagnètiques es desplacen a la velocitat de la

llum (C) i es poden propagar en el buit.
C=λ/T=λ·f
C = 299.792.458 ~ 3,0 ·108 m/s (en el buit)
Les radiacions o ones electromagnètiques són ones que es

propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component
magnètic. Aquests dos components oscil·len en angles rectes respecte
ells i respecte a la direcció de propagació.
Espectre de radiacions electromagnètiques

Fotons
Una ona electromagnètica consisteix en un
conjunt de paquets d'energia (quants),
anomenats fotons.
La freqüència de l'ona és proporcional a la
seva energia.
Atès que els fotons són emesos i absorbits pels
àtoms, actuen com a transportadors d'energia.
L'energia dels fotons ( E ) es calcula a partir
de l'equació de Planck:
E=h·f
h = 6,626 · 10-34 J·s (constant de Planck)
José Ángel Hernández Santadaría
jherna24@xtec.cat
Models atòmics de José Ángel Hernández Santadaría està subjecta a una

llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons

Models Atomics 2019 20

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Models Atomics 2019 20

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Models atòmics

• Podem veure els àtoms?

• Teoria atòmica de Demòcrit

• Model atòmic de Thomson

Annex: Radiacions electromagnètiques

Microscopi d’efecte tunel

El STM s’utilitza per obtenir

Una agulla molt prima es fa passar a

Microscopi d’efecte tunel

Microscopi d’efecte tunel

Àtom d’or sobre una superfície d’àtoms de carboni

Microscopi d’efecte tunel

Fragment d’una molècula d’ADN

Els models són una representació simplificada o idealitzada de

Model de l’estructura de l’ADN

Evolució dels models

Els models científics s’elaboren per

Tots els models tenen les seves

Les revolucions científiques han coincidit històricament

Demòcrit d’Abdera (460 a.C. - 370

Demòcrit formava part d’una escola

Principis de la teoria de l’atomisme

▪ Un àtom és un cos simple, sense parts,

▪ Els àtoms es mouen en el buit i és

▪ Els àtoms només tenen 3 propietats

▪ L'àtom no es pot observar empíricament.

Tot i que la teoria de Demòcrit, amb

Durant més de 2000 anys es va

Algunes frases cèlebres de Demòcrit

“ Res existeix excepte àtoms i espai buit:

Joseph John Thomson

• Va bombardejar un làmina d'or amb

Rutherford (1920) va intentar

Els neutrons van ser descoberts per

Protó Neutró Electró

Massa (kg) 1,673 · 10-27 1,675 ·10-27 9,10 · 10-31

Càrrega + 1,6 ·10-19 0 - 1,6 ·10-19

A la natura totes les coses

... de forma similar a com

• No pot explicar l’existència de les C: triti 1

ratlles dels espectres atòmics.

· Hipòtesi de Planck: quantificació de l’energia

L’energia d’un quàntum de radiació electromagnètica

h = Constant de Planck = 6,626 · 10-34 J ·s

Albert Einstein (1905) va

coure estronci sodi

Espectre d’emissió del coure

Què vol dir estat estacionari ?

El salt d'energia (ΔE ) és igual

El model de Bohr explica

Les línies dels

El model de Bohr explica

Absorció d’un fotó

El model de Bohr explica

Emissió d’un fotó

Línies de l’espectre d’emissió de l’hidrogen

El model de Bohr explica...

Cada element químic

El model de Bohr explica...

El model de Bohr explica...

El model de Bohr explica...

Electrons situats als orbitals

El model de Bohr explica...