TECNOLOGIA INDUSTRIAL BATXILLERAT

0
1

CORRENT CONTINU

CIRCUITS ELÈCTRICS

Josep Banús
[Escriviu el text]

1 CONCEPTE DE CORRENT ELÈCTRIC

Un cos poseeix càrrega elèctrica si té un excés o un defecte d’electrons. La diferència que

s’estableix entre dues parts carregades elèctricament, i que és la causant del moviment
d’electrons, rep el nom de diferència de potencial o tensió (U). En un circuit elèctric,
el generador és l’encarregat de generar aquesta diferència de potencial.

El corrent elèctric es pot definir com el desplaçament de càrregues elèctriques (electrons) a

través d’un material.

Per a què això succeixi és necessari un excés de `carrega positiva (defecte d’electrons) en un
extrem del conductor i un excés de càrrega negativa (excés d’electrons), o sigui, que s’estableixi
una diferència de potencial entre els extrems del material.

1.1 Sentit del corrent

El sentit del corrent elèctric és el sentit en el qual es mouen els electrons. Si s’uneixen dos
cossos entre els quals hi ha una diferència potencial amb un conductor, es produirà un
desplaçament d’electrons del cos negatiu al positiu.

Inicialment els científics creien, erròniament, que eren les càrregues positives les que es
desplaçaven (Benjamin Franklin va ser el primer en donar el sentit del corrent). Aquesta
definició ha quedat com a conveni global per considerar el signe del corrent elèctric, tot i que
físicament la cosa va a l’inrevés.

 El sentit real del corrent elèctric va del pol negatiu al pol positiu.

 El sentit convencional del corrent elèctric va del pol positiu al pol negatiu.

1.2 Tipus de corrent

 Corrent continu (CC o DC Direct current). És un tipus de corrent elèctric on el flux de

càrregues elèctriques és constant i no canvia de sentit.

1
[Escriviu el text]

 Corrent altern (CA o AC Altern current). Es dona quan el flux d’electrons és variable i
canvia constantment de sentit.

1.3 El circuit elèctric

Un circuit elèctric constitueix una sèrie d’elements o components connectats elèctricament entre
ells de manera que permetin el pas del corrent amb el propòsit que hi hagi una transferència
d’energia.

El circuit elècteic elemental està format per:

 El generador: És la font de força electromotriu (fem.), o sigui, crea i manté la diferència

de potencial al circuit.

 El receptor: Dispositiu que rep l’energia elèctrica i la transforma en un altre tipus

d’energia (làmpada, motor, resistència calefactora,...).

 Elements de comandament. Permeten controlar el funcionament del circuit elèctric

(interruptor, commutador, polsador,...).

 Els conductors: Permeten el pas del corrent del generador al receptor i del receptor al
generador, o sigui, permeten el moviment de les càrregues (electrons).

2
[Escriviu el text]

2 MAGNITUDS

 Càrrega eléctrica (Q). La càrrega elèctrica és una propietat vinculada a les partícules
subatòmiques, protons i electrons, que es manifesta a través de les forces de repulsió i
atracció que hi ha entre elles per mitjà de les interaccions electromagnètiques. La seva unitat
és el Coulomb (C).

Partícula Massa (kg) Càrrega (C)

-27 -19
Protó 1,6726 · 10 +1,602 · 10
-27
Neutró 1,6749 · 10 0
-19
Electró 9,1093 · 10-31 -1,602 · 10

 Quantitat d’electricitat (Q). És el nombre de càrregues elèctriques que passen per un

conductor. 1C = 1/1,602 · 10-19 = 6,24 · 1018 electrons

 Intensitat de corrent elèctric (I). És la quantitat de càrrega elèctrica que circula per una
secció d’un material per unitat de temps. La seva unitat és l’ampere (A).

Q
I
t

 Densitat de corrent (δ). És la intensitat de corrent que travessa un conductor per unitat de
superficie.

I

S

 Força electromotriu, fem (). La força electromotriu d’un generador és el treball que
exerceix per trasladar la unitat de càrrega elèctrica del pol positiu (+) al pol negatiu (-). La
seva unitat és el volt (V).

W

Q

 Voltatge, tensió o difèrencia de potencial, ddp (U, V, VA-VB). És el treball que realitza la
unitat de càrrega en trasladar-se entre dos punts (A i B) del circuit. La seva unitat és el
W
volt(V). U
Q

 Resistència eléctrica (R). És l’oposició que el circuit presenta al pas del corrent elèctric. La
seva unitat és l’ohm (Ω).
3
[Escriviu el text]

 Llei d’Ohm. El científic alemany George Simon Ohm va comprovar experimentalment la

relació entre la intensitat, el voltatge i la resistència d’un circuit elèctric.

U U
U  I R ; I  ; R
R I

 Energia elèctrica o treball elèctric (E, W). És el treball realitzat per desplaçar la càrrega
elèctrica Q des d’un punt de menor potencial fins a un altre de potencial més gran.

U2
W  q U ; E  W  U  I  t ; E  W  I  R  t 
2
t
R

 Potència elèctrica (P). És la quantitat d’energia que es transporta (o treball que es

consumeix) per unitat de temps.
2
W U
P ; P U  I ; P   I2 R
t R

3 LLEI D’OHM GENERALITZADA

3.1 Circuit amb generadors (fem) i resistències.

L’energia que perd el generador en el seu interior es calcula com si es tractés d’una resistència
interna del generador (r) dada que subministra el fabricant.

   I  R ; I

R

En el cas de la figura: I 
Rr

4
[Escriviu el text]

3.2 Circuit amb generadors (fem), motors (fcem) i resitències.

L’energia elèctrica que el motor transforma en mecànica, per unitat de càrrega, és el que
s’anomena força contraelectromotriu del motor (fcem.) que, per la seva definició, es mesura en
volts.

   '  I  R ; I    '
R
 '
En el cas de la figura: I 
R  r  r'

4 RESISTÈNCIA D’UN CONDUCTOR

Es comprova experimentalment que la resistència R d’un fil conductor homogeni de secció

constant és directament proporcional a la seva longitud L i inversament proporcional a la seva
secció S, i depén de la resistivitat ρ del material.

l
La fórmula corresponent és: R
S

La resistivitat és una constant que depèn del material del que està fet el conductor. La unitat de
  mm 2
la resistivitat en el S.I. és   m , però també s’expressa en
m

La resistivitat expressa la resistència que el material presenta al pas del corrent per unitat de
secció de material i per unitat de longitud.

5
[Escriviu el text]

Material Resistivitat (Ω·m)

-8
Plata 1,59 x 10
-8
Coure 1,72 x 10
-8
Or 2,35 x 10
-8
Alumini 2,82 x 10
-8
Níquel 6,40 x 10
-8
Ferro 8,90 x 10
-8
Platí 10,6 x 10
-8
Estany 11,5 x 10
-7
Constantà (Cu-Ni-Mn) 5,00 x 10
-6
Nicrom (Cu-Ni-Mn) 1,00 x 10
8– 14
Fusta 10 10
10 – 14
Vidre 10 10

4.1 L’efecte Joule

L’efecte Joule és el fenomen que consisteix en la transformació de l’energia elèctrica en calor a

causa de la resistència que presenta el conductor. És a dir, les resistències dissipen energia en
forma de calor. Aquesta energia dissipada en forma de calor pel corrent es pot calcular de la
forma següent:

E  I2  Rt

Molts electrodomèstics es basen en l’efecte Joule, i utilitzen resistencies per a l’obtenció

d’energia termica: torradora de pa, forn elèctric, assecador de cabell, estufa elèctrica, etc.

4.2 Caiguda de tensió en un conductor

La caiguda de tensió (u ) que es produeix en un conductor és deguda a la pròpia resistència

del conductor (RC) quan circula corrent elèctric a través d’ell. Per tant:

l
u  I  RC ; RC  
S

6
[Escriviu el text]

En el cas d’un cable bipolar, la longitud total del conductor (l) és el doble de la longitud del cable
L
(L), i llavors: RC  
S

El REBT (Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió) expressa la cdt permesa en forma de

percentatge (u%) de la tensió a l’inici de la línia (U):

u %
u  U
100

5 CONNEXIÓ DE RECEPTORS

Un circuit elèctric pot alimentar un o més receptors connectats de diferents formes. Per
simplificar-ho, considerarem que tots els receptors són resistius, i que els conductors són ideals
(no tenen resistència).

5.1 Associació de resistències en sèrie

Dos o més elemets d’un circuit estan connectats en sèrie quan els seus terminals estan
connectats de forma seqüencial, el final de cadascun unit al començament del següent.
D’aquesta manera tots els components estan travessats pel mateix corrent elèctric.

La resistència total o equivalent del circuit (RT) serà aquella que col·locada en substitució de R1,
R2, R3,... produeix els mateixos efectes.

R  R1  R2  R3

U1  I  R1 ;U 2  I  R2 ;U 3  I  R3 ; U  U1  U 2  U 3

7
[Escriviu el text]

5.2 Associació de resistències en paral·lel

Dos o més elements d’un circuit estan connectats en paral·lel o derivació quan tots els seus
origens estan connectats al mateix punt i tots els seus finals a un altre. D’aqueta manera en tots
els components hi haurà la mateixa tensió.

La resistència total o equivalent del circuit (RT) serà aquella que col·locada en substitució de R1,
R2, R3,... produeix els mateixos efectes.

1 1 1 1 1
   , o bé RT 
R R1 R2 R3 1 1 1
 
R1 R2 R3

U U U
I1  ; I 2  ; I3  ; I  I1  I 2  I 3
R1 R2 R3

5.3 Circuits mixtes (associació sèrie-

paral·lel)

Aquests circuits es donen quan hi ha elements

connectats en paral·lel juntament amb d’altres elements
connectats en sèrie.

A la figura de la dreta tenim un exemple de circuit mixt,

en el qual hi ha dues resistències en sèrie unides en paral·lel amb una tercera resistència.

8
[Escriviu el text]

6 LLEIS DE KIRCHHOFF

Les lleis de Kirchhoff es fan servir per resoldre circuits en els quals hi ha un o més generadors i
una o més càrregues que no es podrien solucionar directament amb la llei d’Ohm.

Abans d’enunciar les lleis, definirem el significat dels següents conceptes:

 Un nus és un punt del circuit en què

conflueixen dos o més branques.

 Una branca és la part del circuit compresa

entre dos nusos.

 Una malla és un circuit tancat que es pot

recórrer sense passar dos cops pel mateix
lloc.

Així en el circuit de la figura tindrem dos nusos (a i

b) i tres malles (1, 2, 3).

En aquest cas tenim 3 branques: la que va del nus a al nus b passant per dalt, la que va del nus
al b passant pel mig i la branca que va del nus a al b per baix.

 Primera llei de Kirchhoff

La suma dels corrents que entren en un nus és igual a la suma dels corrents que surten del
nus, o bé la suma algebraica de tots els corrents d’un node és igual a zero.

I 0

 Segona llei de Kirchhoff

En tot camí tancat del circuit o malla, la suma algebraica de totes les forces electromotrius (fem)
és igual a la ncrements de tensió és igual a la suma de les caigudes de tensió. Dit d’una altra
forma, la suma algebraica de totes les tensions al llarg d’una malla és igual a zero.

   I  R

Per aplicar les lleis de Kirchoff s’ha d’establir, de forma arbitrària, un sentit de corrent (I) per a
cada una de les branques, i també, un sentit global de circulació en la malla, que ha de ser el
mateix en totes.

9
[Escriviu el text]

En funció d’aquest sentit, establirem els següents criteris de signes:

 El valor de la f.e.m. d’un generador (  ) es considera positiu si és atravessat pel sentit de
circulació de la malla de negatiu a positiu; en cas contari serà negatiu.
 El valor de la caiguda de tensió I·R será positiu si el sentit del corrent I que hem assignat
arbitràriament coincideix amb el sentit de circulació de la malla.

En el cas del circuit anterior, establim la circulació de les malles en el sentit de les agulles del
rellotge (representat en blau) i el sentit de les intensitats de cada branca (en vermell) segons la
figura.

En general, si un circuit té n malles i m nusos, es necessitaran n-1 equacions per a les malles i
m-1 equacions per als nusos. Ja que el nostre circuit, té 3 malles i 2 nusos, es plantejarà una
equació per als nusos i dues equaciones per a les malles. D’aquesta forma es calcularan les 3
incògnites (intensitats).

 Nus a: I  0 - I1  I2  I3  0
 Malla 1:  ε   I  R - 10  6  I1  6  I2  4

 Malla 2:  ε   I  R - 6  8  I2  4  6  I 3

Les 3 equacions queden: I1  I2  I3  0

6I1  4I2  4

4I2  6I3  2

Resolent el sistema d’equacions: I1  -0,381A ; I2  0,4286A ; I3  0,0476A

El signe negatiu de I1 vol dir que el sentit d’aquest corrent és contrari al que hem escollit, per
tant I1 circularà al revés del dibuixat a la figura, però el valor és el mateix.

10
[Escriviu el text]

ACTIVITATS

1. Quins són els elements bàsics d’un circuit elèctric elemental?

2. Quina és la diferència entre el kW i el kW·h?

3. Quins són els perills que comporta el pas del corrent elèctric pel cos humà?

4. Per un circuit circulen 100 C cada minut. Quina intensitat té el corrent que circula per ell?

5. La resistència d’un conductor és de 400 Ω. Si per ell circula una intensitat de 0,50 mA, quina
és la tensió entre els seus extrems? Quina càrrega circula durant dos minuts?

6. Calcula la potència que desenvolupa un circuit que té una resistència de 6 Ω connectat a

una ddp. de 220 V.

7. La placa d’una estufa elèctrica indica: P=2 kW i U=220V. Calcula: a) La intensitat del current
quan la connectem a 220 V. b) La resistència. c) L’energia elèctrica mensual cosumida si ha
funcionat 4 hores al dia. d) La potència que dissiparia en el cas que la tensió fos de 125 V.

8. Per un fil conductor de 0,50 mm de diàmetre i 1,0 m de llargada, circulen 150 mA de corrent
quan està connectat a un voltatge de 75 V. Calcula la resistivitat del conductor.

9. Calcula la caiguda de tensió i la perdua de potència en els conductors d’alumini d’una linia
de 100 m de longitud i una secció de 25 mm2 , que alimenta un receptor que consumeix 60 A
connectat a una ddp de 230 V.

10. Calcula la resistència equivalent i la intensitat que

circula pel circuit de la següent figura format per tres
resistències connectades en sèrie de 4, 5 i 3 Ω
respectivament, i a una tensió de 12 V. Calcula
també les tensions parcials a cada resistència i les
potències parcials i la potència total.

11. Connectem les mateixes resistències de l’apartat anterior en paral·lel a una tensió de 24 V.
Dibuixa’n l’esquema i calcula: a) La resistència equivalent. b) La intensitat del circuit. c) La
intensitat que travessa cada resistència i la tensió parcial de cadascuna. d) Les potències
parcials i la total

11
[Escriviu el text]

12. La figura mostra l’esquema electric d’una

estufa amb dues resistencies iguals que es
podeconnectar de dues maneres diferents
segons la posicio del commutador.

a) Dibuixeu, de manera independent i simplificada, sense commutador ni fils innecessaris,

les dues configuracions possibles. [1 punt]

Amb els valors que apareixen en el dibuix, determineu per a cadascuna de les
configuracions:

b) La resistencia equivalent del conjunt de les dues resistencies, R1 i R2. [1 punt]

c) La potencia consumida per l’estufa, P1 i P2. [0,5 punts]

PAU 2013 – Sèrie 3

13. El circuit de la figura quan s’alimenta entre A i B és un pont de Wheatstone amb 4

resistències iguals. Determineu per a cadascuna de les posicions del commutador:

a) La resistència equivalent Req del circuit. [1,5

punts]

b) La potència P dissipada per la resistència BC.

[1 punt]

PAU 2004 – Sèrie 3

12
[Escriviu el text]

ACTIVITATS DE REFORÇ

1. Calcula la resistència que té un fil de coure de 300 m de longitud i 2 mm de diàmetre, si la

resistivitat del coure és de 1,72 108   m

2. Calcula la resistivitat d’un conductor de 150 m de longitud i una secció de 2 mm2, que té una
resistència de 3 .

3. Entre els extrems d’un fil de coure de 50 m de longitud i 1,5 mm 2 s’estableix una diferència
de potencial de 15 V. Calcula la intensitat de corrent que circularà pel fil sabent que la
resistivitat del coure és 0,0172   mm .
2

4. Calcula l’energia dissipada per un escalfador elèctric connectat a una tensió de 220 V pel
qual circula un corrent de 4 A durant 2 hores.

5. Per una làmpada connectada a 220 V hi circula una intensitat de 0,2 A durant 3 hores.
Calcula l’energia consumida.

6. Calcula la energia que consumeix una resistència de 400 en circular-hi un corrent de 0,5A
durant 10 hores.

7. Calcula la potència d’un receptor connectat a una tensió de 25 V, sabent que la seva
resistència és de 10.

8. Un motor elèctric de 0,5 CV de potència està connectat a 220 V. Calcula la intensitat de

corrent que hi circula i la resistència del motor.

9. Quant costarà mantenir encesa una làmpara de 4,5 V si és travessada per una intensitat de
1,5 A, si funciona 8 hores diaries en un any? El kw·h val 0,25 euros.

10. Una estufa té la següent placa de característiques: 220V; 2,2kW. Calcula: a) La intensitat
de corrent que hi circula. b) La resistència. c) El cost de l’energia consumida durant 3 hores
si el kW-h costa 0,28 euros.

11. Un circuit que alimenta les llums d’un arbre de Nadal té 12 bombetes en sèrie d'igual
resistència de 5. Sabent que es connecten a 12 V, calcula: a) Intensitat que atravessa el
circuit. b)Potència de cada bombeta. c) Energia consumida si es conecten durant 8 hores.

12. Un circuit disposa en paral.lel de 5 làmpades de resistències de 3, 3, 5, 5 i 10

respectivament, connectats a una bateria de 12 V. Calcula: a)Resistència total equivalent i

13
[Escriviu el text]

intensitat que atravessa tot el circuit. b) Intensitats que circulen per cada receptor. c) Energia
total consumida al cap de 10 hores.

13. Un circuit conté tres resistències de 5 cadascuna, col.locades de la següent forma: dues
en sèrie, i la tercera en paral.lel amb les altres. El circuit es connecta a 20 V. Calcula: a)
Intensitat que circula per cada resistència. b) Voltatge en cada resistència.

14. Una estufa elèctrica té en la placa de característiques les següents dades: 4 kW, 220 V.
L’endoll es troba situat a 10 m de l’estufa, i s’utlitza un conductor de coure
(   0,0178   mm ) . La caiguda de tensió màxima admesa és de 2 V. La tensió en la presa
2

m
de corrent és de 220 V. Calcula: a) Intensitat que circula. b) Secció del conductor. c) Tensió
en borns de l’estufa.

15. Quatre piles idèntiques de 6V i de 0,6 de resistència interna estan connectades en sèrie, i
alimenten un receptor de resistència 20. Calcula: a) La intensitat que circula. b) La
potència absorvida pel receptor.

16. Resol la xarxa següent:

14