1.

Camp elèctric

Fonaments d’Electromagnetisme i Òptica

Curs 2022-23
Joan Bertomeu
1. Camp elèctric
1. Càrregues elèctriques
2. Llei de Coulomb
3. Camp elèctric
4. Camp elèctric creat per distribucions contínues de
càrrega
5. Flux de camp elèctric
6. Teorema de Gauss
7. Circulació de camp elèctric

2
1.1. Càrregues elèctriques
 Els grecs ja coneixien els fenòmens elèctrics. Tales de Milet
(600 a.C.) ja menciona l’experiència d’atreure cossos lleugers
amb ambre (elecktron) fregat amb pell.
 Els primers estudis quantitatius d’aquests fenòmens són del
segle XVIII.
 L’origen d’aquests fenòmens es troba a l’estructura de la
matèria. Aquesta està formada per àtoms, i aquests per:
 Electrons
 Protons
 Neutrons

3 1.1. Càrregues elèctriques

1.1. Càrregues elèctriques
 Tipus d’interaccions:
 Gravitatòria 
 Llarg abast (∞) → Observables
 Electromagnètica 
 Nuclear feble 
 Curt abast (<10-15 m)
 Nuclear forta 

 La càrrega és una propietat fonamental de la matèria.

 Massa → Interacció gravitatòria
 Càrrega → Interacció electromagnètica

4 1.1. Càrregues elèctriques

1.1. Càrregues elèctriques
 Hi ha dos tipus de càrregues elèctriques
 Positives i negatives
 Els electrons tenen càrrega negativa () Benjamin Franklin
(1706-1790)
 Els protons tenen càrrega positiva ()
 Les càrregues d’un mateix signe es
repel·leixen i les de signe contrari s’atreuen.
 La càrrega es conserva. En un sistema aïllat la
suma algebraica de les càrregues (positives i
negatives) es conserva.
 La càrrega elèctrica està quantitzada: Q   N e

5 1.1. Càrregues elèctriques

1.1. Càrregues elèctriques
 En fregar vidre amb seda, el vidre
queda carregat positivament.
 Hi ha transferència d’electrons del
vidre cap a la seda.
 En fregar ambre amb pell, l’ambre
queda carregat negativament.
 Hi ha transferència d’electrons de la
pell cap a l’ambre.
 En tots dos casos, la càrrega total es
conserva

6 1.1. Càrregues elèctriques

1.1. Càrregues elèctriques
 Unitats:
 La unitat de càrrega en el S.I. és el Coulomb (C)
 No és una unitat fonamental sinó derivada de la unitat de
corrent.
 La càrrega elemental és: = 1,602×10-19 C
 El Coulomb és una unitat de càrrega molt gran:
 1 C = 6,24×1018
 En els experiments habituals de laboratori les càrregues solen ser,
com a màxim, de l’ordre del µC, això vol dir que hi ha involucrats de
l’ordre de 1012 electrons o protons. Per això no es nota la
quantització.

7 1.1. Càrregues elèctriques

1.1. Càrregues elèctriques
 Carregues puntuals:
 Partícula carregada sense volum.
 A la pràctica es pot considerar puntual quan les
seves dimensions són petites comparades amb la
distància al punt on observem els seus efectes.
 Distribucions contínues de càrrega:
 Volúmiques
 Superficials
 Lineals

8 1.1. Càrregues elèctriques

Distribució volúmica de càrrega

Definim la densitat volúmica de

v càrrega com:
z
 q dq
q  r   lim 
v 0 v dv
v
 C
r Unitats:    3
m
y
x La càrrega total és: qT    dv
v
Si ρ és constant (no varia de punt a punt) parlarem d’una distribució
uniforme de càrrega i la càrrega total valdrà:
qT   v
9 1.1. Càrregues elèctriques
Distribució superficial de càrrega

Definim la densitat superficial de

S càrrega com:
z
q  q dq
 r   lim 
S 0 S dS
S

r C
Unitats:    2
m
y
x 
La càrrega total és: qT   dS
S
Si σ és constant (no varia de punt a punt) parlarem d’una distribució
uniforme de càrrega i la càrrega total valdrà:
qT   S
10 1.1. Càrregues elèctriques
 Distribució lineal de càrrega

Definim la densitat lineal de càrrega

z L com:
q  q dq
 r   lim 
 l
l 0 l dl
r
C
Unitats:   
y m
x La càrrega total és: qT    dl
L
Si λ és constant (no varia de punt a punt) parlarem d’una distribució
uniforme de càrrega i la càrrega total valdrà:
qT   L
11 1.1. Càrregues elèctriques
1.2. Llei de Coulomb
 La força d’atracció o repulsió entre
dues càrregues puntuals estacionàries Charles Coulomb
és directament proporcional al valor (1736-1806)

de les càrregues i inversament

proporcional al quadrat de la distància
que les separa.
 La força està dirigida al llarg de la
recta que les uneix.
 La força és atractiva si les càrregues
són de diferent signe i repulsiva si són
del mateix signe.
12 1.2. Llei de Coulomb
 Expressió matemàtica de la Llei de Coulomb
 q2
r12 
 Matemàticament: F12
   q
r 
q1 q2  q1 q2 r12
1
r 1

F12  k 2
a12  k 2
2

r12 r12 r12

   
on: r12  r2  r1 a12: vector unitari que apunta d’1 a 2
en el S.I. la constant de proporcionalitat val:
2 2
Nm
9 9 N m
k  8,988 10 2
 9 10
C C2
13 1.2. Llei de Coulomb
Permitivitat dielèctrica

 La constant s’escriu en termes d’una altra constant, ,

que anomenem permitivitat elèctrica del buit:
1  12 C 2

k   0  8,85 10 
2 
4 0  Nm 
 La llei de Coulomb es pot expressar com:
 1 q1 q2 
F12  2
a12
4 0 r12
14 1.2. Llei de Coulomb
Llei de Coulomb

  q2 
r12
F21 F12
q1

F12 la força que fa 1 sobre 2 és un vector amb origen a 2

F21 la força que fa 2 sobre 1 és un vector amb origen a 1
 
F21   F12
15 1.2. Llei de Coulomb
 Principi de superposició
r r r r
Fi  F1i  F2i  F3i
 La força exercida per diverses
r r
F3i F2i càrregues puntuals sobre una altra
r càrrega és igual a la suma de les
F1i
qi  forces que exercirien cadascuna
r
r
r1i
r3i d’elles per separat.
q3
r 
r2i
 n  n
1 q j qi 
Fi   F ji  

q1
2
a ji
j 1 j 1 4 0 r ji
 q2 j i j i

16 1.2. Llei de Coulomb

1.3. Camp elèctric

 La interacció entre dues càrregues puntuals en repòs

en el buit separades una determinada distància pot
veure’s sota dos punts de vista:
 Acció directa a distància
 Existència d’un camp que actua sobre la segona
càrrega
 Creació del camp
 Acció del camp

17 1.3. Camp elèctric

Intensitat del camp elèctric

 La intensitat del camp elèctric en un punt de l’espai es

defineix com la força per unitat de càrrega positiva
que actua sobre una càrrega de prova petita que es
manté estacionària en aquest punt.

 F
E
q

18 1.3. Camp elèctric

Camp elèctric
 Acció directa a distància

 q2
 1 q1 q2 
r12  F12  2
a12
F12 4 0 r12
q1

 Creació del camp  Acció del camp

 
 E12 E12
r12 P  q2
r12 
q1 q1 F12
 1 q1   
E12  a
2 12 F12  q2 E12
4 0 r12
19 1.3. Camp elèctric
Camp elèctric

 Conegut el camp, ja no cal conèixer les distribucions

de càrrega que l’originen
 Unitats: N V
E   
C m
 El principi de superposició també és aplicable:
 n  n
1 qi 
E ( P )   Ei ( P)   a
2 i
i 1 i 1 4 0 ri

20 1.3. Camp elèctric

Representació del camp elèctric

 Per representar el camp elèctric s’utilitzen línies de camp

o línies de força.
 Les línies de camp són corbes que en cada punt són
tangents al camp elèctric i indiquen la seva direcció i
sentit.
 
E E 
E 
E

21 1.3. Camp elèctric

Propietats de les línies de camp
 Indiquen la direcció del camp
 Comencen a les càrregues positives (o a l’infinit) i
acaben a les negatives (o a l'infinit)
 Un cop començada una línia no desapareix fins una
altra càrrega o fins l’infinit
 El nombre de línies que surten o entren és
proporcional a la càrrega
 Prop de les càrregues, les línies presenten simetria
esfèrica
 La densitat de línies és proporcional al valor del camp
 Les línies de camp no es poden tallar entre sí

22 1.3. Camp elèctric

Línies de camp: exemples

23 1.3. Camp elèctric

Línies de camp: exemples

24 1.3. Camp elèctric

Línies de camp: exemples

25 1.3. Camp elèctric

Línies de camp: exemples

26 1.3. Camp elèctric

1.4. Camp elèctric creat per distribucions contínues de
càrrega

v 
z  M ( x' , y ' , z ' )
 
r  r'
dE
dq
P ( x, y , z )
dv'

r' 
r
y
x

L’element de volum dv situat en el punt M té una càrrega dq  dv

El camp creat per aquest element de càrrega en el punt P serà:
    
 1 dq r  r ' 1  r 'r  r '
dE ( P )    2      3
dv'
4 0 r  r ' r  r ' 4 0 r  r'
27 1.4. Camp elèctric creat per distribucions
Camp elèctric creat per distribucions volúmiques
de càrrega
v 
z  M ( x' , y ' , z ' )
 
r  r'
dE
dq P ( x, y , z )
dv'

r' 
r
y
x
Per calcular el camp total en el punt P caldrà sumar les contribucions de tots
els elements de volum (aplicar el principi de superposició):
  
  1  r 'r  r '
E ( P )   dE ( P )     3
dv'
v
4 0 v r r'
La integral és respecte les coordenades x’, y’ i z’ i el camp quedarà en funció
de les coordenades x, y, i z.
28 1.4. Camp elèctric creat per distribucions
Camp elèctric creat per distribucions superficials
de càrrega
S 
z P ( x, y , z ) dE

dq M ( x' , y ' , z ' ) L’element de
dS  superfície situat en el
 punt M té una
r'
 càrrega dq  dS 
r
y
x El camp creat per aquest element és:
    
 1 dq r  r ' 1  r 'r  r '
dE ( P )    2      3
dS '
4 0 r  r ' r  r ' 4 0 r  r'
El camp total en P és:
  
  1  r 'r  r '
E ( P )   dE ( P)     3
dS '
S
4 0 S r  r'
29 1.4. Camp elèctric creat per distribucions
 Camp elèctric creat per distribucions lineals de
càrrega
L  P ( x, y , z )
z M ( x' , y ' , z ' )  L’element de longitud
dq dE situat en el punt M té
 dl ' una càrrega
r'
 dq  dl 
r
y
x
El camp creat per aquest element és:
    
 1 dq r  r ' 1  r 'r  r '
dE ( P )    2      3
dl '
4 0 r  r ' r  r ' 4 0 r  r'
El camp total en P és:
  
  1  r 'r  r '
E ( P)   dE ( P)     3
dl '
L
4 0 L r  r '
30 1.4. Camp elèctric creat per distribucions
Camp creat per un anell

31 1.4. Camp elèctric creat per distribucions

Camp creat per un anell

32 1.4. Camp elèctric creat per distribucions

Camp creat per un disc en punts del seu eix

33 1.4. Camp elèctric creat per distribucions

1.5. Flux de camp elèctric
 És una magnitud matemàtica
que indica el nombre de línies
de camp que travessen una
superfície.
 Considerem un camp uniforme
i una superfície plana
perpendicular al camp
 Definim el flux del camp
elèctric a través de la
superfície S com:

  ES
34 1.5. Flux de camp elèctric
Flux de camp elèctric: superfície plana inclinada

 Considerem un camp
uniforme i una superfície
plana en qualsevol orientació.
 El nombre de línies de camp
que travessen aquesta
superfície serà menor.
 Si l’angle que forma la normal
a la superfície respecte el
camp és θ, el flux val:

  
  E  S  cos   E  S on S  S  nˆ
35 1.5. Flux de camp elèctric
Flux de camp elèctric: cas general
 Si el camp és qualsevol i la
superfície també, sempre
podrem definir petits elements
de superfície en els quals es
pugui considerar el camp com
uniforme i la superfície com
plana.

 El flux a través d’aquesta    

superfície elemental és: d  E  dS on dS  dS  n
 El flux total serà la suma dels  
fluxos a través de tots els    d   E  dS
elements de la superfície. S S

36 1.5. Flux de camp elèctric

Unitats i flux a través d’una superfície tancada
 Unitats:
N 2
    E S   m
C
 També es pot aplicar el concepte de flux a una
superfície tancada: 

   E  dS
S

 Com a conveni, triarem el vector dS dirigit cap a fora
de la superfície tancada

37 1.5. Flux de camp elèctric

1.6. Teorema de Gauss

 El flux de camp elèctric a través de

qualsevol superfície tancada és igual a
la càrrega neta tancada per aquesta
superfície dividida per ε0
 Matemàticament:
  qi Carl Friedrich Gauss
   E  dS  (1777-1855)

S
0
qi: càrrega tancada a l’interior de S
38 1.6. Teorema de Gauss
Teorema de Gauss: Exemples
  qi
   E  dS 
S
0

39 1.6. Teorema de Gauss

Teorema de Gauss: Exemples
  qi
   E  dS 
S
0

40 1.6. Teorema de Gauss

Teorema de Gauss: Exemples
  qi
   E  dS 
S
0

41 1.6. Teorema de Gauss

Alguns comentaris sobre el Teorema de Gauss

 No importa la forma de la superfície, només cal que sigui

tancada. Tampoc importa la posició ni la forma de la càrrega
interior.
 El camp no és només el degut a la càrrega interior, sinó el camp
total resultant.
 És una de les equacions fonamentals de l’electromagnetisme.
 Resultarà pràctic per calcular camps en casos amb un elevat
grau de simetria, utilitzant unes superfícies que anomenarem
superfícies gaussianes sobre les que el camp tingui un
comportament que faciliti el càlcul del flux.

42 1.6. Teorema de Gauss

Aplicació del Teorema de Gauss al càlcul de camps
elèctrics
 Passos a seguir:
1. Anàlisi de la simetria del problema
2. Hipòtesi sobre la forma del camp elèctric
3. Tria d’una superfície gaussiana que contingui el
punt on volem calcular el camp
4. Càlcul del flux
5. Càlcul de la càrrega interior
6. Obtenció del camp
 Exemple: Camp creat per una càrrega puntual

43 1.6. Teorema de Gauss

Aplicació del Teorema de Gauss: Camp creat per una
càrrega puntual
Per la simetria del problema, el camp
ha de ser radial:
 
E  E ( r ) ar
Considerem una superfície esfèrica
centrada en la càrrega:
 
  
2
E  dS  E ( r ) dS  E ( r ) dS  E ( r ) 4 r
S S S
Q 2 Q
 E (r ) 4 r   E (r ) 
0 4 0 r 2
 1 Q 
E a
2 r
4 0 r

44 1.6. Teorema de Gauss

Aplicació del Teorema de Gauss: Camp creat per una
distribució esfèrica

45 1.6. Teorema de Gauss

Aplicació del Teorema de Gauss: Camp creat per un fil i
per un pla

46 1.6. Teorema de Gauss

1.7. Circulació del camp elèctric
El camp creat per una càrrega puntual q en un punt P és:
 1 q 
2 E a
2 r
4 0 r

 dl  El treball que ha de fer el camp creat per per
q r ar transportar la unitat de càrrega positiva (=1) des del
P
punt 1 al 2 al llarg del camí C és:
C 2   2   2  
1 W12   F  dl   q0 E  dl  q0  E  dl
1 1 1

La integral del camp entre 1 i 2 al llarg del camí C s’anomena integral

de línia o circulació.

47 1.7. Circulació de camp elèctric

Circulació del camp elèctric

El treball que ha de fer el camp creat per per

transportar la unitat de càrrega positiva (=1) des del
 punt 1 al 2 al llarg del camí C és:  
dl  2   q0 q 2 ar  dl
 ar W12  q0  E  dl   2

r dr
1 4  0 1 r
q0 q 2 dr q0 q  1 1 

4  0  1 r 2
   
4  0  r1 r2 

La circulació del camp elèctric depèn només de les posicions

inicial i final de la trajectòria, independentment del camí que
s’ha seguit.

48 1.7. Circulació de camp elèctric

 Circulació del camp elèctric a través d’una
trajectòria tancada

2 Si es calcula la circulació a través de

CA
qualsevol camí tancat C (per exemple el
format per CA i CB), com el punt inicial i el
final coincideixen, es compleix:
1 CB  
 E  dl  0
C

Quan la circulació del camp elèctric a través de qualsevol

camí tancat sigui nul·la direm que el camp és irrotacional o
conservatiu.

49 1.7. Circulació de camp elèctric

Resum: Propietats fonamentals del camps
electroestàtics

  qi
   E  dS 
S
0
 

C
E  dl  0

50 1.7. Circulació de camp elèctric

Crèdits
Algunes de les imatges han estat facilitades per les
editorials Reverté y Thomson a través dels microsites dels
llibres de Tipler i Serway, respectivament, i són només per a
ús docent i estudi personal.

Donat el caràcter i la finalitat exclusivament docent i

eminentment il·lustrativa de les explicacions a classe
d'aquesta presentació, l’autor s’acull a l’article 32 de la Llei
de propietat intel·lectual vigent respecte de l'ús parcial
d'obres alienes com ara imatges, gràfics o altre material
contingudes en les diferents diapositives.

51