Oscil·lacions (I)

Jordi Sellarès
8 de setembre de 2023
pos. equilibri
k
m

Moviment Harmònic simple x

k
• Llei de Hooke. F = −kx, on F és la força elàstica, k és la constant m
elàstica de la molla i x és la separació respecte la posició d’equilibri. F

• Definició de MHS. a ∝ −x, on a és l’acceleració (derivada segona Figura 1: Llei de Hooke. Moviment
de x). harmònic simple.

• Cinemàtica del MHS.

x = A cos(ωt + δ)
v = −Aω sin(ωt + δ)
a = −Aω 2 cos(ωt + δ)

• Relació amb les característiques físiques del sistema. La freqüèn-

cia angular ve donada per ω 2 = k/m. A (amplitud) i δ (fase inicial)
són condicions inicials, w no depèn de A.
Recorda que la relació entre la freqüència angular (ω), el període (T )
i la freqüència (f ) és
2π
ω= = 2πf
T
Cap d’aquestes magnituds depèn de l’amplitud en el MHS.
• Relació entre els diversos tipus de condicions inicials.

x0 = A cos(δ)
v0 = −Aω sin(δ)

Això porta a: MCU

v0 ωt ωt + δ
tan(δ) = −
ωx0
δ
r
v2
A = x20 + 02
ω
MHS
x
• Relació amb el moviment circular uniforme. El MHS es pot enten-
dre com la projecció en una dimensió del moviment circular unifor-
me.
Els fasors són una representació del MHS en coordenades polars, on Figura 2: Relació entre MHS i MCU.

r←A
θ ← ωt + δ

1
Energia en el MHS
• Energia mecànica. L’energia mecànica és constant al llarg del
moviment. El seu valor és
1
Em = Ec + U = kA2 = 2 < Ec >= 2 < U >
2
on:

Energia cinètica Ec = 21 mv 2

Energia potencial elàstica U = 12 kx2

Em

E
x

t
posicio energia potencial energia cinetica

Figura 3: Evolució amb el temps de l’energia.

• Petites oscil·lacions. Qualsevol potencial que presenti un mínim

es pot aproximar localment per un potencial tipus oscil·lador har-
mònic. Això vol dir que si les oscil·lacions són prou petites qualsevol
moviment oscil·latori es pot aproximar per un MHS.
Alguns sistemes oscil·lants
• Anàlisi d’alguns sistemes oscil·lants.

– Molla vertical: l’única diferència amb la molla horitzontal és

que la longitud de la molla quan està en equilibri s’allarga, per
L
compensar el pes de la massa. El període de les oscil·lacions
no canvia.
φ
– Pèndol (angles petits): φ = φ0 cos(ωt + δ), on la freqüència an-
gular ve donada per ω 2 = g/L. φ0 és l’angle màxim (amplitud).
Figura 4: Esquema del pèndol.
* Efecte oscil·lacions grans. Com abans però ara ω es pot calcular a
partir de :
s 
1 32
    
L 1 2 φ0 4 φ0
T = 2π 1 + 2 sin + 2 2 sin + ...
g 2 2 2 4 2

* Pèndols en sistemes de referència no inercials. Cal restar-li a

l’acceleració de la gravetat l’acceleració del sistema de referència.