Corrent continu:

Corrent elèctric:

Tal i com hem vist en el tema anterior, si existeix Valt Vbaix

E
una diferència de potencial entre dos punts
vd
∆V=Valt-Vbaix, llavors existeix un camp elèctric que F -
I
va del potencial alt (Valt) al potencial baix (Vbaix).

En els conductors existeixen càrregues lliures, és a dir, càrregues que sota

l’acció de un camp elèctric es posen en moviment, aquestes càrregues lliures
s’anomenen portadors de càrrega. En els metalls, els portadors de càrrega
són els elèctrons de valència.

Per tant, si apliquem una diferència de potencial en un conductor apareix un

camp elèctric i per tant una força que posarà en moviment als portadors de
càrrega. Aquest moviment és el corrent elèctric.

La magnitud que caracteritza el corrent elèctric és la intensitat elèctrica o

simplement intensitat, I, i es defineix com la quantitat de càrrega que passa
per un conductor per unitat de temps:
Q
I=
t
Les unitats de la intensitat són Ampères, = 1 Coulomb/segon (1 A= 1C/s). És a
dir, quan circula un corrent de 1 A, per cada segon passa 1 C pel conductor.
Com hem vist abans, les càrregues positives es mouen en la mateixa direcció i
sentit del camp elèctric, per tant el corrent elèctric circularà del potencial alt al
potencial baix; sentit de la intensitat: del potencial alt al potencial baix.
Important!!: en la notació de corrent continu no es fa distinció entre potencial i
diferència de potencial. A partir d’ara utilitzarem la notació V tant per referir-nos
al valor del potencial en un punt, com a la diferència de potencial ∆V entre dos
punts.

Nota: en els metalls els portadors de càrrega són electrons. Com els electrons
tenen càrrega negativa, aquestes es mouen en el sentit oposat al de la
intensitat. En un metall la intensitat de corrent en funció del nombre de
portadors de càrrega s’expressa com:
Q
I= = ne A vd
t
On n és la densitat de portadors de càrrega (numero d’electrons lliures per m3
de material) e és la càrrega d’un electró (e=1,602 10-19 C) i vd és la velocitat dels
portadors que es coneix amb el nom de velocitat de desplaçament.

Exemple 1

Quina és la velocitat de desplaçament dels electrons en un fil de coure de radi

0,815 mm que transporta un corrent de 1 A? Dades: el nombre d’electrons de
valència d’un àtom de coure és 1 i la densitat d’àtoms és 8,47 1028 àtoms/m3

Solució

Sabem que la expressió de la intensitat en funció del nombre de portadors de

càrrega és:
I = ne A vd

Com coneixem la intensitat (1 A) podem determinar velocitat de desplaçament

a partir dels valors de la densitat de portadors n i al secció del fil A:
I
vd =
ne A
e=1,602 10-19 C
A= πr 2 = π (0.815 × 10 −3 m) 2 =2,087 10-6 m2
Com tenim un electró de valència, tenim un electró lliure per cada àtom, per
tant la densitat de portadors és igual a la densitat d’àtoms de Cu:
n = 8,47 × 10 28 portadors/m3
Finalment,
I 1A
vd = = −19 −6
= 3,54 10 − 5 m/s
n eA 8,47 × 10 port./m × 1.602 × 10 C × 2.087 × 10 m
28 3 2

= 3,54 10 − 2 mm/s

Observació: Per aquesta velocitat de desplaçament els electrons triguen

aproximadament mitja hora en recórrer 1 mm.

Llei d’Ohm

En els conductors s’observa que quan la diferència de potencial és constant en

el temps, el corrent també ho és, és a dir, que en condicions estacionaries les
diferències de potencial i els corrents són constants. El terme corrent continu
es refereix als corrents estacionaris, els corrents que són constants en el
temps.

La llei d’Ohm relaciona el corrent que passa pel material i la diferencia de

potencial aplicada. La llei d’ohm és experimental, i el que s’observa per la
majoria de materials és que la relació entre la diferència de potencial V i el
corrent que circular I és lineal,
V
I= o V = IR
R
On R és la resistència elèctrica (unitats del sistema internacional Ohm,
1Ω = 1V / A ). Noteu que V és la diferència de potencial.

Nota: si en condicions estacionàries el corrent és constant, llavors la velocitat

de desplaçament dels portadors també ho és i per tant la suma de forces sobre
els portadors és nul·la. Això és degut que a banda de la força elèctrica també
existeix una força de frec de igual magnitud i sentit oposat a la força elèctrica.
És a dir, l’origen de la llei d’Ohm és la existència d’una força de frec que actua
sobre les càrregues en moviment. La llei d’Ohm expressa l’oposició que
presenta un material al pas del corrent: la diferència de potencial V és la causa
que provoca el moviment, I és la mesura del corrent obtingut i R mesura
l’oposició del material al pas del corrent.

En els metalls aquesta força de frec es deguda al xoc dels electrons amb els
ions.

Resistència elèctrica

Valt V Vbaix
La resistència en un material és proporcional a la
seva longitud, L, i inversament proporcional a la seva
I
A
secció, A,
L
R=ρ
A
L
La constant ρ és la resistivitat (unitats del sistema internacional Ω ·m). La
resistivitat és una propietat característica del material. De vegades, s’utilitza la
conductivitat elèctrica per caracteritzar la resposta del material, la
conductivitat es defineix com l’invers de la resistivitat,
1
σ≡ .
ρ
Com més gran és la conductivitat, més adient és el material per a la conducció
de la càrrega, és a dir, millor conductor elèctric és. La conductivitat en els
conductors és superior a 104 ( Ω ·m)-1, pels semiconductors 10-10 < σ <104
( Ω ·m)-1 i pels aïllants σ <10-10 ( Ω ·m)-1:
Material σ ( Ω ·m)-1
Plata 0,7 108
Coure 0,6 108 Conductors
Alumini 0,4 108
Germani 1,7
Semiconductors
Silici 4 10-4
Quars (SiO2) 10-10 a 10-14 aïllants
Efecte Joule

L’existència d’aquesta força de frec fa que quan circula un corrent per un

conductor es dissipi energia en forma de calor i llum. Com la força de fricció té
la mateixa magnitud que al força elèctrica, el treball que fa la força de frec és
igual al que fa el camp elèctric, però de signe oposat (el sentit és l’oposat):
W fricció = −We = −(−∆U e ) = QV

Per tant l’energia dissipada és igual al producte de la càrrega que ha passat Q

per al diferència de potencial V.

Generalment és molt més útil calcular la potència dissipada P, que és la

energia dissipada per unitat de temps:
QV
P= =V I
t
La potència dissipada és l’energia dissipada durant un segon i les seves unitats
són J/s=W (Watts). Si apliquem la llei d’Ohm tenim que:
V2
P =V I = = I 2R
R
D’aquesta manera podem calcular l’energia com el producte de la potència pel
temps.

Exemple 2

Quina és la energia que dissipa una bombeta de 40 W durant 1 hora?

Solució

L’energia és el producte de la potència pel temps:

J
Energia = P ⋅ t = 40 × 3600 s = 144.000 J
s

Exemple 3
Quina és la resistència del finalment d’una bombeta de 40 W connectada a 220
V? Quina intensitat circula?

Solució

La potència s’expressa com:

V2
P=
R
Per tant si coneixem la diferència de potencial i la potència podem calcular la
resistència:
V 2 (220 V) 2
R= = = 1210 Ω
P 40 W
I la intensitat és segons la llei d’Ohm:
V 220 V
I= = = 0,18 A
R 1210 Ω