¿Quina força d'atracció s'estableix entre una càrrega positiva de 1,510-10 C

situada en el punt (0,0) i una càrrega negativa de 210-10 C situada en el punt

(1,0)? El medi és el buit i les longituds estan expressades en mm.

La distància entre les dues càrregues es pot veure en el diagrama que és r = 1 mm = 10-3
m. Hem d'operar amb les unitats pròpies del SI.
Apliquem la llei de Coulomb:

Q1·Q2 1,5 x10 10  2 x10 10

F   2,7  10 4 N
4·· 0· r 2
4··8,85 x10  (10 )
12 3 2

Tenim una càrrega puntual Q = 1,610-8 C situada en el punt O(0,0). Calcularem

la intensitat de camp elèctric E en els punts U(2,0) i V(0,2). El medi és el buit i les
longituds estan expressades en metres.

Observa que les distàncies OU i OV són idèntiques (r =2 m). El valor de la intensitat de

camp elèctric creat per Q serà idèntica en els punts U i V, però la direcció del vector E
és diferent en cada punt.

Q 1,6  10 8
E   35,97 NC 1
4··· r 2
4··8,85 x10  2
12 2

En el punt U, la direcció del vector E és sobre l'eix Ox (vector unitari u x ). En el punt V,

la direcció del vector E és sobre l'eix Oy (vector unitari u y ). Podem escriure:
 
EU  35,97u x NC i E V  35,97u y NC
-1 -1

Calcularem la intensitat de camp elèctric creat per la càrrega de l'exemple anterior

en el punt P(2,3)

Per a calcular el valor de la intensitat de camp, necessitem la distància OP. Apliquem el

teorema de Pitàgores en el triangle OPA:

r  OA2  OB 2  2 2  32  3,6 m
Q 1,6  10 8
E   41,6 NC 1
4·· 0· r 2 4··8,5 x10 12  3,6
La direcció del vector E és sobre la recta OP. Considerem un vector unitari u r sobre la
recta OP. Podem expressar: E p  41,6u r Si ho volem indicar en funció dels vectors
unitaris u x i u y hem de considerar les projeccions de E p sobre els eixos Ox (Epx) i Oy
(Epy).
OB 3
Tenim: tg    1,5 ; =tg 1,5 =56,31º; cos  = 0,55 ; sin  = 0,83
OA 2
Epx = Ep cos  = 41,60,55 = 22,88; Epy = Ep sin  = 41,60,83 = 34,53

Podem escriure: E p  E px·u x  E py·u y  22,88·u x  34,53·u y N·C-1

Una càrrega elèctrica Q = 2,710-10 C situada en el punt O(0,0) crea un camp
elèctric. Quin és el potencial en el punt A(2,0) ? Les longituds estan expressades en
m i el medi és el buit.

Q 2,7  10 10
UA    1,21 V
4 r 4·8,85 x10 12  2
Quina energia potencial té una càrrega Q'=1 C situada en el punt A?

Q' = 1 C = 10-6 C; l'energia potencial és: Ep = UA·Q' = 1,21x10-6 J

Quina energia potencial té una càrrega Q'=1 C situada en el punt A?

Ep = UA·Q' = 1,21 (-10-6) = 1,2110-6 J

Tres càrregues del mateix valor Q = 10-10 C estan situades en els punts següents:
O1(-1,0); O2(0,0) i O3(1,0). Quin és el potencial en els punts A(4,0) i B(0,4) ? Les
longituds estan expressades en m i el medi és el buit.

Comencem pel punt A(4,0). Les distàncies des dels punts O1, O2 i O3 són:

r1 = O1A = 4  (1) = 5; r2 = O2A = 4  0 = 4; r3 = O3A = 4  1 = 3

El potencial del punt A:

1  Q1 Q2 Q3  10 10 1 1 1
UA       12 
    0,70 V
4  r1 r2 r3  4·8,85  10  5 4 3 

Per a trobar les distàncies de O1 i O3 al punt B podem aplicar el teorema de Pitàgores.

r1'  O1 B  12  4 2  4,12 r2'  O2 B  4  0  4 r3'  O3 B  12  4 2  4,12

El potencial del punt B:

1  Q1 Q2 Q3  10 10  1 1 1 
UB  · '  '  '   ·     1,22 V
4  r1 r2 r3  4·8,85  10  4,12 4 4,12 
12

La diferència de potencial entre B i A és:

U BA  U B  U A  1,22  0,70  0,52 V.

Quan una càrrega unitària Q' = 1C es traslladi del punt A al punt B s'ha d'aportar un
treball T:

T  Q'·U BA  1 0,52  0,52 J.

Una càrrega d'un altre valor, per exemple, Q'=2106 C requereix un treball diferent per
a realitzar el moviment de A fins a B:
T  Q'·U BA  0,52  2  10 6  1,04  10 6 J

Quan aquesta última càrrega estigui situada en el punt B, haurà adquirit una energia
potencial:

E pB  Q'·U B  2  10 6  1,22  2,44  10 6 J

A un generador de fem 24 V s'hi connecta una resistència elèctrica de 100 .

Calcularem la intensitat en el circuit i la potència consumida en la resistència.

U 24
Per calcular la intensitat apliquem la llei d'Ohm: I    0,24 A
R 100
Per calcular la potència, podem aplicar: P  U· I  24  0,24  5,76 W
U2
Pots comprovar com les relacions P  I 2· R ; P
donen el mateix resultat.
R
Un escalfador elèctric, compost per una resistència, està connectat a una tensió de
220V; la intensitat en l'aparell és de 10 A. Quina potència consumeix l'aparell?
Quin valor té la resistència de l'aparell?

P  U· I  220 10  2200W (2,2 kW).

U 220
R   22 A
I 10

¿ Quina energia consumeix l'escalfador de l'exemple anterior en una sessió de

funcionament de 2 hores?

L'energia, o treball, es pot calcular: T  P·t ; si expressem la potència en W o kW i el

temps en hores, tindrem: T = 2,2 kW  2 h = 4,4 kWh (o bé 4400 Wh).
Si volem treballar amb les unitats admeses pel SI, tenim que expressar la potència en W
i el temps en segons; l'energia es mesurarà en Joule: 2 h = 2 3600 = 7200 s; T = 2200
7200 = 15840000 J. Podem veure que l'energia expressada en J dóna valors numèrics
molt alts i es perd fàcilment el sentit intuïtiu de la magnitud del nombre. Per aquest
motiu, la unitat pràctica de treball o energia en els sistemes electrotècnics és el kWh.

Una làmpada consumeix una potència de 900 W connectada a una fem de 220V.
Calcularem la intensitat i la seva resistència.

P 900
I   4,1 A
U 220
U 220
R   53,6 ;
I 4,1
U2 U 2 220 2
Operant a partir de P  ; la resistència R és: R    53,6 .
R P 900
Un escalfador per efecte Joule té un potència de 1,9 kW i una resistència quan està
calent de 26 . Hem de calcular la tensió de la fem que l'alimenta i la intensitat que
consumeix.
U2
A partir de P  deduïm: U  P· R  1900  26  222 V
R
La intensitat que consumeix la podem calcular mitjançant la llei d'Ohm:
U 222
I   8,5 A
R 26
P
També podem operar a partir de P  I 2· R ; la intensitat és I  .
R
Quina és la resistència d'un conductor de coure de 140 m de longitud i 1 mm2 de
secció?
Per aquest conductor hi circula una intensitat de 2 A. Quina caiguda de tensió hi
ha en el conductor? Quina potència s'hi converteix en calor? Quina densitat de
corrent hi ha en el conductor?

· L 0,0178  140
R   2,49 
S 1
V  I· R  2  2,49  4,98 V
P  I 2· R  2 2  2,49  9,96W
I 2
J    2 A / mm 2
S 1

Per construir resistències per a aparells escalfadors es pot utilitzar el Nicró, un

aliatge de níquel i crom, amb resistivitat  = 1 ·mm2/m. Volem construir una
resistència per a un escalfador de 1 kW quan estigui connectat a una tensió de 220
V; utilitzarem fil de nicró, d'una secció de 1,5 mm2. Quina longitud de fil ens
caldrà?

Calculem el valor de la resistència de l'escalfador.

P 1000 U 220
P  U· I  I    4,54 A; R    48,56 
U 220 I 4,54
· L R· S 48,56  1,5
R L   72,84 
S  1
Hem suposat que la resistivitat del nicró és pràcticament igual a qualsevol temperatura,
però això no és ben cert. Quan l'escalfador funciona les resistències acostumen a posar-
se incandescents, a una temperatura alta que no coneixem en aquest exercici. La
resistència a aquesta temperatura és precisament de 48,56 ; a temperatura ambient, al
valor que hem pres per a la resistivitat en el càlcul, la resistència té un altre valor.

La resistència de la bobina de coure d'un motor és de 1,8  en fred, a una

temperatura ambient de 20 ºC. Quan el motor funciona, la temperatura arriba als
70º. Quin valor té la resistència en calent?

En el coure, calculem la resistivitat a 70 ºC:

 
 t   20·1   t  20   70  0,0178  1  3,94  10 3 70  20  0,0213
 · L R70  70 0,0213
R     1,196  R70  1,196· R20  1,196  1,8  2,153 
S R20  20 0,0178

Una resistència té les següents característiques: valor nominal 12  i potència

màxima 0,5 W. Determinarem la màxima intensitat i la màxima diferència de
potencial que pot suportar.

P 0,5
P  I 2· R  I    0,2 A
R 12
U2
P  U  P· R  0,5  12  2,5 V
R

Les característiques d'una resistència són: 10 k, tolerància 5%, potència

màxima 1 W. Determinarem el rang de valors reals que pot tenir.

5  10
Calculem el 5% de 10 k: x   0,5 k. El rang de valors vàlids d'aquesta
100
resistència és: entre 10 k  0,5 k = 9,5 k i 10 k + 0,5 k = 10,5 k.

Identificarem els colors dels anells dels següents resistors: 10 k  5%; 270  
10%; 390 k  2%; 1 M  5%;

Resistència Valor 1er anell 2on anell 3er anell 4rt anell
R1 10 k  5% Marró Negre Taronja Or
R2 270   10% Vermell Violeta Marró Plata
R3 390 k  2% Taronja Blanc Groc Vermell
R4 1 M  5% Marró Negre Verd Or

Dues càrregues idèntiques, però de signe oposat estan situades a una distància de
410-6 m; la força d'atracció és de 1010-4 N. Quin és el valor de les dues
càrregues?

Q2
F  Q  4·· 0· r 2· F  1,33  10 12 C
4·· 0· r 2

Tenim tres càrregues positives idèntiques de valor 1,410-8 C situades en els punts
(-1,0), (1,0) i (0,1). Determina el valor del potencial elèctric i del camp elèctric
(magnitud, direcció i sentit) en el punt (0,0).

Els efectes de les dues càrregues positives idèntiques situades a (-1,0) i a (1,0)
s’anul·len en el punt (0,0), equidistant i situat en la línia que uneix les dues càrregues
esmentades. Per tant, en el punt (0,0) només cal considerar l’efecte de la càrrega situada
a (0,1).
 Q 1,4  10 8
E   125,88 NC 1
4··· r 2
4··8,85 x10  1
12 2

La direcció del vector de camp elèctric és sobre l’eix Oy, amb sentit negatiu.

El potencial elèctric en el punt (0,0) és:

Q
Ep   E  r  125,88 V
4 r

Hem considerat l’anul·lació d el’efecte de les dues càrregues de valor idèntic i

simètriques respecte al punt (0,0).

Dues càrregues elèctriques positives idèntiques de valor 210-4 C estan situades en

els punts (1,0) i (2,0). Determina el potencial en els punts (-2,0) i (0,0), i calcula el
treball realitzat per una càrrega positiva de 110-8 C quan és mou entre els dos
punts esmentats.

Potencial en el punt (0,0):

1  Q1 Q2  2  10 4 1 1 
U ( 0, 0 )  · '  '   ·    2697541 V
12 
4  r1 r2  4·8,85  10  1 2 
1  Q1 Q2  2  10 4 1 1
U ( 2,0)  · '  '   ·    1049044 V
12 
4  r1 r2  4·8,85  10  3 4 

T  Q  (U (0,0)  U ( 2,0 )  1 10 8  (2697541  1049044)  0,016 J

La resistència elèctrica d'una planxa és de 50 ; s'ha de connectar a una tensió de

220 V. Quina intensitat consumeix? Quina potència consumeix? Quina energia
consumeix funcionant de forma continua durant 1 hora?

U 220
I   4,4 A
R 50
P  U  I  220  4,4  968 W
T  P·t  968 W  h

La placa de característiques d'un aparell escalfador indica 1000 W / 220 V. Quin és

el valor de la seva resistència?

P 1000 U 220
I   4,54 A R   48,4 
U 220 I 4,54

Per una planxa connectada a la xarxa elèctrica hi circula una intensitat de 4 A, i

consumeix una potència de 880 W. Calcula el valor de la seva resistència, la tensió
de la xarxa i l'energia consumida en 45 minuts.
 P 880 U 220
U   220 V R   55 
I 4 I 4

T  P·t  880  45  60  2376000 J

Un aparell elèctric consumeix una energia de 500 Wh i una intensitat de 2,3 A. A

quina tensió està connectat? Quina és la seva resistència?

P 500 U 217,4
U   217,4 V R   94,52 
I 2,3 I 2,3

Un aparell electrònic permet funcionar a 110 V o a 220 V mitjançant un

commutador. La potència de l'aparell és de 30 W. Quina intensitat consumeix en
les dues tensions? Quina energia consumeix en un mes funcionant un temps mitjà
de 3 hores cada dia?

P 30 P 30
I1    0,27 A I2    0,136 A
U 1 110 U 2 220
T  P·t  30  3  30  2700 W·h

Les característiques d'una rentadora són: potència de rentat en fred: 900 W;

potència de rentat en calent: 3000 W. Tensió: 220 V. Calcula la intensitat
consumida rentant en fred i en calent i l'energia consumida amb un programa de
rentar de 80 minuts de durada en els dos casos.

P1 900 P2 3000
I1    4,1 A I2    13,64 A
U 220 U 220
temps: 80 minuts = 1,33 hores.

T1  P1·t  900  1,33  1200 W·h T2  P2·t  3000  1,33  4000 W·h

Les característiques d'una làmpada halògena són : 40 W/220 V. Calcula la

intensitat que consumeix i la seva resistència.

P 40 U 220
I   0,18 A R   1210 
U 220 I 0,18

Una pletina és un conductor de secció rectangular. Tenim una pletina d'alumini de

dimensions 3 mm x 6 mm, i una longitud de 10 m. Quina resistència elèctrica té a
20ºC i a 60 ºC?

Dades de l’alumini com a conductor:

Material  (·mm2/m) a 20ºC  ºC-1

Alumini 0,0286 4,4610-3
Secció del conductor: S  3  6  18 mm2 .

· L 0,0286  10
A la temperatura de 20ºC: R    0,0159 
S 18
A la temperatura de 60ºC:

 60   20·1   60  20  0,0286  1  4,46  10 3  40  0,0337 ·mm2 / m

· L 0,0337  10
R   0,019 
S 18

Una línia elèctrica enllaça un receptor elèctric situat a 3000 m d'una estació
transformadora. La secció dels conductors de coure és de 6 mm2. Considera que
calen dos fils conductors paral·lels per a connectar la càrrega. Quina és la
resistència total de la línia?

· L 0,017  2  6000
R   17 
S 6

El diàmetre d'un conductor es pot mesurar molt fàcilment amb un peu de rei. Un
conductor d'alumini té un diàmetre de 2 mm. Quina resistència ofereix per metre
de longitud? I per km?
2
D
Secció del conductor: S       3,14 mm 2
2
R  0,017
La resistència per unitat de longitud (m) és:    5,41 m / m
L S 3,14
R( L  1m)  5,41 m
R( L  1km)  5,41 

Un conductor de coure té una longitud de 1500 m; volem que la seva resistència

sigui inferior a 4 . Quina secció ha de tenir? Pot tenir una secció més gran?

· L · L 0,017  1500
R S   6,37 mm2 ; La secció ha de ser superior a
S R 4
aquest valor.

Tenim un conductor de material desconegut. Fent mesures, hem obtingut una

resistència de 20 m per m de longitud. El diàmetre és de 1,12 mm. Quina
resistivitat té el material conductor?
2
D
S       0,985 mm 2
2

· LR  S 20  10 3  0,985
R    0,0197 mm 2 / m
S L 1
Tenim dos conductors de secció circular; el primer és d'alumini i el segon és de
coure. Quina relació hi ha entre els diàmetres dels conductors per a què tinguin la
mateixa resistència unitària /m ?

· L
R 
R 
  valor constant
S L S
1  2 S  D2  D 2
  2  2  22  2  2 
S1 S 2 S1 1 D1 1 D1 1

Una bobina construïda amb fil de coure de 1 mm2 de secció està enrotllada
formant 40 espires sobre un suport cilíndric de 30 mm de diàmetre. Calcula la
resistència de la bobina a temperatura ambient de 20 ºC i a una temperatura de 70
ºC.

Característiques del coure com a conductor.

Material  (·mm2/m) a 20ºC  ºC-1

Coure 0,0178 3,9410-3

Longitud del fil de coure: L  40  2    15  10 3  3,77 m

· L 0,0178  3,77
A la temperatura de 20ºC: R    0,067 
S 1
A la temperatura de 70ºC:

 70   20·1   70  20  0,0178  1  3,94  10 3  50  0,0213 ·mm2 / m

· L 0,0213  3,77
R   0,08 
S 1

Calcula la intensitat que circula i la potència que es converteix en calor quan

connectem la bobina de l'exercici anterior a una tensió de 12 V.

U 12
I   179,1 A Comentari: és una intensitat extremadament alta, cap font
R 0,067
estàndard de laboratori la pot proporcionar.

U2 12 2
P   2149 W La bobina no pot suportar aquesta potència que ha de
R 0,067
convertir en calor.

Un conductor de coure té forma de tub, amb un diàmetre interior de 12 mm i un

diàmetre exterior de 15 mm. Quina és la seva resistència unitària /m ?
S    ( R22  R12 )   (7,52  6 2 )  63,62 mm2

R  0,017
   0,267 m / m
L S 63,62

Una línia bifilar de coure subministra energia elèctrica a una càrrega situada a 200
m. La tensió del generador, a l'origen de la línia, és de 48 V. La càrrega consumeix
una intensitat de 10 A, i la seva tensió no pot ser inferior a 47 V. Quina secció
mínima han de tenir els conductors de la línia? Quina densitat de corrent hi ha en
els conductors ?

Caiguda de tensió a la línia: V  48  47  1 V

V 1
RL    0,1 
I 10
· L   L 0,017  400
R S    68 mm 2
S R 0,1

I 10
Densitat de corrent: J    0,147 A / mm 2
S 68

Una línia elèctrica bifilar de 600 m de longitud està formada per dos conductors de
coure de 6 mm2 de secció. La tensió entre els dos conductors a l'origen de la línia és
de 220 V, i la intensitat que hi passa és de 12 A. Quina és la resistència de la línia?
Quina tensió hi ha en la càrrega situada al final de la línia?

Mesurem la resistència d'una bobina de coure d'un motor en fred, quan el motor
no funciona i s'ha refredat a la temperatura ambient de 20 ºC, i obtenim uns
resistència de 2,6 . Quan el motor funciona, en calent, deduïm a partir de la
intensitat que la resistència de la bobina és de 2,9 . Podem deduir la temperatura
de la bobina en calent?
Dissenyarem un divisor d'intensitat amb la condició que per la resistència R1=4 
només hi passi una intensitat I1=0,4 A. La intensitat que arriba al divisor és I=6 A.
Quina resistència R2 s'ha de muntar en paral·lel?

La intensitat I2 és: I 2  I  I1  6  0,4  5,6 A.

Ja tenim les intensitats I1 i I2; ara calcularem R2 utilitzant qualsevol de les dues
expressions que hem deduït per a I1 i I2
I· R1 I· R1 6  4
I2   I 2·(R1  R2 )  I· R1  R1  R2    4,283 
R1  R2 I2 5,6
R2  4,283  R1  4,283  4  0,283 

Quan calculem una resistència, no n'hi ha prou amb el seu valor òhmic; ens cal també
saber quina potència haurà de convertir en calor. És un paràmetre bàsic per a
seleccionar adequadament el component i evitar que es cremi
PR 2  I 22· R2  5,6 2  0,283  8,87 W.

Un acumulador té les característiques següents: fem E = 12 V, resistència interna r

= 0,09 . El circuit extern que té connectat absorbeix una intensitat I = 9 A.
Calcularem la tensió U en els terminals de l'acumulador en buit i amb la càrrega
esmentada.

U  E  I·r  12  I·0,09
En buit: I = 0 A U = 12 V
Amb la càrrega esmentada: U  E  I·r  12  I·0,09  12  9 x0,09  11,19 V

Tenim un generador de corrent continu connectat a una resistència externa R = 100 .

El voltímetre indica U = 12,8 V . Quan desconnectem la càrrega R, el voltímetre
connectat en els terminals del generador indica U = 12,9 V. Hem de trobar les
característiques del generador: la fem i la resistència interna.

En la mesura de tensió realitzada sense càrrega, en buit, tenim la fem del generador:
E = U = 12,9 V.
Amb la càrrega connectada, tenim:
U 12,8 E U
I   0,128 A; a partir de U  E  I·r obtenim r 
R 100 I
E  U 12,9  12,8
Operant: r    0,78 
I 0,128

Les característiques d'un generador són: E = 24 V; r = 0,1 . Subministra una

intensitat I = 6 A a una càrrega externa. Calcularem: la tensió U en els seus
terminals; la potència generada Pt; les pèrdues en el generador Pp; la potència útil
en la càrrega Pu i el rendiment.

U  E  I·r  24  6  0,1  23,4 V

Pt  E· I  24  6  144 W; Pp  I 2·r  6 2  0,1  3,6 W;
Pu·100 140,4  100
Pu  Pt  Pp  144  3,6  140,4 W  (%)    97,5%
Pt 144
La potència útil Pu també es podia haver calculat: Pu  U· I  23,4  5  140,4 W.

En una línia elèctrica de 220 V es produeix un curtcircuit entre els dos conductors
mitjançant una unió de 0,08 . Quina és la intensitat Icc de curtcircuit?

U 220
I cc    2750 A.
Rcc 0,08
La conseqüència directa d'aquesta gran intensitat és la potència que es desenvolupa en el
curtcircuit:
Pcc  I cc2 · Rcc  2750 2  0,08  605000 W

Una bateria acumuladors té fem en càrrega de 12 V i resistència interna de 0,06 .

S'està carregant amb una intensitat de 4 A. Quina és la tensió U en els terminals de
la bateria?

U  E' I·r '  12  4 x0,06  12,24 V

Un motor de corrent continu consumeix una intensitat de 10 A quan està connectat

a una línia de corrent continu de 110 V. La resistència interna del motor és de 0,2
. Calcularem la fem del motor i la intensitat que consumeix quan arrenca.

A partir de la relació establerta: U  E' I·r '

Podem deduir: E'  U  I·r '  110  0,2 10  108 V; la fem és de 108 V.

Per a calcular la intensitat consumida pel motor en el moment d'arrencar hem de

considerar una de les característiques pròpies dels motors de corrent continu: la fem és
proporcional a la velocitat. Quan el motor arrenca, la fem és nul·la: E' = 0 V, i la única
limitació que tindrà la intensitat serà l'oposició de la resistència interna del receptor.
U  E ' 110  0
Quan E' = 0 V, I    550 A.
r' 0,2
Aquesta intensitat tant forta s'ha de limitar amb dispositius d'arrencada. Actualment se
solen utilitzar arrencadors electrònics que controlen l'augment gradual de la tensió U
d'alimentació del motor, segons un programa específic per a cada màquina.

Una bateria de fem en càrrega E' = 10,4 V i resistència interna r' = 0,08 , es
connecta a un generador de fem E = 15 V i resistència interna r = 0,1  per
carregar-la. Calcularem la intensitat de càrrega, la tensió U en els terminals de la
bateria; farem un balanç de les potències en el sistema i calcularem l'energia
consumida per la bateria en 4 hores de càrrega.

Per a calcular la intensitat de càrrega, hem d'analitzar el circuit complet, amb el

generador i la bateria que actua com a receptor. Podem veure que la tensió que hi ha en
les dues resistències internes és E-E'; a partir d'aquesta dada, podem aplicar la llei
d'Ohm i calcular I.
Podem formular el procediment anterior de forma més sistemàtica: la fem E es
distribueix en tres parts:
E  I·r  I·r ' E' . En aquesta relació podem calcular la intensitat I:
 E  E ' 15  10,4
I   25,55 A
r  r ' 0,1  0,08
Podem calcular la tensió U en els terminals de la bateria mitjançant qualsevol d'aquestes
dues relacions:
U  E  I·r  E' I·r '
U  E' I·r '  10,4  25,55  0,08  12,44 V
Per a fer un balanç de potències, anirem calculant la potència en cadascun dels elements
del circuit equivalent: E, E', r, r' i interpretarem els resultats obtinguts.

Potencia disponible en el generador PG  E· I  15  25,55  383,25

Potència elèctrica útil en la bateria PB  E '· I  10,4  25,55  265,72
Potència de pèrdues en el generador i la PP  I 2·(r  r ' )  25.55 2  (0,1  0,08)  117,5
bateria

Tots els resultats estan expressats en W. Podem observar que es verifica: PG  PB  PP

El rendiment global del sistema el podem definir com:
P E '· I E ' P 265,72
 B   ; Realitzant el càlcul:   B   0,693
PG E· I E PG 383,25
Podem expressar el rendiment en percentatge: (%) = 69,3%.

Per a valorar l'energia consumida per la bateria durant les 4 hores del procés de càrrega,
inclourem, a més de la potència útil en la bateria, les pèrdues en la seva resistència
interna r'.

Les pèrdues en la resistència interna de la bateria són:

PPbat  I 2·r '  25,55 2  0,08  52,22 W
La potència total en la bateria és: PTBAT  PB  PPBAT  265,72  52,22  317,94 W
Un mètode alternatiu de càlcul: observa que podem formular directament:
PTBAT  U· I  12,44  25,55  317,84 W; la petita diferència entre els dos mètodes és
deguda als errors de truncament de nombres reals.
L'energia T consumida per la bateria és: T  PTBAT ·t  317,94  4  1271,8 Wh
El càlcul energètic que hem realitzat és només una primera aproximació: en 4 hores, la
bateria s'haurà carregat i la seva fem E' augmentarà; la intensitat I de càrrega es reduirà,
doncs E-E' també es redueix i les valoracions que hem fet sense considerar aquests
canvis temporals són només una primera aproximació.

Tenim dues làmpades amb les característiques següents: la primera, 220 V/ 40 W i

la segona 220 V/ 60 W. Es connecten en sèrie a una tensió de 220 V. Calcula la
resistència equivalent de cada làmpada, i la potència real a cada làmpada en el
circuit. Quina làmpada farà més llum?

V2 V2
A partir de P R
R P
Lámpada 1: 220V/40 W  R1= 1210 .
Làmpada 2: 220V/60 W  R2 = 806,6 .
 U
Les làmpades estan en sèrie; aplicant la llei d’Ohm: I   I = 0,11 A
R1  R2

Càlcul de les potències:

P1=I2R1 = 14,4 W; P2=I2R2 = 9,6 W

Farà més llum la primera làmpada (la de 40 W !) ja que consumeix més potència.

En els esquemes següents, corresponents als exercicis 2 fins a l'11, calcula la

intensitat i la potència en cada resistència i en el generador, i i verifica el balanç de
potències: Potència generada   Potències consumides 

En tots els circuits es mostra la intensitat a cada resistència, obtinguda amb un

simulador informàtic.

a)
b)

c)
d)

e)

Observació: s’ha incorporat un generador d’intensitat 1 A, d’acord amb les dades del
problema, en lloc del generador G1. D’acord amb els resultats, obtenim per a G1 una
fem U=17,19 V.
f)

g)
h)

i)

La caiguda de tensió a R4 és: VR4 = IR4 = 110 = 10 V;

A R1 i R2 en paral·lel hi ha: U = 30 - VR4 = 30 – 10 = 20 V;

La intensitat per R1 és 0,4 A; per R2 és I2 = 1 – 0,4 = 0,6 A;

El valor de les resistències R1 i R2 és:

20
R1   50 
0,4

20
R2   33,33 
0,6
j)

Un generador de corrent continu de resistència interna 0,09  subministra a una

resistència de 100  una potència de 50 W. Quina intensitat consumeix la càrrega?
Quina tensió hi ha a la càrrega? Quina és la fem del generador?

V2
En la càrrega: obtenim la tensió a partir de P   V  P  R  70,71 V
R
U 70,71
La intensitat és: I    0,70 A
R 100
La fem del generador: E = U + I·r = 70,71 + 0,700,09 = 70,77 V

Un generador de fem 110 V i resistència interna 0,1  subministra una intensitat

de 10 A a la càrrega. Calcula la tensió en els terminals del generador, fes un balanç
de potències i calcula el rendiment elèctric del generador.

Tensió U en terminals del generador: U = E – I·r = 110 – 100,1 = 109 V

Balanç de potències:

PE = E·I= 11010 = 1100 W

PU = U·I = 10910 = 1090 W
Pèrdues = PE – PU =1100 –1090 = 10 W
 PU
Rendiment:    100  99%
PE

En el circuit representat, el generador té una fem de 45 V i una resistència interna

de 1 . Què indica cada instrument?

E 45
I   4,09 A ; V  I  R  4,09 10  40,9 V
r  R 1  10

Per a carregar una bateria d'acumuladors de fem 24 V i resistència interna total

de 0,14 , s'ha connectat a un generador de 25 V i resistència interna 0,05 .
Quina és la intensitat de càrrega de la bateria? Quines pèrdues totals té el circuit?
Quin rendiment tenim?

Intensitat de càrrega: 5,26 A.

Pèrdues totals = (25  24)  5,26 = 5,26 W

Potència lliurada a la bateria en càrrega: PU = U  I = 24  5,26 = 126,24 W

Potència generada: PE = PU + pèrdues = 126,24 + 5,26 = 131,5 W

PU
Rendiment del conjunt:    100  96%
PE

Volem carregar una bateria d'acumuladors de 48 V i resistència interna 0,20  a

una intensitat de 6 A. La tensió del generador disponible per a la càrrega és de 54
V, amb una resistència interna de 0,08 . Quina resistència en sèrie hem d'inserir
per aconseguir la intensitat de càrrega de 6 A?
La resistència total del circuit és:

E  U 54  48
RT   1 A
I 6

La resistència R que cal inserir és: R = RT  0,2  0,08 = 0,72 

Comentari important: aquest sistema de limitació és molt ineficaç: només cal avaluar les
pèrdues que hi ha a la resistència R.

Verificació amb un simulador de circuits:

Un motor de corrent continu de resistència interna 0,08  consumeix una

intensitat de 30 A quan està connectat a una xarxa de 120 V. Calcula la caiguda de
tensió en la resistència interna del motor i la fem del motor.

Caiguda de tensió a la resistència del motor: V  r  I  0,08  30  2,4 V

fem E’ del motor: E'  E  V 120  2,4  117,6 V

Pèrdues en el motor: Pèrdues  I 2  r  30 2  0,08  72W

Si la intensitat augmenta un 20%: I '  1,2  30  36 A

Pèrdues amb un 20% més d’intensitat: Pèrdues  I 2  r  36 2  0,08  103,68 W

Les pèrdues augmenten un 44% .

Un generador de corrent continu de fem 34 V i resistència interna 0,11  es

connecta a una bateria d'acumuladors de 24 V i resistència interna 0,05 
mitjançant dos conductors de resistència 0,3  cadascun. Calcula la intensitat en el
circuit de càrrega, la tensió en els terminals del generador i en els terminals de la
bateria, i la caiguda de tensió en el conjunt dels dos conductors.
La caiguda de tensió en el conjunt dels dos conductors és: 2  3,947 = 7,894 V

En el circuit, hem muntat dos voltímetres i un amperímetre, i hem obtingut les

lectures indicades a l'esquema. Quin és el valor de la tensió U de la bateria? I el
valor de les resistències r i R?

La tensió a la bateria és la indicada al voltímetre connectat en els seus terminals: U =

12,4 V.

Podem calcular el valor de la resistència R aplicant la llei d’Ohm:

V 11,48
R R   10 
I 1,148
V 12,4  11,48
També podem aplicar la llei d’Ohm per obtenir r: r  r   0,8 
I 1,148
En el circuit representat, volem que la intensitat per la bateria valgui 1 A. Quin és
el valor que cal per a la resistència R1?

El valor equivalent del conjunt R2, R3, R4 és de 6,67 

U 10
La resistència total de càrrega del generador U és: RT    10 
I 1
El valor de R1 és: R1  10  6,67  3,33 

Al circuit, calcula la intensitat per a cada resistència i el valor de R1.

El valor equivalent del conjunt R2, R3, R4 és de 3 

La tensió al conjunt R2, R3, R4 és de 10  2,5 = 7,5 V

7,5
La intensitat total en el circuit és: I   2,5 A
3
2,5
Per a cada resistència R2, R3, R4 la intensitat és: I   0,83 A
3
2,5
El valor de R1 és: R1  1 
2,5
Per a carregar una bateria d'acumuladors de fem 6 V i resistència interna total de
90 m, s'ha connectat a un generador de 9 V i resistència interna 40 m. Dibuixa
un circuit equivalent al muntatge i calcula: la intensitat de càrrega de la bateria;
les pèrdues totals del circuit; el rendiment del circuit.

PE = 9  23,08 = 207,72 W; PU = 6  23,08 = 138,48 W

Pèrdues totals = 207,72  138,48 = 69,24 W

69,24  100
Rendiment:    50 %
138,48

Comentari: és un sistema molt poc eficaç.

Un generador de fem 110 V i resistència interna 0,1  subministra una intensitat

de 10.89 A a la càrrega. Calcula la tensió en els terminals del generador, fes un
balanç de potències i calcula el rendiment elèctric del generador.
La potència a la càrrega és: PU = 108,8  10,89 = 1184,8 W

Les pèrdues a r = 0,1  són: P = (110 108,9)  10,89 = 11,979 W

La potència a E = 110 V és: PE = 1184,8 + 11,979 = 1196,779 W

1184,8  100
Rendiment:    98,99 %
1196,779
Es connecten en sèrie tres generadors amb les següents característiques:
60V/0,8; 40V/0,6 i 100V/0,9 a una resistència exterior R = 40 . Calcularem:
la fem total del conjunt de generadors; la resistència interna total, la intensitat per
la resistència exterior i la tensió en la resistència. Desprès farem un balanç de les
potències en el circuit i calcularem el rendiment.

La fem equivalent: E  E1  E2  E3  60  40  100  200 V

La resistència interna equivalent: r  r1  r2  r3  0,8  0,6  0,9  2,3 
E 200
La intensitat en el circuit: I    4,73 A
r  R 2,3  40
La tensió en la càrrega R: U  E  I·r  200  4,73  2,3  189,1 V
Balanç de potències. Calcularem la potència útil (en la resistència R) i la potència
generada pel conjunt de bateries:
Potència útil en R: Pu  U· I  189,1 4,73  894,5 W
Potència total: PT  E· I  200  4,73  946 W
P ·100 U· I·100 U·100 189,1  100
Rendiment:  u     94,5%
PT E· I E 200
Tenim tres generadors de característiques 24V / 0,9 s'acoblen en paral·lel. El
circuit exterior és una resistència R = 10 . Calcularem: les característiques del
conjunt de generadors acoblats, la intensitat per la càrrega de 10 , la tensió en la
càrrega i l'energia consumida per la càrrega en 20 hores.

La fem del conjunt: E  E1  E2  E3  24 V

r1 0,9
La resistència interna equivalent: r    0,3 
n 3
E 24
La intensitat pel circuit exterior: I    2,33 A
r  R 0,3  10
I 2,33
La intensitat per qualsevol dels generadors acoblats: I 1    0,777 A
n 3
La tensió en la càrrega exterior R: U  E  I·r  24  2,33  0,3  23,3 V
La potència en la càrrega és: Pu  U· I  23,3  2,33  54,23 W
L'energia consumida en un temps de 20 hores: T  Pu·t  54,23  20  1086 Wh
En els esquemes següents, corresponents als exercicis 1 fins al 10, calcula la
intensitat en els components aplicant un dels mètodes d'anàlisi que has estudiat:
aplicació directa de les lleis de Kirchhoff, anàlisi per tensions de nusos o anàlisi per
intensitats de malla i verifica el resultat mitjançant un segon mètode.

Les solucions s’han obtingut amb un simulador informàtic.

a) Observeu: la intensitat per R1 i R4 circula en sentit contrari al que s’ha suposat en la

connexió de l’amperímetre.
b)
c) Al circuit només hi ha tres nusos amb tensió desconeguda.

d) Al circuit només hi ha tres nusos amb tensió desconeguda.

e) Al circuit hi ha un únic nus amb la tensió desconeguda. A partir del seu valor, podem obtenir
la intensitat a cada resistència aplicant la llei d’Ohm.

f) Al circuit hi ha un únic nus amb la tensió desconeguda. A partir del seu valor, podem obtenir
la intensitat a cada resistència aplicant la llei d’Ohm.
g) Al circuit només hi ha tres nusos amb tensió desconeguda.

h)
i) Observeu que la tensió mesurada per V1 era totalment previsible, ja que hi ha el vincle
V1 = V2 + 6

j) Al circuit hi ha un únic nus amb la tensió desconeguda.

Ens interessa saber la intensitat que circula per la resistència R2. Fes el càlcul
aplicant el teorema e superposició o el teorema de Thevenin.
El circuit equivalent de Thévenin per a R2 és:

Obtenció de VTH:

Obtenció de RTH:
Circuit equivalent de Thévenin per a R2:

Quina intensitat hi ha a la resistència R5? Els paràmetres a la resta de resistències

no ens interessen.

Calcula la intensitat i la potència consumida en la resistència R5.

Quina intensitat passa pel generador del circuit?

El conjunt de resistències R1 a R5 és la càrrega del generador de 10 V. Volem que

la potència total consumida per la càrrega sigui de 100 W. Quin valor ha de tenir
R5?
El generador U1 lliura una potència al circuit de valor PU1 = 10  17,82 = 178,2 mW.
El generador U2 no lliura potència, sino que en consumeix: PU2 = 5  5,564 = 27,82 mW.
Per tant, la potència consumida en la resta del circuit (el conjunt de resistències) és:
P = 178,2  27,82 = 150,38 mW

Quina potència ha de lliurar la pila de 4,5 V al circuit?

Analitzant el circuit per tensions en els nusos obtenim:

Intensitat per R1: I1= (4,5 3,164)/10 = 0,1336 A;

Intensitat per R2: I2 = (4,55 2,939)/10 = 0,0867 A;
Intensitat per la pila: I = I1 + I2 = 0,22 A.
Potència que la pila lliura al circuit: P = 4,5  0,22 = 1 W
El conjunt de resistències R1 a R7 està muntat com a càrrega del generador de 40
V. Quin és el valor d'una resistència equivalent al conjunt esmentat?

40
El valor d’un aresistència equivalent és: R  1,93 
20,75

Dos generadors de fem 24 V i resistència interna 0,2  cadascun es connecten en

paral·lel a una resistència exterior de 5 . Calcula: la fem total, la resistència
interna de l'acoblament de generadors, la intensitat a la càrrega, la intensitat que
subministra cada generador, la tensió i la potència en la càrrega.

La resistència equivalent de l’acoblament és 0,1 .

La intensitat a la càrrega: I = 4,704 A.
Per cada generador hi circula meitat de la intensitat: 2,352 A.
La tensió a la càrrega és de 23,53 V.
La potència a la càrrega és P = 23,53  4,704 = 110,68 W

Tenim dos grups de generadors acoblats en paral·lel; cada grup està constituït per
dos generadors de 12 V de fem i 0,4  de resistència interna. Calcula la fem i la
resistència interna del conjunt acoblat, i la intensitat i potència per una làmpada
de característiques 30V/15W.

La càrrega de 30V/15W equival a una resistència de:

V2 V2
P R  60 
R P
Circuit de l’acoblament i circuit equivalent que es pot obtenir per Thévenin:

I  397,4 mA
Intensitat per la càrrega:
Potència a la càrrega: P  I  R  0,397  60  9,46 W
2 2

Tenim dos generadors acoblats en paral·lel. El primer d'ells te una fem de 12 V i

una resistència interna de 0,9 ; el segon te una fem de 11 V i una resistència
interna de 1 . La càrrega de l'acoblament és una resistència de 8 . Calcula la
intensitat per la resistència de càrrega i per cada generador. Hi ha algun
generador que no subministri potència a la càrrega?
Els dos generadors subministren energia a la càrrega.

Heu de trobar la intensitat per la resistència R5 aplicant Thevenin.

Que indicarà el voltímetre connectat a l'esquema? Heu de calcular la mesura en les
dues posicions del commutador.

Què indicaran els dos instruments connectats al circuit?

La potència lliurada per la font de tensió U al circuit ha de ser inferior a 4 W. Quin
és el valor màxim d ela resistència R1?

Per a subministrar una potència inferior a 4 mW, la intensitat per la font de tensió U ha de ser
inferior a :

P 4
P U I  I    0,4 mA
U 10
La resistència total connectada als terminals de U ha de ser, com a mínim:

U 10
R   25 k
I 0,4

La resistència R’ equivalent al conjunt R2, R3, R4, R5 és: R’ = 16,67 k.

Per tant el valor de la resistència R1 ha de ser superior a: R1 > 25  16,67 = 8,33 k

Quin valor indicarà l'amperímetre?

Has de simplificar el circuit entre els punts A i B, arribant a l'esquema equivalent
de Thevenin, i calcular la intensitat per una resistència de 8  connectada entre A i
B.
Un condensador pla constituït per dues plaques quadrades de 1 cm de costat,
separades una distància de 0,1 mm mitjançant baquelita. Calcularem la capacitat
del condensador i la tensió màxima que pot aguantar.

· S  r· o· S
5  8,85  10 12  10 2  10 2
C   3
 4,42  10 11 F  44,2 pF
d d 0,1  10
Per a saber la tensió màxima, hem de consultar la taula de rigidesa dielèctrica. La
baquelita presenta una rigidesa de 180 kV·cm-1. Essent el gruix de la baquelita
d = 0,1 mm = 0,01 cm, tenim: Vmax  180 kV·cm 1  0,01cm  1,8 kV
Pot aguantar fins a 1800 V
El condensador de 35,4 pF el connectem a una tensió de 24 V. Quina càrrega
emmagatzema?

De la definició de capacitat, deduïm: Q  C·V  35,4 x10 12  24  849,6  10 12 C

Emmagatzema una càrrega de 849,6 pC.
Connectem dos condensadors en paral·lel: C1=1,2 F C2=470 nF. Calcularem la
capacitat equivalent. Desprès connectarem el conjunt a una tensió de 120 V i
calcularem la càrrega emmagatzemada en el conjunt i la part d'aquesta càrrega
que s'emmagatzema a cada condensador.

Per unificar les unitats, expressarem la capacitat de C1 en nF: C1  1,2 F  1200 nF

La capacitat total: C  C1  C2  1200  470  1670 nF .
Quan connectem el conjunt a 120 V, cadascun dels condensadors ha de poder aguantar
aquesta tensió. Per calcular les càrregues, utilitzem la definició de capacitat.
Per al conjunt en paral·lel: Q  C·V  1670  10 9  120  200,4  10 6 C
Per al condensador C1: Q1  C1·V  1200  10 9  120  144  10 6 C
Per al condensador C2: Q2  C2·V  470  10 9  120  56,4  10 6 C
És verifica: Q  Q1  Q2
Connectem dos condensadors en sèrie: C1=1,2 F C2=470 nF. Calcularem la
capacitat equivalent. Desprès connectarem el conjunt a una tensió de 120 V i
calcularem la càrrega emmagatzemada en el conjunt, a cada condensador i la
tensió a cada condensador.

Ara treballarem en F; C2=470 nF = 0,47 F.

La capacitat equivalent:
1 1
C   0,338F
1 1 1 1
 
C1 C 2 1,2 0,47
Observa que la capacitat equivalent d'un conjunt de condensadors en sèrie és inferior al
més petit dels condensadors.

Càrrega total quan connectem a una tensió de 120V:

Q  C·V  0,338x10 6  120  40,56  10 6 C
A cada condensador hi ha la mateixa càrrega: Q1  Q2  Q  40,56  10 6 C
Q Q
Per a calcular la tensió a cada condensador: C   V 
V C
Apliquem la relació a cada condensador:

Q1 40,56  10 6 Q2 40,56  10 6
V1    33,8 V V    86,29 V
1,2  10 6 0,47  10 6
2
C1 C2
Pots verificar que es compleix VC1  VC 2  V  120 V
Observa que el condensador de més capacitat ha d'aguantar menys tensió que el
condensador més petit.
Calcularem la capacitat equivalent al conjunt C1  C2  C3  C4 . Els valors dels
condensadors són: C1= C4= 100 nF; C2= C3= 120 nF.

C2 i C3 estan en paral·lel: C2,3  C2  C3  120  120  240 nF

1 1
C1, C2,3 i C4 estan en sèrie: CT    41,38 nF
1 1 1 1 1 1
   
C1 C 2,3 C 4 100 240 100
Entre A i B del conjunt de l'exemple anterior hem connectat una tensió de 60 V.
Quina càrrega i quina tensió hi ha a cada condensador?

Analitzem l'esquema simplificat C1 C2,3  C4 en sèrie, equivalent a C = 41,38 nF.

La càrrega Q total és: Q  C·V  41,38  10 9  60  2,48  10 6 C. Aquesta és la
càrrega que hi ha a C1, a C2,3 i a C4 , en sèrie: Q1  Q4  Q2,3  2,48  10 6 C. Per a
saber la càrrega a C2 i a C3 ens cal calcular abans la distribució de tensions.

Q1 2,48  10 6
V1    24,8 V
C1 100  10 9
Q2,3 2,48  10 6
V2 , 3    10,3 V
C 2,3 240  10 9
Q4 2,48  10 6
V4    24,8 V
C 4 100  10 9
Pots verificar: V1  V2,3  V4  60
Els condensadors C2 i C3 estan en paral·lel; la tensió de cadascun és de 10,3 V. Les
seves càrregues són:
Q2  C2·V2  120  10 9  10,3  1,236  10 9 C
Q3  C3·V3  120  10 9  10,3  1,236  10 9 C
Podem verificar: Q2  Q3  Q2,3  2,48  10 6
Amb un generador de 24 V carreguem un condensador de 1 mF mitjançant una
resistència en sèrie de 10 k. Escriurem l'equació de càrrega VC(t) i valorarem el
temps aproximat que tarda en carregar-se (considerem que han passat unes 5
vegades la constant de temps). També calcularem la càrrega acumulada en 15
segons.

Els paràmetres de l'equació de càrrega són:

  R·C  10  103  1 10 3  10 s VCI  0V VCF  24V
L'equació de càrrega és:
t t
Vc (t )  VCF  (VCI  VCF )·e   24  24·e 10
Considerem que s'ha carregat pràcticament del tot per a un temps:
t  5·  5x10  50 s
Per a calcular la càrrega, podem aplicar :
Q(t )  C·VC (t )  1  10 3  24  24·e 10 
t

 
Per a t = 15, Q(15)  1  10 3  24  24·e 10   18,64  10 3 C  18,3 mC
15

 
Un condensador de 600 F està connectat a una tensió de 12 V. Calcularem la
càrrega i l'energia emmagatzemada.

Q  C·V  600  10 6  12  7,2  10 3 C

C·VC2 600  10 6  12 2
T   0,0432 J  43,2 mJ
2 2
Les dimensions geomètriques d'un solenoide són: 20 cm de longitud, 3 cm de
diàmetre. El nombre d'espires és 140, i està construïda sobre un suport de plàstic
(suposem r = 1). Calcularem el coeficient d'autoinducció.
2
 3  10 2

2
D
La secció del solenoide és: S  ·   ·   7,07  10 4 m2
2  2 
 · N · S 4··10  140 2  7,07 x10 4
2 7
El coeficient d'autoinducció: L · 0   8,7  10 5 H
l 20  10 2
També ho podem expressar com L = 87 H.

Calcularem a l'esquema que hem desenvolupat el valor de la tensió en la inductància

quan que ha passat t1=  = 1 ms des de que hem tancat l'interruptor i quan ha passat t2
=1,5 ms.

t
Apliquem directament l'expressió que hem obtingut: VL (t )  30·e 1

1
VL (1)  30·e 1
 30·e 1  11,04 V
1, 5
VL (1,5)  30·e 1
 30·e 1,5  6,69 V

Fixa't, com ja hem comentat en els condensadors, qualsevol paràmetre ha arribat al

63,2% del seu valor final quan t = . En el cas de VL(t = ), el valor ha resultat 11,04 V;
aquesta tensió està evolucionant des de 30 V cap a 0V; farà un canvi total de 30  0 =
30 V. Quan el temps que ha passat és d'una constant de temps, ha canviat 30  11,04 =
18,96 V, que és precisament el 63,2% de 30 V.

Calculem l'energia acumulada a la bobina de l'últim exemple, quan s'hagi

establert la intensitat final.

En el circuit, tenim L = 0,1 H i una intensitat permanent IF=0,3 A que podem

considerar que s'haurà establert definitivament 4 o 5 ms desprès de tancar l'interruptor
(recorda que la constant de temps del circuit és de 1 ms).

L· I 2 0,1  0,32
T   4,5  10 3 J (4,5 mJ).
2 2
En els exercicis 1 fins al 5, has de calcular en cadascun d'ells la capacitat
equivalent entre les dos terminals A i B, i la tensió a cada condensador quan
connectem els terminals A i B a una tensió de 100 V.

a)

Agrupació de la figura 20.

C1, 2  2  1  3 F
C3, 4  1,8  1  2,8 F
3  2,8
CT   1,45 F
3  2,8
QT  CT·V  1,45  100  145 C

QT 145
V1, 2    48,3 V
C1, 2 3
QT 145
V3, 4    51,8 V
C3, 4 2,8
Es pot comprovar : V1, 2  V3, 4  100

b)

Agrupació de la figura 21.

Els condensadors C1 i C3 estan en sèrie: C1,3  0,95 F

Els condensadors C2 i C4 estan en sèrie: C2, 4  0,5 F
Q1,3  C1,3·V  0,95  100  95 C
Q2, 4  C2, 4·V  0,5  100  50 C

Q1,3 95
V1    47,5 V
C1 2
Q1,3 95
V3    52,7 V
C3 1,8

Com que C2 = C4 , la tensió de 100 V es reparteix per igual entre ells. Per tant:

V2  V4  50 V

c)
Agrupació de la figura 22.

Els condensadors C2 i C3 estan en sèrie: C2,3  212,6 nF

Els condensadors C4 i C5 estan en sèrie: C4,5  43,4 nF
C2,3, 4,5  256 nF
La capacitat total està configurada per C1, C2,3,4,5 i C6 en sèrie:

CT  67 nF

QT  CT·V  67  100  6700 nC

QT 6700
V1    67 V
C1 100
Q 6700
V6  T   6,7 V
C6 1000
QT 6700
V2,3, 4,5    26,17 V
C 2,3, 4,5 256
Es pot verificar que la suma d eles tres tensions anteriors és 100 V.

Q2,3  C2,3·V2,3  212,6  26,17  5563,7 nC

Q4,5  C4,5·V4,5  43,4  26,17  1135,8 nC
Q2 5563,7
V2    20,6 V
C2 270
Q 5563,7
V3  3   5,56 V
C3 1000
Q 1135,8
V4  4   16,7 V
C4 68
Q 1135,8
V5  5   9,46 V
C5 120

d)
Agrupació de la figura 23.

Podem dibuixar l’agrupació d’una forma més clara:

CT  1  1  1  3 F ; a cada condensador hi ha 100 V.

e)
Agrupació de la figura 24.

Podem dibuixar l’agrupació d’una forma més clara:

C3, 4  68,75 pF
C3, 4,5  168,75 pF
C2,3, 4,5  48,47 pF
CT  168,47 pF
V1  V2,3, 4,5  100 V
Q2,3, 4,5  C2,3, 4,5·V2,3, 4,5  4847 pC
Q2 4847
V2    71,28 V
C2 68
V3, 4,5  100  V2  100  71,28  28,72 V
V5  28,72 V
Q3, 4  C3, 4·V3, 4  1974,5 pC

Q3, 4 1974,5
V3    19,74 V
C3 100
V4  V3, 4  V3  28,72  19,74  8,98 V
Tenim quatre condensadors idèntics de 100 nF, 250 V de tensió màxima. És
connecten en un acoblament mixt amb dos branques en paral·lel, de dos
condensadors cadascuna. Calcula la capacitat total de l'acoblament, i la tensió
màxima que es pot connectar a l'acoblament.

C1, 2  C3, 4  50 nF CT  50  50  100 nF

Cada condensador pot aguantar fins a 250 V; per tant dos condensadors iguals en sèrie
poden aguantar –suposant que els dos condensadors són realment idèntics- fins a 500 V.
Tenim dos condensadors C1 = 10 F i C2 = 18 F . Han estat connectats en paral·lel
a un generador de 40 V, i ara, mitjançant un commutador, es desconnecten del
generador i queden connectats en sèrie. Quina tensió hi ha a l'acoblament?

En la connexió en paral·lel, calculem la càrrega emmagatzemada a cada condensador:

Q1  C1·U  10  40  400 C
Q2  C2·U  18  40  720 C

La càrrega total emmagatzemada és: QT  Q1  Q2  1120 C

Quan els condensadors es connecten en sèrie, és conserva la càrrega total, la qual

apareix a cadascun dels condensadors.

Les tensions a cada condensador són:

QT 1120 Q 1120
VC1    112 V VC 2  T   62,2 V
C1 10 C2 18
La tensió en el conjunt és: VT  VC1  VC 2  112  62,2  174,2 V
Un condensador de 120 F ha d'emmagatzemar una energia de 50 J per disparar
una làmpada de flash. Quina tensió cal per carregar el condensador? Quina
càrrega emmagatzema?

1 2·T 2  50
T  ·C·V 2  V    913 V
2 C 120  10 6
Q  C·V  120  10 6  913  0,11 C

Verifica que les constants de temps R·C i L tenen realment dimensions físiques de
R
temps.

Comprovem RC.
Cal partir de les definicions:

V Q Q I·t
R ;C ; per tant: R·C   t
I V I I
Podem fer un raonament similar per a la constant de temps L/R.
Un condensador de 10 F es connecta a una bateria de 24 V mitjançant un circuit
de 2 k de resistència. Quin serà el valor final de la càrrega en el condensador?
Quan temps tardarà en adquirir (aproximadament) un 63% de la càrrega final?
Quan temps ha de passar per a poder considerar el condensador com a totalment
carregat?

El valor final de la càrrega és: Q  C·V  10  10 6  24  240 C

La constant de temps del circuit és:   R·C  2  103  10  10 6  20 ms

Podem considerar que el condensador està carregat quan el temps és superior 4 o 5

vegades a la constant de temps.
El dielèctric d'un condensador de capacitat 68 F no és un aïllant perfecte, sinó
que té una resistència de 104 M. El condensador es carrega connectant-lo a una
tensió de 120 V i després es desconnecta del generador. Quantes hores tardarà en
estar pràcticament descarregat?

La constant de temps del circuit de descàrrega del condensador és:

  R·C  10 4  103  68 10 6  680000 s

Si considerem que el condensador està pràcticament descarregat quan ha passat un

temps d’unes 5 vegades la constant de temps, podem considerar suficients unes 944
hores (uns 40 dies).
Una bobina de 250 espires, amb nucli d'aire, té amb una longitud de 10 cm i un
diàmetre de 2 cm. Quin coeficient d'autoinducció té?.

El valor de la autoinducció de la bobina és:

L ·
 r  0· N 2· S


1  4    10 7  250 2    1  10 2 
2

 0,24 mH
l 10  10 2

Un solenoide de nucli d'aire, amb una longitud de 15 cm i un diàmetre de1,8 cm té

un coeficient d'autoinducció de 0,12 mH. Quantes espires té?

A partir del coeficient d’autoinducció podem deduir el nombre d’espires:

 r  0· N 2· S L·l 0,12  10 3  15  10 2
L · N   237 espires
l  r·  o· S 
4    10 7    0,9  10 2 
2

Un inductor està construït amb 600 espires sobre un nucli toroïdal ferromagnètic
(r=400) de 4 cm de diàmetre i una secció transversal de 0,8 cm2. Calcula el
coeficient d'autoinducció de l'inductor.

Suposem que el diàmetre mitjà de l’inductor és 4 cm. Calculem el valor del coeficient
d’autoinducció:

 r  0· N 2· S 400  4    10 7  600 2  0,8  10 4

L ·   0,23 H
l   2  10 2

Un inductor de 0,1 H i una resistència òhmica de 10  es connecta a una bateria de

12 V i resistència interna negligible. Quina intensitat final hi haurà per la bobina?
Quant temps tardarà en establir-se la intensitat final? Quina energia
emmagatzema la bobina?

U 12
La intensitat final pel circuit és: I F    1,2 A
RL 10
L 0,1
La cosntant de temps és:     0,01 s (10 ms)
R 10
La intensitat final s’establirà en un temps aproximat t  5·  50 ms

1 1
L’energia que s’emmagatzema a la bobina és: T  · L· I 2   0,1  1,2 2  72 mJ
2 2

Un inductor està construït amb 350 espires sobre un nucli toroïdal ferromagnètic
(r=400) de 3.5 cm de diàmetre i una secció transversal de 0,7 cm2.
a) Calcula el coeficient d'autoinducció de l'inductor.
b) Connectem aquest inductor a una font de tensió de 6V i resistència interna de
0.3  mitjançant una resistència de 4 . Quin temps tarda en establir-se la
intensitat final? Quina energia emmagatzema l'inductor?

a)

 r  0· N 2· S 400  4    10 7  350 2  0,7  10 4

L ·   0,078 H (78 mH )
l  3,5 2 
    10 
 2 
b)

Considerem que la resistència de l’inductor està englobada dins de les altres

resistències.

La constant de temps del circuit és:

L 0,078
   0,018 s (18 ms)
R 4  0,3
La intensitat final s’estableix quan ha passat un temps d’unes 4 o 5 vegades la constant
de temps.

U 6
El valor de la intensitat final és: I F    1,39 A
R 4  0,3

1 1
L’energia emmgatzemada a l’inductor és: T  · L· I 2   78  10 3  1,39 2  75 mJ
2 2
c)

En el moment d’establir la connexió del circuit, la tensió a l’inductor és de 6 V.

01 A una distància de 0,1 cm d'un conductor, situat en el aire, la inducció creada
és de 0,6 mT. Quina intensitat passa pel conductor?

B 0,6  10 3
Apliquem la llei d'Amper: I  2·· r·  2    0,1  10 2  3A
0 4··10 7

02 Una espira circular de 40 cm de diàmetre està situada en un pla que forma 45º
amb el vector inducció d'un camp magnètic de 100 mT.
Quin flux travessa l'espira?

Calculem el flux mitjançant la fórmula   B·S·cos

2
 40  10 2 
2
D
S  ·   ·   0,125 m 2
2  2 
  B· S·cos   100  10  0,125  cos 45º  8,83 mWb
3

03 Un solenoide de 200 espires té 220 cm de longitud i un diàmetre de 4 cm. La

intensitat és de 1,5 A. Calculeu la inducció i el flux magnètics.

4 cm
220 cm

I = 1,5 A

2
 4  10 2 
2
D
La secció del solenoide és: S  ·        1,26  10 3 m 2
2  2 
N· I 200  1,5
La inducció magnètica: B   0·  4    10 7  2
 1,71  10 4 T
l 220  10
El flux magnètic:   B· S  1,71  10 4  1,26  10 3  2,15  10 7 Wb

04 Un solenoide té una longitud total de 24 cm i un diàmetre interior de 3,5 cm; el

nombre d'espires és de 150, i la intensitat és de 1,2 A.
Calculeu la inducció i el flux en el seu interior.

 o· N· I 4··10 7  150  1,2

B   0,94 mT
l 24  10 2
 2
 3,5  10 2 
S  · r  ·
2
  9,6  10 4 m 2
 2 
  B· S  0,9 Wb

05 Tenim un solenoide de 30 cm de longitud, amb una intensitat de 2 A; en el seu

interior hi ha una inducció de 0,5 mT. Volem reduir la inducció fins a 0,4 mT.
Quantes espires li hem de treure?

En el solenoide original, tenim:

· N· I
B
l
En el solenoide amb la modificació indicada, obtenim una inducció B’ amb un nombre
d’espires N’; la resta de paràmetres no es modifiquen:

· N '· I
B' 
l
B N N· B'
Dividim les dues igualtats:   N'  0,8· N
B' N ' B
Per tant, s’han de reduir les espires a un 80% del valor actual

06 En la taula tenim la relació obtinguda en un alitage de ferro entre l'excitació

magnètica H (A/cm) i la inducció magnètica corresponent B (T).
Heu d'obtenir dues gràfiques: B  f (H ) i   f (H )

H(A·m-1) 0 20 40 60 80 100 120 140 160

B (T) 0,00 0,52 0,60 0,80 0,90 1 1,05 1,08 1,09
Gràfic B=f(H):

1,20

1,00

0,80
B

0,60

0,40

0,20

0,00
0 50 100 150 200
H
Gràfic =f(H): cal obtenir una taula ,H. Podem obtenir  dividint a cada punt B/H:

B(T) H (A/m) =B/H

0,00 0
0,52 20 2,60·1002
0,60 40 1,50 ·1002
0,80 60 1,33 ·1002
0,90 80 1,13 ·1002
1,00 100 1,00 ·1002
1,05 120 8,75 ·1003
1,08 140 7,71 ·1003
1,09 160 6,81 ·1003

3,00E-02
2,50E-02
2,00E-02
B/H

1,50E-02
1,00E-02
5,00E-03
0,00E+00
0 50 100 150 200
H

07 Tenim un solenoide de 300 espires i 15 cm de longitud. Amb una intensitat de 1

A, la inducció en el seu interior és de 30 mT.
Quina permeabilitat relativa té el seu nucli?

 o·  r· N· I B·l 30  10 3  15  10 2
B  r    12
l  0· N· I 4··10 7  300  1

08 Per una bobina pràcticament plana de 40 espires i 3 cm de diàmetre hi circula

una intensitat de 2,5 A. Quina és la inducció magnètica en el centre de la bobina?

D 3  10 2
El radi de la bobina és: R    1,5  10 2 m
2 2
 N· I 4··10 7 40  2,5
La inducció magnètica: B  0·  · 2
 4,19  10 3 T (4,19 mT)
2 R 2 1,5  10
09 Volem obtenir en el centre d'una espira de 20 cm de diàmetre una inducció
magnètica de 10 mT. Quina intensitat caldrà que circuli per l'espira?

0 I 2· R· B 2  10  10 2  10  10 3
B ·  I   1591 A
2 R 0 4··10 7

Comentari: és evident que aquest resultat no té cap sentit pràctic. El procediment per
obtenir una determinada inducció magnètica en un punt és utilitzar bobines amb un
nombre suficient d’espires

10 La intensitat del camp magnètic a l'interior d'un solenoide de 250 espires és de

500 A/m i la seva longitud és de 20 cm. Calculeu:
a) La fmm del solenoide
b) La intensitat que cal per obtenir-la. És un valor viable?

N· I
H  N· I  H·l  500  20  10 2  100 A
l
100
Amb un nombre d’espires N  250 cal una intensitat: I   0,4 A
250
11 Per un solenoide de 15 cm de longitud i 130 espires hi passa una intensitat de 2
A. El nucli magnètic té una permeabilitat relativa r = 103 .
Calculeu la inducció en el seu interior.

 o·  r· N· I 4··10 7  10 3  130  2
B   2,17 T
l 15  10 2

12 En un anell toroïdal amb diàmetre exterior de 12 cm i diàmetre interior de 8

cm hi ha un debanat de 200 espires. La intensitat en el debanat és de 1 A.
Calculeu la inducció i el flux magnètics a l'interior de l'anell.

El diàmetre mitjà de l’anell toroïdal és:

12  8
Dm   10 cm
2
La longitud mitjana de l’anell toroidal és: l  · Dm  31,41 cm
La inducció megnètica a l’interior de l’anell toroïdal:

 o· N· I
4··10 7  200  1
B   0,8 mT
l 31,41  10 2
Hem suposat que el nucli toroïdal no és de material magnètic (  r  1 ).

Per calcular el flux, cal tenir la secció del nucli.

 12  8 
2

S  · r  ·
2
  12,57 cm
2

 2 
  B· S  0,8  10 3  12,57  10 4  1 Wb

13 Un solenoide té les característiques següents: 700 espires; 22 cm de longitud;

secció de 1 cm2; la intensitat per les espires és de 10 A. Dins del solenoide hi ha un
material ferromagnètic per augmentar la inducció creada. Amb un fluxòmetre
mesurem el flux magnètic: és de 1,55 mWb. Quant ha augmentat la inducció
magnètica amb la introducció del nucli ferromagnètic?

N· I
La inducció creada en el seu interior si no hi ha el nucli ferromagnètic és: B   0·
l
B N· I
El camp magnètic que origina la inducció B és: H  
0 l
El camp magnètic H és independent del medi; calculem el seu valor:
N· I 700  10
H   31818 A
l 22  10 2 m
Si no hi ha nucli ferromagnètic: B0  · 0 H  4··10 7  31818  0,04 T (40 mT)
El flux magnètic a l'interior:  0  B0· S  0,04  11  10 4  4,4  10 5 Wb
Amb nucli ferromagnètic, el flux és:   1,55  10 3 Wb
 1,55  10 3
La inducció magnètic, amb el nucli ferromagnètic, és: B    1,41 T
S 11  10 4
La relació entre les induccions magnètiques (amb nucli i sense nucli) és:
B 1,41
  35,25 , que coincideix com és lògic amb la relació entre fluxos.
B0 0,04

14 Les dades d'un nucli toroïdal de material ferromagnètic són: radi interior r =
20 cm; radi exterior R = 24 cm; la permeabilitat del nucli és  = 7,810-4 T·A-1·m-1.
El solenoide toroïdal té 60 espires, i la intensitat que hi passa és de 4 A.
a) Calculeu el flux magnètic  en el nucli.
b) Calculeu el flux magnètic utilitzant la llei de Hopkinson

I=4A

24 cm 20 cm

n = 60 esp.

a)
Cal trobar la longitud del solenoide; en els nuclis toroïdals es calcula sempre a partir del
radi mitjà rm.
 r  R 20  24 -2
rm    22 cm (2210 m)
2 2
l  2··rm  2···22  10 2  1,382 m
N· I 50  4
El camp magnètic creat és: H    173,7 A  m 1
l 1,382
La inducció magnètica a l'interior del solenoide és:
B· · H  7,810 4  173,7  0,135 T
Per calcular el flux magnètic, ens cal saber la secció del nucli. El diàmetre Dn del nucli
es pot obtenir restant el radi exterior i el radi interior:
Dn  R  r  24  20  4 cm
2
 4  10 2 
2
D 
La secció del nucli és: S  · n   ·   1,26  10 3 m 2
 2   2 
El flux magnètic:   B· S  0,135  1,26  10 3  1,7  10 4 Wb
b)
l 1,382
La reluctància del circuit és:     1406186 A  Wb 1 La
· S 7,8  10  1,26  10 3
4

força magnetomotriu és: F  N· I  60  4  240 A

F 240
El flux magnètic:     1,7  10 4 Wb
 1406186

15 Les dades d'un nucli toroïdal són: longitud mitjana l = 250 cm; secció S = 25
cm2; en el nucli cal una inducció magnètica B = 0,32 T; l'excitació magnètica que
cal en el nucli per a aquesta inducció és H = 1200 Av·m-1.
Calculeu la força magnetomotriu necessària.

Càlcul de la permeabilitat magnètica del material del nucli:

B 0,32
   2,6  10 4 T  A 1  m
H 1200
l 250  10 2
La reluctància del circuit és:     3,75  10 6 A  Wb 1
· S 2,6  10  25  10
4 4

El flux en el nucli és:   B· S  0,32  25  10 4  8  10 4 Wb

Càlcul de la fmm aplicant la llei de Hopkinson: F  ·  8  10 4  3,75  10 6  3000 A

16 Tenim un nucli de material ferromagnètic quasi tancat, amb permeabilitat

relativa r=6250. Les dimensions del nucli són: longitud de l'itinerari del flux: 60
cm; secció: 40 cm2. Les dades de l'entreferro (el petit espai on en nucli està tallat)
són: longitud: 0,4 cm; secció: 40 cm2; l'entreferro produeix unes pèrdues de flux
estimades en un 15%. A aquest circuit magnètic s'hi aplica una fmm de 5000 A.
Calculeu:
a) El flux
b) La inducció magnètica.
Calculem primerament la permeabilitat magnètica del nucli:
1   r·  0  6250  4·10 7
Les reluctàncies del nucli magnètic ( 1 ) i de l'entreferro (  2 ) són:
l1 60  10 2
1    19098 A  Wb 1
·1 S1 6250  4·10 7  40  10 4
l2 0,4  10 2
2    795774 A  Wb 1
· 0 S 2 4·10 7  40  10 4
La reluctància del petit entreferro és molt superior a la del nucli: 1   2 ; Les dues
reluctàncies estan en sèrie. la reluctància total és:
T  1  2  19098  795774  814872 A  Wb 1

Apliquem la llei de Hopkinson per obtenir el flux:

F 5000
   6,14  10 3 Wb
 814872
Hi ha unes pèrdues d'un 15% del flux a l'entreferro; el flux total és:
15·
T     5,21  10 3 Wb
100
 5,21  10 3
La inducció magnètica: B  T   1,3 T
S 40  10 4

17 Un circuit magnètic toroïdal té un petit entreferro d'aire d'una secció de 40

cm2 i una longitud de 1 mm. la resta del circuit magnètic és d'un material
ferromagnètic amb una permeabilitat relativa de 4000, una longitud mitjana de 55
cm i una secció de 36 cm2. Volem obtenir una inducció magnètica de 0,8 T a
l'entreferro, on suposem que no hi ha cap dispersió de flux. Calcula la fmm
necessària.

Calculem la permeabilitat magnètica del nucli: 1   r·  0  4000  4·10 7  5  10 3

Les reluctàncies del nucli magnètic ( 1 ) i de l'entreferro (  2 ) són:
l1 55  10 2
1    30555 A / Wb
·1 S1 5  10 3  36  10 4
l2 1  10 3
2    198943 A / Wb
· 0 S 2 4·10 7  40  10 4
Les dues reluctàncies estan en sèrie. La reluctància total és:
T  1  2  30555  198943  229498 Av / Wb

A partir de la inducció magnètica que volem obtenir a l’entreferro, podem deduir el flux

magnètic: B  T   T  B· S  0,8  40  10 4  3,2 mWb
S
Apliquem la llei de Hopkinson per obtenir la fmm:
F
T   F   T·T  3,2  10 3  229498  734 A
T

18 Sobre un anell toroïdal d'un material que no és ferromagnètic, amb un

diàmetre mitjà de 18 cm, hi ha dues bobines de 300 i 180 espires. Per les bobines,
connectades en sèrie, hi circula una intensitat de 5 A. La fmm creada per les
bobines pot ser additiva o substractiva, segons el sentit relatiu d'enrotllament de
cadascuna respecte a l'altra. En els dos casos, calcula la inducció magnètica en el
nucli.

La longitud mitjana de l’anell toroïdal és:

l  · Dm  ·18  56,55 cm
La secció del circuit magnètic és:

2 2
D 8
S  ·   ·   50,26 cm 2
2 2
La reluctància magnètica del circuit és:

l 56,55  10 2
   89,5 M A·Wb 1
 0· S 4··10  50,26  10
7 4

Comentari: és un valor molt alt degut a la gran longitud del circuit magnètic i a què el
nucli no és d’un material ferromagnètic.

a) La fmm és substractiva.

fmm  ( N1  N 2 )· I  (300  180)  5  600 A

Apliquem la llei de Hopkinson:

F 600
   6,7 Wb
 89,5  10 6
 6,7  10 6
B   1,33 mT
S 50,26  10 4
b) La fmm és aditiva:

fmm  ( N1  N 2 )· I  (300  180)  5  2400 A

F 2400
   26,8 Wb
 89,5  10 6
  26,8  10 6
B   5,32 mT
S 50,26  10 4

19 Un solenoide de 500 espires, 30 cm de longitud i 2,5 cm de diàmetre i nucli de

plàstic (amb una permeabilitat similar a l'aire) té superposada una segona bobina
de 1200 espires. Pel solenoide circula una intensitat de 9 A que passa a 0 A en un
temps de 0,08 s. Quina fem s'ha induït a la bobina superposada?

20 Un quadre de distribució està format per barres de connexió de 2 m de

longitud separades una distància de 6 cm. La intensitat màxima, en cas d'avaria
per curtcircuit es preveu de 8 kA.
Quins esforços hauran d'aguantar els suports mecànics de les barres?

La força per unitat de longitud és:

F  0 I 1· I 2 4··10 7 8  10 3  8  10 3
 ·  ·  213,3 N
l 2· d 2· 6  10 2 m

F
La longitud de les barres és L = 2 m; la força total és: F  L·  2  213,3  426,6 N
l
La construcció mecànica del quadre s'ha de realitzar considerant aquests esforços
mecànics en condicions adverses.
21 A l'embarrat d'un quadre de distribució d'una subestació elèctrica hi ha dues
pletines de coure de 4 m de longitud, a una distància de 5 cm. El corrent màxim en
cas de curtcircuit és de 80 kA. Quina força es pot establir entre les pletines?

Partim de la força per unitat de longitud:

F  0 I 1· I 2 4    10 7  (80  10 3 ) 2
 ·   25600 A / m
l 2· r 2    5  10 2

Les barres tenen 4 m de longitud; per tant, la força total és:

F  25600  4  102400 N

22 Un conductor de 15 cm es mou perpendicularment a un camp magnètic B = 2

T, a una velocitat de 6 m/s.
Quina fem s'ha induït entre els seus extrems?

e  B·l·v  2  15  10 2  6  1,8 V.

23 Un flux magnètic varia a la velocitat de 0,24 Wb/s; travessa una bobina

generant una fem de 18 V. Calcula el nombre aproximat d'espires de la bobina.

A partir de la llei de Lenz:

 18
e  N·  18  N·0,24  N   75 espires
t 0,24

24 El flux variable que travessa una espira té en el temps t0 un valor

 0  20 mWb i en un temps t1  t 0  0,1 segons el flux és 1  4 mWb .
Quin és el valor mitjà aproximat de la fem induïda a l'espira.

   1 0,02  0,004
A partir de la llei de Faraday: e    0   0,16V
t t 0  t1 0,1

25 Un electroimant en forma de U, amb un nucli de secció quadrada de costat 40

cm, té una inducció magnètica de 0,3 T.
Quina força d'atracció exerceix?

La secció de l’elctroimant és:

 
S  2  40  40  10 4  0,32 m 2

B 2· S 0,32  0,32
F   11459 N
2·  0 2  4    10 7
 IES Escola del treball CFG instal·lacions electrotècniques Nom:.................................................................
Departament
Crèdit 1: U2 Grup. 1HEIL Data: ......./........../.............
d’electricitat
Prof. Joan Llurba Full d’exercicis d’electrostàtica Nota: ................................

Problemes electrostàtica

resum de fórmules

 Q1 ·Q2 
Llei de Coulomb F12  r1
4· · 0 ·r 2
 Q 
Camp elèctric creat per la càrrega Q a un distància r E r1 ; al buit ε = 0 = 8,8510
-12 2
CN m
-1 -2

4· · ·r 2

Q
Potencial creat per una càrrega puntual Q en el punt A a una distància r UA  (origen de potencial a ∞)
4 r

Treball per traslladar una càrrega Q+ al moure’s del punt B al punt A T  Q  (U A  U B )

Problemes
-10
1) ¿Quina força d'atracció s'estableix entre una càrrega positiva de 1,510 C situada en el punt (0,0) i una càrrega
-10
negativa de 210 C situada en el punt (1,0)? El medi és el buit i les longituds estan expressades en mm.

-8
2) Tenim una càrrega puntual Q = 1,610 C situada en el punt O(0,0). Calcular la intensitat de camp elèctric E en
els punts U(2,0) i V(0,2). El medi és el buit i les longituds estan expressades en metres.

3) Calcular la intensitat de camp elèctric creat per la càrrega de l'exemple anterior en el punt P(2,3)
-10
4) Una càrrega elèctrica Q = 2,710 C situada en el punt O(0,0) crea un camp elèctric. Quin és el potencial en el
punt A(2,0) ? Les longituds estan expressades en m i el medi és el buit.

-10
5) Tres càrregues del mateix valor Q = 10 C estan situades en els punts següents:
O1(-1,0); O2(0,0) i O3(1,0). Quin és el potencial en els punts A(4,0) i B(0,4) ? Les longituds estan expressades en
m i el medi és el buit.
-4
6) Dues càrregues elèctriques positives idèntiques de valor 210 C estan situades en els punts (1,0) i (2,0). De-
-8
termina el potencial en els punts (-2,0) i (0,0), i calcula el treball realitzat per una càrrega positiva de 110 C
quan és mou entre els dos punts esmentats.
 IES Escola del treball CFG instal·lacions electrotècniques Nom:.................................................................
Departament
Crèdit 1: U2 Grup. 1HEIL Data: ......./........../.............
d’electricitat
Prof. Joan Llurba Full d’exercicis nº 2 Nota: ................................

Problemes resistència
l
R (ρ=resistivitat del conductor; l=longitud, S=secció del conductor)
s
R2  R1 1    t2  t1   R2=resistència a temperatura t2 ;R1=resistència a temperatura t1;α= coeficient d’augment de temperatura

Resistència d’un conductor

2 2
1) Calcula la resistència d’un conductor de coure de 60 m de longitud i 20 mm de secció si la resistivitat és ρ = 0,018 Ω mm /
m.
2
2) Calcula la longitud d’un conductor de nicrom de diàmetre 0,4 mm i de resistivitat ρ = 1,1 Ω mm / m si volem que tingui una
resistència de 200 Ω

2
3) Quina resistència tindrà un conductor de coure de resistivitat ρ = 0,018 Ω mm /m si fa 40 m de llarg i 4mm d’ample ?
2
4) Quina resistència tindrà un conductor d’alumini de resistivitat ρ = 0,028 Ω mm /m si fa 400 m de llarg i 3mm d’ample ?

2
5) Quina longitud tindrà el fil de coure d’una bobina si el fil te 0,1 mm de diàmetre, una resistivitat ρ = 0,0175 Ω mm /m i una
resistència de 150 Ω ?
2
6) Una conductor d’alumini de resistivitat ρ = 0,028 Ω mm /m te que tenir una longitut de 2 km i una resistència de 9,33 Ω.
Troba el diàmetre del conductor.

7) Quina serà la resistència a 70º d’un conductor de coure, que a 20 º te una resistència de 33Ω si α = 0,004

8) Una línia bifilar d’alumini de 2 km de longitud te a 20º una resistència de 3Ω . Calcula la resistència a 40º si α per l’alumini és
0,004

9) La resistència de la bobina de coure d'un motor és de 1,8  en fred, a una temperatura ambient de 20 º C. Quan el motor fun-
ciona, la temperatura arriba als 70º. Quin valor té la resistència en calent?

10) Les característiques d'una resistència són: 10 k, tolerància 5%, potència màxima 1 W. Determinarem el rang de valors re-
als que pot tenir.

11) Identificarem els colors dels anells dels següents resistors: 10 k  5%; 270   10%; 390 k  2%; 1 M  5%;

Resistència Valor 1er anell 2on anell 3er anell 4rt anell
R1 10 k  5% Marró Negre Taronja Or
R2 270   10% Vermell Violeta Marró Plata
R3 390 k  2% Taronja Blanc Groc Vermell
R4 1 M  5% Marró Negre Verd Or

12) Una pletina és un conductor de secció rectangular. Tenim una pletina d'alumini de dimensions 3 mm x 6 mm, i una longitud de
10 m. Quina resistència elèctrica té a 20ºC i a 60 ºC?.Dades de l’alumini com a conductor:

 (·mm /m) a 20ºC  ºC

2 -1
Material
-3
Alumini 0,0286 4,4610
 IES Escola del treball
Departament
d’electricitat
Prof. Joan Llurba
CFG instal·lacions electrotècniques Nom:.................................................................
Crèdit 1: U2 Grup. 1HEIL Data: ......./........../.............
Full d’exercicis nº 3 Nota: ................................

Llei d’Ohm, Potència i Energia elèctrica fem fcem

VA  VB V2 V2 U
RAB  ;P  VI  RI 2  ; W  Pt  VIt  RI 2t  t ; I cc  ; U  E  I ·r ; U  E ' I· r '
I AB R R Rcc
1) Una estufa elèctrica de resistència 200 Ω es connecta a 220 V. Troba la intensitat que hi circula.

2) Si l’estufa del problema anterior la connectem a 380 V, quina intensitat hi circula?

3) Una estufa quan es connecta a 220 V hi circula una intensitat de 10 A. Troba la resistència

4) Un radiador elèctric de resistència 40 Ω que considerem constant, funciona a 125 V. Troba la intensitat a:
a. Quan es connecta a 125 V.
b. Quan la tensió augmenta 150 V.
2
5) Es vol fabricar un calefactor amb fil de manganina de 0,3 mm de diàmetre i resistivitat 0,43 Ω mm / m de manera que connec-
tat a 220 V consumeixi 4 A. Troba la resistència del calefactor i la longitud de fil necessari.

6) Per u n aparell de 20 Ω hi circula una intensitat de 11 A. Troba la tensió a la que està connectat.

2
7) Per un conductor de coure de diàmetre 2mm, resistivitat 0,018 Ω mm / m y longitud 300 m hi circula una intensitat de 10 A.
Troba la resistència del conductor i la caiguda de tensió.

8) Una resistència té les següents característiques: valor nominal 12  i potència màxima 0,5 W. Determinarem la màxima in-
tensitat i la màxima diferència de potencial que pot suportar.

9) Un aparell electrònic permet funcionar a 110 V o a 220 V mitjançant un commutador. La potència de l'aparell és de 30 W. Qui-
na intensitat consumeix en les dues tensions? Quina energia consumeix en un mes funcionant un temps mitjà de 3 hores ca-
da dia?

10) Una línia bifilar de coure subministra energia elèctrica a una càrrega situada a 200 m. La tensió del generador, a l'origen de la
línia, és de 48 V. La càrrega consumeix una intensitat de 10 A, i la seva tensió no pot ser inferior a 47 V. Quina secció mínima
han de tenir els conductors de la línia? Quina densitat de corrent hi ha en els conductors ?

11) Dissenyarem un divisor d'intensitat amb la condició que per la resistència R1=4  només hi passi una intensitat I1=0,4 A. La
intensitat que arriba al divisor és I=6 A. Quina resistència R2 s'ha de muntar en paral·lel?

12) Un acumulador té les característiques següents: fem E = 12 V, resistència interna r = 0,09 . El circuit extern que té connectat
absorbeix una intensitat I = 9 A. Calcularem la tensió U en els terminals de l'acumulador en buit i amb la càrrega esmentada.

13) Les característiques d'un generador són: E = 24 V; r = 0,1 . Subministra una intensitat I = 6 A a una càrrega externa. Calcu-
larem: la tensió U en els seus terminals; la potència generada Pt; les pèrdues en el generador Pp; la potència útil en la càrre-
ga Pu i el rendiment.

14) Un motor de corrent continu consumeix una intensitat de 10 A quan està connectat a una línia de corrent continu de 110 V. La
resistència interna del motor és de 0,2 . Calcularem la fem del motor i la intensitat que consumeix quan arrenca.

15) Una bateria de fem en càrrega E' = 10,4 V i resistència interna r' = 0,08 , es connecta a un generador de fem E = 15 V i re-
sistència interna r = 0,1  per carregar-la. Calcularem la intensitat de càrrega, la tensió U en els terminals de la bateria; farem
un balanç de les potències en el sistema i calcularem l'energia consumida per la bateria en 4 hores de càrrega.

16) Un generador de fem 110 V i resistència interna 0,1  subministra una intensitat de 10 A a la càrrega. Calcula la tensió en els
terminals del generador, fes un balanç de potències i calcula el rendiment elèctric del generador.

17) Un motor de corrent continu de resistència interna 0,08  consumeix una intensitat de 30 A quan està connectat a una xarxa
de 120 V. Calcula la caiguda de tensió en la resistència interna del motor i la fem del motor.
 IES Escola del treball
Departament
d’electricitat
Prof. Joan Llurba
CFG instal·lacions electrotècniques Nom:.................................................................
Crèdit 1: U2 Grup. 1HEIL Data: ......./........../.............
Full d’exercicis nº 4 Nota: ................................

Llei d’Hom generalitzada Per un generador V  E  rI (E = fem generador; r =resistència interna generador)
Per un motor V  E   r I (E’ = fem motor; r ‘=resistència interna motor)

n n
1 1
Connexió de n resistències: Sèrie R   Ri Paral·lel 
i 1 R i 1 Ri
n
Connexió de n generadors : Sèrie V   Vi Paral·lel (per V1  V2  ...  Vi  Vn ) V  Vi
i 1

1) Un motor de corrent continu consumeix una intensitat de 10 A quan està connectat a una línia de corrent continu de 110 V. La
resistència interna del motor és de 0,2 . Calcularem la fem del motor i la intensitat que consumeix quan arrenca.

2) Una bateria acumuladors té fem en càrrega de 12 V i resistència interna de 0,06 . S'està carregant amb una intensitat de 4
A. Quina és la tensió U en els terminals de la bateria?

3) Una bateria de fem en càrrega E' = 10,4 V i resistència interna r' = 0,08 , es connecta a un generador de fem E = 15 V i re-
sistència interna r = 0,1  per carregar-la. Calcularem la intensitat de càrrega, la tensió U en els terminals de la bateria; farem
un balanç de les potències en el sistema i calcularem l'energia consumida per la bateria en 4 hores de càrrega.

4) Tenim dues làmpades amb les característiques següents: la primera, 220 V/ 40 W i la segona 220 V/ 60 W. Es connecten en
sèrie a una tensió de 220 V. Calcula la resistència equivalent de cada làmpada, i la potència real a cada làmpada en el circuit.
Quina làmpada farà més llum?

5) Calcula la intensitat i la potència en cada resistència i en el generador, i verifica el balanç de potències:

Potència generada    Potències consumides 

6) calcula la intensitat i la potència en cada resistència i en el generador, i verifica el balanç de potències:

 IES Escola del treball CFG instal·lacions electrotècniques Nom:.................................................................
Departament
Crèdit 1: U2 Grup. 1HEIL Data: ......./........../.............
d’electricitat
Prof. Joan Llurba Full d’exercicis Nº 5 Nota: ................................

7) Per a carregar una bateria d'acumuladors de fem 24 V i resistència interna total de 0,14 , s'ha connectat a un generador de
25 V i resistència interna 0,05 . Quina és la intensitat de càrrega de la bateria? Quines pèrdues totals té el circuit? Quin ren-
diment tenim?

8) Un motor de corrent continu de resistència interna 0,08  consumeix una intensitat de 30 A quan està connectat a una xarxa
de 120 V. Calcula la caiguda de tensió en la resistència interna del motor i la fem del motor. Calcula las pèrdues en el motor
per intensitat de 30 A i amb un 20% més d’intensitat.

9) En el circuit representat, volem que la intensitat per la bateria valgui 1 A. Quin és el valor que cal per a la resistència R1?

10) Es connecten en sèrie tres generadors amb les següents característiques: 60V/0,8; 40V/0,6 i 100V/0,9 a una resistèn-
cia exterior R = 40 . Calcularem: la fem total del conjunt de generadors; la resistència interna total, la intensitat per la resis-
tència exterior i la tensió en la resistència. Desprès farem un balanç de les potències en el circuit i calcularem el rendiment.

11) Tenim tres generadors de característiques 24V / 0,9 s'acoblen en paral·lel. El circuit exterior és una resistència R = 10 .
Calcularem: les característiques del conjunt de generadors acoblats, la intensitat per la càrrega de 10 , la tensió en la càrre-
ga i l'energia consumida per la càrrega en 20 hores.

12) Una garlanda nadalenca està formada per 10 bombetes de 44 W en sèrie. Trobeu:
a. Resistència del conjunt.
b. Corrent que circula si es connecten a 220 V.
c. Tensió en borns de cada bombeta si es connecten a 220 V.

13) Un circuit alimentat per una tensió de 200 V està format per 3 resistències en paral·lel. Si les potències absorbides per les re-
sistències son de 250 W, 100 W i 150 W. Calcula les corrents de les resistències i el seu valor.

14) Un circuit està format per una resistència de 4 Ω pel que circula una intensitat de 14 A connectada amb sèrie amb un grup de
tres resistències de 10 Ω, 10 Ω, 5 Ω , connectades en paral·lel Quant val la tensió aplicada a aquest circuit?
 IES Escola del treball CFG instal·lacions electrotècniques Nom:.................................................................
Departament
Crèdit 1: U2 Grup. 1HEIL Data: ......./........../.............
d’electricitat
Prof. Joan Llurba Full d’exercicis nº 6 Nota: ................................
Lleis de Kirchhoff
Primera llei:
En qualsevol nus (punt d’unió de dos o més conductors) es verifica que la suma de corrents entrants és igual a la suma de corrents
que surten. Si s’agafen les equacions a tots els nusos, sempre n’hi ha una que es pot obtenir a partir de les altres. Per tant, per evitar
informació redundant, aplicarem la primera llei de Kirchhoff tants cops com nusos hi hagi menys un.

Segona llei:
En qualsevol malla (recorregut tancat del
circuit) es verifica que la suma de totes les
tensions és igual a zero.
Entre la primera i la segona lleis podem es-
criure tantes equacions independents com
corrents; per tant caldrà aplicar la segona
llei tants cops com sigui necessari per a de-
terminar el sistema.

En els exercicis següents Calcula la intensitat en els components aplicant les lleis de Kirchhoff
1) 2)

3) 4)
 IES Escola del treball CFG instal·lacions electrotècniques Nom:.................................................................
Departament
Crèdit 1: U2 Grup. 1HEIL Data: ......./........../.............
d’electricitat
Prof. Joan Llurba Full d’exercicis nº 7 Nota: ................................

(continuació kirchoff)
5) Per al circuit de la figura, determineu: Amb
l’interruptor s obert,
a) La mesura del voltímetre V3 .
b) La mesura de l’amperímetre A1 .

Amb l’interruptor s tancat,

c) La mesura de l’amperímetre A1 .
d) La mesura del voltímetre V3 .
e) La potència subministrada per cada font.

6) Per al circuit de la figura, determineu:

Amb l’interruptor s obert,
a) La mesura de l’amperímetre A1.
b) La mesura del voltímetre V2 .

Amb l’interruptor s tancat,

c) La mesura de l’amperímetre A1 .
d) La mesura del voltímetre V2 .
e) La potència subministrada per cada font.

7) Per al circuit de la figura, determineu:

a) Determineu la potència que consumeix la resistència R2 .

b) Quin corrent màxim podrà circular per la resistència R1 sense que aquesta
es cremi si pot suportar una potència de 10 W?
c) Quin corrent circularà per la resistència R3 , si R2 es fon i es converteix en
un circuit obert?

8) Per al circuit de la figura, determineu:

a) La resistència equivalent del conjunt format per R2 , R3 i R4
.
b) Els corrents I1 i I2 subministrats per les fonts de tensió.
c) La potència total subministrada per les dues fonts.

9)Per al circuit de la figura, determineu:

a) La resistència equivalent de R3 i R4 .
b) Els corrents subministrats per les fonts de tensió.
c) Les potències subministrades per les fonts de tensió.
d) La diferència de tensió entre els extrems de la resistèn-
cia R4 .
 IES Escola del treball
Departament
d’electricitat
Prof. Joan Llurba
CFG instal·lacions electrotècniques Nom:.................................................................
Crèdit 1: U2 Grup. 1HEIL Data: ......./........../.............
Full d’exercicis nº 8 Nota: ................................

Teorema de Thevenin

El teorema de Thevenin permet simplificar qualsevol circuit elèctric vist des del terminals de connexió d'un component determinat.
Un circuit elèctric actiu (almenys amb un generador) es pot substituir des dels terminals A, B per un generador de fem UTH connectat
en sèrie amb una resistència RTH :
El generador de fem UTH és la tensió entre A i B (VAB), en circuit obert, sense connectar-hi res exteriorment.
La resistència RTH és la resistència equivalent que presenta el circuit in-
ternament, vista des dels terminals A i B. Els generadors de tensió, als
efectes de valoració d'aquesta resistència, són curtcircuits.
Primer pas . Calculem la resistència RTH equivalent de Thevenin.
Segon pas. Calculem la fem UTH del generador equivalent de Thevenin.
Tercer pas. Dibuixem el circuit equivalent de Thevenin.

Teorema de Norton

El teorema de Norton permet simplificar qualsevol circuit elèctric vist des del termi-
nals de connexió d'un component determinat.
Un circuit elèctric actiu (almenys amb un generador) es pot substituir des dels ter-
minals A, B per un generador de intensitat INo connectat en paral·lel amb una re-
sistència RNo :
La intensitat de Norton IAB es calcula curtcircuitant la sortida, es a dir, posant una
càrrega nul·la entre A i B
La resistència de Norton es calcula igual que la thevenin, o be, es calcula la tensió de sortida VAB, quan no es connecta cap càrrega
externa, es a dir, amb una resistència infinita entre A y B. RNo es igual a VAB dividit entre INo.

Exemple:

Equivalència dels circuits equivalents de Thevenin i Norton

El teorema de superposició.

En un circuit elèctric amb diferents generadors, podem analitzar-lo en vàries etapes, considerant en cadascuna d'elles només l'efecte
d'un únic generador; la resta de generadors es curtcircuiten. En una última etapa de l'anàlisi obtenim els resultats finals per suma dels
obtinguts a cada etapa d'anàlisi parcial. S'ha de posar atenció al sentit de circulació de les intensitats parcials; poden ser contraris, i
llavors s'ha de seleccionar un sentit com a positiu i l'altre com a negatiu quan obtinguem els valors finals.
 IES Escola del treball CFG instal·lacions electrotècniques Nom:.................................................................
Departament
Crèdit 1: U2 Grup. 1HEIL Data: ......./........../.............
d’electricitat
Prof. Joan Llurba Full d’exercicis nº 9 Nota: ................................

 En el circuits de les figures següents, calcula:

a) La tensió de Thevenin o La intensitat de Norton
b) La resistència de Thevenin o de Norton
c) Dibuixa el circuit equivalent de Thevenin o de Norton
d) La intensitat que circula per la resistència de 12 Ω
a)

b)

c)

d)
 IES Escola del treball CFG instal·lacions electrotècniques Nom:.................................................................
Departament d’electricitat Crèdit 1: U2 Grup. 1HEIL Data: ......./........../.............
Prof. Joan Llurba Full d’exercicis nº 10 Nota: ................................

NÚMEROS COMPLEXOS
Un número complex s’escriu generalment com a + bi on a i b son números reals e i, anomenat unitat imaginaria, es de-
fineix com i   1 té la propietat de que i  1 . Els números a i b son la part real i imaginaria del número complex.
2

els números (a + bi) i (a - bi ) es diuen números complexes conjugats.

Igualtat de números complexos: a+bi = c+di si i sols si a=c, i b=d
Suma de números complexos: (a + bi) + (c + di) = (a + c) + (b + d)i
Resta de números complexos: (a + bi) - (c + di) = (a - c) + (b – d)i
Producte de números complexos: (a+ bi)(c+ di) = (ac- bd) + (ad+ bc)i
Divisió de números complexos:
a  bi a  bi c  di ac  bd  bc  ad 
    i
c  di c  di c  di c 2  d 2  c 2  d 2 

Producte d’un escalar per un complex p(a+bi)=(pa+pbi)

*nota observar que s’utilitzen las regles bàsiques d’àlgebra i la propietat i 2  1
Gráfica de un número complex. Un número complex e a + bi pot ser representat com un punt (a, b) en un pla xy ano-
menat diagrama d’ Argan o pla Gausià. Per exemple, en la figura 6.1, P representa el número complex -3 + 4i
Un número complex A pot també ser interpretat como un vector de O a P

Forma polar d’un número complex. La Fig. 6-2 el punt P de coordinades (x, y)
representa el número complex x + iy.
El punt P pot també ser representat en forma polar amb coordenades polars (r, θ).
Com x = r cos θ, e y = r sin θ tenim x  iy  r (cos   isen )  r
És la forma polar del número complex. A r  x 2  y 2 , se li diu mòdul i a θ ar-
gument o amplitud del número complex x+iy

Producte i divisió de números complexos en forma polar

Si a  r1 (cos  1  isen 1 ) y b  r2 (cos  2  isen 2 )
El producte a.b es altra complex definit per
r1 (cos1  isen1 )r2 (cos 2  isen 2 )  r1r2 cos1   2   isen1   2 
Geomètricament , el vector que representa el producte dels complexos a.b , s’obté fen girar el vector a un angle igual al
argument de b, en sentit contrari al moviment de las agulles del rellotge, i allargant-lo -el mòdul de b- vegades.
El quocient de a per b ve definit per
r1 (cos 1  isen1 ) r1
 cos(1   2 )  isen(1   2 )
r2 cos  2  isen 2  r2
Geomètricament el quocient a/b s’obté fent girar el vector a el angle igual al argument de b en el sentit de les agulles del
rellotge, contraient-lo -el mòdul de b- vedades.
La divisió per cero es impossible.
r11 r
O també r1  r2  r1r2(  2 )
 ( 1 ) (   )
1 2 1 r2 2 r2 1 2
Potència de un número complex (Teorema de Moivre)
Si p es un número real r (cos   isen ) p  r p (cos p  isenp ) o be r  p  rpp

arrels d’un número complex

  2k   2k
r (cos   isen ) 1n  r
1
Si p=1/n on n es qualsevol número enter positiu n
(cos  isen )
n n
Les n arrels d’un número complex s’obté donant valors a k = 0,1,2,…,n-1
 IES Escola del treball CFG instal·lacions electrotècniques Nom:.................................................................
Departament d’electricitat Crèdit 1: U2 Grup. 1HEIL Data: ......./........../.............
Prof. Joan Llurba Full d’exercicis nº 10 Nota: ................................

n
Geomètricament, els punts que representen a a , son els vèrtexs d’un polígon regular de n costats amb el centre en el
pol.

Forma exponencial. Freqüentem-ne s’usa la anotació següent forma de anotació d’un número complex a de mòdul r y
argument θ a  r  rei
z z2 z3
Recordar : e  1        funció exponencial simple,
z

1! 2! 3!
Fórmula de Euler : per un exponent imaginari puro yi, es te: e  cos y  iseny
yi

i
p.e: e  1
x  yi
En general e  e  e x  e yi  e x (cos y  iseny ) es a dir:
z

La part real de e z es e x cos y , la part imaginaria de e z es e x seny , el mòdul e z  e x , l’ argument de e z es y

z
La funció e es periòdica, de període 2πi, així e z  e z  2 ki , p.e: e 0  e 2 ki  1 ;
Fórmules de Euler per números complexos:
e zi  cos z  isenz e  zi  cos z  isenz
i
Logaritme d’un número complex: si z  re , llavors ln z  ln r  i (  2k )
Funcions trigonomètrica i hiperbòliques
e zi  e  zi e zi  e  zi e zi  e  z e zi  e  z
senz  cos z  shz  chz 
2i 2 2 2
Les funcions sen z i cos z son periòdiques de període 2π, i les funciones sh z y ch z son periòdiques de període 2πi.
Expressions de las funciones de argument imaginari pur

seniy  ishy cos iy  chy shiy  iseny chiy  cos y

Las fórmules que son vàlides per les funciones trigonomètriques i hiperbòliques d’ argument real subsisteixen igual per
les funcions d’argument complex. En general si z  x  iy , el seu càlcul s’efectua per sen( a  b) cos(a  b)
sh(a  b) ch(a  b) p.e:
cos( x  iy )  cos x cos iy  senseniy  cos xchy  isenxshy por lo que
La part real R i la part imaginaria I de cos z, serà
R (cos z )  cos R ( z )chI ( z )
I (cos z )   senR( z ) sh( z )

Argument complex Part real Part imaginaria

sen( x  iy ) senx  chy  cos x  shy
cos( x  iy ) cos x  chy  senx  shy
tg ( x  iy ) sen2 x sh 2 x

cos 2 x  ch 2 y cos 2 x  ch 2 y

Exercicis:
1.-Donats els complexos a=(3+4i), b=(2-3i), representar-los i calcula: 2a+3b ; a.b ; ( 2a):(3b ) ; expressa a en forma
polar.

2.- Donats els complexos p = 430º y q = 345º , representar-los i calcula gràficament la suma. Calcula el seu producte
p.q , la divisió p/q; el quadrat de p i las arrels cúbiques de q. Passa p i q a forma cartesiana.

3.-Donat el número 1  i 3 , calcula la forma trigonomètrica, la forma exponencial

(3  i 4)  (1  i5) 2 10  i 7
4.- calcula 
1  i3 i5
 IES Escola del treball CFG instal·lacions electrotècniques Nom:.................................................................
Departament d’electricitat Crèdit 1: U2 Grup. 1HEIL Data: ......./........../.............
Prof. Joan Llurba Full d’exercicis nº 12 Nota: ................................

Exercicis de complexos:

1.-Donats els complexos a=(3+4i), b=(2-3i), representar-los i calcula: a+b ; a.b ; ( 2a)x(3b ); expressa a en forma polar.

2.-Donats els complexos a=(3-4i), b=(-2-3i), representar-los i calcula: 2a-3b ; a.b ; ( 2a)/(3b ); expressa b en forma polar

2.- Donats els complexos p = 430º y q = 345º , representar-los i calcula gràficament la suma. Calcula el seu producte
p.q , la divisió p/q; el quadrat de p . Passa p i q a forma cartesiana.

3.-Donats els complexos p = 5-30º y q = 25215º , representar-los i calcula gràficament la suma. Calcula el seu producte
p.q , la divisió p/q; el quadrat de p . Passa p i q a forma cartesiana

4.- Donats els complexos p = 430º y q = 345º . Calcula p+q, passant-los primer a forma bionòmica. Expressa el resultat en
forma polar.
 IES Escola del treball CFGS instal·lacions eletrotècniques Nom:.................................................................
Departament d’electricitat Credit1 u 2 Grup................ Data: ......./........../.............
Prof. Joan Llurba Full d’exercicis nº 13 Nota: ................................

S Q
CONDENSADORS: Capacitat d’ un condensador pla C   r  0  ;  0  8,85 10 12 F ;  r  aigua   81;  r  oli   5 ; C 
d m V
Constant de temps (temps de càrrega o descàrrega del condensador)   R  C ; t  3 ;Condensadors en: Sèrie (Q1=Q2=…Qn)
1 1 1 1
     ; Paral·lel (V1=V2=…=Vn) C  C1  C 2      C n ; Energia emmagatzemada en un condensador
C C1 C 2 Cn
1
E   C V 2 ; rigidesa dielèctrica d’un material(V/m): El major valor del camp elèctric que pot aplicar-se a un aïllant sense que es
2
torni conductor, per l’aire 30 kV/cm. Oli 150 kV/cm. Mica 2000 kV/cm. A més potencial hi ha l’arc elèctric

1) Calcula la capacitat i la càrrega emmagatzemada per un condensador pla format per dues plaques metàl·liques separades 5mm i
2
200 cm per un dielèctric de mica εr = 4 connectat a 100 V

2) Un circuit està format per una resistència d’2 kΩ en sèrie amb un condensador de 10 µFa una bateria de 6V. Troba :
a) La constant de temps
b) El temps de càrrega el condensador
c) L’energia del condensador.

3) Connectem en sèrie tres condensadors de 8µF, 6µF y 12µF a una font d’ alimentació de 60 V. Dibuixa el circuit. Calcula
a) La capacitat del conjunt
b) La tensió de treball de cada condensador
c) La energia emmagatzemada

4) Connectem en paral·lel tres condensadors de 800µF, 1600µF y 1200µF a una font d’ alimentació de 160 V. Dibuixa el circuit Cal-
cula
a) La capacitat del conjunt
b) La càrrega de cada condensador
c) La energia emmagatzemada


BOBINES o inductàncies L ; Φ = Flux magnètic (B.S)en Webers (Wb) ; L = coeficient d’autoinducció de la bobina en
I
 B  S  N 2S  IN
Henrys(H); A una bobina de N espires L  N N  ;   4 107 ; B  ;   BNS ;B= inducció o densi-
I I l l
 I
tat de flux magnètic en Tesla (T) ;força electromotriu induïda      L ; Constant de temps (temps de càrrega o descàr-
t t
L 1
rega de la bobina)   ; t  3 Energia emmagatzemada en una bobina E  L  I 2 Coeficient d’inducció mútua
R 2
M  LA  LB Associació de Bobines en sèrie: LT  L1  L2  2 M ; si estan oposades LT  L1  L2  2 M

1) Un circuit en sèrie format per una bobina de 100 mH i una resistència de 100 Ω connectats a un generador de continua de 12V
Troba:
a) La constant de temps
b) El temps de càrrega de la bobina
c) L’energia del camp magnètic

2) En una bobina d’inductància 68 mH augmenta el corrent de 0 a 2A en un temps de 10 ms. Calcula la força electromotriu induïda ε.

2
3) Calcula la inductància d’una bobina de 400 espires, d’una longitud de 20cm i una secció de 20 cm

4) Calcula la FEM induïda en una bobina de 300 espires, sotmesa a l’acció d’un camp magnètic creixent d’1Wb a 10 Wb en 100 ms.
 IES Escola del treball CFGS instal·lacions eletrotècniques Nom:.................................................................
Departament d’electricitat Credit1 u 2 Grup................ Data: ......./........../.............
Prof. Joan Llurba Full d’exercicis nº 14 Nota: ................................
El Corrent altern y  Vmax sin( wt )
Freqüència (f) Hz, Període (T) s Velocitat angular (ω) rad/s f 1   2f  2 
T T t
Valors d’una tensió i d’una corrent alterna: Instantani (i , v ), Màxim (Imax, Vmax), Mig (Im, Vm), Eficaç ( I,V)
2I max 2Vmax I max Vmax
Im  Vm  I V 
  2 2

Desfases entre magnituds: Dos magnituds alternes estan desfasades un an-

gle φ o un temps t, (veure figura) quan els seus valors màxims i mínims es-
tan desfasats aquest angle o aquest temps.

Problemes:

1) Una C.A de 400 V te una freqüència de 400 Hz. Calcula:

a) El període
b) Temps que tarda en realitzar un cicle
c) La velocitat angular de l’alternador que la genera
d) La tensió màxima
e) La tensió als 0,31 s.
f) La tensió mitja
2) Dos corrents alternes estan desfasades 20º. Si la freqüència es de 50 Hz, calcula
a) El període
b) El temps de desfase Eix imaginari

Impedàncies Z (Ω) i pulsació w

D’un circuit resistiu pur amb resistència R , Z R  ( R  0 j )  R0º
D’un circuit amb autoinducció pura L Z L  (0  X L j )  (0  Lwj )  X L90 º XL
R
1
Z C  (0  X C j )  (0  j )  X C90 º
Eix real
D’un circuit capacitiu pur (capacitat= C) XC
Cw
Reactància d’un circuit X= XL- XC

Associació d’impedàncies:
En Sèrie ZT   Zi
1 1 1
En paral·lel  a s’anomena admitància Y (en Siemens S)
ZT Zi Z
V V
Llei d’Ohm Z ; (en general prenem V  V0º ) I  ; I  I ; φ és l’angle de desfase entre la corrent I i la
I Z
tensió V; si φ és positiu, el circuit és capacitiu i la corrent esta avançada a la tensió; si φ és negatiu, el circuit és capacitiu
i la corrent esta enrederida a la tensió

Problemes
1) Tenim una resistència de 40Ω, una bobina de coeficient d’autoinducció L= 0,4 H, i un condensador de 35 μF.
a) Expressa els valors de les tres impedàncies en forma binòmia i en forma polar
b) Calcula la impedància total si estan connectats en sèrie
c) Calcula la impedància total si estan connectats en paral·lel
d) Calcula la corrent i l’angle φ si estan connectats en sèrie
e) Calcula la corrent i l’angle φ si estan connectats en paral·lel
 IES Escola del treball CFGS instal·lacions eletrotècniques Nom:.................................................................
Departament d’electricitat Credit1 u 2 Grup................ Data: ......./........../.............
Prof. Joan Llurba Full d’exercicis nº 15 Nota: ................................
El Corrent altern problemes
1) Del circuit de la figura, determineu:
a) La impedància equivalent.
b) El corrent.
c) Les potències activa i reactiva consumides.
d) La freqüència a la qual la impedància és mínima.

2) Del circuit de la figura, determineu:

a) La impedància equivalent.
b) El corrent subministrat per la font.
c) Les potències activa i reactiva.
d) La potència aparent i el factor de potència.

3) Del circuit de la figura, determineu:

a) El valor de la reactància X.
b) El valor de la resistència R.
c) La mesura de l’amperímetre A2 .
d) El factor de potència del conjunt.

4) Al circuit RL en sèrie de la figura s’han mesurat les dades següents: VG = 100 V;

VR = 80 V; I = 5 A, amb una freqüència de la font de 50 Hz.

a) Dibuixeu el diagrama tensió-intensitat del circuit i calculeu el valor de la resis-

tència Ri de la reactància inductiva.
b) Si la reactància inductiva val 12 , de quin valor hauria de ser la capacitat
del condensador que col·locaríem en sèrie amb la bobina perquè el circuit
entrés en ressonància?

5) Per al circuit de la figura, determineu:Amb l’interruptor

obert:
a) El diagrama vectorial dels corrents del circuit i la lectura
de l’amperímetre A1.
b) Les potències activa, reactiva i aparent, així com el fac-
tor de potència del conjunt del circuit
c) Amb l’interruptor tancat:El valor de la reactància del
condensador C 2 per tal que la lectura de l’amperímetre
A1 sigui A1 = 20 A.

6) El circuit de la figura consumeix una potència activa

P. Determineu:
a) El corrent que circula pel condensador.
b) El valor de R1 .
c) El diagrama vectorial de les tensions del circuit i
el valor eficaç U de la tensió de la font.
d) El factor de potència del conjunt del circuit.
 IES Escola del treball CFGS instal·lacions electrotècniques Nom:.................................................................
Departament d’electricitat Credit1 u 2 Grup................ Data: ......./........../.............
Prof. Joan Llurba Full d’exercicis nº 16 Nota: ................................
El Corrent altern: construccions gràfiques
a) Triangle de tensions: La representació vectorial de les tensions (fig.) forma el triangle de
     
tensions.
V  VR  VL  VC  VR  VX
Tensió activa VR  RI  V cos  ; Tensió reactiva VX  ( X L  X C ) I  Vsen

Tensió aplicada al circuit V  ZI  VR2  VX2

b) Triangle de resistències: Dividint l els tres costats del triangle de tensions pel valor de la
corrent s’obté el triangle de resistències
Resistència òhmica R  Z cos  ; Reactància total X  X L  X C  Zsen ; Impedància del

circuit Z  R 2  ( X L  X C )2

c) Triangle de potències: Multiplicant els tres costats del triangle de tensions pel valor de la
corrent s’obté el triangle de potències.
La potència consumida es divideix en
Potència activa, en watts P  RI 2  VR I  VI cos  ; Potència reactiva en var (volt ampers
reactius) Q  ( X L  X C ) I 2  VX I  (VL  Vc ) I  VIsen ; Potència aparent, que se en volt
ampers (VA) S  ZI 2  VI ; La relació entre las potències és S  P 2  Q 2
Principi de separació de potències:
En una red de corrent alterna de freqüència constant, es conserven per separat les potències actives y reactives.
a) La potencia activa total d’ un conjunto de receptors connectats a la red és igual a la suma les potències actives
P  P1  P2  ....
b) La potència reactiva total d’un conjunt de receptors connectats a la red és igual a la suma de les potències reac-
tives Q  Q1  Q2  ....

c) La potencia aparent total del conjunt de receptors S  P2  Q2

Problemes:

1) Disposem d’una càrrega formada per una resistència en sèrie amb una bobina. Volem determinar el valor d’aquets
components fent una prova al circuit alimentant-lo amb una tensió de 230 V 50 Hz mesurant la corrent del circuit i la
potència consumida. Les lectures son 2A i 400W. Determinar el valor de la resistència i el coeficient d’autoinducció
de la bobina.

2) Disposem d’un motor de 3500 W amb un factor de potència de 0,8. Si afegim una estufa elèctrica de 2000W., quin és
el nou factor de potència?

3) Connectem a una xarxa de 230 V. 50Hz, un motor de 3500 W i factor de potència 0,8. Si connectem un condensador
en paral·lel de 1200 kVAr,
a) Quin és el nou factor de potència?
b) Quin condensador s’ha de connectar perquè el nou factor de potència sigui 1
c) Quin condensador s’ha de connectar perquè el nou factor de potència sigui 0,98

4) Una estufa de 2kW i un motor que consumeix 0,75kW amb un factor de potència 0.8 inductiu, es connecten a 220 V
y 50 Hz, calcular:
a) Potències activa, reactiva i aparent totals.
b) Corrent total
c) Factor de potència total
 IES Escola del treball CFGS instal·lacions electrotècniques Nom:.................................................................
Departament d’electricitat Credit1 u 2 Grup................ Data: ......./........../.............
Prof. Joan Llurba Full d’exercicis nº 17 Nota: ................................
El Corrent altern:
1. El corrent en un circuit elèctric té valor eficaç 30 A i esta enrederida respecte a la tensió alterna senoidal un angle de
40°. Calcula la component activa i reactiva del corrent.

2. Una bobina de resistència 40Ω i coeficient d'autoinducció 0,05 H esta connectada en paral·lel amb un altre bobina de
resistència 10 Ω i coeficient d'autoinducció 0,1 H a una tensió alterna senoidal de 150 V, 50 Hz Calcula:
a) El corrent que circula per cada bobina
b) Component activa i reactiva del corrent que circula per cada bobina
c) El corrent total que consumeixen les dos bobines
d) Angle de desfasament entre la tensió i el corrent total.

3. Una bobina de resistència 2Ω coeficients d'autoinducció 0,1 H esta connectada en paral·lel amb un condensador de
120 µF de capacitat a una tensió alterna senoidal de 220 V, 50 Hz. Calcula:
a) El corrent que circula per la bobina..
b) El corrent que circula pel condensador
c) El corrent total.
d) Impedància total.
e) Angle de desfasament entre la tensió i el corrent total
f) Potències actives, reactiva i aparent total.
Solució: a) 6,99 A; b) 8,29 A; c) 1,39 A; d) 158,27 Ω; e) 71° 26' d'avançament del corrent respecte de la
tensió; f) P=97,37 W, Q=289,88 VAr; S=305,8 VA

4. Un condensador de 8µF de capacitat esta connectat en paral·lel amb una resistència de 500 Ω a una tensió alterna
senoidal de 125 V, 50 Hz. Calcula:
a) El corrent que circula per la resistència.
b) El corrent que circula per el condensador.
c) El corrent total.
d) Factor de potència del conjunt de la instal·lació.
e) Valor del condensador perque el factor de potència sigui 0,98
Potencia activa que consumeix el circuit. Solució: a) 0,25 A; b) 0,314 A; c) 0,4 A; d) 0,625 capacitiu; e)
31,25 W.
 IES Escola del treball CFGS instal·lacions electrotècniques Nom:.................................................................
Departament d’electricitat Credit1 u 2 Grup................ Data: ......./........../.............
Prof. Joan Llurba Full d’exercicis nº 18 Nota: ................................

CORRIENTE ALTERNA TRIFÁSICA Es un conjunto de tres corrientes alternas de iguales características y

desfasadas entre sí un tercio de período o 120° ( 2π/3 radianes).
REPRESENTACIÓN GRÁFICA DE
MAGNITUDES TRIFÁSICAS SENOIDALES

1) Representación cartesiana: se representa

mediante tres senoides desfasadas 120° o un
tercio de período.
a) En función del tiempo (fig. 4.35): se toma el
valor de la magnitud en ordenadas y el tiempo en
abscisas.
b) En función del ángulo: se toma el valor de la
magnitud en ordenadas y el del ángulo en
abscisas, teniendo en cuenta que al tiempo de un
período le corresponden 360° o 2 π radianes (fig. 4.36).
2) Representación vectorial: se representan las magnitudes mediante tres vectores
giratorios iguales (fasores), de módulo el valor máximo de la magnitud (fig. 4.37) y que
giran con movimiento uniforme, realizando una rotación en el tiempo de un período con
velocidad angular:
2π
ω = 2π f = rad / s En la práctica se representan los vectores con módulo del valor
T
eficaz. .La suma de las tres magnitudes del sistema trifásico en cualquier instante es
nula. i1+i2+i3=0
CONEXIÓN EN ESTRELLA
Tanto un receptor como un generador trifásico pueden conectarse en estrella en un
punto común, llamado neutro (fig. 4.38). Los tres extremos libres de las fases se
conectan a tres conductores llamados activos o de fase y el punto común puede
conectarse a un conductor llamado neutro.
CONEXIÓN EN TRIÁNGULO
Tanto un receptor como un generador trifásico pueden conectarse en triángulo, uniendo el
final de una fase con el principio de la siguiente, y el final de la tercera con el principio de
la primera para cerrar el triángulo (fig. 4.39).
Las conexiones entre las fases se conectan a tres conductores llamados activos o de fase.
TENSIONES E INTENSIDADES EN UN SISTEMA TRIFÁSICO
Se llama tensión de línea VL a la tensión existente entre los conductores o hilos de fase de
una línea trifásica.
Se llama tensión de fase Vf a la tensión existente entre extremos de una fase.
Se llama intensidad de línea IL a la intensidad que circula por cada conductor o hilo de fase
de una línea trifásica.
Se llama intensidad de fase If a la intensidad que circula por una fase.

RELACIÓN DE TENSIONES E INTENSIDADES EN UNA CONEXIÓN ESTRELLA EQUILIBRADA

La conexión se llama equilibrada cuando son iguales las tres fases.
a) La intensidad de línea es igual a la de fase. I L = I f ; I R = I S = IT = I L = I f
b) La tensión de línea es 3 veces la de fase VL = 3V f ;VRS = VST = VTR = VL ;VR = VS = VT = V f
Nota:Tensiones de fase VR = V0º ;VT= V120º ;VS= V240º ; Tensiones de línea VR S= 3 V30º ; VTR= 3 V150º ;VST= 3 V270º
 IES Escola del treball CFGS instal·lacions electrotècniques Nom:.................................................................
Departament d’electricitat Credit1 u 2 Grup................ Data: ......./........../.............
Prof. Joan Llurba Full d’exercicis nº 19 Nota: ................................
POTENCIA EN CORRIENTE ALTERNA TRIFÁSICA EQUILIBRADA
La potencia de un sistema trifásico es la suma de potencias de las tres fases. Si el sistema es equilibrado:

Potencia activa P = 3V f I f cos ϕ = 3VL I L cos ϕ Potencia reactiva Q = 3V f I f senϕ = 3VL I L senϕ
Potencia aparente S = 3V f I f = 3VL I L Siendo φ el ángulo de desfase entre la tensión y la intensidad de fase.

La relación entre las tres potencias S= P2 + Q2

PROBLEMAS
1) Un receptor eléctrico trifásico está conectado a una línea trifásica de 380 V, 50 Hz de modo que absorbe por cada conductor
de dicha línea una corriente de intensidad 30 A con factor de potencia 0, 85 inductivo. Calcular la potencia activa, reactiva y
aparente que consume el receptor.

2) La línea de alimentación a un taller es trifásica de tensión 380 V y 50 Hz de frecuencia. Por cada conductor de la línea circula
una corriente de intensidad 20 A con factor de potencia 0,8 inductivo. Calcular la potencia activa, reactiva y aparente que consume
el taller. Solución: P=10 518 W; Q=7 889 VAr; S=13 148 VA

3) Un motor trifásico conectado en estrella tiene una tensión de fase de 127 V, 50 Hz y por cada fase circula una corriente de
intensidad 10 A con factor de potencia 0,8 inductivo. Calcular la potencia activa, reactiva y aparente que consume el
motor.Solución: P=3 048 W; Q=2 286 VAr; S=3 810 VA

4) Un receptor trifásico conectado a una línea trifásica de tensión 380 V y 50 Hz de frecuencia consume una potencia activa de
10 kW con factor de potencia 0,85 inductivo. Calcular la intensidad de línea.

5) El circuit trifàsic de la figura s’alimenta a una tensió de línia U. Determineu:

a) La mesura de l’amperímetre A2.
b) La mesura de l’amperímetre A1.
c) El factor de potència del conjunt.
d) Les potències activa, reactiva i aparent del conjunt.

6) El circuit trifàsic de la figura s’alimenta a una tensió de línia U. Determineu:

a) La mesura de l’amperímetre A1 .
b) La mesura de l’amperímetre A2 .
c) El factor de potència del conjunt.
d) Les potències activa, reactiva i aparent del conjunt.

7) El consum trifàsic de la figura s’alimenta amb una xarxa de tensió de línia (o composta) U.
Determineu:
a) El corrent de branca (o fase).
b) El corrent de línia.
c) Les potències activa, reactiva i aparent del consum.

8) El consum trifàsic de la figura s’alimenta amb una xarxa de tensió (composta o de línia) U = 400
V. Determineu:
a) Els corrents de línia i del neutre.
b) La potència reactiva del consum.
c)La potència dissipada per cadascuna de les resistències.

9) A una xarxa trifàsica de 380 V de tensió de línia s’hi connecten en estrella tres bobines iguals que
tenen 30 Ω de resistència òhmica i 40 Ω de reactància inductiva.
a)Determineu la intensitat de línia.
b)Determineu la potència activa, reactiva i aparent de la instal·lació. Indiqueu el valor del factor de
potència.
c)Calculeu quina seria la intensitat de línia si les bobines estiguessin connectades en triangle en
lloc d’estrella.

10) Un motor d’inducció trifàsic les bobines del qual estan connectades en triangle es connecta a una línia de 380 V de tensió de
línia. Si considerem cada bobina com una resistència de 20 Ω en sèrie amb una bobina de 15 Ω de reactància inductiva:
a) Determineu la intensitat de línia.
b) Calculeu la potència activa, reactiva i aparent i el factor de potència de la instal·lació.
c) Quina serà la intensitat de línia si connectem les bobines en estrella en lloc de fer-ho en triangle?
 IES Escola del treball Nom:.................................................................
Departament d’electricitat Electrotecnia Grup................ Data: ......./........../.............
Prof. Joan Llurba Transfomadors2 Nota: ................................

El transformador real en buit.

En el transformador ideal que quan el secundari està en buit, I 2 = 0 , la intensitat pel primari també és nul·la. Això no és realment
possible, ja que sense intensitats no hi hauria flux, i per tant no hi hauria les fem induïdes, d'acord amb la llei de Faraday. Per tant,
amb el secundari sense càrrega, al primari hi ha una certa intensitat que s'anomena intensitat de buit (I0).
La I0 té com a funció magnetitzar el nucli: crea el flux circulatori pel nucli magnètic, i indueix les fem E1 i E2 en els debanats primari i
secundari
• Intensitat de magnetització Im; crea el flux Φ; té un desfasament de 90º amb la fem induïda E1.
• Intensitat de pèrdues en el nucli Ip; té un desfasament de 0º amb la fem induïda E1.
Podem escriure I o = I p + jI m
L'assaig dels transformadors en buit. L'objectiu d'aquest assaig és determinar el valor de la intensitat en buit I0 i de les seves
components Im i Ip. El valor d'aquestes intensitats es determina per a la tensió nominal de primari del transformador. També permet
calcular els valors dels components simbòlics Lm i Rp del circuit equivalent.
Els instruments de mesura necessaris són dos voltímetres, un amperímetre i un wattímetre, connectats com s'indica a l'esquema. El
secundari es deixa en buit, i al primari s'hi connecta un generador U1, a la tensió i freqüència nominals de funcionament del
transformador.

Pel secundari no hi ha cap intensitat; pel primari només la intensitat de buit I0.

Interpretem les lectures dels instruments:

• El voltímetre V1 indica la tensió del generador aplicat U1, i amb prou

aproximació, la fem induïda E1.
• El voltímetre V2 indica la fem induïda E2, que en buit és exactament la tensió en el secundari U2.
• L'amperímetre A indica la intensitat que circula pel debanat primari. En les condicions de l'esquema, és I0.
• El wattímetre W indica la potència en el primari, en buit: P0 = U 1· I 0·cos ϕ 0

V1 P0
A partir d'aquestes lectures, podem deduir: La relació de transformació: m= L'angle ϕ0 : cos ϕ 0 = ⇒ ϕ 0 ⇒ sinϕ 0
V2 V1· I 0
Podem deduir les dues components de la intensitat de buit I0: I m = I 0· sinϕ 0 I p = I 0·cos ϕ 0
A partir de les dues components de la intensitat de buit, podem obtenir si s'escau el valor dels components simbòlics Lm i Rp.
V1 Xm V1
Xm = ⇒ Lm = ; Rp =
Im 2· π · f Ip
Exemple.
A l'assaig en buit d'un transformador que té les característiques següents: 8 kVA, 750/220 V, 50 Hz , hem obtingut els resultats
següents: voltímetre V1: 750 V; voltímetre V2: 220 V; amperímetre: 0,8 A; wattímetre: 39 W.
Determinarem els paràmetres elèctrics que es poden obtenir amb l'assaig en buit.
V1 750
m= = = 3,41
V2 220
P0 39
cos ϕ 0 = = = 0,065 ⇒ ϕ 0 = 86,2º ⇒ sinϕ 0 = 0,997
V1· I 0 750 × 0,8
I m = I 0· sinϕ 0 = 0,8 × 0,997 = 0,798 A
I p = I 0·cos ϕ 0 = 0,8 × 0,065 = 0,052 A

Pràcticament Im = I0 i la intensitat de pèrdues en el nucli Ip és negligible. Molt sovint és així.

V1 750 Xm 939,8
Xm = = = 939,8 Ω; Lm = = = 2,99 H
I m 0,798 2· π · f 2· π · 50
V 750
Rp = 1 = = 14423 Ω (14,4 kΩ) És un valor molt alt; en paral·lel, té molt poc efecte sobre el funcionament dels
I p 0,052
transformador.
L'assaig dels transformadors en curtcircuit.

Amb aquest assaig determinarem Rcc i Lcc del circuit equivalent.

Necessitem un voltímetre (V), un amperímetre (A) i un wattímetre (W). Els
connectem com podem veure a l'esquema.
Posem el secundari en curtcircuit. Al primari no hem de connectar la tensió
nominal U1 (això ens destruiria el transformador), sinó que hem de partir d'una
tensió U1 = 0 V, i l'anem augmentant poc a poc, al temps que controlem la
intensitat per l'amperímetre. Quan aquesta intensitat sigui la de primari en
funcionament nominal (I1n), tenim el transformador en condicions d'assaig. La
freqüència f del generador és la nominal del transformador.
• El voltímetre ens indica una tensió que anomenem Vcc : tensió de primari que produeix la intensitat nominal amb el secundari en
curtcircuit.
• L'amperímetre ens indica la intensitat nominal pel primari I1n.
• El wattímetre ens indica les pèrdues en el transformador en aquestes condicions. Les anomenem Pcc (pèrdues en curtcircuit). Pels
debanats primari i secundari hi passa la intensitat nominal, produint les mateixes pèrdues que en funcionament nominal; les
pèrdues en el nucli magnètic són molt inferiors. Ho són en funcionament nominal, i ara encara més, donat que la tensió aplicada
Vcc és molt inferior a la tensió U1 de funcionament nominal. En altres paraules: l'efecte de I0 no ens cal considerar-lo.

Lectura del voltímetre: Vcc; lectura de l'amperímetre: I1n; lectura del wattímetre: Pcc Determinem els dos components simbòlics Rcc i Lcc.
Pcc
La potència aparent és: S = Vcc· I 1n (VA) La potència reactiva és: cos ϕ cc = ⇒ ϕ cc ⇒ tg ϕ cc ⇒ Qcc = Pcc·tg ϕ cc
S cc
Pcc Qcc X cc
Deduïm Rcc: Pcc = I 12n· Rcc ⇒ Rcc = Ω Deduïm Xcc: Qcc = I 12n· X cc ⇒ X cc = Ω Lcc = (H)
I 12n I 12n 2· π · f
Els paràmetres Rcc i Xcc que hem determinat s'anomenen paràmetres en curtcircuit. A partir d'aquests paràmetres podem calcular la
impedància i el factor de potència en curtcircuit.
Rcc Vcc
Z cc = Rcc2 + X cc2 Ω cos ϕ cc = Directament hauríem pogut obtenir: Z cc = Ω
Z cc I 1n
El circuit equivalent del transformador, sense considerar la intensitat de buit, és l'indicat a l'esquema. En els grans transformadors, a
plena càrrega, l'efecte de la intensitat de buit és negligible. Només cal considerar el seu efecte en petits transformadors.
El valor de la tensió Vcc que produeix la intensitat nominal amb el secundari en curtcircuit és també un paràmetre important en els
transformadors. El valor que realment s'utilitza en les aplicacions electrotècniques és la tensió de l'assaig en curtcircuit Vcc expressada
en percentatge sobre el valor V1 nominal (V1n).
Vcc·100
u cc = El valor del paràmetre ucc sol estar incorporat a la placa de característiques del transformador. Per a transformadors
V1n
de distribució de l'energia elèctrica, fins a uns 200 kVA, ucc és de l'ordre d'un 4%. Augmentant S, també augmenta ucc , fins arribar a
valors del 10% o superiors. La tensió de curtcircuit Vcc té dues components: la caiguda de tensió en la resistència Rcc (VRcc) i la caiguda
de tensió en la reactància inductiva Xcc (VXcc). La segona component té un desfasament de 90º respecte a la primera.
V Rcc = Rcc· I 1n V Xcc = X cc· I 1n També es poden expressar en funció de l'angle ϕcc: V Rcc = Vcc·cos ϕ cc

V Xcc = Vcc· sinϕ cc O bé en funció de la tensió de curtcircuit percentual:

V Rcc·100 V Xcc·100
u Rcc = u cc·cos ϕ cc u Xcc = u cc· sinϕ cc u Rcc = u Xcc =
V1n V1n
El corrent de curtcircuit accidental.
En cas de curtcircuit accidental en el secundari, amb el primari connectat a la seva tensió nominal, la situació és molt diferent. Les
intensitats en primari i secundari poden ser extremadament altes; la única limitació que hi ha és Zcc.
V1n
I 1cc = Cal considerar que en les plaques de característiques dels transformadors no se sol indicar Zcc, sinó ucc. A partir
Z cc
Vcc Vcc·100
d'aquesta dada, podem determinar I1cc. A l'assaig en curtcircuit hem obtingut: Z cc = Ω; com tenim u cc = podem
I 1n V1n
Vcc u cc· V1n V1n 100· I 1n
deduir: Z cc = = Substituint en l'expressió del corrent de curtcircuit: I 1cc = = (A)
I 1n 100· I 1n Z cc u cc
Exemple.
Un transformador monofàsic té les característiques següents: 15 kVA; 1000/220 V. En l'assaig en curtcircuit hem determinat ucc=2,4%.
Quines són les intensitats de primari i de secundari en cas de curtcircuit accidental en el secundari?
1000 S 15000
A partir de la placa de característiques del transformador: m= = 4,54 ; I 1n = = = 15 A
220 V1n 1000
100· I 1n 100 × 15
Càlcul de les intensitats de curtcircuit: I 1cc = = = 625 A I 2 cc = m· I 1cc = 4,54 x625 = 2837,5 A
u cc 2,4
Els valors de les intensitats de curtcircuit en el primari i el secundari són altíssims. Fixa't que la potència que els debanats han de
convertir en calor la podem calcular si coneixem Rcc mitjançant una assaig en curtcircuit. Aquest assaig l'hem analitzat en l'últim
exemple, i ens ha donat Rcc=1,24 Ω. Pcc = I cc2 · Rcc = 625 2 × 1,24 = 484375 W (484 kW)
És una potència molt superior a la pròpia potència nominal. Si no hi hagués un sistema de protecció que desconnectés el
transformador, s'iniciaria probablement un incendi immediat; els esforços dinàmics entre els conductors, deguts a les fortes intensitats,
també podrien tenir efectes catastròfics.
La caiguda de tensió en el transformador.

Es defineix la caiguda de tensió en un transformador com: ∆ V = E2 − U 2

En el primari tenim la tensió nominal U1. E2: és ta tensió en el secundari en buit U2: és la tensió en el secundari amb càrrega nominal
En un transformador real, la caiguda de tensió es deguda a la circulació de la intensitat nominal I1cc per la impedància Zcc. La caiguda

ε =
( E2 − U 2 )·100
de tensió se sol expressar en forma d'un valor relatiu i percentual: % La caiguda de tensió relativa també es pot
E2
expressar en funció dels paràmetres uRcc i uXcc i del factor de potència de la càrrega ( cos ϕ ). ε = u Rcc·cos ϕ + u Xcc· sinϕ %
La caiguda de tensió relativa s'anomena també factor de regulació.

Exemple.

En un transformador monofàsic de característiques 15 kVA; 1000/220 V, hem obtingut en l'assaig de curtcircuit: Rcc=1,4 Ω; Xcc=0,8 Ω..
Determinarem la caiguda de tensió relativa en les situacions següents:
Potència nominal i cos ϕ = 1 ; Potència nominal i cos ϕ = 0,79 ;La potència és el 60% de la potència nominal i cos ϕ = 0,85 .
X cc 0,8 Rcc 1,4
tg ϕ cc = = = 0,57 ⇒ ϕ cc = 29,7 º ⇒ cos ϕ cc = 0,87 ⇒ sinϕ cc = 0,49 Z cc = = = 1,61 Ω
Rcc 1,4 cos ϕ cc 0,87
S 15000
La intensitat nominal en el primari és: S = U 1n· I 1n ⇒ I 1n = = = 15 A La tensió Vcc de l'assaig en curtcircuit:
U 1n 1000
V ·100 24,1 × 100
Vcc = I 1n· Z cc = 15 × 1,61 = 24,1 V En valor percentual: u cc = cc = = 2,41%
V1n 1000
Les components resistiva i reactiva de ucc són:
u Rcc = u cc·cos ϕ cc = 2,41 × 0,87 = 2,1% u Xcc = u cc· sinϕ cc = 2,41 × 0,49 = 1,18%
Calculem la caiguda de tensió relativa en cadascuna de les situacions:
ε = u Rcc·cos ϕ + u Xcc· sinϕ

a) cos ϕ = 1 ⇒ ϕ = 0 ⇒ sinϕ = 0 ε = u Rcc·cos ϕ + u Xcc· sinϕ = 2,1 × 1 + 1,18 × 0 = 2,1%

b) cos ϕ = 0,79 ⇒ ϕ = 37,81º ⇒ sinϕ = 0,61 ε = u Rcc·cos ϕ + u Xcc· sinϕ = 2,1 × 0,79 + 1,18 × 0,61 = 2,38 %
c) cos ϕ = 0,85 ⇒ ϕ = 31,8º ⇒ sinϕ = 0,53
La potència és el 60% de la nominal; la intensitat també és el 60% de la nominal I 1 = 0,6· I 1n i la caiguda de tensió caldrà
multiplicar-la per el factor 0,6.
Si la potència fos la nominal: ε ' = u Rcc·cos ϕ + u Xcc· sinϕ = 2,1 × 0,85 + 1,18 × 0,53 = 2,41 % La potència real és el 60% de
la nominal: ε = 0,6·· ε ' = 0,6 x 2,41 = 1,44 %
El rendiment dels transformadors.

El rendiment del transformador es defineix com la relació entre la potència de sortida P2, lliurada a la càrrega, i la potència d'entrada
P1, lliurada al transformador:
 P2 P2
η = ; quasi sempre s'expressa en percentatge: η = ·100
P1 P1
Només es verificarà el cas límit P2 = P1 en transformadors ideals, sense cap pèrdua. En els transformadors ideals: η = 100% .
En els transformadors reals hi ha pèrdues. Són les següents:

- Pèrdues per efecte Joule en els debanats. En el transformador real, aquestes pèrdues es poden valorar a partir del
paràmetre Rcc de l'assaig en curtcircuit. Les pèrdues per efecte Joule en els debanats s'anomenen també pèrdues en el coure,
que és el material amb el que es construeixen els conductors dels debanats. Les simbolitzem en general mitjançant PCU.

-
Pèrdues en el nucli magnètic. Es diferencien dos tipus de pèrdues: les pèrdues degudes al cicle d'histèresi del material
magnètic, i les pèrdues pels corrents paràsits de Foucault, que s'estableixen en el nucli per inducció del flux magnètic.
Aquestes pèrdues, englobades, s'anomenen pèrdues en el ferro, i les simbolitzem mitjançant PFE. El ferro és el component
bàsic dels materials compostos amb el que es construeixen els nuclis magnètics.
Anomenem PP a la potència perduda total. Podem expressar les següents relacions:

P2 P2
PP = PCU + PFE ; P1 = P2 + PP = P2 + PCU + PFE Podem expressar el rendiment: η = ·100 = ·100
P1 P2 + PCU + PFE
Exemple.

Les característiques d'un transformador reductor monofàsic són: 15 kVA; 1000/220. En els assaigs en buit i en curtcircuit hem
connectat dos wattímetres que ens han indicat:
- Assaig en buit: P=94 W.
- Assaig en curtcircuit: P=280 W.
Determinarem el rendiment en les dues situacions següents:

a) A plena càrrega i ambcos ϕ = 0,85

b) Amb una càrrega del 60% i cos ϕ = 0,8

a) P2 = S·cos ϕ = 15000 × 0,85 = 12750 W

Les pèrdues en el ferro PFE es mesuren en l'assaig en buit i són pràcticament independents de les condicions de la càrrega. Per tant:
PFE = 94 W.
Les pèrdues en el coure PCU depenen de les condicions de la càrrega; en l'assaig en curtcircuit es determinen les pèrdues en el coure
a plena càrrega. PCU=280 W.

P2 12750 × 100
η = ·100 = = 97%
P2 + PCU + PFE 12750 + 280 + 94
Un transformador real molt difícilment arribarà a aquest rendiment tant bo.

b) Amb un 60% de plena càrrega:

P2 = 0,6· S·cos ϕ = 0,615000 × 0,85 = 7200 W
Les pèrdues en el ferro són independents de la càrrega: PFE = 94 W.
Per valorar les pèrdues en el coure, hem de fer el següent raonament:
PCU = I 12· Rcc ; treballant al 60% de la potència nominal, tenim I 1 = 0,6· I 1n ; substituint en l'expressió de les pèrdues en el coure:
(
PCU = I 12· Rcc = ( 0,6· I 1n ) · Rcc = ( 0,6 ) · I 12n· Rcc
2 2
)
L'últim parèntesi són les pèrdues en el coure mesurades en l'assaig en curtcircuit.
2
( )
PCU = ( 0,6 ) · I 12n· Rcc = ( 0,6) · 280 = 100,8
2
W

P2 7200 × 100
η = ·100 = = 97,4%
P2 + PCU + PFE 7200 + 100,8 + 94

exercicis

1) Hem realitzat l'assaig en buit d'un transformador i hem llegit 44 W al wattímetre; 0,9 A a l'amperímetre; 250 V al voltímetre. Calcula
la intensitat de buit, les seves components inductiva i resistiva, el seu desfasament respecte la tensió de primari, i el valor dels
components simbòlics del circuit equivalent Rp i Xm.
2) Hem realitzar els assaigs en buit i en curtcircuit en un transformador monofàsic de 10 kVA i relació de transformació 5000 / 230 V.
Els resultats obtinguts són: Assaig en buit. Tots els valors es refereixen a mesures en secundari: 229 V; 1,3 A; 40 W. Assaig en
curtcircuit. Tots els valors es refereixen al primari: 180 V; I nominal a plena càrrega; 180 W.
a) Determina els paràmetres elèctrics del transformador que es poden obtenir en els dos assaigs.
b) Quin és el factor de regulació a plena càrrega i cos ϕ = 1 ?
3) Realitzem l'assaig en curtcircuit en un transformador monofàsic de relació de transformació 15000 / 380 V i 750 kVA de potència.
Quan la tensió de primari és de 320 V, pel secundari en curtcircuit ja hi passa la intensitat nominal amb un desfasament respecte a
la tensió de 55º.
a) Quina és la tensió (valor percentual ucc) i la impedància (Zcc) de curtcircuit?
b) Quin és el valor numèric de les components resistiva i inductiva de Zcc?

4) La placa de característiques d'un transformador monofàsic indica: 90 kVA; 10000 / 220 V; 50 Hz; ucc = 4%. Calcula:
a) La intensitat de corrent de curtcircuit en el secundari.
b) La potència aparent de curtcircuit.

5) Un transformador monofàsic de 100 kVA i relació de transformació 3000 / 380 V té una tensió de curtcircuit del 5%. Quines el valor
de la intensitat en el secundari en el cas de curtcircuit accidental?

6) Tenim un transformador de 90 kVA i relació de transformació 6000/380 V. La tensió en curtcircuit és del 6 %; les pèrdues en el
coure a plena càrrega són de 1600 W.

a) Quina és la caiguda de tensió a plena càrrega amb cos ϕ = 0,75 ?

b) Quina és la caiguda de tensió amb una càrrega del 60% i cos ϕ = 0,9 ?

7) Un transformador de 50 kVA i relació de transformació 15000 / 380 V funciona a plena càrrega amb pèrdues en el coure de 800 W
i en el ferro de 300 W. Quin és el rendiment amb un factor de potència en la càrrega de 1 i de 0,75?

8) Un transformador monofàsic té una relació de transformació 4000 / 400 V i una potència nominal de 45 kVA. En un assaig en
curtcircuit hem obtingut els següents valors: Rcc = 1,85 Ω ; X cc = 4,50 Ω ; en un assaig en buit hem obtingut una intensitat
I o = 1,5 + j 4 A . Connectem en el secundari una càrrega que absorbeix la intensitat nominal amb un factor de potència
cos ϕ = 0,8 . Calcula:
a) Potència activa i reactiva lliurada a la càrrega.
b) Pèrdues en el coure.
c) Pèrdues en el ferro.
d) Potència activa i reactiva absorbides pel primari.
e) Caiguda de tensió en el transformador en les condicions de càrrega especificades.
f) Rendiment del transformador en les condicions de càrrega especificades.

9) Les dades d'un transformador són: monofàsic, de 100 kVA; relació de transformació de 3000 / 220 V; pèrdues en el ferro de 500
W; pèrdues en el coure a plena càrrega de 1 kW; tensió de curtcircuit del 4%.
a) Quines són les intensitats nominals pel primari i pel secundari?
b) Calcula la caiguda de tensió i el rendiment en les condicions de càrrega següents: Plena càrrega i cos ϕ = 0,75 ; 70 % de
plena càrrega i cos ϕ = 0,8 .
10) Les dades d'un transformador monofàsic són: 400 kVA; 15000 / 380 V; pèrdues en el ferro de 2,6 kW; pèrdues en el coure de 4,5
kW a plena càrrega; tensió de curtcircuit del 5%.
a) Avalua el rendiment del transformador amb les dues càrregues següents: 250 kW i cos ϕ = 1 ; 210 kW i cos ϕ = 0,75 .
b) Calcula la caiguda de tensió amb les dues càrregues esmentades.

11) Un motor asíncron trifàsic de 50 CV, amb un rendiment del 90%, un factor de potència de 0,85 a plena càrrega i una tensió
nominal d'alimentació de tensió de línia de 380 V està connectat a una xarxa elèctrica de tensió de línia de 6600 V mitjançant un
transformador trifàsic amb connexions estrella-estrella amb relació nominal 6600/380. Considerem el transformador amb
característiques ideals. Calcula les intensitats en els debanats de primari i de secundari del transformador quan el motor funcioni a
plena càrrega.
Un transformador reductor té la següent característica de transformació: 220V /
18V; el primari té 140 espires. Calcularem les espires en el secundari i el flux
màxim quan connectem un generador de 220 V / 50 Hz en el primari.

220 n n 140
m  12,2 ; m  1  n2  1   11,5 (11 o 12 espires)
18 n2 m 12,2
U1 220
U 1  4,44· n1· f· max   max    7,1  10 3 Wb (7,1 mWb)
4,44· n1· f 4,44  140  50
Les dades del transformador són: n1 = 240 espires; n2 = 40 espires; connectem el
primari a un generador de corrent altern U1 = 220 V i el secundari a un càrrega
resistiva R = 20 . Calcularem els paràmetres elèctrics del circuit.

n1 240
Relació de transformació: m   6
n2 40
La fem E1 induïda en el primari: E1  U1  220 V
E 220
La fem E2 induïda en el secundari: E 2  1   36,67 V
m 6
La tensió en la càrrega R: U 2  E2  36,67 V
U 36,67
Per calcular I2, apliquem la llei d'Ohm a R: I 2  2   1,83 A
R 20
I 1,83
La intensitat pel primari I1 és: I 1  2   0,3 A
m 6
La potència aparent subministrada a la càrrega R:
S 2  U 2· I 2  36,67  1,83  67,11 VA
La potència lliurada pel generador S1  U1·I1 coincideix amb S2 perquè hem considerat
el transformador ideal.
La càrrega és una única resistència, sense cap component inductiva o capacitiva. Tota la
potència que tenim és activa ( fdp  cos   1 ); la potència reactiva és nul·la, i per tant
la potència aparent coincideix amb la potència activa.
Un transformador reductor ideal té les següents característiques:
Relació de transformació 220 / 127; potència nominal de 1500 VA.
En el secundari connectem un motor de característiques nominals 1 kW, 127 V,
fdp = 0,8. Verificarem que el transformador admet aquesta càrrega, i calcularem
els paràmetres elèctrics del transformador.
P2 1000
Calculem la potència aparent demanada pel motor: S 2    1250 VA. El
cos  2 0,8
transformador pot subministrar fins a 1500 VA, per tant aguantarà aquesta càrrega.
S 1250 U 220 I 9,84
I2  2   9,84 A; m  1   1,73 ; I 1  2   6,69 A
U 2 127 U 2 127 m 1,73
Un transformador reductor ideal de relació 220 / 24 té connectat: en el primari un
generador de 140 V eficaços i resistència interna R1 de 4 . En el secundari hi ha
una càrrega Z 2  6  j8  .
Calcularem la relació de transformació, els paràmetres elèctrics en el
transformador i la potència en la càrrega Z2.
U 220
La relació de transformació: m  1   9,17
U2 24
Calculem la impedància equivalent m 2·Z 2 :
m 2· Z 2  9,17 2  (6  j8)  504,5  j 672,7
Dibuixem el circuit equivalent reduït al primari, i calculem I1
I1 
U1

140

1400º   0,17  53º  A
R1  m · Z 2 4  504,5  j 672,7 843,353º 
2

Ara podem calcular la resta de paràmetres elèctrics del transformador:

I 2  m· I1  9,17  0,17  53º   1,56  53º 

E1  m 2· Z 2· I1  (504,5  j 672,7)  0,17  53º   840,8653º  0,17  53º   1400º 

E1 i U1 són iguals. En realitat hi ha la petit caiguda de tensió a R1 com a diferència, però

ha quedat anul·lada pels truncaments de decimals en el càlcul. Observa que
R1  m 2·Z 2 ; és una altra forma de veure perquè surt pràcticament E1  U 1

 15,27 V; podem escriure més formalment: E2  15,270º  V

E 140
E2  1 
m 9,17
U 2  E2  15,270º  V
Calculem les potències en la càrrega. Tenim les dades necessàries: la tensió U2, la
intensitat I2 i el desfasament de -53º entre U2 i I2.
cos   cos 53º  0,61  sin  0,8
S 2  U 2· I 2  15,27  1,56  23,82 VA
P2  S 2·cos   23,82  0,61  14,53 W
Q2  S 2· sin  23,82  0,8  19,02 VA
A l'assaig en buit d'un transformador que té les característiques següents: 8 kVA,
750/220 V, 50 Hz , hem obtingut els resultats següents: voltímetre V1: 750 V;
voltímetre V2: 220 V; amperímetre: 0,8 A; wattímetre: 39 W.
Determinarem els paràmetres elèctrics que es poden obtenir amb l'assaig en buit.
V 750
m 1   3,41
V2 220
P 39
cos  0  0   0,065   0  86,2º  sin 0  0,997
V1· I 0 750  0,8
I m  I 0· sin 0  0,8  0,997  0,798 A
I p  I 0·cos  0  0,8  0,065  0,052 A

Pràcticament I m  I 0 i la intensitat de pèrdues en el nucli Ip és negligible. Molt sovint

és així.
V 750 Xm 939,8
Xm  1   939,8 ; Lm    2,99 H
I m 0,798 2·· f 2··50
V 750
Rp  1   14423  (14,4 k) És un valor molt alt; en paral·lel, té molt poc
I p 0,052
efecte sobre el funcionament dels transformador.
Realitzem un assaig en curtcircuit a un transformador monofàsic de
característiques 15 kVA; 1000/220 V. Quan pel primari hi passa la intensitat
nominal, cal aplicar-li una tensió de 24 V. El wattímetre indica una potència de 280
W. Determinarem els paràmetres elèctrics que es poden obtenir amb l'assaig en
buit.

L'amperímetre indica la intensitat nominal en el primari. En les dades anteriors no hi ha

aquesta lectura, però la podem obtenir a partir de les característiques del transformador:

S 15  10 3
S  V1n·· I 1n  I 1n    15 A
V1n 1000
Per fer circular aquesta intensitat I1n pel primari amb el secundari en curtcircuit, ha
calgut una tensió Vcc=24 V.

S cc  Vcc· I1n  24  15  360 VA

Pcc  280 W
Qcc  S cc2  Pcc2  360 2  280 2  226 VA
Pcc 280
Rcc    1,24 
I 12n 15 2
Q 226
X cc  2cc  2  1 
I 1n 15
Z cc  Rcc2  X cc2  1,14 2  12  1,59 
Rcc 1,14
cos  cc    0,77   cc  39,6º  sin cc  0,64
Z cc 1,59
V ·100 24  100
u cc  cc   2,4%
V1n 1000
Les components resistiva i inductiva de ucc:
u Rcc  ucc·cos  cc  2,4  0,7  1,85%
u Xcc  ucc· sin cc  2,4  0,64  1,54%
Un transformador monofàsic té les característiques següents: 15 kVA; 1000/220 V.
En l'assaig en curtcircuit hem determinat ucc=2,4%. Quines són les intensitats de
primari i de secundari en cas de curtcircuit accidental en el secundari?

A partir de la placa de característiques del transformador:

1000 S 15000
m  4,54 ; I 1n    15 A
220 V1n 1000
Càlcul de les intensitats de curtcircuit:
100· I 1n 100  15
I 1cc    625 A I 2cc  m· I1cc  4,54 x625  2837,5 A
u cc 2,4
Els valors de les intensitats de curtcircuit en el primari i el secundari són altíssims.
Fixa't que la potència que els debanats han de convertir en calor la podem calcular si
coneixem Rcc mitjançant una assaig en curtcircuit. Aquest assaig l'hem analitzat en
l'últim exemple, i ens ha donat Rcc=1,24 .
Pcc  I cc2 · Rcc  625 2  1,24  484375 W (484 kW)
És una potència molt superior a la pròpia potència nominal. Si no hi hagués un sistema
de protecció que desconnectés el transformador, s'iniciaria probablement un incendi
immediat; els esforços dinàmics entre els conductors, deguts a les fortes intensitats,
també podrien tenir efectes catastròfics.
En un transformador monofàsic de característiques 15 kVA; 1000/220 V, hem
obtingut en l'assaig de curtcircuit: Rcc=1,4 ; Xcc=0,8 .. Determinarem la
caiguda de tensió relativa en les situacions següents:
a) Potència nominal i cos   1
b) Potència nominal i cos   0,79
c) La potència és el 60% de la potència nominal i cos   0,85

A partir dels assaigs en curtcircuit, podem obtenir:

X 0,8
tg cc  cc   0,57   cc  29,7º  cos  cc  0,87  sin cc  0,49
Rcc 1,4
Rcc 1,4
Z cc    1,61 
cos  cc 0,87
La intensitat nominal en el primari és:
S 15000
S  U 1n· I 1n  I 1n    15 A
U 1n 1000
La tensió Vcc de l'assaig en curtcircuit:
Vcc  I1n· Z cc  15  1,61  24,1 V
En valor percentual:
V ·100 24,1  100
u cc  cc   2,41%
V1n 1000
Les components resistiva i reactiva de ucc són:
u Rcc  ucc·cos  cc  2,41 0,87  2,1%
u Xcc  ucc· sin cc  2,41 0,49  1,18%
Calculem la caiguda de tensió relativa en cadascuna de les situacions:

  u Rcc·cos   u Xcc· sin

a) cos   1    0  sin  0
  u Rcc·cos   u Xcc· sin  2,1 1  1,18  0  2,1%
b) cos   0,79    37,81º  sin  0,61
  u Rcc·cos   u Xcc· sin  2,1 0,79  1,18  0,61  2,38 %

c) cos   0,85    31,8º  sin  0,53

La potència és el 60% de la nominal; la intensitat també és el 60% de la nominal
I1  0,6· I1n i la caiguda de tensió caldrà multiplicar-la per el factor 0,6.
Si la potència fos la nominal:
 '  u Rcc·cos   u Xcc· sin  2,1 0,85  1,18  0,53  2,41 %
La potència real és el 60% de la nominal:
  0,6·· '  0,6 x2,41  1,44
Les característiques d'un transformador reductor monofàsic són: 15 kVA;
1000/220. En els assaigs en buit i en curtcircuit hem connectat dos wattímetres que
ens han indicat:
- Assaig en buit: P=94 W.
- Assaig en curtcircuit: P=280 W.
Determinarem el rendiment en les dues situacions següents:

a) A plena càrrega i amb cos   0,85

b) Amb una càrrega del 60% i cos   0,8

a) P2  S·cos   15000  0,85  12750 W

Les pèrdues en el ferro PFE es mesuren en l'assaig en buit i són pràcticament

independents de les condicions de la càrrega. Per tant: PFE = 94 W.
Les pèrdues en el coure PCU depenen de les condicions de la càrrega; en l'assaig en
curtcircuit es determinen les pèrdues en el coure a plena càrrega. PCU=280 W.

P2 12750  100
 ·100   97%
P2  PCU  PFE 12750  280  94
Un transformador real molt difícilment arribarà a aquest rendiment tant bo.

b) Amb un 60% de plena càrrega:

P2  0,6· S·cos   0,615000  0,85  7200 W
Les pèrdues en el ferro són independents de la càrrega: PFE = 94 W.
Per valorar les pèrdues en el coure, hem de fer el següent raonament:
PCU  I12· Rcc ; treballant al 60% de la potència nominal, tenim I1  0,6· I1n ; substituint
en l'expressió de les pèrdues en el coure:
 
PCU  I12· Rcc  0,6· I1n  · Rcc  0,6 · I12n· Rcc
2 2

L'últim parèntesi són les pèrdues en el coure mesurades en l'assaig en curtcircuit.

 
PCU  0,6 · I12n· Rcc  0,6 ·280  100,8 W
2 2

P2 7200  100
 ·100   97,4%
P2  PCU  PFE 7200  100,8  94
Assagem una càrrega amb voltímetre, amperímetre i wattímetre. Per motius de
seguretat i de disponibilitat d'instrumentació, reduirem la intensitat amb un
transformador de mesura d'intensitat de relació d'intensitats 100:2, i connectem al
secundari tots els circuits amperimètrics: el del wattímetre i el de l'amperímetre. A
partir de les lectures dels instruments, deduirem els paràmetres elèctrics de la
càrrega.
I 100
El transformador d'intensitat té un factor de reducció: 1   50  I 1  50· I 2
I2 2
La intensitat per la càrrega Z és: I  50· I 2  50  0,2  10 A
La tensió a la càrrega és la que indica directament el voltímetre: V  220 V
El wattímetre té el circuit voltimètric directament en paral·lel amb la càrrega; el circuit
amperimètric el té connectat al secundari del transformador d'intensitat. per tant, essent
P2 la potència llegida, la potència real P és:
I P
P2  V· I 2·cos   V· ·cos    P  50· P2  50  32  1600 W
50 50
Ja tenim totes les mesures referides als valors reals de la càrrega. Podem calcular tots els
paràmetres elèctrics:

S  V· I  220 10  2200 VA

Q  S 2  P 2  2200 2  1600 2  1510 VA
P 1600
cos     0,73
S 2200
Si ens interessa el valor dels components de Z  R  jX , podem trobar-los fàcilment.
V 220
Z   22 
I 10
cos   0,73  sin  0,68
R  Z·cos   22  0,73  16 
X  Z· sin  22  0,68  14,96 
Un transformador monofàsic ideal amb 100 espires en el primari i 250 espires en el
secundari es connecta a la xarxa elèctrica de 220 V i 50 Hz.
a) Calcula el flux màxim en el nucli i les tensions induïdes en el primari i en el
secundari.
b) Com varien els paràmetres calculats si connectem el transformador a una
xarxa elèctrica que funciona a 220 V i 60 Hz?
a)
V1 220
V1  4,44  n1· f· màx   màx    9,9 mWb
4,44  n1  f 4,44  100  50
b)

En una xarxa elèctrica de 60 Hz, el flux és:

V1 220
V1  4,44  n1· f· màx   màx    8,26 mWb
4,44  n1  f 4,44  100  60
Volem dissenyar un transformador monofàsic reductor per a una relació de
transformació nominal de 1000 / 127 V, 50 Hz. El flux màxim en el nucli és
determina que sigui de 20 mWb. Quantes espires calen en el primari i en el
secundari?

El nombre d’espires en el primari és:

V1 1000
V1  4,44  n1· f· màx  n1    225 espires
4,44  f   màx 4,44  50  0,02

El nombre d’espires en el secundari és:

V1 n1 n V 225  127
  n2  1 2   28 espires
V2 n2 V1 1000
Un transformador ideal té 200 espires en el primari i 110 espires en el secundari; el
nucli té una secció de 80 cm2. És connecta a un generador de 220 V. Calcula:
a) El flux màxim i la inducció magnètica màxima en el nucli
b) La fem induïda en el secundari.
c) Les intensitats en el debanat primari i en el secundari quan connectem en el
secundari una càrrega Z  10  j 4 

a)

V1 220
 màx    4,95 mWb
4,44  n1  f 4,44  200  50
 4,95  10 3
  BS  B    0,62 T
S 80  10 4

b)

E1 n1 n  E 110  220
  E2  2 1   121 V
E 2 n2 n1 200

c)

1210º
En el secundari: I 2   11,23  21,8º A
10  j 4
n I 110  11,23  21,8º
En el primari: I 1  2 2   6,17  21,8º A
n1 200
Un transformador ideal de relació de transformació 1000 / 220 està connectat a un
generador de 900 V i alimenta una càrrega Z  1  j 0,8  connectada en el
secundari.
a) Calcula la intensitat, la tensió i la potència activa i reactiva en la càrrega.
b) Considerem que el transformador està unit al generador de 900 V
mitjançant una línia monofàsica de 300 m de longitud amb una resistència
unitària 0,08 /km. Calcula de nou els paràmetres anteriors en la càrrega.

a)

1000
La relació de transformació és: m   4,54
220
U 900
La tensió en el secundari és: U 2  1   198,2 V
m 4,54
U 198,20º
La intensitat en el secundari és: I 2  2   154,7  38,6º A
Z 1  j 0,8
Les potències activa i reactiva a la càrrega són:

P  I 22  R  154,7 2  1  23932 W
Q  I 22  X  154,7 2  0,8  19145,6 VA

b)

La resistència total de la línia és: R  0,08  / km  0,3 km  0,024 

I 2 154,7
El mòdul de la intensitat de primari és: I1    34,38 A
m 4,5
La caiguda de tensió a la línia d’alimentació és: VR  I1  R  34,38  0,024  0,82 V ,
valor que es pot menystenir si el comparem amb les tensions del circuit.
Hem realitzat l'assaig en buit d'un transformador i hem llegit 44 W al wattímetre;
0,9 A a l'amperímetre; 250 V al voltímetre. Calcula la intensitat de buit, les seves
components inductiva i resistiva, el seu desfasament respecte la tensió de primari, i
el valor dels components simbòlics del circuit equivalent Rp i Xm.

Seguint el procés de càlcul associat a l’assaig en buit, obtenim:

P 44
cos  0  0   0,195  sin 0  0,98
V1· I 0 250  0,9
I m  I 0· sin 0  0,9  0,98  0,882 A
I p  I 0·cos  0  0,9  0,195  0,175 A

V1 250
Xm    283,4 
I m 0,882
V 250
Rp  1   1428,6 
I p 0,175
Hem realitzar els assaigs en buit i en curtcircuit en un transformador monofàsic de
10 kVA i relació de transformació 5000 / 230 V. Els resultats obtinguts són:
- Assaig en buit. Tots els valors es refereixen a mesures en secundari: 229 V;
1,3 A; 40 W.
- Assaig en curtcircuit. Tots els valors es refereixen al primari: 180 V; I
nominal a plena càrrega; 180 W.
a) Determina els paràmetres elèctrics del transformador que es poden obtenir en
els dos assaigs.
b) Quin és el factor de regulació a plena càrrega i cos   1 ?

S 10000
La intensitat nominal en el primari és: I 1n   2 A
V1 5000
5000
La relació de transformació: m   21,74
230

La intensitat nominal en el secundari és: I 2n  m  I1n  43,5 A

A l’assaig en buit:

La única mesura realitzada en el secundari és la tensió V2; la resta de mesures es

refereixen al primari.

V1  m  V2  21,74  229  4978 V

V12 V 2 4978 2
A partir de la lectura del wattímetre: Po   Rp  1   62 k
Rp Po 400
Comentari: és un valor anormalment alt.

V1
La component activa de la intensitat de buit és: I p   80 mA
Rp
La component reactiva de la intensitat de buit és:
I m  I o2  I p2  1,32  0,08 2  1,3 A

Amb les dades disponibles, la intensitat de buit es redueix pràcticament a la intensitat de

magnetització del nucli: I o  I p  jI m  jI m
V1
La reactància és: X m   176 
Im

A l’assaig en curtcircuit:
PCu 180
La resistència equivalent en curtcircuit és: PCu  I 12n  Rcc  Rcc   2  45 
I 12n 2
Vcc 180
La impedància de curtcircuit: Z cc    90 
I 1n 2
La reactància en curtcircuit és: X cc  Z cc2  Rcc2  80 
 Rcc 45
El factor de potència en curtcircuit és: cos  cc    0,5  sin cc  0,86
Z cc 90
Vcc  100 180  100
De tots aquests resultats obtenim: u cc    3,6 %
V1n 5000

Per calcular la caiguda de tensió, partirem de:   u Rcc·cos   u Xcc· sin %

Els termes de l’expressió anterior són:

u Rcc  ucc  cos  cc  3,6  0,5  1,8

u Xcc  ucc  sin cc  3,6  0,86  3,1

Podem escriure:   1,8  cos   3,1  sin %

Aplicant l’expressió a plena càrrega i amb fdp = 1, obtenim:   1,86 %
Realitzem l'assaig en curtcircuit en un transformador monofàsic de relació de
transformació 15000 / 380 V i 750 kVA de potència. Quan la tensió de primari és
de 320 V, pel secundari en curtcircuit ja hi passa la intensitat nominal amb un
desfasament respecte a la tensió de 55º.
a) Quina és la tensió (valor percentual ucc) i la impedància (Zcc) de curtcircuit?
b) Quin és el valor numèric de les components resistiva i inductiva de Zcc?

a)

S 750000
La intensitat nominal en el secundari és: I 2 n    1973,6 A
V2 380
S 750000
La intensitat nominal en el primari és: I 1n    50 A
V1 15000
Vcc 320
La impedància e curtcircuit és: Z cc    6,4 
I 1n 50
320  100
La tensió percentual de curtcircuit és: u cc   2,13%
15000
b)

A l’assaig s’ha obtingut  cc  55º . Podem calcular els components de la impedància de

curtcircuit Z cc  Rcc  jX cc :

Rcc  Z cc  cos  cc  6,4  cos 55º  3,67 

X cc  Z cc  sin cc  6,4  sin55º  5,24 
La placa de característiques d'un transformador monofàsic indica: 90 kVA; 10000
/ 220 V; 50 Hz; ucc = 4%. Calcula:
a) La intensitat de corrent de curtcircuit en el secundari.
b) La potència aparent de curtcircuit.

La tensió de primari a l’assaig de curtcircuit és:

Vcc·100 u V 4  10000
u cc   Vcc  cc 1n   400 V
V1n 100 100

S 90000
La intensitat nominal de primari és: I 1n   9 A
U 1 10000
Vcc 400
La impedància de curtcircuit és: Z cc    44,4 
I 1n 9
Comentari: és un valor anormalment alt.

V1n 10000
La intensitat de curtcircuit en el primari és: I 1cc    225 A
Z cc 44,4
10000
La intensitat de curtcircuit en el secundari és: I 2cc   I 1cc  10227 A
220
La potència aparent en curtcircuit és: S1cc  U1  I1cc  2250 kVA
Un transformador monofàsic de 100 kVA i relació de transformació 3000 / 380 V
té una tensió de curtcircuit del 5%. Quines el valor de la intensitat en el secundari
en el cas de curtcircuit accidental?

S 100000
La intensitat nominal de primari és: I 1n    33,3 A
U1 3000
3000
La relació de transformació és: m   7,9
380
100· I 1n 100  33,3
La intensitat de curtcircuit en el primari és: I 1cc    666 A
u cc 5
La intensitat de curtcircuit en el secundari és: I 2cc  m  I1cc  5261,4 A
Tenim un transformador de 90 kVA i relació de transformació 6000/380 V. La
tensió en curtcircuit és del 6 %; les pèrdues en el coure a plena càrrega són de 1600
W.
a) Quina és la caiguda de tensió a plena càrrega amb cos   0,75 ?
b) Quina és la caiguda de tensió amb una càrrega del 60% i cos   0,9 ?

S 90000
La intensitat nominal de primari és: I 1n    15 A
U1 6000
6000
La relació de transformació és: m   15,8
380
V ·100 u V 6  6000
En curtcircuit tenim: u cc  cc  Vcc  cc 1n   360 V
V1n 100 100
V 460
La impedància de curtcircuit és: Z cc  cc   24 
I 1n 15
A partir de les pèrdues en el coure podem obtenir:
P 1600
PCu  I 12n  Rcc  Rcc  Cu 2
  7,1 
I 1n 15 2
La reactància en curtcircuit és: X cc  Z cc2  Rcc2  23 
Rcc 7,1
El factor de potència en curtcircuit és: cos  cc    0,30  sin cc  0,95
Z cc 24
Per calcular la caiguda de tensió, partirem de:   u Rcc·cos   u Xcc· sin %

Els termes de l’expressió anterior són:

u Rcc  ucc  cos  cc  6  0,3  1,8

u Xcc  ucc  sin cc  6  0,95  5,7

Podem escriure:   1,8  cos   5,7  sin %

a)
Aplicant l’expressió anterior a les condicions de l’exercici, obtenim:

  1,8  0,75  5,7  0,66  5,11 %

b)
Aplicant l’expressió anterior a les condicions de l’exercici, obtenim:

  0,6  1,8  0,5  5,7  0,48  2,18 %

Un transformador de 50 kVA i relació de transformació 15000 / 380 V funciona a
plena càrrega amb pèrdues en el coure de 800 W i en el ferro de 300 W. Quin és el
rendiment amb un factor de potència en la càrrega de 1 i de 0,75?

Calculem el rendiment en diferents condicions d’aplicació.

P2 P2
 ·100  ·100
P1 P2  PCU  PFE

a)
P2 50000  100
 ·100   97,8%
P2  PCU  PFE 50000  800  300

b)

P2  S  cos   50000  0,75  37500 kW

P2 37500  100
 ·100   97,1%
P2  PCU  PFE 37500  800  300
Un transformador monofàsic té una relació de transformació 4000 / 400 V i una
potència nominal de 45 kVA. En un assaig en curtcircuit hem obtingut els següents
valors: Rcc  1,85  ; X cc  4,50  ; en un assaig en buit hem obtingut una
intensitat I o  1,5  j 4 A . Connectem en el secundari una càrrega que absorbeix
la intensitat nominal amb un factor de potència cos   0,8 . Calcula:
a) Potència activa i reactiva lliurada a la càrrega.
b) Pèrdues en el coure.
c) Pèrdues en el ferro.
d) Potència activa i reactiva absorbides pel primari.
e) Caiguda de tensió en el transformador en les condicions de càrrega
especificades.
f) Rendiment del transformador en les condicions de càrrega especificades.

a)

La potència activa de la càrrega: P  S  cos   45  0,8  36 kW

La potència reactiva: cos   0,8  sin  0,6; Q  S· sin  27 kVA

b)

S 45000
La intensitat nominal és: I 1n    11,25 A
U1 4000
Les pèrdues en el coure: PCu  I12n  Rcc  11,25 2  1,85  234 W
Les pèrdues en el ferro: PFe  V1n  I p  4000  1,5  6000 W

Comentari: les pèrdues en el material magnètic són anormalment altes.

c)

La potència activa absorbida pel primari és:

P1  P2  PCu  PFe  36000  234  6000  42234 W

Per calcular la potència reactiva en el primari, hem d’avaluar la potència reactiva a les
reactàncies Xm i Xcc.

QXm  V1n  I m  4000  4  16000 VA

QXcc  I12n  X cc  11,25 2  4,5  569 VA

Q1  Q2  QXm  QXcc  27000  16000  569  43569 VA

d)

A partir del circuit equivalent en curtcircuit:

 X cc
tg cc   2,43  cos  cc  0,38  sin cc  0,92
Rcc

Z cc  Rcc2  X cc2  4,86 

Vcc  I1n  Z cc  11,25  4,86  54,7 V

Vcc  100 54,7  100

u cc    1,37%
V1n 4000

Comentari: és un valor anormalment baix.

uRcc  ucc  cos cc  1,37  0,38  0,52

u Xcc  ucc  sin cc  1,37  0,92  1,21

Podem escriure:   0,52  cos   1,21  sin %

En les condicions de la càrrega: cos   0,8  sin  0,6 obtenim:   1,14 %

Avaluem el rendiment:

P2 36000  100
 ·100   85,2%
P2  PCU  PFE 36000  234  6000

Comentari: és un valor anormalment molt baix.

Les dades d'un transformador són: monofàsic, de 100 kVA; relació de
transformació de 3000 / 220 V; pèrdues en el ferro de 500 W; pèrdues en el coure a
plena càrrega de 1 kW; tensió de curtcircuit del 4%.
a) Quines són les intensitats nominals pel primari i pel secundari?
b) Calcula la caiguda de tensió i el rendiment en les condicions de càrrega
següents: Plena càrrega i cos   0,75 ; 70 % de plena càrrega i cos   0,8 .

a)

Les intensitats nominals de primari i de secundari són:

S 100000 S 100000
I 1n    33,3 A I 2n    454,5 A
U1 3000 U2 220
b)
3000
La relació de transformació és: m   13,64
220
V ·100 u V 4  3000
En curtcircuit tenim: u cc  cc  Vcc  cc 1n   120 V
V1n 100 100
V 120
La impedància de curtcircuit és: Z cc  cc   3,6 
I 1n 33,3
A partir de les pèrdues en el coure podem obtenir:
P 1000
PCu  I 12n  Rcc  Rcc  Cu   0,9 
I 1n 33,32
2

R 0,9
El factor de potència en curtcircuit és: cos  cc  cc   0,25  sin cc  0,97
Z cc 3,6
Per calcular la caiguda de tensió, partirem de:   u Rcc·cos   u Xcc· sin %

Els termes de l’expressió anterior són:

u Rcc  ucc  cos  cc  4  0,25  1

u Xcc  ucc  sin cc  4  0,97  3,88

Podem escriure:   1  cos   3,88  sin %

A plena càrrega i cos  = 0,75 tenim: cos   0,75  sin   0,66

  1  cos   3,88  sin  3,31 %

A un 70% de la plena càrrega i cos  = 0,8 tenim: cos   0,8  sin   0,6
  0,7  1  cos   3,88  sin   2,19 %

Càlcul del rendiment en els dos casos.

A plena càrrega i cos  = 0,75: P2  S  cos   100000  0,75  75000 W

 P2 75000  100
 ·100   98%
P2  PCU  PFE 75000  500  1000

A un 70% de la plena càrrega i cos  = 0,8: P2  0,7  100000  0,8  56000 W

Les pèrdues en el coure en aquestes condicions són: PCu  0,7  1000  490 W
2

Les pèrdues en el ferro no han canviat. Podem avaluar el rendiment:

56000  100
  98,2%
56000  500  490
Les dades d'un transformador monofàsic són: 400 kVA; 15000 / 380 V; pèrdues en
el ferro de 2,6 kW; pèrdues en el coure de 4,5 kW a plena càrrega; tensió de
curtcircuit del 5%.
a) Avalua el rendiment del transformador amb les dues càrregues següents: 250
kW i cos   1 ; 210 kW i cos   0,75 .
b) Calcula la caiguda de tensió amb les dues càrregues esmentades.

Les intensitats nominals de primari i de secundari són:

S 400000 S 400000
I 1n    26,6 A I 2n    1052,6 A
U1 15000 U2 380
15000
La relació de transformació és: m   39,5
380
V ·100 u V 5  15000
En curtcircuit tenim: u cc  cc  Vcc  cc 1n   750 V
V1n 100 100
V 750
La impedància de curtcircuit és: Z cc  cc   28,2 
I 1n 26,6
A partir de les pèrdues en el coure podem obtenir:
P 4500
PCu  I 12n  Rcc  Rcc  Cu   6,36 
I 1n 26,6 2
2

R 6,36
El factor de potència en curtcircuit és: cos  cc  cc   0,22  sin cc  0,97
Z cc 28,2
Per calcular la caiguda de tensió, partirem de:   u Rcc·cos   u Xcc· sin %

Els termes de l’expressió anterior són:

u Rcc  ucc  cos  cc  5  0,22  1,1

u Xcc  ucc  sin cc  5  0,97  4,85

Podem escriure:   1,1  cos   4,85  sin %

Amb una càrrega de 250000 W i cos  = 1 tenim: cos   1  sin   0

 250000 
    (1,1  3,88  0)  0,69 %
 400000 

Amb una càrrega de 210000 W i cos  = 0,75 tenim: cos   0,75  sin   0,66
 210000 
    1,1  0,75  3,88  0,66  2,37 %
 400000  0,75 

Càlcul del rendiment en els dos casos.

En el primer cas, el transformador subministra una potència P2=250 kW, i treballa a un

règim:
250000
 0,625 (62,5 %)
400000

Les pèrdues en el coure en aquestes condicions són: PCu  0,625  4500  1758 W
2

Podem avaluar el rendiment:

250000  100
  98,3%
250000  2600  1758

En el segon cas, el transformador subministra una potència P2=210 kW, i treballa a un

règim:

210000
 0,7 (70 %)
400000  0,75

Les pèrdues en el coure en aquestes condicions són: PCu  0,7  4500  2205 W
2

Podem avaluar el rendiment:

210000  100
  97,7%
210000  2600  2205
Un motor asíncron trifàsic de 50 CV, amb un rendiment del 90%, un factor de
potència de 0,85 a plena càrrega i una tensió nominal d'alimentació de tensió de
línia de 380 V està connectat a una xarxa elèctrica de tensió de línia de 6600 V
mitjançant un transformador trifàsic amb connexions estrella-estrella amb relació
nominal 6600/380. Considerem el transformador amb característiques ideals.
Calcula les intensitats en els debanats de primari i de secundari del transformador
quan el motor funcioni a plena càrrega.

La potència mecànica del motor és: PM  736  50  36800 W

P 36800
La potència elèctrica del motor és: PE  M   40888 W
 0,9

La intensitat de línia consumida pel motor és:

P 40888
P  3  VL  I L  cos   I L    73 A
3  VL  cos  3  380  0,85
A les connexions en estrella la intensitat de línia i la de fase coincideixen. Per tant, la
intensitat per cada debanat secundari és de 73 A. A cada debanat primari hi ha una
intensitat:

380
I1   73  4,2 A
6600