CIÈNCIA I TECNOLOGIA DELS MATERIALS

TEMA 1: ENLLAÇ

 Enllaços atòmics als sòlids

- Forces i energies d’enllaç

 La comprensió de moltes propietats físiques dels materials es basa en el

coneixement de les forces interatòmiques que enllacen els àtoms. Els principis
de l’enllaç atòmic es poden il·lustrar millor considerant la interacció entre dos
àtoms aïllats que es van aproximant des d’una distància “d” i separació infinita.
A grans distàncies, les interaccions són menyspreables, però al aproximar-se,
cada àtom exerceix forces sobre l’altre. Aquestes forces són de dos tipus,
atractives i repulsives, la magnitud de cada una d’aquestes forces varia en
funció de la separació o distància interatòmica. L’origen de la força atractiva
FA depèn del tipus d’enllaç particular que existeixi entre els dos àtoms.
Aquesta magnitud, com es veu a la figura varia amb la distància interatòmica.
Finalment, els nivells més extrems dels àtoms comencen a solapar-se i apareix
una força repulsiva FR important. La força resultant F N entre els dos àtoms és la
suma dels components repulsiu i atractiu:

F N =F A + F R

que també és una funció de la separació interatòmica. Quan els components de

les dues forces són iguals, la resultant és nul·la:

F N =F A + F R=0

 Aleshores s’arriba a l’equilibri. Els centres dels àtoms romandran separats per
la distància de l’equilibri r0. Per a molts àtoms, r0 és aproximadament 0,3 nm (3
Å ). Una vegada arriben aquesta posició, els àtoms contrarestaran qualsevol
intent d’allunyar-se o aproximar mitjançant forces d’atracció o repulsió,
respectivament. De vegades és més convenient treballar amb les energies
potencials entre dos àtoms en lloc de fer-ho amb forces. Matemàticament,
l’energia (E) i la força (F) es relacionen de la següent manera:

E=∫ F dr
En sistemes atòmics:

r
E N =∫ F N dr
∞
r r
¿ ∫ F N dr +∫ F R dr
∞ ∞

¿ E A + ER
 on EN EA i ER són les energies resultant, atractiva i repulsiva per a dos àtoms
veïns aïllants.

 La figura representa les energies potencials atractiva, repulsiva i resultant en

funció de la separació interatòmica per a dos àtoms. La gràfica de la resultant,
que és la suma de les altres dues, presenta un mínim d’energia potencial. En
aquest cas la distància d’equilibri, r 0, correspon a la distància entre àtoms en
què la gràfica de l’energia potencial és mínima.

 L’energia d’enllaç d’aquests dos àtoms, E 0, correspon a l’energia en aquest punt

mínim (també mostrada a la figura) i representa l’energia necessària per separar
aquests dos àtoms una distància infinita. El tractament anterior correspon a una
situació ideal referida només a dos toms, però en els materials concorren
condicions similars però més complexes, ja que s’han de considerar
interaccions amb molts àtoms.

 No obstant, una energia d’enllaç, anàloga a la anterior E 0, pot associar-se a cada

àtom. La magnitud d’aquesta i la forma de la gràfica de l’energia enfront de la
separació interatòmica varien d’un material a un altre, i totes dues variables
depenen del tipus d’enllaç atòmic. Les substàncies sòlides es caracteritzen per
posseir valors elevats d’en energies d’enllaç, mentre que en l’estat gasós
aquests valors són baixos, en l’estat líquid les energies d’enllaç tenen valors
intermedis. Generalment la temperatura de fusió i les propietats cohesives
reflecteixen la magnitud de l’energia d’enllaç dels materials sòlids.

 En els sòlids hi ha tres tipus d’enllaç, químic o primari: iònic, covalent i

metàl·lic. En tots ells, l’enllaç implica els electrons de valència, per altra part, la
naturalesa de l’enllaç depèn de l’estructura electrònica dels àtoms constituents.
Cadascun dels tres tipus d’enllaç sorgeix de la tendència dels àtoms a adquirir
la configuració electrònica estable, corresponent al gas inert, omplint
completament d’electrons el nivell energètic més extrem, també anomenat
nivell de valència.

 En molts materials sòlids existeixen energies i forces físiques o secundaries