Tema I-3. Química Analítica MÈTODES ÒPTICS Part 1

MÈTODES ESPECTROSCÒPICS
Grup de mètodes basats en la interacció entre la

radiació electromagnètica i la matèria.
La radiación electromagnética se puede definir

como la propagación de energía a través del
espacio sin el soporte de materia. Tiene
naturaleza ondulatoria, pero también corpuscular,
y la energía de estas partículas está cuantizada; se
emiten o se captan fotones (h∙).
Mètodes Espectroscòpics
1. Interacció de la llum amb la matèria
La naturalesa de la llum
Johannes Marcus Marci (1595‐1667)
Thaumantias, liber de arcu caelesti
El libro de milagros sobre el arco iris celestial y
la naturaleza de los colores que hay, y también
sobre su origen y sus causas.
Teoria Ondulatòria: Llum  Ones
Huygens (1629‐1695)
Teoria Corpuscular: Llum  Partícules
Newton (1642‐1727)
Les ones de la llum consisteixen en l’oscil∙lació perpendicular del camp elèctric i del
camp magnètic; el primer en el pla XY, el segon en el pla XZ.
Longitud d’ona (λ): distància que hi ha entre les
crestes de dues ones
Maxwell
Freqüència (): nombre de màxims per unitat de
temps
c = λ∙
Velocitat de la llum en el buit, c = 3∙1010 cm/s
Efecte fotoelèctric: Materials que emeten electrons quan són
irradiats amb llum (Einstein)
Efecte Compton: Materials que emeten electrons quan són
irradiats amb raigs X (Compton)
Radiació dels cossos negres: Emissió de llum per part dels
sòlids calents
Llum: fotons amb una determinada energia
E = h∙
h= 6.626∙10‐34 J∙s (constant de Planck)
Tota la matèria té propietats ondulatòries i corpusculars, i es comporta
d’una forma o de l'altre depenent de l’experiment
De Broglie (1924)
Dualitat Ona‐Corpuscle 1927 demostrada per als electrons
(Thomson, Davisson)
Planck: Nobel de Física 1918 (Mecànica Quàntica)
Einstein: Nobel de Física 1921 (Efecte fotoelèctric)
De Broglie: Nobel de Física 1929 (Dualitat ona‐corpuscle)
Thomson i Davisson: Nobel de Física 1937 (Dualitat ona corpuscle electró)
La naturalesa de la llum Conferència Solvay 1911,
Brussel∙les
Goldschmidt Rutherford Einstein

Planck De Broglie
Nernst Lorentz
Curie Poincaré
Radiació electromagnètica: teoria ondulatoria
Longitud d’ona (): distància entre

màxims o mínims successius (unitats
de longitud: m, cm, Å, nm, m).
Freqüència (): número de cicles per

unitat de temps (s‐1 o hertz (Hz)).
Radiació electromagnètica: teoria corpuscular
Es considera la radiació com un flux de partícules  fotons
Energia del fotó: E = h (h (constant de Planck)=6.63x10‐34 J∙s)
Intensitat de la radiació (I) = nº de fotons per unitat d’àrea

Absorció i emissió de la llum
Problema 1: Ompliu la taula següent
 (m)  (s‐1) Energia (J)

4.5∙10‐9
1.33∙1015
7.20∙10‐19
Espectre electromagnètic: Totes les energies (o longituds d’ona) de la llum
Ultraviolat: 200‐380 nm
Visible: 380‐780 nm
La longitud de onda a la que absorben determina

el color. La porción de la radiación UV‐visible que
es absorbida implica que una porción de radiación
electromagnética no es absorbida por la muestra y
que por tanto es transmitida a través de ella y
puede ser captada por el ojo humano. Es el color
de la sustancia.
En la siguiente tabla, la columna del "color" indica la porción del espectro que es absorbida, mientras
que la correspondiente al "color complementario” indica la porción de radiación electromagnética
que no absorbe la muestra y que por tanto es transmitida a través de ella y puede ser captada por el
ojo humano (color de la disolución).
Índice de refracción: n = c/v
c: velocidad de la luz en el vacío
v: velocidad de la luz en el medio
Materiales dispersivos, n depende de la longitud de onda
Variables característiques radiació electromagnètica:
‐ intensitat (I)
‐ longitud d’ona ()
Matèria radiació electromagnètica
 Valor I, 
Propietats matèria
Estat excitat
EMISSIÓ
ABSORCIÓ
Estat fonamental Nivells vibracionals

Element M
Element M
Element M
M + Energia  M*
Energia= h∙
L’element absorbeix energies
quantificades  determinades 
Element M
M + Energia  M*
M + Energia
Mateix procés  Mateixes 
Na K Li Ba
Hg He H2
Absorció i emissió de la llum TIPUS D’INTERACCIÓ
ABSORCIÓ EMISSIÓ
M + h  M* M*  M + h
MOSTRA MOSTRA
I0 I I
CONDICIONES DE ABSORCIÓN: PROCESO DE EXCITACIÓN:
1) el campo eléctrico de la radiación y los electrones de la ‐ excitación electromagnética

muestra han de interaccionar.
2) la energía de la radiación incidente debe ser exactamente ‐ excitación no electromagnética:
igual a la energía cuantizada que requiere la muestra, es ‐ eléctrica (bombardeo con e‐)
decir, a la diferencia de energías entre el estado ‐ térmica (llama)
fundamental y uno de los estados excitados de la muestra.
 
equació Bohr : h = Ef ‐ Ei diferentes técnicas
CLASSIFICACIÓ
1.‐ SEGONS TIPUS D’INTERACCIÓ
‐ ABSORCIÓ
‐ EMISSIÓ
2.‐ SEGONS TIPUS D’ANALIT
‐ MOLECULAR
‐ ATÒMIC
3.‐ SEGONS ZONA DE L’ESPECTRE ELECTROMAGNÈTIC
1.‐ ESPECTROSCOPIA D’ABSORCIÓ MOLECULAR A L’UV‐VIS
2.‐ ESPECTROSCOPIA D’ABSORCIÓ ATÒMICA A L’UV‐VIS
3.‐ ESPECTROSCOPIA D’EMISSIÓ MOLECULAR A L’UV‐VIS
4.‐ ESPECTROSCOPIA D’EMISSIÓ ATÒMICA A L’UV‐VIS

, característiques de l’element
Intensitat depèn de la concentració de l’element
Aplicacions analítiques
 ABSORBIDES  ESTRUCTURA
ESPECTRE MOLECULAR ESPECTRE ATÒMIC
A A
 
Absorció per part de àtoms
Àtoms
Nivell electrònic
excitat
Espectre de línies
Absorció d’energia per excitar
l’electró, E = h∙
Un salt  Una línia
Nivell electrònic
fonamental
Energia
Absorció per part de molècules
Molècules
Energia
Molècules
Molècules
Molècules
Moltes transicions
amb energies molt
semblants per a cada
salt electrònic
Molècules Quantitat de radiació absorbida
en front de la 
A Espectre de bandes o Espectre
d’absorció

Emissió per part de molècules
Absorció M + h∙  M* Diagrama de Jablonski
Emissió
Emissió per part de molècules
Absorció M + h∙  M*
El més habitual
M*  M + calor
Emissió
Alguns casos
M*  M + calor FLUORESCÈNCIA (10‐6‐10‐9s)
M*  M + h∙’
FOSFORESCÈNCIA (>10‐4s)
h∙ = calor + h∙’
Per tant: ’<   ’ > 
’‐ desplaçament de Stokes
2. Espectroscòpia d’Absorció Molecular
ESPECTROSCOPIA D’ABSORCIÓ MOLECULAR A L’UV‐VIS
ESQUEMA INSTRUMENTAL
FONT SISTEMA MOSTRA DETECTOR

RADIACIÓ ÒPTIC
QUANTITAT RADIACIÓ ABSORBIDA  CONCENTRACIÓ
ESPECTROSCOPIA D’ABSORCIÓ MOLECULAR A L’UV‐VIS
Fue uno de los primeros métodos que se aplicaron al análisis cualitativo y a la

determinación de estructuras.
Si bien en la actualidad existen otras técnicas más idóneas para el análisis

estructural, la espectroscopía de absorción UV‐Visible las supera en el análisis
cuantitativo y es una técnica auxiliar muy útil para el análisis cualitativo.
La radiación de la zona del espectro correspondiente al UV y al Visible tiene

suficiente energía para excitar a los e‐ de valencia de una molécula. Por tanto,
ésta es una técnica de análisis molecular.
Molècules que absorbeixen en l’UV‐visible
Tipus d’electrons
1) Electrons d’òrbites tancades (no participen en els
enllaços)
2) Electrons covalents d’enllaç simple (electrons )
‐CH2‐CH2‐
3) Electrons no enllaçants (n) de capa externa d’elements
com N, O, S, halurs...
4) Electrons en orbitals  (dobles i triples enllaços)
Transicions Electròniques en l’UV‐visible
c La potencia o
I0 I
intensidad del
haz se atenúa
de Io a I.
b
Transmitància T: fracción de
radiación incidente T = I/I0 %T = I/I0 x 100
transmitida por la disolución
Io: intensidad de la radiación incidente
Absorbància A: radiación A = ‐log T I: : intensidad de la radiación
absorbida por la muestra transmitida
A = a∙b∙c a: absortivitat L∙cm‐1∙g‐1
ε: absortivitat molar L∙cm‐1∙mol‐1
Llei de LAMBERT-BEER ( 0 < ε < 105)
b: camino óptico en cm
A = - log (I / Io) =  b c c: concentración en mol.dm‐3
A y T no tienen unidades
Anàlisi Quantitativa: Llei de Lambert‐Beer
b
A=bc
Problema 2.
Ompliu la taula següent:
[Analit] Absorbància % Transmit. Absortivitat molar Camí òptic (cm)

mol/L (M‐1∙cm‐1)
1.4∙10‐4 1120 1.00
0.563 750 1.00
2.56∙10‐4 0.225 440
1.55∙10‐3 0.167 5.00
33.3 565 1.00
4.35∙10‐3 21.2 1550
1.20∙10‐4 81.3 10.00

Tema I-3. Química Analítica MÈTODES ÒPTICS Part 1

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tema I-3. Química Analítica MÈTODES ÒPTICS Part 1

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

MÈTODES ESPECTROSCÒPICS

Grup de mètodes basats en la interacció entre la

La radiación electromagnética se puede definir

Goldschmidt Rutherford Einstein

Longitud d’ona (): distància entre

Freqüència (): número de cicles per

Energia del fotó: E = h (h (constant de Planck)=6.63x10‐34 J∙s)

Intensitat de la radiació (I) = nº de fotons per unitat d’àrea

 (m)  (s‐1) Energia (J)

La longitud de onda a la que absorben determina

Matèria radiació electromagnètica

Estat fonamental Nivells vibracionals

M + h  M* M*  M + h

CONDICIONES DE ABSORCIÓN: PROCESO DE EXCITACIÓN:

1) el campo eléctrico de la radiación y los electrones de la ‐ excitación electromagnética

1.‐ ESPECTROSCOPIA D’ABSORCIÓ MOLECULAR A L’UV‐VIS

2.‐ ESPECTROSCOPIA D’ABSORCIÓ ATÒMICA A L’UV‐VIS

3.‐ ESPECTROSCOPIA D’EMISSIÓ MOLECULAR A L’UV‐VIS

4.‐ ESPECTROSCOPIA D’EMISSIÓ ATÒMICA A L’UV‐VIS

ESPECTROSCOPIA D’ABSORCIÓ MOLECULAR A L’UV‐VIS

FONT SISTEMA MOSTRA DETECTOR

ESPECTROSCOPIA D’ABSORCIÓ MOLECULAR A L’UV‐VIS

Fue uno de los primeros métodos que se aplicaron al análisis cualitativo y a la

Si bien en la actualidad existen otras técnicas más idóneas para el análisis

La radiación de la zona del espectro correspondiente al UV y al Visible tiene

[Analit] Absorbància % Transmit. Absortivitat molar Camí òptic (cm)

You might also like