Estructura de la matèria

© McGraw-Hill
 Estructura de la matèria

Teoria atòmiques

Models atòmics

Model de Bohr

Model actual de l’àtom. Model quàntic o d’orbitals

Conclusions dels model atòmic actual. Els nombres

quàntics
Energia dels orbitals

Configuracions electròniques

© McGraw-Hill
 Estructura de la matèria

Teoria atòmiques

Demòcrit Dalton

Els elements que constitueixen la

L’interior de la matèria conté unes matèria estan formats per partícules
partícules anomenades àtoms. individuals i indivisibles anomenades
àtoms.

Model àtomic
Johan Dalton

© McGraw-Hill
 Estructura de la matèria

Models atòmics
Precursors dels models atòmics

Model de Kelvin Model de J. J. Thomson Model de Nagaoka

(1902) (1903) (1904)
L’àtom era una esfera L’àtom era un conjunt
L’àtom era una esfera
amb càrrega elèctrica d’electrons que giren al
carregada positivament i
positiva i els electrons voltant d’un cos central
els electrons estaven
estaven encastats, com positiu, igual que els
incrustats en l’esfera
si fossin panses d’un anells al voltant de
com si fossin llavors
pastís, o cireres d’un Saturn. Es va anomenar
d’una síndria.
gelat de nata. model saturnià.

Model atòmic de Rutherford

• La massa dels àtoms està pràcticament concentrada en el nucli.

• La càrrega positiva també radica en el nucli.
• Els electrons circulen en òrbites circulars al voltant del nucli.
• La major part de l’àtom és un gran espai buit

© McGraw-Hill
 Estructura de la matèria

Espectres atòmics: Conceptes bàsics d’ondulatoria

• Espectres continus. Són els que

abasten totes les radiacions compreses
Període (T)
entre dos extrems, passant de les unes a
Freqüència (ν)
les altres gradualment.
Longitud d’ona (λ)
• Espectres discontinus. Són els que
només contenen certes radiacions de
ν = c/ λ
determinades longituds d’ona.
• Espectres d’emissió. Són els que
provenen directament de la font
emissora.
• Espectres d’absorció. Són els que
provenen de la font emissora, però que
han travessat una matèria determinada.
Aquesta matèria absorbeix determinades
radiacions que desapareixen de l’espectre.

© McGraw-Hill
 Estructura de la matèria

Model de Bohr

Postulats:
1r Postulat: L’electró gira al voltant del nucli en òrbites circulars ben definides
sense emetre energia ni absorbir-ne. Per tant, no varia la seva velocitat i no es
precipita sobre el nucli. El radi atòmic és constant.
2n Postulat: Per a l’electró només són permeses les òrbites circulars l’energia de
les quals té uns certs valors determinats. Es diu que els valors de l’energia dels
electrons estan quantitzats. No hi pot haver òrbites amb valors d’energia
intermedis entre les òrbites permeses.
Designant per n qualsevol òrbita permesa per situar l’electró i assignant nombres
enters a cadascuna d’aquestes òrbites, l’electró té una energia determinada i
diferent en cada òrbita .
3r Postulat: El pas d’un electró d’una òrbita a una altra provoca l’emissió o
l’absorció d’energia d’acord amb la diferència d’energia entre els dos nivells
energètics.

© McGraw-Hill
 Estructura de la matèria

Model actual de l’àtom. Model quàntic o d’orbitals

Hipòtesi de Broglie

Qualsevol partícula en moviment té una ona associada, la longitud d’ona de la

qual està relacionada amb la massa i la velocitat de la partícula.

Principi d’incertesa de Heisenberg

És impossible conèixer simultàniament i amb exactitud la quantitat de

moviment i la posició d’una partícula.

Equació de Schrödinger

Equació d’ona de Schrödinger:

∆2 ψ + (8 π2m /h2)(E - V) ψ = 0
en què ψ és la funció d’ona, m és la massa de l’electró, h és la constant de
Planck, E és l’energia de l’electró i V és el potencial a què està sotmès l’electró.

© McGraw-Hill
 Estructura de la matèria

Model actual de l’àtom. Model quàntic o d’orbitals

Orbital:
L’orbital és la zona de l’espai a l’entorn del nucli en la qual hi ha una gran
probabilitat de trobar l’electró.

Núvol electrònic Superficie esfèrica

© McGraw-Hill
 Estructura de la matèria
Conclusions dels model atòmic actual.
Els nombres
quàntics
Nombre quàntic principal (n)
El seu valor determina la grandària de l’orbital, de manera que com més
gran és n, més voluminós és l’orbital corresponent. Pot prendre qualsevol valor
de la sèrie de nombres naturals:
n = 1, 2, 3, 4, 5...

Nombre quàntic secundari (l)

Determina la forma de l’orbital. El seu valor depèn del nombre quàntic
principal n i, per a cada valor de n, pren valors enters, des de 0 fins a n - 1.
Per tradició, els orbitals amb valors de l = 0, l = 1, l = 2 i l = 3, que en
realitat seran els únics que utilitzarem, s’anomenen, respectivament, orbitals
s, p, d i f.

© McGraw-Hill
 Estructura de la matèria
Conclusions dels model atòmic actual.
Els nombres
quàntics
Nombre quàntic magnètic (ml)
Determina l’orientació de l’orbital en l’espai segons un eix arbitrari de
referència. El seu valor depèn del nombre quàntic secundari l i, per a cada
valor de l, pren tots els valors enters que van des de -l fins a +l. La direcció
d’aquest eix està determinada per un camp magnètic extern i, per aquest
motiu, ml rep el nom de nombre quàntic magnètic.

Nombre quàntic d’espín (ms)

El nombre quàntic d’espín pot prendre dos valors que, independentment de
l’orbital on es trobi l’electró, són +1/2 i -1/2, i ens indicaria, d’alguna manera,
el sentit de gir de l’electró si fos una partícula en forma d’esfera.
Dels electrons amb el mateix valor de ms es diu que tenen els espins
paral.lels, mentre que si els valors de ms són diferents, es diu que tenen els
espins oposats o també antiparal.lels.

© McGraw-Hill
 Estructura de la matèria

Energia dels orbitals

Nivells d’energia dels orbitals
polielectrònics

• En augmentar el valor de n + l,
també augmenta l’energia dels
orbitals.
• Quan dos orbitals diferents tenen el
mateix valor de n + l, és menys
energètic el que té un valor de n més
petit (regla de Madelung).

Els orbitals d’un mateix subnivell

(valors iguals de n i l) tenen la
mateixa energia.

Diagrama de nivells
d’energiaa d’àtoms
polielectrònics.
 Estructura de la matèria

Configuracions electròniques
Regles a considerar

• Conèixer el nombre d’electrons que té cadascun d’aquests àtoms.

• Tenir en compte el diagrama d’energies relatives dels diferents
orbitals .
• En un àtom no hi pot haver dos electrons amb els quatre nombres
quàntics iguals (principi d’exclusió de Pauli). En conseqüència,
en un mateix orbital hi caben com a màxim dos electrons, que han
de tenir necessàriament espins oposats.
• Els orbitals s’ocupen començant pel que té menys energia i
continuant pels altres orbitals en ordre creixent d’energia. (principi
Diagrama de Moeller
d’Aufbau).
• En ocupar orbitals de la mateixa energia (per exemple 2 px, 2 py,
2 pz), els electrons han d’estar desaparellats sempre que sigui
possible; és a dir, només un electró en cada orbital (regla de
Hund).
• Per expressar la configuració electrònica d’un àtom s’indiquen
quins són els orbitals ocupats i, en formade superíndex a la part
superior dreta, quin és el nombre d’electrons que conté cadascun.

© McGraw-Hill
 Estructura de la matèria

Configuracions electròniques

Configuracions electròniques especialment estables

Els gasos nobles són molt poc reactius i es pot comprovar per la seva configuració
electrònica : ns2 np6 en què n representa l’últim nivell d’energia ocupat.
Els elements que tenen aquestes configuracions electròniques són especialment
estables i, generalment, manifesten poca tendència a reaccionar amb altres
elements o espècies químiques.

Configuracions electròniques d’ions

En cas que l’àtom posseeixi càrrega elèctrica —que estigui ionitzat— també en
podem escriure la configuració electrònica en estat fonamental. Només ens cal
saber el nombre d’electrons que l’ió corresponent té de més o de menys respecte
de l’àtom neutre, és a dir, la seva càrrega.

© McGraw-Hill
 Estructura de la matèria

Configuracions electròniques

Caixes orbitàliques:
Representació de la configuració electrònica de manera gràfica.

© McGraw-Hill