Circuits DC AC

Introducció als circuits DC i AC
Gemma Hornero Ocaña

Gemma.hornero@upc.es
h @
Planta 1ª, despatx 104
Gemma Hornero Ocaña Electricitat

TEMA 1: COMPONENTS I MAGNITUDS ELÈCTRIQUES
1.1 Càrrega elèctrica i camp magnètic
12T
1.2 Treball
b ll i dif
diferència
è i d de potencial
t i l
1.3 Corrent elèctric
1.4 Potència elèctrica
1.5 Components,
p , dispositius
p i circuits
1.5.1 Components i dispositius bàsics

1.5.2 Conductors e interruptors
p
1.5.3 Fonts d’energia independents
1.5.4 Circuits
1.6 Lleis de Kirchhoff
1.7 L’impacte
p ambiental dels residus electrònics
2
Càrrega elèctrica i Camp elèctric
Càrrega elèctrica:  quantitat • La càrrega es conserva i no es crea
 polaritat • La càrrega està quantitzada
Força elèctrica
qi q j
Fij 
1
 F   N F  0  Repulsió
4 i ri 2
F  0  Atracció
Camp elèctric:
Càrrega >0  E surt
E
1 qi
i r 2 E  N / C
Càrrega <0  E entra 4 i
Diferencia de Potencial elèctric: Treball que s’ha de fer sobre una càrrega per
moure-la d’un punt a un altre a velocitat constant
 
VAB   V  
J Nm
A
VAB  VA  VB    E dr V  0 V
B C C
Gemma Hornero Ocaña 3 Electricitat

Corrent elèctric:
Les càrregues es desplacen de punts de més gran tensió a punts de menys.
Tota càrrega en moviment genera un corrent elèctric. Per conveni, s’assigna
al corrent el sentit del moviment de les càrregues positives
i
dqq
i  A  C
dt s
Figura 1. Corrent generat pel moviment de càrregues
Potència elèctric:
La potència és la velocitat de transferència d’energia.
dw
p  iV p  0  consum de potència
dt
 p  W   AV
J
p  0  suministre de potència
s
4
Fonts independents
Generalment són els elements que proporcionen l’energia. Tot circuit conté com a
mínim un.
Font de independent de tensió

Element q que pproporciona
p una tensió
específica independent de la intensitat
que passi per ella. Pot ser positiva o
negativa i pot ser constant o variable
amb el temps
Font independent
p de corrent
Element que proporciona un corrent
específic independent de la tensió entre
els
l seus terminals.
i l Pot
P ser positiva
ii o
negativa i pot ser constant o variable
amb el temps
5
Interruptors
• Obert (off)  no circula corrent encara
que existeixi una diferència de tensió
( i it obert)
(circuit b t) Figura 4. Interruptor obert (off) Circuit obert
• Tancat (on)  no hi ha diferència de

tensió entre terminals,
terminals però si circulació
de corrent (curtcircuit)
Figura 5. Interruptor tancat (on) Curcircuit
6
Senyals
Senyal esglaó Senyal rampa
t  t0 v(t )  0 V t  t1 t  t 2 v(t )  0 V
t  t0 v(t )  A V t1  t  t 2 v(t )  A V
v(t )  A u (t  t0 ) v(t )  A u (t  t1 )  A u (t  t 2 )
t  t0 v (t )  0 V
t  t0 v(t )  B t  A
v(t )  u (t  t0 ) B (t  t0 )
Senyal exponencial Senyal sinusoïdal

v(t )  A sin (t   )
i 2000  t
v(t )  3  sin
2
t 0 v(t )  A V   2 t 
T
t   v(t )  0 V
t
v(t )  A u (t  t0 ) e 
 Constant de temps.
p Determina la velocitat
7
8
9
Lleis de Kirchhoff
Un nus és qualsevol punt de connexió de dos o més components d’un
circuit. Una malla és qualsevol recorregut que va de nus a nus i que
torna la nus de partida, i que passa únicament una vegada per cada nus
Llei de Kirchhoff de les Llei de Kirchhoff del corrents:
tensions: LTK LCK
La suma de les caigudes
g de La suma dels corrents qque surten
tensió al voltant de qualsevol de qualsevol nus és igual a la
malla és igual a la suma dels suma dels corrents que entren en
augments de tensió aquest
Vca  Vab  Vbc  0 I a  Ib  Ic  0
LTK V i 0 LCK I
nus
i 0
malla
10
Valor Mig
S’anomena valor mig d’una tensió (o corrent) a la mitja aritmètica de tots els valors
instantanis de tensió (o corrent), mesurats a un cert interval de temps.
T
L seva expressió
La ió matemàtica
à i és:
é 1
Vm 
T  V (t )
0
A un corrent altern sinusoïdal, el valors mig durant un període és nul. Els valors
positius es compensen amb els negatius  Vm = 0 V.
D
Durant
t mig
i període,
í d ell valor
l mig
i és
é Vm = (2V0)/,
)/ on V0 és
é ell valor
l màxim.
à i
11
Valor Eficaç
S’anomena valor eficaç d’un corrent, o tensió, al valor que tindria un corrent
continu que produeixi la mateixa potència que aquest corrent altern, al aplicar-la a
sobre una mateixa resistència.
Es a dir, es coneix el valor màxim d’un corrent altern (I0). S’aplica aquest sobre
una certa resistència i es mesura la potencia produïda a sobre ella. Es busca el valor
d correntt continu
de ti que produeixi
d i i lal mateixa
t i potencia
t i sobreb aquesta t resistència.
i tè i A
aquest valor se l’anomena valor eficaç del corrent altern.
La seva expressió matemàtica és: 1
T
Veficaç 
T 0
V 2 (t )
Per un senyal sinusoïdal,

sinusoïdal els valors eficaç son:
V0 I0 V0 I 0
Veficaç  I eficaç  Peficaç  Veficaç I eficaç 
2 2 2
La tensió o potencia eficaç s’anomenen moltes vegades per les lletres RMS
12
Recordatori
1  cos (2  t )
sin 2 ( t ) 
2
  dt
d  t
1
  t dt   t 2
2
1
 (a   t ) dt  a t   t 2
2
1
 sin ( t ) dt 

cos ( t )
1
 cos ( t ) dt 

sin ( t )
1
 exp ( t ) dt 

exp ( t )
13
Llei d’Ohm
V  iR
Llei d’Ohm: [V] = V [i] = A [R]= 
El corrent te el sentit de tensions

o potencials més alt a més baixos.
Figura 1. a) Símbol d’una resistencia de valor R
El valor de R pot variar de zero b)) Característica i-V
fins a infinit, casos que es
coneixen amb el nom de:
C d tà i = G [G] = -11
Conductància
R = 0  Curcircuit
1 i
R =   Circuit
Ci it Obert
Ob t G  G 
R V
14
Fonts independents
Són els elements que proporcionen l’energia  tot circuit conté
com a mínim
Font independent
p de tensió Font independent
p de corrent
Element que proporciona una Element que proporciona un
tensió independent de la corrent independent de la tensió
intensitat que passi per ella. entre els seus terminals. Pot ser
Pot ser positiva o negativa, positiva o negativa, constant o
constant o variable amb el variable amb el temps
temps
Figura 2. a) Font independent de tensió de Figura 3. a) Font independent de corrent I

valor V b) Característica i-V b) Característica i-V
Concepte de circuit equivalent
Dos circuits són equivalents quan, respecte a dos terminals en
concret, les mesures de corrent i tensió són iguals, és a dir, tenen
igual característica i-V
iV
i A A
R1 R3
R2r V V
VS VA
B B
i
icc
a)) b))
V  Vs V 1 1  Vs
a) i   V    
R1 R2  R1 R2  R1
V  VA V VA
b) i   
R3 R3 R3 Vca V
1 1 1
a) i b) són equivalents si    Figura 4.
Fi 4 Característica
C í i i-V.
i V Icc
I corrent de
d
R3 R1 R2 curcircuit Vca tensió de circuit obert
16
Associació de resistències: Resistències en sèrie
Dues resistències són en sèrie

quan tenen un nus comú al qual
no hi ha connectats cap altre
element. La intensitat que
passa per elements connectats
en sèrie és la mateixa
VAB
 R1  R2  Requivalent
I Figura 5. a) Circuits amb dos resistències
El valor de la resistència en sèrie b) Circuit equivalent combinant
resistències
equivalent de qualsevol número
de resistències connectades en
sèrie és la suma dels valors de
cada una de elles
17
Associació de resistències: Resistències en paral·lel
Dues resistències estan en paral·lel
quan els dos terminals de cada una
són connectats entre els mateixos
nusos. En aquest cas, la caiguda de
tensió a cada element és la
mateixa.
I 1 1 1
  
VAB R1 R1 Requivalent
Gequivalent  G1  G2
Figura 6. a) Circuits amb dos resistències
en paral·lel. b) Circuit equivalent
El valor de la resistència equivalent combinant resistències
de qualsevol número de resistències
connectades en paral·lel és l’invers
de la suma dels inversos dels valors
de cada una de elles
18
Divisor de tensió
Un circuit format per varies resistències en sèrie ss’anomena
anomena divisor
de tensió, donat que les tensions entre terminals de cada una de
elles es va dividint,, depenent
p del valor dels elements qque intervenen
R1 R1 R2 R2
V1  Vs  Vs V2  Vs  Vs
Requivalent R1  R2  R3 Requivalent R1  R2  R3
R3 R3
V3  Vs  Vs Vs  V1  V2  V3 i  cte
Requivalent R1  R2  R3
Figura 7. Divisor de tensió
Divisor de corrent
Un circuit format per varies resistències en paral·lel s’anomena
divisor de corrent, donat que el corrent es va dividint, depenent del
valor dels elements que intervenen
Requivalent Requivalent
I1  Is I2  Is
R1 R2
Requivalent
I3  Is I s  I1  I 2  I 3 Vs  cte
R3
Figura 8. Divisor de corrent
19
Efecte de Càrrega
P à t que determina
Paràmetre d t i l’efecte
l’ f t de d connectar
t una càrrega
à a un
circuit V OC  V C
E .C .   100 %
V OC
Exemple 1: Exemple 2:
R1 R1
VS R2 Vco Vs R2 Vc Rc
R2
VOC  VS
VOC  VS  IR1  VS  0 R1  VS R1  R2
RC R2 RC
VC  VS VC  VS
R2 RC  R1
RC  R1
VOC  VC
RC E.C.  *100 %
VS  VS VOC
V  VC RC  R1
E.C.  OC *100 %  *100 % R2 R2 RC
VOC VS VS  VS
R2  R1 R2 RC  R1
R1 E.C.  *100 %
R2
E.C.  *100 % VS
RC  R1 20 R2  R1
Resistències variables o potenciòmetres
Dispositius de tres terminals
terminals. Un d’aquests
d aquests terminals és variable . Per una
posició fixa, el potenciòmetre actua com a dos resistències, a on es compleix la
relació: RAW+RWB=RAB
B
Una forma d'obtenir una resistència variable
B
és connectant el terminar variable (W) a un
R WB dels dos terminals fixos, obtenint una
RAB W W resistència
i è i de l RWB  RAB
d valor
RAW
També és possible obtenir una tensió
A A
variable, donat que un potenciòmetre no és
a) b)
més que un divisor de tensió: R
Figura 8. a) Símbol d’un potenciòmetre VW  AW
VS
b) Circuit equivalent RAB
B B
RWB
W RAB W
VS
RAW
A A
a) b)
Figura 9. a) Resistència variable b) Tensió variable
21 Figura 10. Dispositius comercials
Connexions de fonts
Fonts de tensió connectades en Fonts de corrent connectades
sèrie es comporten com una en paral·lel es comporten com
font efectiva
efecti a igual
ig al a la suma
s ma una font
f t efectiva
f ti i l a la
igual l
algebraica d’aquestes, és a dir, suma algebraica d’aquestes, és
depenent de la seva polaritat, a dir, depenent de la seva
podrà substituir-se per una polaritat, podrà substituir-se
font suma o be resta per una font suma o be resta
R R
VA VB V R R
AB
IA IB IAB
VAB = VA-VB
IAB = IA+IB
R R
VA VB V
AB R R
IA IB IAB
VAB = VA+VB
IAB = IA-IB
Figura 11. Associació de fonts de tensió en sèrie Figura 12. Associació de fonts de corrent en paral·lel
22
Mètode sistemàtic d’anàlisi de circuits
Un nus és qualsevol punt de connexió de dos o més components
d’un circuit. Una malla és qualsevol recorregut que va de nus a
nus i que torna la nus de partida, i que passa únicament una vegada
per cada nus
Llei de Kirchhoff de les Llei de Kirchhoff del
tensions: LTK corrents: LCK
La suma de les caigudes de La suma dels corrents que
tensió al voltant de qualsevol surten de qualsevol nus és
malla
ll és
é igual
i l a lal suma dels
d l i l a la
igual l suma dels
d l corrents
t
augments de tensió que entren en aquest
Vca  Vab  Vbc  0 I a  Ib  Ic  0
LTK V i 0 LCK I
nus
i 0
malla
23
Mètode d’anàlisi mitjançant nusos:
1. Seleccionar el nus de referència o de terra respecte

p al qual
q seran referides
totes les mesures
2. Localitzar i numerar la resta de nodes del circuit. Determinar els voltatges o
tensions
i a les
l que es troben
b aquests nodesd respecte all node
d terra anteriorment
i
escollit. Aquests són les incògnites principals
3 Aplicar la LCK per tots els nodes
3. nodes, excepte terra
4. Trobar els valors de tensions a cada nus
5 Trobar
5. T b els
l valors
l dels
d l corrents
t i tensions
t i a punts
t concrets
t del
d l circuit
i it
24
Ia Id
Ib
Ic Ie
a) b) c)
Figura 13. a) Exemple de circuit b) Selecció del nus de referència i de la resta

c) incògnites per trobar
LCK a e1  I a  I b  I c  0
1 1 1   1  1 1
e1      e2     V0
 e1  V0  1   e1  e2  1  e1 1  0  R1 R2 R3   R3  R1 R1
R1 R3 R2
LCK a e 2   I b  I d  I e  I1  0  1   1 1 1  1
e1     e2      V0  I1
 R3   3
R R R4  R
 e2  e1  1
  e2  V0  1 1 4 4
 e2  I1  0
R3 R4 R5
25
Mètode d’anàlisi mitjançant malles:
1. Determinar el número de malles ppresents al circuit

2. Dibuixar i numerar els corrents que circulen a cada malla
3. Aplicar la LTK a totes les malles
4. Trobar els valors de corrents a cada malla
5 Trobar els valors dels corrents i tensions a punts concrets del circuit
5.
26
+ +
I2
- -
- +
+ +
I3
I1 - -
I5
a) b) c)
Figura 14. a) Exemple de circuit b) Selecció del nus de referència
c) Selecció malles i dibuix dels corrents i polaritats
Malla 1  V0  VR1  VR 2  0 V R1  R1  I1  I 2 
V R 2  R2  I1  I 3 
Malla 2   VR1  VR 3  VR 4  0
V R 3  R3  I2  I3 
Malla 3   VR 2  VR 3  VR 5  0
V R 4  R4 I 2
M ll 4 
Malla  VR 5  VI 1  0
V R 5  R5  I3  I4 
27
Concepte de linealitat i de superposició
Homogeneïtat Superposició
Linealitat : Homogeneïtat+Superposició
28
La tensió a un nus o el corrent a una branca d’un circuit que només conté
resistències lineals i fonts independents ideals de tensió o corrent ve donat per una
funció lineal d’aquests generadors: són Circuits Lineals
Mètode de Superposició
La sortida del circuit és la suma de les respostes individuals de
cada font (únicament fonts indepenents)
Mètode d
d’anàlisi:
anàlisi: Recordatori:
1.S'anul·len totes les fonts menys una. Anul·lació font corrent  I=0 Circ. Obert
2.Es
2 Es calcula la sortida generada per Anul·lació font tensió  V=0 Curcircuit
A
aquesta única font A
R R
3.Es tornen a repetir els passos 1 i 2 Ia
per les altres fonts. B B
A A
R R
4.La sortida final serà la suma de les R R
Va
sortides individuals produïdes per
cada font 29
B B

Aplicació del principi de superposició a l'anàlisi de circuits
Exemple:
= +
R2 R1 R2
Ve1  V + Ve 2  I
R1  R2 R1  R2
Ve  Ve1  Ve 2
R2 R R
Ve  V I 1 2
R1  R2 R1  R2
30
Circuits equivalents Thévenin i Norton
Circuit equivalent Thévenin
VTH Tensió en circuit obert vist des de els terminals

RTH Resistència vista des de els terminals amb totes les fonts eliminades
Circuit equivalent
q Norton
VTH
iN 
RTH
IN Corrent en curcircuit vist des de els terminals RN = RTH

31
Exemple:
V  VTH
i1 
R1  RTH
Circ it Obert (I = 0)
Circuit
VTH  I R2
V = VTH
Curcircuit (V = 0)
RTH  R2
Isc = (-VTH)/RTH
32
Transferència de senyal
Circuits “fonts” per transferir senyal a “càrrega” C. Font C. Càrrega
• C. “font”  Equivalent Thévenin o Norton
• C. “càrrega”  Resistència
Volem transferir el màxim possible a la càrrega
• Corrent ?
• Tensió ?
• Potència ?
•Si Rg és fixa i RL variable:

RL
VL  Vg VLmax  RL  Rg
RL  Rg
Vg Vg Rg Rg
iL    ig (ig=iN) iLmax  RL  Rg
RL  Rg Rg RL  Rg RL  Rg
RL 1 RL
pL  VL iL  Vg Vg  Vg2 pLmax  RL  Rg
RL  Rg RL  Rg  RL  Rg 
2
•Si Rg i RL son fixes:

Circuits RC
34
El Condensador
• Dispositiu que emmagatzema energia
• Tensió entre superfícies  càrrega elèctrica
• Quan
Q una ffontt dde ttensió
ió es connecta
t a un condensador,
d d es produeix
d i un
desplaçament de càrregues creant un camp elèctric entre plaques
• Un condensador completament carregat es comporta com un circuit obert
• La tensió Vc entre terminals d’un condensador no pot variar de forma
discontinua
• Capacitat = C = q/V
• [C] = F = C/V
• Per un condensador pla
C = r 0(A/d)
r=Permitivitat buit
0=Permitivitat
P i i i dielèctrica
di lè i
35
El Condensador
ic iC dq d dV
C i  ic  (CV )  C
Resta dt dt dt
VC C
dVc Circuit Si V  cte  ic  0  Circuit Obert
dt
 Amb senyals alterns  impedància (Z) de C i L

 Z(j)
Z(j)=R()+jX()
R() jX() R()
R()=Re[Z]
Re[Z] X()
X()=Im[Z]
Im[Z]
 R()= Resistència alterna X()= Reactància
 Xc()=Im[Zc]=-1/ C<0
Per baixes freqüències ZC
Impedancia  Z Z    ZC 
1

j
Si f 0 Circuit Obert
j C C
Per altes freqüències ZC0
Ad i i Y 
Admitancia
1
Y    1
1
 S YC  jC
Z Si f  Curcircuit
36
Associació de Condensadors
Associació en Paral·lel
+ + Q=q1+q2=VC1+VC2=V(C1+C2)
V C1 C2 V Ceq
q1 q2 Ceq=C1+C2
- -
Associació en Sèrie
q q 1 1
+ + V  V1  V2   q  
V1 C1 q
C1 C2  C1 C2 
V V Ceq
V2 C2 q C1C2
- - Ceq 
C1  C2
Potència
• C no dissipa
p energia,
g , només
dVc (t ) d  1  l'emmagatzema
Pc (t )  ic (t ) Vc (t )  CVc (t )   CVc2 (t ) 
dt dt  2 
1 • Energia pot ser recuperada
Energia  w(t )   Pc (t ) dt  CVc2 (t )
2 en qualsevol moment
37
Anàlisi de circuits RC
Cà
Càrrega d l condensador
del d d
 Suposem: t=0  Vc(0) = 0 V  descarregat.
 Al connectar-lo
l a la
l font
f Vs començaràà ell
procés de càrrega
 
t
  
t


Vc (t )  Vs 1  e R1C1 
 Vs 1  e  
 t  0 Vc (0)  0 V   



 
dVc (t )   
 t  0 Vs  ic R  Vc  RC  Vc (t ) i (t )  C c  s 1  e  
t
dV V
dt R  
c
dt 
Constant de Temps =  = R1C1
   velocitat de càrrega
g 
La resposta segueix una corba
exponencial cap al valor estacionari final
t   Vc() = Vs
38
Descàrrega del condensador
 Suposem: t=0  Vc(0) = Vs  carregat.
 Al connectar
connectar-lo
lo a la font Vs començarà el
procés de descàrrega
t t
 
Vc (t )  Vs e R1C1
 Vs e 
 t  0 Vc (0)  Vs
t
dVc (t ) dVc Vs 
 t  0 Vc   ic R   RC ic (t )  C  e
dt dt R
Constant de Temps =  = R1C1
   velocitat de descàrrega
g 
La resposta segueix una corba
exponencial cap al valor estacionari final
t   Vc() = 0V
39
 Aplicació de les lleis de Kirchoff
 Dependència diferencial entre la tensió i el corrent
t

Vc (t )  VF  (VI  VF ) e  VI, iI valors
l inicials
i i i l de
d tensió
ió i corrent

t VF, iF valors finals de tensió i corrent
ic (t )  iF  (iI  iF ) e 
Càrrega
C eg dd’un
u co
condensador:
de s do
t =0 VI = 0 V iI=VS/R 
t
 
t

Vc (t )  Vs  (0  Vs ) e 
 Vs 1  e  

t   VF = Vs iF = 0 A  
t t
Vs  Vs 
ic (t )  0  (  0) e  e

R R
40
Descàrrega d’un condensador:
t t
t =00 VI = Vs iI=-V
VS/R  
Vc (t )  0  (Vs  0) e 
 Vs e 
t   VF = 0 V iF = 0 A t t
Vs  Vs 
ic (t )  0  (  0) e   e

R R
41
Circuits RL
42
La Bobina
• Di
Dispositiu
iti que emmagatzemat energia
i mitjançant
itj t la
l creacióió d’un
d’ camp
magnètic quan circula corrent a través seu
• Fill co
conductor
duc o do donant
a N vo voltes
es o esp
espires
es aal vo
voltant
a dd’unu nucli
uc de
longitud l i de secció S
• Igual que la capacitat, el coeficient d’autoinducció únicament depèn de
l geometria
la i del
d l circuit
i i i de d les
l propietats
i magnètiques
èi d la
de l substància
b à i
que es col·loqui a l’interior del solenoide
• Una bobina completament carregada es comporta com un curtcircuit
• El corrent iL entre terminals no pot variar de forma discontinua
• Coeficient d’autoinducció
L = /i = (0N2S)/l
• [L] = H = Vs/A
43
La Bobina
diL
diL
dt
1/L VL  L
Resta dt
Ci i
Circuit
VL Si iL  cte  VL  0  Curtcircuit
VL
 Amb
A b senyals
l alterns
l  impedància
i dà i (Z) de
d CiL
 Z(j)=R()+jX() R()=Re[Z] X()=Im[Z]
 R()= Resistència alterna X()= Reactància
 XL()=Im[ZL]= jC
• Per baixes freqüències ZL  0
Impedancia  Z Z    Z L  j L Si f 0 Curtcircuit
Admitancia  Y 
1
Y    1  S YL  
j
• Per altes freqüències ZL 
Z L
Si f  Circuit Obert
44
Associació de Bobines
A
Associació
i ió en Paral·lel
P ll l
1 t 1 t
+ i
1 i2 + i  i1  i2   Vdt   Vdt
L2 L1 0 L2 0
V L1 V Leq
t 1 1 L1 L2
- - i   Vdt    Leq 
0
 L1 L2  L1  L2
Associació en Sèrie
+ di di
V1 L1 + V  V1  V2  L1  L2
V dt dt
V Leq
-
V2 L2
-
V
di
L1  L2  Leq  L1  L2
dt
Potència • L no dissipa energia, només
diL (t ) d  1 2  l'emmagatzema
PL (t )  iL (t ) VL (t )  LiL (t )   LiL (t ) 
dt dt  2 
1
• Aquesta energia pot ser recuperada
Energia  w(t )   PL (t ) dt  LiL2 (t ) en qualsevol moment
2
45
Anàlisi de circuits RL
Cà
Càrrega d
dell iinductor
d
Suposen que inicialment no circula corrent per
la bobina,
bobina fins que no es tanca ll’interruptor
interruptor i es
connecta amb la font V0 (iL(0)=0)
V   
Rt
V  
t

 t  0 i L ( 0)  0 A iL (t )  0 1  e L   0 1  e  
  R  
R    
diL (t )
 t  0 V0  iL R  VL  iL R  L
t
diL 
dt VL (t )  L  V0 e 
dt
Constant de Temps =  = L/R
Com més petita és , més ràpid es carrega la
bobina
La resposta segueix una corba exponencial
ccapp al valor
v o estacionari
es c o
t   iL() = V0/R 46
Descàrrega del autoinductor
Suposen que inicialment la bobina L és

carregada (iL=V0/R). Al connectar-lo a la
resistència començarà el procés de descàrrega
t
V0 V0  RtL V0 
 t  0 iL (0)  iL (t )  e  e
R R R
L diL (t ) diL 
t
 t  0 VL  iL R  0  iL   VL (t )  L   V0 e 
R dt dt
p =  = L/R
Constant de Temps
Com més petita és , més ràpid es
g la bobina
descarrega
La resposta segueix una corba exponencial
des del valor inicial fins a zero
t   iL() = 0 V
47
Anàlisi de circuits RL
L’anàlisi
’ àli i de
d circuits
i i que contenen resistències
i è i i bobines
b bi es basa
b en
l’aplicació de les lleis de Kirchoff, amb l’única diferència de que les
presenten una dependència diferencial entre la tensió i el corrent,
corrent a on
apareixen equacions diferencials
De forma general i simplificada:
t

VL (t )  VF  (VI  VF ) e  VI, iI valors inicials de tensió i corrent
t
 VF, iF valors finals de tensió i corrent
iL (t )  iF  (iI  iF ) e 
Càrrega de la bobina: V0  V0   V0  
t t

iL (t )   0   e  1  e  
t =0 iI = 0 A VI=V0 R  R R  

t t
 
t   iF = V0/R VF = 0 V VL (t )  0  (V0  0) e 
 V0 e 
48
Descàrrega de la bobina: t t
V0  V0 
iL (t )  0  (  0) e  e

t =0 iI = V0/R VI= - V0 R R
t t
t   iF = 0 A VF = 0 V VL (t )  0  (V0  0) e


  V0 e


49
Inducció Mútua
Les bobines son circuits que interactuen amb si mateixos i amb els seus
veïns. Els coeficients d’autoinducció i inducció mútua son una mesura
d’aquesta interacció.
La inducció mútua és l’efecte de la influència d’una bobina a sobre un
altre situada a prop seu. Suposem que la primera bobina és formada per N1
espires, per la qual circula un corrent i1(t). El flux total produït per aquest
corrent serà 1(t) = K1N12i1(t) La tensió creada per la bobina serà V1(t) =
K1N12di1(t)/dt
Coeficient d’autoinducció o inductància = L1 = K1N12 [L] = H
Si una segona bobina és suficientment a prop, el flux creat per i1 travessarà
aquesta segona i es generarà una tensió proporcional a i1(t), N1, N2 i
proporcional a ll’acoplament
acoplament entre les dues bobines i a efectes secundaris
que s’agrupen al terme Km  V2(t) = N2N1Kmdi1(t)/dt
Coeficient de inducció mútua o inductància mútua =M = N2N1Km
[M] = H
50
El mateix li passa a la bobina 2, on existeix una tensió autoinduïda i un
altre
lt induïda
i d ïd per la l bobina
b bi 1
di1 (t ) di2 (t ) di2 (t ) di1 (t )
V1 (t )  L1 M V2 (t )  L2 M
dt dt dt dt
La polaritat de les bobines queda indicada per una punt al terminal
positiu i aquesta polaritat afectarà a les equacions dd’inducció
inducció
i1 i2
di1 (t ) di (t )
+ + V1 (t )  L1 M 2
dt dt
di1 (t ) di2 (t )
- - V2 (t )  M  L2
N1 N2 dt dt
i1 i2
di1 (t ) di2 (t )
+ - V1 (t )  L1 M
dt dt
di (t ) di (t )
- + V2 (t )   M 1  L2 2
N1 N2 dt dt
51
El Transformador
Un transformador és un component electrònic format per dues bobines
acoplades magnèticament. Una d’aquestes bobines s’anomena primària
i es considera ll’entradaentrada del transformador. L L’altre
altre ss’anomena
anomena
secundaria.
1. n és la relació de transformació del
i1 i2
transformador
+ +
2. La ppotència instantània lliurada és igual g a la
- - potència instantània rebuda
V2 (t )
1:n 1. n  2. p1 (t )  p2 (t )  0
V2 (t )
i2 V1 1
p1 (t )  p2 (t )  0  i1V1  i2V2  0   
i1 V2 n
El transformador ideal només transmet potència,

potència ni
l'emmagatzema ni la dissipa
52
Un transformador real és format per dues bobines debanades sobre un mateix
nucli amb nn=N
nucli, N2/N1 on N1 és el número dd’espires
espires de la primera bobina i N2 el
número de espires de la segona
•Si N2>N1  n>1  V2>V1 Elevador de Tensió

•Si N2<N1  n<1  V2<V1 Reductor de Tensió
N1 N2
Un ús important del transformador és com a element d’adaptació entre una
font i una càrrega per assolir la màxima transferència de senyal,
senyal disminuint
pèrdues. Al augmentar la tensió disminuint la intensitat, amb la qual cosa és
possible el transport d’electricitat a grans distancies reduint les pèrdues per
efecte Joule. A una central elèctrica el generador és connectat al primari d’un
transformador d’elevada tensió, però les línies de transport són connectades al
secundari Al primari hi ha una intensitat alta amb un valor moderat de tensió.
secundari. tensió
Al secundari, la tensió és elevada fins els 0.5 MV, reduint els corrent d’aquest
secundari, reduint així les pèrdues per escalfament. A l’altre extrem de la línia
s’ha de fer servir un transformador reductor per disminuir la tensió, de forma
que pugui ser utilitzada de forma còmoda 53 i segura.
Resum
Element Unitat I-v
Resistència Ohm,  V=iR
t
1
Condensador Faradi, F Vc 
C  i dt
0
c  VC (0 )
dV c
ic  C
dt
t
1
L 0
iL  V L dt  i L ( 0 )
Bobina Henry, H
di
VL  L L
d
dt
Element Sèrie Paral lel

Paral.lel
1 1 1 1
Resistència Req=R1+ R2+ ...+ RN     
Req R1 R2 RN
Condensador 1 1 1 1 Ceq=C1+ C2+ ...+ CN Condensador
C d d Carregat
C t
    
Ceq C1 C2 CN Circuit Obert
Bobina Leq=L1+ L2+ ...+ LN 1 1 1 1 Bobina Carregada
    
Leq L1 L2 LN Curtcircuit
54

Circuits DC AC

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Circuits DC AC

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Introducció als circuits DC i AC

Gemma Hornero Ocaña

Gemma Hornero Ocaña Electricitat

1.1 Càrrega elèctrica i camp magnètic

1.3 Corrent elèctric

1.4 Potència elèctrica

1.5.1 Components i dispositius bàsics

1.6 Lleis de Kirchhoff

Gemma Hornero Ocaña 3 Electricitat

Font de independent de tensió

• Tancat (on)  no hi ha diferència de

Figura 5. Interruptor tancat (on) Curcircuit

Senyal exponencial Senyal sinusoïdal

Vca  Vab  Vbc  0 I a  Ib  Ic  0

Per un senyal sinusoïdal,

El corrent te el sentit de tensions

Figura 2. a) Font independent de tensió de Figura 3. a) Font independent de corrent I

Dues resistències són en sèrie

Vca  Vab  Vbc  0 I a  Ib  Ic  0

1. Seleccionar el nus de referència o de terra respecte

Figura 13. a) Exemple de circuit b) Selecció del nus de referència i de la resta

1. Determinar el número de malles ppresents al circuit

per les altres fonts. B B

Gemma Hornero Ocaña Electricitat

VTH Tensió en circuit obert vist des de els terminals

IN Corrent en curcircuit vist des de els terminals RN = RTH

•Si Rg és fixa i RL variable:

•Si Rg i RL son fixes:

 Amb senyals alterns  impedància (Z) de C i L

Suposen que inicialment la bobina L és

El transformador ideal només transmet potència,

•Si N2>N1  n>1  V2>V1 Elevador de Tensió

Element Sèrie Paral lel

You might also like