DURÓ ANDOLZ, GUILLERMO

Activitat Pràctica 1
L’efecte fotoelèctric
QUÍMICA I
Duró Andolz, Guillermo

2
Duró Andolz, Guillermo

Introducció
La idea central de la Pràctica 1 és analitzar l’efecte fotoelèctric, fenomen que es produeix quan
les partícules de llum (fotons, portadors de radiació electromagnètica) impacten sobre un
material i mobilitzen els seus electrons, és a dir, la llum es comporta com una ona quan viatja,
però, al col·lisionar amb un electró, els fotons cedeixen tota la seva energia i impulsen aquestes
partícules cap a altres àtoms, produint així un corrent elèctric. En primer lloc, observarem el
comportament de la emissió d’electrons, amb una intesitat del 50% i variant la longitud d’ona
de la llum des de 100nm fins a 850nm, en tres metalls: sodi (Na), zinc (Zn) i platí (Pt). A
continuació repetirem el procediment amb intensitats del 10% i 100% activant l’opció mostrar
fotones.

Objectiu
 “Visualitzar” l’experiment de l’efecte fotoelèctric.
 Entendre els resultats de l’experiment. En particular, la influencia de la freqüència i la
intensitat de la llum que incideix sobre un metall. Ser conscient de com es comporten
diferents metalls.
 Comprovar que el model teòric de fotons de la llum permet explicar els resultat
experimentals de l’efecte fotoelèctric.

Observacions
Per tal d’analitzar l’experiment, s’utilitza el simulador de l’efecte fotoelèctric de la Universitat
de Colorado on es pot modificar la intensitat de la llum, la longitut d’ona i el metall en el qual
incideix la llum. Tanmateix, el simulador elabora uns gràfics, dels quals el de energia de
l’electró emès front la freqüència llumínica incident és el que estudiarem.

Mitjançant el simulador, s’observa quin es el resultat de la emissió d’electrons en els tres

metalls (Na, Zn i Pt), quan la intensitat de la llum és al 50% i fent variar poc a poc la longitud
d’ona des de 100nm a 850nm. En conseqüència, s’aprecien les següents situacions per als
diferents metalls.

Sodi (Na): la quantitat d’electrons alliberats i la seva energía cinètica disminuieix a mesura que
augmenta la longitud d’ona de la llum, fins que arriba a la longitud d’ona máxima (λmàx=539
nm). A partir d’aquest moment, si augmenta la longitud d’ona, no es produirà efecte
fotoelèctric, ja que la energía llumínica dels fotons no supera la energía d’extracció exclusiva
del metall per a que els electrons es mobilitzin.

A continuació observem el gràfic de l’energia de l’electró emès front la freqüència de la llum

incident al sodi.

3
Duró Andolz, Guillermo

Zinc (Zn): la quantitat d’electrons alliberats i la seva energía cinètica disminuieix a mesura que
augmenta la longitud d’ona de la llum, fins que arriba a la longitud d’ona máxima (λ màx=288
nm). A partir d’aquest moment, si augmenta la longitud d’ona, no es produirà efecte
fotoelèctric, ja que la energía llumínica dels fotons no supera la energía d’extracció exclusiva
del metall per a que els electrons es mobilitzin. En aquest metall, els electrons agafen una
energía cinètica menor que la que agafen les partícules de sodi.

A continuació observem el gràfic de l’energia de l’electró emès front la freqüència de la llum

incident al zinc.

Platí (Pt): la quantitat d’electrons alliberats i la seva energía cinètica disminuieix a mesura que
augmenta la longitud d’ona de la llum, fins que arriba a la longitud d’ona máxima (λmàx=196
nm). A partir d’aquest moment, si augmenta la longitud d’ona, no es produirà efecte
fotoelèctric, ja que la energía llumínica dels fotons no supera la energía d’extracció exclusiva
del metall per a que els electrons es mobilitzin. En aquest metall, els electrons agafen una
energía cinètica menor que la que agafen les partícules de sodi i zinc.

A continuació observem el gràfic de l’energia de l’electró emès front la freqüència de la llum

incident al platí.

Si repetim l’experiment als tres metalls amb intensitats del 10% i 100% amb l’opció mostrar
fotones activada, es veu que la quantitat d’electrons impulsats i la corrent generada
disminueixen si la intensitat de la llum es més baixa (10%) i augmenten si la intensitat es
màxima (100%).

Càlculs
Constants:
c: velocitat de la llum (c = 2.998*108m/s)

h: constant de Planck (h = 6.626·10-34 J·s)

Fórmules:
Frecüència llindar: F0 = c / λmàx

4
Duró Andolz, Guillermo

Càlculs
Constants:
c: velocitat de la llum (c = 2.998*108m/s)

h: constant de Planck (h = 6.626·10-34 J·s)

1 eV = 1,602*10-19 J

Fórmules:
Frecüència llindar: F0 = c / λmàx

F0 en s-1 i λmàx en nanòmetres (nm).

Energia de’extracció o funció de treball: Φ = h*F0

Φ en eV i λmàx en nanòmetres (nm).

Element λmàx F0 Φ
Na 539nm 5,56*1014 s-1 2,29 eV
Zn 288nm 1,04*1015 s-1 4,29 eV
Pt 196nm 1,53*1015 s-1 6,33 eV

Conclusions
En conseqüència de l’experiment, es conclueix en:

1. La llum es comporta com ona i com partícules (fotons). Es per aquest motiu que el
model teòric de fotons de la llum permet explicar el resultat experimental de l’efecte
fotoelèctric.
2. Quan els fotons (llum) incideixen sobre un metall, aquests transmeten energía als
electrons i aquests (si arriba una quantitat superior d’energia que de funció de treball)
s’alliberen amb una energía cinètica en funció de la freqüència (que es inversament
proporcional a la longitud d’ona de la llum). Per això, quan la freqüència sigui major,
més fácil s’extreuran els electrons.
3. Quan la intensitat de la llum sigui major, més electrons s’alliberaran, però la intensitat
no pot modificar la longitud d’ona m’axima. Per tant, tampoc pot modificar la
freqüència llindar ni l’energia d’extracció. Així doncs, si un fotó no conte l’energia
suficient per alliberar un electró , per molt que augmentéssim la quantitat d’aquests
fotons, és a dir, la intensitat, tampoc aconseguiriem alliberar-n’hi cap.
4. Aquest fenomen es semblant a tots els metalls, ja que el concepte és el mateix, però
varia la intensitat de la llum i la longitud d’ona, i en conseqüència la freqüència.
5. No és necesita la mateixa quantitat d’energia per extreure els electrons dels diferents
metalls, ja que els metalls tenen una energía d’extracció diferent cadascuna. L’energia
d’extracció és inversament proporcional a la longitud d’ona, com més gran és la
longitud d’ona máxima, menys energía d’extracció es necessita.
6. ΦNa<ΦZn<ΦPt