Introducció

La teoria quàntica
La teoria quàntica aplicada a l’àtom
Propietats periòdiques
Les propietats químiques en els blocs del sistema periòdic
U1 |Introducció

Conceptes bàsics
Radiació electromagnètica
Espectres
U1 |Conceptes bàsics

Model nuclear de Rutherford

Nucli: on queda concentrada tota la càrrega positiva i pràcticament
tota la massa.
Embolcall o capa electrònica: zona situada al voltant del nucli en la
qual giren els electrons en òrbites
circulars.

Model atòmic de Rutherford.

Estructura atòmica: s’explica amb l’ajuda de la teoria quàntica.

Niels Bohr: aplica la teoria dels quàntum a l’estudi de l’estructura atòmica
de l’àtom.
U1 |Radiació electromagnètica – Conceptes bàsics

Una càrrega elèctrica en repós crea un camp elèctric i origina al seu voltant un
camp magnètic.
Si les càrregues elèctriques tenen un moviment accelerat, emeten energia en
totes les direccions en forma d’ones transversals, energia radiant.
Radiació electromagnètica: propagació en forma d’ones transversals d’un
camp elèctric i d’un camp magnètic.

Velocitat de propagació de la radiació

electromagnètica al buit, o velocitat de
la llum:

c = 3 x 108 m s-1

Els camps elèctric i magnètic originats

per una càrrega accelerada són
perpendiculars entre si i perpendiculars a
la direcció en què es propaguen.
U1 |Radiació electromagnètica – Espectre electromagnètic

L’espectre electromagnètic és el conjunt de radiacions electromagnètiques.

Espectre de les ones electromagnètiques i franja corresponent a la llum visible.


U1 |Radiació electromagnètica – Tipus d’ones

Els diferents tipus d’ones electromagnètiques es caracteritzen per la seva

freqüència:

- Ones hertzianes
- Microones
- Infraroigs (IR)
- Llum visible
- Ultraviolat (UV)
- Raigs X Espectre electromagnètic de la llum
visible. La llum d’una sola longitud d’ona
s’anomena monocromàtica, terme que vol
- Raigs gamma dir ‘un sol color’ i que per extensió s’aplica
a qualsevol radiació d’una sola longitud
d’ona encara que no sigui visible.
U1 |Espectres – Conceptes bàsics

Espectre: conjunt de radiacions electromagnètiques recollides sobre una

pantalla, registrades gràficament, fotografiades o observades directament, és a
dir, posades de manifest d’alguna manera.

Dispersió de la llum blanca per un prisma.

Espectrògrafs: instruments que permeten separar una radiació

electromagnètica en els seus components monocromàtics.
Espectròmetres: espectrògrafs que permeten mesurar les longituds d’ona
dels components de la radiació.
U1 |Espectres – Tipus d’espectres

- Espectre continu
- Espectre discontinu o de ratlles
- Espectre d’emissió
- Espectre d’absorció

a) Espectre continu
b) Espectre d’emissió discontinu
c) Espectre d’absorció
U1 |La teoria quàntica

Conceptes bàsics
Efecte fotoelèctric
La teoria de Bohr
Interpretació de l’espectre d’emissió de l’hidrogen
Ampliació de la teoria de Bohr
U1 |Conceptes bàsics

La teoria quàntica, iniciada l’any 1900 per Max Planck, interpreta el fet que
els àtoms originin espectres d’emissió i d’absorció.
Es considera que una partícula material emet o absorbeix energia radiant de
manera discontinua mitjançant grànuls o corpuscles.
Cada un d’aquests corpuscles s’anomena quàntum d’energia o fotó.

Max Planck (1858-1947). Un dels més

grans físics alemanys fundador de la teoria
quàntica. Va rebre el premi Nobel de física
l’any 1918.
Va treballar sobre la idea d’una
discontinuïtat en els processos d’absorció
i emissió d’energia i va introduir la cèlebre
hipòtesi dels quàntum d’energia. El 1900 va
arribar a l’equació fonamental de la teoria
quàntica, ε = h ν, que avui porta el seu
nom. La constant h (anomenada constant
de Planck) està considerada pels físics
com una de les fonamentals de l’Univers,
després que la hipòtesi dels quàntum
d’energia fos corroborada per savis
prestigiosos com Einstein (explicació de
l’efecte fotoelèctric) i Niels Bohr (teoria
quàntica de l’àtom d’hidrogen, amb la qual
perfecciona el model atòmic de
Rutherford).
U1 |Conceptes bàsics

Energia d’un fotó:   h

Constant de Planck: h  6,626  1034 Js

nhc
Quantitat d’energia: E  n  nh 

Característiques d’algunes radiacions electromagnètiques
U1 |Efecte fotoelèctric

Efecte fotoelèctric: la descàrrega elèctrica entre dues esferes a un potencial

elevat s’incrementa quan s’il·luminen amb una radiació de
freqüència alta.

Efecte fotoelèctric.

El mil·liamperímetre només indica el pas del corrent si s’il·lumina el

càtode amb una radiació la freqüència de la qual no ha de ser inferior a un
valor ν0, freqüència llindar (característica del metall del càtode)
Per sota d’aquesta freqüència no es produeix efecte fotoelèctric.
U1 |Efecte fotoelèctric

Treball d’extracció o funció de treball: energia mínima per alliberar

l’electró del metall, h0
La velocitat màxima amb què surten els electrons de la superfície del
metall depèn únicament de la freqüència de la llum incident i no de la
seva intensitat.
U1 |La teoria de Bohr

Els electrons, partícules elèctricament negatives, es mouen al voltant del nucli

positiu en certes capes o òrbites circulars anomenades nivells energètics
principals o nivells quàntics principals.

Quan un electró es mou per un mateix nivell energètic, no absorbeix ni emet

energia; es troba en estat estacionari.

L’energia total d’un electró no pot tenir uns valors qualssevol, sinó només
certs valors ben determinats, permesos, quantitzats:

Nombre quàntic principal: n = 1,2,3,...

U1 |La teoria de Bohr

En passar l’electró d’un nivell quàntic de més

energia a un altre de menys energia no emet
gradualment energia, sinó que l’emet d’una
sola vegada, de manera discontinua i
quantitzada.
El seu valor és igual a la diferència d’energia
entre els dos nivells energètics.

a) Absorció d’un fotó per un àtom en

produir-se una transició electrònica entre
els nivells E1, de menys energia, i E2, de més
energia. b) Emissió d’un fotó per un àtom
en produir-se una transició electrònica
entre els nivells E2 i E1. c) La transició
electrònica E3 → E1 pot tenir lloc
Diagrama d’energia corresponent als directament o bé en dues etapes.
nivells d’energia de l’àtom d’hidrogen.
Com que l’energia de l’electró
completament separat del nucli és zero,
quan es troba lligat a un àtom la seva
energia és més petita i, per tant,
s’expressarà amb valors negatius.
U1 |Interpretació de l’espectre d’emissió de l’hidrogen

La sèrie de ratlles espectrals que originen

l’anomenada sèrie de Lyman no és visible.
Les ratlles de la regió visible de l’espectre, de
menys freqüència i energia que les de la sèrie de
Lyman, constitueixen la sèrie de Balmer.
Les ratlles de la sèrie de Paschen corresponen a
emissions d’energia radiant quan l’electró de
l’àtom d’hidrogen efectua transicions
electròniques als nivells quàntics superiors fins a
n = 3. Aquesta sèrie està situada a l’infraroig.
Les sèries de Brackett i Pfund corresponen a
transicions electròniques als nivells quart i cinquè,
respectivament. Originen fotons amb freqüències
i energies situades a l’infraroig.

Transicions electròniques de l’electró

de l’àtom d’hidrogen des de nivells
quàntics superiors a nivells quàntics
inferiors.
U1 | Ampliació de la teoria de Bohr

Els electrons dels àtoms tenen diversos nivells d’energia.

La transició entre dos nivells d’energia es realitza per absorció o emissió d’un
fotó.
Nombre quàntic secundari o azimutal: nombre quàntic que completa el
nombre quàntic principal i determina els possibles subnivells d’energia per a
cada valor de n. Es representa per la lletra l.

El nombre de subnivells de cada nivell d’energia és igual al nombre n que

indica el nivell principal

El desdoblament de la primera ratlla

de la sèrie de Lyman (regió ultraviolada de
l’espectre de l’àtom d’hidrogen) s’explica
admetent dues possibles transicions
electròniques des de n = 2 a n = 1.
U1 |Ampliació de la teoria de Bohr

Efecte Zeeman: en analitzar la llum procedent d’una làmpada d’hidrogen situada

dins d’un camp magnètic intens, certes ratlles espectrals es
desdoblen en unes quantes.
El camp magnètic aplicat
interacciona amb el camp magnètic creat per cada electró en
girar al voltant del nucli de l’àtom.

El nombre quàntic que determina l’orientació de les òrbites en

l’espai s’anomena nombre quàntic magnètic i se simbolitza
amb la lletra m.
U1 |La teoria quàntica aplicada a l’àtom

La teoria mecànica ondulatòria de l’àtom

Orbitals atòmics
Nombres quàntics
La forma dels orbitals
La mecànica quàntica en els àtoms polielectrònics
Nivells d’energia en els orbitals
Configuracions electròniques
U1 |La teoria mecànica ondulatòria de l’àtom

Dualitat ona – partícula:

La llum pot considerar-se com una ona que es propaga o com un
conjunt de fotons que es desplacen a la velocitat c.

Model mecànic ondulatori:

L’electró es comporta com una ona que obeeix a una equació
quàntica, equació d’ona de Schrödinger.
U1 |Orbitals atòmics

Orbital atòmic:
Regió de l’espai al voltant del nucli de l’àtom que ocupa cada electró amb
una energia característica.

18. a) Representació, mitjançant un núvol electrònic, de la posició d’un electró

al voltant del nucli positiu.
b) Secció transversal d’una superfície esfèrica que engloba un 90 o 99 %
de la possibilitat de trobar-hi l’electró.
U1 |Nombres quàntics

En l’àtom, cada electró es caracteritza per quatre nombres quàntic:

- Nombre quàntic principal (n): de n = 1 a n = 7

- Nombre quàntic secundari o azimutal (l): s, p, d i f
- Nombre quàntic magnètic (m)
- Nombre quàntic de spin: + 1/2 o - 1/2

Gir d’un electró de spin + 1/2 (horari)

i de spin – 1/2 (antihorari)
U1 |La forma dels orbitals

Orbitals s:

Els orbitals s són esfèrics.

Orbitals p:

Els orbitals 2px , 2py i 2pz són direccionals, és a dir, estan orientats en les direccions dels eixos x, y i z. Cada orbital p té un pla
de
simetria (que conté el nucli de l’àtom) on la probabilitat de trobar l’electró és nul·la.
U1 |La forma dels orbitals

Orbitals d:

Representació espacial dels cinc orbitals d.

U1 |La mecànica quàntica en els àtoms polielectrònics

Principi d’exclusió de Pauling:

- Dos electrons en un àtom no poden tenir els quatres

nombres quàntics iguals.
- En cada orbital només poden haver-hi dos electrons.
- Quan dos electrons ocupen el mateix orbital, aquests estan
aparellat.

Regla de màxima multiplicitat de Hund:

Per als àtoms en estat fonamental, en omplir-se orbitals d’energia

equivalent, els spins dels electrons es mantenen desaparellats o
paral·lels, si és possible.
U1 |Nivells d’energia en els orbitals

Per recordar l’ordre amb què s’omplen

els orbitals atòmics (ordre creixent
d’energia), proposem memoritzar aquest
esquema.
Les fletxes indiquen l’ordre amb què
s’omplen els orbitals d’un àtom neutre.

Energies relatives dels orbitals en els àtoms neutres i aïllats. Els electrons
ocupen l’orbital disponible d’energia més baixa. Es representa cada orbital
amb un quadrat.
U1 |Configuracions electròniques

La configuració electrònica d’un àtom és la representació de la distribució

dels electrons en els diferents orbitals de l’àtom.

El nombre que figura al davant

és el del nivell principal.
La lletra indica el subnivell o
orbital.
El superíndex indica els
electrons que hi ha en el
subnivell.
U1 |Propietats periòdiques

Radi atòmic i radi iònic

Energia d’ionització
Afinitat electrònica
Electronegativitat
U1 |Radi atòmic i radi iònic

Radi atòmic
El radi atòmic d’un element correspon a la meitat de la distància que separa
els centres de dos àtoms veïns.

En el mateix període els radis

atòmics dels elements
representatius decreixen
d’esquerra a dreta.

Representació dels volums dels àtoms dels elements representatius que

corresponen als cinc primers períodes. Sota el símbol de cada àtom hi figura
el radi atòmic en nanòmetres.
U1 |Radi atòmic i radi iònic

Radi iònic
Quan un àtom s’ionitza modifica el seu volum, que disminueix en perdre
electrons i augmenta en guanyar-los.

Els cations tenen un volum (i per tant, un radi iònic) més petit que els corresponents àtoms neutres i molt més petit com més gran és
la seva càrrega. Els anions tenen un radi iònic més gran que els corresponents àtoms neutres i molt més gran com més elevada és la
seva càrrega elèctrica. Els radis estan expressats en nanòmetres.
U1 |Energia d’ionització

L’energia d’ionització o potencial d’ionització és l’energia mínima necessària

per arrencar un electró d’un àtom en fase gasosa i en l’estat fonamental.
S’expressa en eV àtom-1 o en kJ per mol d’àtoms.
Depèn de:
- La càrrega del nucli de l’àtom.
- L’efecte de l’apantallament.
- La grandària de l’àtom.
- La classe de l’orbital del qual s’arrenca l’electró.

Variació de la primera energia d’ionització amb el nombre atòmic.

U1 |Afinitat electrònica

L’afinitat electrònica o energia d’anionització d’un àtom és la variació

d’energia que es produeix en l’addició d’un electró a l’àtom en estat
fonamental i en fase gasosa per formar l’anió corresponent.

En general augmenta d’esquerra a dreta al llarg d’un període i

disminueix en baixar per un grup.
U1 |Electronegativitat

L’electronegativitat d’un element representa la tendència dels seus

àtoms a atraure electrons quan estan combinats amb un àtom d’un altre
element.

Representació de les electronegativitats dels elements.

U1 |Propietats químiques en els blocs del sistema periòdic

Elements del bloc s (grups 1 i 2)

Elements del bloc p (grups 13, 14, 15, 16 i 17)
Elements del bloc d (elements de transició)
Elements del bloc f (lantànids i actínids)
Gasos nobles
U1 |Elements del bloc s (grups 1 i 2)

Són els metalls alcalins (ns1) i els metalls

alcalinoterris (ns2).
Són elements amb baixes energies
d’ionització i electronegativitat.
Són metalls que presenten una gran
reactivitat.
Formen gairebé exclusivament compostos
iònics, a excepció del beril·li.

Elements del bloc s.

U1 |Elements del bloc p (grups 13, 14, 15, 16 i 17)

Presenten una gradació més brusca de les

propietats físiques i químiques ja que es passa
dels elements metàl·lics als no metàl·lics.
Els elements de la part esquerra tenen un
potencial d’ionització relativament baix. Són
menys reactius que els del bloc s.
Les analogies entre els elements del grup 14 no
són gaire notòries.
En el grup 15 s’accentuen les propietats no
metàl·liques.
Els elements dels grups 16 i 17 són típicament
no-metalls.
Elements del bloc p.
U1 |Elements del bloc d (elements de transició)

Són metalls.

Les propietats són de transició entre les del bloc s i les del bloc p.

El volum atòmic disminueix al llarg d’un període.

Originen una gran varietat de cations amb diferent càrrega.

Elements del bloc d.

U1 |Elements del bloc f (lantànids i actínids)

Tots són metalls típics.

Presenten una gran semblança entre si, que es deguda al fet que
els electrons se situen en els orbitals interns f.

Elements del bloc f.

U1 |Gasos nobles

El grup 18 està constituït pels gasos nobles: heli, neó, argó, criptó, xenó
i radó.

Inicialment els químics van anomenar aquests elements gasos inerts,

perquè no es coneixien combinacions d’aquests elements amb d’altres.
La seva configuració electrònica els confereix una gran estabilitat.

No obstant això, el 1962, el químic canadenc Neil Bartlett va obtenir

tetrafluorur de xenó (XeF4). Actualment es coneixen altres compostos de
xenó i també de criptó i radó. Per aquesta raó, es prefereix anomenar-
los gasos nobles, en lloc de gasos inerts.

Malgrat la seva baixa reactivitat, tenen bastants aplicacions,

especialment en aquells processos que requereixen atmosferes inertes.