Física de les Radiacions i de la Matèria

Grau en Ciències Ambientals

Problemes FRiM
3. Interacció de partícules carregades i radiació electromagnètica
amb la matèria
(corresponent a la unitat 6 de teoria)

CONCEPTES CLAU
Interacció de partícules carregades amb la matèria
Quan una partícula carregada interacciona amb la matèria, aquesta pot perdre l’energia per col·lisió
o per interacció coulombiana. La pèrdua d’energia per col·lisió pot ser en forma de ionització (la
partícula arrenca un electró que forma l’àtom del material), excitació (la partícula no aporta
suficient energia per arrencar un electró de l’àtom, però si per excitar-lo). La pèrdua d’energia per
interacció coulombiana succeix principalment per radiació de frenat (pèrdua d’energia degut a la
interacció columbiana entre la partícula carregada i el nucli de l’àtom, que provoca un alliberament
de l’energia perduda en forma de fotons). La pèrdua d’energia de les partícules carregades en
interaccionar amb la matèria degut a col·lisions i a radiació de frenat s’anomena poder de frenat (T,
expressat en MeV/cm) que pot definir-se com a:

𝑑𝐸 𝑑𝐸 𝑑𝐸
𝑇[𝑀𝑒𝑉/𝑐𝑚] = − = /− 0 + /− 0
𝑑𝑥 𝑑𝑥 !"#·#%&%ó 𝑑𝑥 ()*%)!%ó

Partícules pesants
En el cas de partícules pesants (com els protons o les partícules alfa), la pèrdua d’energia en
interaccionar amb la matèria es deu principalment a la col·lisió (la pèrdua degut a radiació es pot
considerar negligible). Un dels mecanismes més importants de pèrdua d’energia és per ionització. La
ionització total produïda per una partícula pesant carregada depèn de la seva energia, i el número
de parells d’ions generats compleix la següent funció:
𝐼, (𝑝𝑎𝑟𝑒𝑙𝑙𝑠 𝑑- 𝑖𝑜𝑛𝑠) = 2,88 · 10. · 𝐸 [𝑀𝑒𝑉]

La trajectòria d’una partícula pesant en interaccionar en un medi és gairebé rectilínia, així que el seu
abast (R, en cm o m) es considera igual que la trajectòria i depèn de la seva energia i del medi on
interacciona, seguint la regla de Bragg-Kleeman:
- En aire, l’abast (R) depèn de la seva energia seguint la següent equació:

𝑅[𝑐𝑚] = 0,318 · 𝐸 /⁄0 [𝑀𝑒𝑉]

- En altres medis, l’abast depèn de la seva energia i del medi:

√𝑚
𝑅- [𝑐𝑚] = 3,2 · 102. · 𝑔 ·𝑅
𝜌 H /J
𝑐𝑚
Física de les Radiacions i de la Matèria
Grau en Ciències Ambientals

3! ·4! 53" 4" 5⋯

on: √𝑚 = n = fracció atómica; m = massa atòmica
3! √4! 53" √4" 5⋯

Si dues partícules pesants (1 i 2) tenen la mateixa velocitat, sempre es complirà la llei d’escala:
𝑀8
𝑅8 L𝑍 0
8
=
𝑅0 𝑀0L
𝑍00

on R és l’abast, M la massa i Z el número atòmic de la partícula.

L’abast d’una partícula pesant es pot estimar també a partir de l’energia d’aquesta (𝐸) i del poder de
frenat (T)
𝐸
𝑅=
𝑇

Partícules lleugeres
En el cas de partícules lleugeres (beta), la pèrdua d’energia de la partícula en interaccionar amb la
matèria és produïda tant per col·lisions com per radiació de frenat. La pèrdua d’energia per col·lisió
o radiació de frenat depèn de l’energia de la partícula (E) i del número atòmic del material irradiat
(Z):
𝑑𝐸
M− N
𝑑𝑥 ()*%)!%ó 𝐸[𝑀𝑒𝑉] · 𝑍
=
𝑑𝐸 800
M− N
𝑑𝑥 !"#·#%&%ó

L’abast i la trajectòria de les partícules lleugeres no coincideixen. Com que l’absorció de les
partícules beta segueix una exponencial decreixent (veure apartat següent: “Interacció de radiació
electromagnètica amb la matèria”), en moltes ocasions es fa servir l’espessor o gruix de
semireducció, que equival al gruix (cm) necessari per absorbir la meitat de la radiació:
𝐿𝑛(2)
𝑥8/0 =
𝜇
on 𝜇 equival al coeficient d’atenuació lineal (cm-1), que és característic de cada material. L’espessor
de semireducció també es pot expressar en g·cm-2 tenint en compte la densitat del material (𝜌). De
la mateixa manera, es defineix també un coeficient d’atenuació màssic: 𝜇 = 𝜇/𝜌

També es pot calcular l’abast màxim de les partícules beta (𝜉, en g·cm-2). Aquest abast màxim és
independent del material irradiat i només depèn de l’energia màxima de la partícula (Emax):

0,01 < Emax < 2,5 MeV 𝜉 [𝑔 · 𝑐𝑚0 ] = 0,412 · 𝐸4): 8,0<2=,=>?. @3(B!"# )
Emax > 2,5 MeV 𝜉 [𝑔 · 𝑐𝑚0 ] = 0,53 · 𝐸4): − 0,106
Física de les Radiacions i de la Matèria
Grau en Ciències Ambientals

L’abast lineal (x, en cm) d’una partícula beta es pot aproximar amb l’abast màxim 𝜉 i la densitat del
material irradiat (𝜌, en g·cm-3)
𝜉
𝑥 =
𝜌

Interacció de radiació electromagnètica amb la matèria

Com en el cas de les partícules lleugeres, l’energia dels fotons s’absorbeix en interaccionar amb la
matèria. El número de fotons que travessa un material determinat disminueix de forma exponencial
en relació al gruix del material travessat (x) i del coeficient d’atenuació lineal (μ, expressat en cm-1),
que és característic de cada material:

𝑁! = 𝑁" 𝑒 #$·!

Igual que en el cas de la desintegració radioactiva (i de les partícules lleugeres), es defineix també un
gruix de semireducció (x1/2, expressat en cm) com el gruix de material necessari per reduir a la
meitat el nombre de fotons incidents.

𝐿𝑛(2)
𝑥&/( =
𝜇

Tipus d’interacció radiació - matèria

Quan la radiació electromagnètica (fotons) interacciona amb la matèria, la radiació perd
progressivament la seva energia (fins a absorbir-se completament) a través de tres processos:

1. Efecte fotoelèctric: L’Energia del fotó incident (hv) s’utilitza per arrencar un electró del material
irradiat i l’excedent d’energia es transfereix a l’electró ionitzat en forma d’energia cinètica

𝐸!%3 = ℎ𝑣 − 𝐵D = ℎ𝑣 − 𝜙
on Be, l’energia d’enllaç dels electrons a l’àtom, és equivalent a la funció de treball (𝜙).

2. Efecte Compton: L’Energia del fotó incident (hv) és molt superior a l’energia necessària per
arrencar un electró del material. Part de l’energia del fotó incident s’utilitza per arrancar l’electró i
transferir-li energia en forma d’energia ciènetica (Ecin), però hi ha un excedent d’energia que
s’allibera en forma de radiació residual (hv’). La repartició de l’energia entre el fotó residual i
l’electró ionitzat dependrà de l’angle de desviació (𝜃) del fotó residual (hv’) respecte al fotó incident
original (hv).

𝑚D 𝑐 0
ℎ𝜈 - =
𝑚D 𝑐 0
+ (1 − 𝑐𝑜𝑠θ)
ℎ𝜈

(1 − 𝑐𝑜𝑠𝜃)𝛼
𝐸!%3 = ℎ𝜈 ·
1 + (1 − 𝑐𝑜𝑠𝜃)𝛼

EF
on: 𝛼 ≡ 4 %
$!
Física de les Radiacions i de la Matèria
Grau en Ciències Ambientals

3. Creació de parells: L’Energia del fotó incident (hv) és suficientment gran per produir la
materialització d’un fotó. L’energia del fotó incident es converteix en un electró i un positró, que
utilitzen l’energia restant com a energia cinètica :

ℎ𝑣 = 𝐸=,D2 + 𝐸=,D5 + 𝐸!%3,D2 + 𝐸!%3,D5

On E0,e- i E0,e+ són les masses en repòs de l’electró i el positró, i Ecin,e- i Ecin,e+ són les energies
cinètiques de l’electró i el positró.

El tipus d’interacció que tindrà (Efecte Fotoelèctric (EF), Efecte Comptom (EC) o Creació de parells
(CP)) dependrà de l’energia dels fotons i el material irradiat. Existiran doncs unes zones de domini de
cadascun d’aquests tipus d’interacció:
Física de les Radiacions i de la Matèria
Grau en Ciències Ambientals

LLISTAT DE PROBLEMES
1. La pèrdua d’energia específica d’un protó de 10 MeV en aire és de 50 keV·cm-1. Calculeu-la per a
una partícula a de 40 MeV.
Nota: Compareu la velocitat de les partícules.

Solució: 200 keV·cm-1

2. Una font de 10 mCi de 90Y és introduïda en un blindatge de plom de gruix suficient per a aturar
totes les partícules beta (Emax = 2.72 MeV).
a) Calculeu el gruix mínim que hauria de tenir el blindatge per aturar totes les partícules beta.
Compareu-ho amb el cas de l’alumini i de l’aigua.
b) Calculeu l’energia perduda per col·lisió i per radiació de frenat en el cas d’un blindatge de Pb
i un d’Al i compareu els resultats.
Nota: Suposeu que tots els electrons tenen energia màxima.

r(Pb) = 11.3 g/cm3; r(Al) = 2.7 g/cm3; r(H2O) = 1 g/cm3

Solució:
a) x(Pb) = 0.118 cm; x(Al) = 0.50 cm; x(H2O) = 1.34 cm;
b) Ecol (Pb) = 2.13 MeV & Erad (Pb) = 0.59 MeV; Ecol (Al) = 2.60 MeV & Erad (Al) = 0.12 MeV

3. Un feix de raigs g de 1.6 MeV incideix sobre una làmina d’or. Es detecten electrons emergents de
la làmina amb una energia de 0.7 MeV. Quin procés ha originat aquests electrons? Justifiqueu-ho.
Nota: ϕ (Fe) = 4.8 eV ; me= 0.511 MeV/c2
Solució: Efecte Compton
Física de les Radiacions i de la Matèria
Grau en Ciències Ambientals

4. Un feix monoenergètic de raigs X travessa un objecte format per dos materials amb coeficients
d’atenuació lineals: µ1 = 0.20 cm-1, µ2 = 0.40 cm-1. Determineu la relació entre N1 i N2, per les figures
a i b i comenteu la diferència.

N1 µ1 N1
µ1
N0
5 cm
N0
µ2 N2 µ2 N2

10 cm 10 cm

Figura a Figura b

Solució:
a) N1/N2= 7.5,
b) N1/N2= 2.7