XOCS EN UNA DIMENSIÓ

Abans d’anar al laboratori llegiu amb cura tot el guió de la pràctica,

tant la introducció com el mètode l’experimental (pàgines 1-6). Després
de la pràctica, completeu l’informe (pàgines 7-11) i lliureu-lo al vostre
professor de pràctiques en el termini màxim d’una setmana.

Objectius
* Saber aplicar les lleis de conservació de l’energia cinètica i la quantitat de moviment.
* Calcular el coeficient de restitució en xocs elàstics.
* Aprendre a propagar els errors, utilitzant el full de càlcul per calcular errors i tractar
dades o bé utilitzant programes com el Maple o Maxima (Open Source).

Introducció
L’objectiu d’aquesta pràctica és comprovar la llei de conservació del moment lineal en
absència de forces externes, així com saber calcular coeficients de restitució en una
dimensió per determinar el tipus de col·lisió que es dona. Amb aquesta finalitat,
s’hauran de mesurar velocitats d’objectes abans i després d’una col·lisió i aplicar les
lleis de conservació del moment lineal i de l’energia cinètica.

Col·lisions

Les lleis de col·lisió descriuen el moviment de dos cossos que interactuen entre ells.
Malgrat que desconeixem les forces que descriuen la interacció, sabem que en absència
de forces externes, durant el xoc, es conserven la quantitat de moviment i el moment
angular del sistema format pels dos cossos. Si la interacció és elàstica, a més a més se’n
conserva l’energia cinètica. En el cas de la pista que s’utilitza en la pràctica, el problema
es simplifica pels següents motius:

(a) La fricció entre el carril i el mòbil (la vagoneta) és negligible (degut als
rodaments de safir de la vagoneta). Per tant, no es dissipa energia per causa del
fregament.
(b) Tot el moviment és unidimensional.
(c) El carril és horitzontal i per tant no hi ha variacions d’energia potencial
gravitatòria.
(d) El punt de contacte és en la línea que uneix els centres de massa dels dos mòbils
i, per tant, la interacció no genera girs en els mòbils.

Així doncs, en l’estudi de la interacció entre dos mòbils que col·lisionen en un carril
com el de la pràctica hi ha dues magnituds importants que poden conservar-se: la
quatitat de moviment i l’energia cinètica dels sistema. Si no hi ha forces externes,
aleshores es conserva la quantitat de moviment:
��������⃗
𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒𝑒 =
𝑑𝑑𝑝𝑝⃗
∑𝐹𝐹 =0
𝑑𝑑𝑑𝑑
𝑝𝑝⃗1 + 𝑝𝑝⃗2 = 𝑝𝑝⃗1′ + 𝑝𝑝⃗2′ (1)
FÍSICA I: Fonaments de Mecànica 1
on els subíndexs 1 i 2 corresponen al mòbil 1 i 2, respectivament, i les primes indiques
que és posterior al xoc

D’altra banda l’energia cinètica es conserva en xocs elàstics però no en els inelàstics on
l’energia perduda durant el xoc (o treball no conservatiu), WNC,: es pot calcular de la
següent manera:

′ ′
𝑊𝑊 𝑁𝑁𝑁𝑁 = 𝐸𝐸𝑐𝑐 = 𝐸𝐸𝑐𝑐1 + 𝐸𝐸𝑐𝑐2 − (𝐸𝐸𝑐𝑐1 + 𝐸𝐸𝑐𝑐2 ) (2)

Si considerem un xoc unidimensional i que el mòbil 2 incialment està en repòs en el

sistema de referència del laboratori abans de l’impacte (𝐸𝐸𝑐𝑐2 = 0, 𝑝𝑝2 = 0), de l’equació
(1) i l’equació (2) s’obté que:
′ ′
𝑊𝑊 𝑁𝑁𝑁𝑁 = 𝐸𝐸𝑐𝑐1 + 𝐸𝐸𝑐𝑐2 − 𝐸𝐸𝑐𝑐1 (3)

𝑝𝑝1 = 𝑝𝑝1′ + 𝑝𝑝2′ (4)

En el cas d’un xoc totalment elàstic sense pèrdua d’energia durant la col·lisió (WNC=0),
l’equació (3) es pot reescriure com:

𝑣𝑣2′ − 𝑣𝑣1′ = 𝑣𝑣1 (5)

En un cas general es pot quantificar la pèrdua d’energia en la col·lisió avaluant el

quocient entre les velocitats relatives dels mòbils abans i després de la col·lisió. Aquest
quocient s’anomena coeficient de restitució (𝑒𝑒) que en el nostre cas particular es pot
escriure com:

𝑣𝑣2′ −𝑣𝑣1′
𝑒𝑒 = (6)
𝑣𝑣1

Així doncs, el coeficient de restitució 𝑒𝑒 ens dóna una idea del percentatge d’energia que
no es dissipa en la interacció. Aquest coeficient pot anar de 0 fins a 1 i disntingim 3
casos:

(i) Quan 𝑒𝑒=1, es conserva tota l’energia en la interacció (WNC=0) i, per tant,
aquesta és completament elàstica.

(ii) Quan 𝑒𝑒=0, la dissipació d’energia cinètica és màxima i és el cas del xoc
totalment inelàstic. En aquest tipus de xoc tots dos mòbils surten units i, per
tant, a la mateixa velocitat. En aquest cas, l’equació (4) es pot escriure com:

𝑚𝑚1 𝑣𝑣1 = (𝑚𝑚1 + 𝑚𝑚2 )𝑣𝑣′ (7)

(iii) Quan 𝑒𝑒 té un valor entre 0 i 1, el xoc és inelàstic.

A l’hora d’usar l’equació de conservació del moment lineal i el càlcul del coeficient
de restitució hem de tenir en compte el sentit de moviment dels mòbils i assignar
signes oposats a velocitats que es moguin en sentits contraris.

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica 2

Treball previ
Considereu el xoc entre dues masses m1 i m2 de tal manera que m1 es mou a una
velocitat v1 i m2 està en repòs. La massa m1 seran 400 g més les dues darreres xifres del
vostre DNI (XX) mentre que v1 serà, en cm/s, igual al dia del mes en que realitzareu la
pràctica. Completeu la següent taula i anoteu-ho a la Taula de Treball previ:

m1 m2 v1 v2 e v’1 v’2 Δp ΔEc

(g) (g) (cm/s) (cm/s) (cm/s) (cm/s) (g cm/s) (mJ)
4XX 2 m1 Dia 0 1
4XX 4 m1 Dia 0 0

Material
• 1 carril amb regla incorporada
• 2 vagonetes
• 2 plaques d’interrupció negres (de 10 cm d’amplada)
• 1 disparador amb tres possibles posicions inicials
• 1 suport de final de carril
• 1 Conjunt de masses variades (de 50 g i 400 g)
• 2 varetes per fixar les masses
• 5 interactuadors (amb iman, amb ganiveta, amb goma elàstica, amb tub ple de
plastilina i amb suro)
• 2 cèl·lules fotoelèctriques
• 1 mesurador de temps (timer) (necessita 6 cables banana-banana)
• 1 balança de precisió

Mètode experimental
Determinació de l’error sistemàtic dels instruments de mesura
En aquesta pràctica mesurarem temps amb un aparell digital i masses amb una balança.
Determineu l’error sistemàtic de l’aparell digital εts i de la balança εms. Anoteu-los a la
Taula 0. Assegureu-vos que la balança no té error de zero en la situació inicial sense res
a mesurar i si en té corregiu-lo ajustant els cargols que hi ha a la part esquerra.

Part 1. Col·lisions elàstiques.

Per aquesta part necessitarem les dues vagonetes. La vagoneta que partirà amb una certa
velocitat inicial l’anomenarem m1 i li col·locarem per un costat l’interactuador amb
ganiveta (a l’esquerra) i per l’altra l’interactuador amb iman (a la dreta per enganxar-se
amb el disparador). Situarem les dues cèl·lules fotoelèctriques tant separades com sigui

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica 3

possible una de l’altra, però deixant uns 20 cm lliures a cada extrem perquè al principi
actua una força sobre la vagoneta per impulsar-la i si mesurem el temps massa a prop,
les lectures no serien correctes. Una bona opció és col·locar la primera en la marca de
50 cm de la regla del carril i la segona a la marca de 100 cm. La vagoneta que
inicialment estarà en repòs l’anomenem m2 i la col·locarem entre les dues cèl·lules
fotoelèctriques. En aquesta vagoneta col·locarem a la dreta l’interactuador amb goma
elàstica i a l’esquerra l’interactuador amb suro per amortir el cop amb el final del carril.
En ella també enroscarem la vareta a la seva part superior que ens servirà per mantenir
les masses addicionals a lloc. Hem de recordar de col·locar en cada una de les vagonetes
les plaques d’interrupció negres i assegurar-nos que continuen a lloc després de cada
col·lisió. Al final del carril col·locarem un interactuador amb suro per reduir els
impactes de les vagonetes.

Per fer les mesures del temps de pas de cada vagoneta a través de les cèl·lules
fotoelèctriques, connectarem la cèl·lula 1 (la més propera al disparador) en els
connectors nº 3 del timer i la cèl·lula 2 (la més allunyada del disparador) en els
connectors nº 1 del timer. Els connectors grocs de la cèl·lula han d’anar als grocs del
timer, els vermells amb els vermells i el blau de la cèl·lula amb el blanc del timer. El
timer ha d’estar en el mode 6 (col·lisions) i el seleccionem polsant 6 vegades el botó
“Mode”. Sabrem que hem seleccionat el mode adequat quan s’encengui el llum vermell
a l’esquerra del dibuix amb 4 fletxes (⇆⇄) sobre els números 1 i 3. A més a més ens
hem d’assegurar que l’interruptor situat a sota del botó “Mode” estigui a la dreta (↴). En
aquest mode els temps mesurats en les 4 pantalles, d’esquerra a dreta, seran (t’2/ - / t1 /
t’1). La segona pantalla començant per l’esquerra no es farà servir. Hem de recordar
d’apretar el botó de Reset abans de fer cada mesura.

1.a Determinació de la massa de les vagonetes:

Col·locarem les vagonetes amb els seus interactuadors i les plaques d’interrupció negra
sobre la balança i mesurarem la seva massa m1 i m2. Anoteu les mesures a la Taula 1a

1.b Elecció de la posició del disparador més adequada:

Amb la m1 sense cap massa extra i afegint 400 g a la vagoneta 2 determinarem quina de
les tres posicions possibles del disparador proporciona una millor aproximació a un xoc
elàstic calculant el coeficient de restitució.

Col·locarem el disparador en la primera posició possible de manera que quedi el menys

comprimit possible i mesurarem les velocitats abans i després de les col·lisions.
Impulseu la vagoneta de massa m1 i mesureu el temps de pas d’aquesta abans de la
col·lisió (t1) i després de la col·lisió (t’1) (alerta amb el signe!) i de la massa m2 després
de la col·lisió (t’2). Repetiu 5 vegades les mesures i calculeu-ne la mitjana, l’error
aleatori εta i l’error absolut total εt. Anoteu-ho tot a la Taula 1b.

Repetiu les mesures per les altres dues posicions del disparador i anoteu tots els temps
en la Taula 1b.

A partir d’aquests temps podem calcular les velocitats de les vagonetes sabent que les
plaques d’interrupció tenen una longitud de Δx=10 cm (que suposarem sense error):

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica 4

 ∆𝑥𝑥
𝑣𝑣 =
𝑡𝑡

I sabent les velocitats podrem calcular el coeficient de restitució utilitzant l’equació (6) i
el corresponent error. Anoteu els valors en la Taula 1b.

1c. Xoc elàstic contra una paret

Un cop hem determinat quina és la millor posició del disparador, la farem servir
sempre en el que resta de pràctica.

Per estudiar un xoc elàstic contra una paret ens quedarem amb la vagoneta 1 sense cap
massa extra i amb els mateixos interactuadors de l’apartat anterior. Traurem del carril la
vagoneta 2 i en el suport del final del carril hi col·locarem l’interactuador amb goma
elàstica. Desconnectarem els cables de la cèl·lula fotoelèctrica 1 ja que ara només
mesurarem els temps d’una de les vagonetes just abans i just després de xocar contra el
final del carril. Mantindrem el mateix mode de funcionament del timer que en l’apartat
anterior de manera que ara els temps mesurats en les 4 pantalles, d’esquerra a dreta,
seran (t’/ t / - / -) on t és el temps abans de la col·lisió i t’ és el temps després.

Col·locarem el disparador en la posició adequada i mesurarem les velocitats abans i

després de les col·lisions. Impulseu la vagoneta de massa m1 i mesureu el temps de pas
d’aquesta abans de la col·lisió (t) i després de la col·lisió (t’) (alerta amb el signe!).
Repetiu 5 vegades les mesures i calculeu-ne la mitjana, l’error aleatori εta i l’error
absolut total εt. Anoteu-ho tot a la Taula 1c.

Utilizant l’equació (6) en el cas particular en què v’2 és igual a 0 (perquè no hi ha

vagoneta 2) podeu calcular el coeficient de restitució. Anoteu-ne els valors en la Taula
1d.

1d. Col·lisions elàstiques entre cossos de masses diferents

Ara mesurarem xocs elàstics entre cossos de diferent massa i comprovarem les lleis de
conservació del moment lineal i de l’energia cinètica. Per fer-ho tornem a muntar el
carril i les vagonetes com en l’apartat 1b i utilitzarem el disparador en la posició
determinada en el mateix apartat.

Començarem amb la vagoneta 2 sense cap massa extra i impulsem la vagoneta de massa
m1. Mesureu el temps de pas d’aquesta abans de la col·lisió (t1) i després de la col·lisió
(t’1) (alerta amb el signe!) i de la massa m2 després de la col·lisió (t’2). Farem només 1
mesura.

Repetiu el procediment afegint a la m2 400 g, 600 g i 800 g. Anoteu tots els valors a la
Taula 1d.

Calculeu el moment lineal de cada vagoneta abans (p1) i després de la col·lisió (p’1, p’2),
així com la variació de moment lineal (Δp = p’2 + p’1 - p1) i la variació d’energia
cinètica (ΔEc = E’c,2 + E’c,1 – Ec,1). Per facilitar el càlcul de la variació d’energia
cinètica podeu aprofitar la següent igualtat:

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica 5

 𝑝𝑝2
𝐸𝐸𝑐𝑐 =
2𝑚𝑚

Simplificarem el càlcul d’errors associats al moment lineal, l’energia cinètica i les seves
corresponents variacions i per validar les lleis de conservació del moment i l’energia
cinètica calcularem la seva variació percentual: Δp/p1 i ΔEc/Ec1. Anoteu tots els valors a
la Taula 1d.

Part 2. Col·lisions inelàstiques.

Per estudiar les col·lisions inelàstiques haurem de canviar els interactuadors de les
vagonetes. La vagoneta 1 que continua sent la que dispararem amb una certa velocitat
inicial tindrà l’interactuador amb imant a la dreta i l’interactuador amb suro a l’esquerra.
Aquest cop, però, haurem de treure el suro de manera que ens quedarà una agulla com a
interactuador. Extremeu les precaucions per tal de no punxar-vos. Afegirem la vareta
per posar més massa en aquesta vagoneta. La vagoneta 2 que inicialment col·locarem
entre les dues cèl·lules fotoelèctriques (que romandran a la mateixa posició que en
l’apartat 1) tindrà l’interactuador amb suro a l’esquerra i a la dreta hi col·locarem
l’interactuador de tub amb plastilina. Amb aquests interactuadors aconseguirem una
col·lisió totalment inelàstica en la que les dues vagonetes quedaran enganxades i es
mouran com un únic cos. Per fer les mesures de la velocitat col·locarem el timer en el
mode 1 (⎍⎍⎍⎍) de manera que la tercera pantalla des de l’esquerra mesurarà el temps
de pas de m1 abans del xoc (t1) i la primera pantalla des de l’esquerra mesurarà el temps
de pas de les dues masses (m1+m2) després del xoc (t’). En aquest mode els temps
mesurats en les 4 pantalles, d’esquerra a dreta, seran (t’/ - / t1 / -). La segona i quarta
pantalla començant per l’esquerra no es faran servir. Hem de recordar d’apretar el
botó de Reset abans de fer cada mesura. En tota aquesta part continuarem treballant
amb el disparador en la posició determinada en l’apartat 1b.

2.a Determinació de la massa de la vagoneta:

Com que ara les vagonetes tenen interactuadors diferents tindran una massa
lleugerament diferent a les experiències anteriors i cal tornar-les a mesurar. Col·locarem
les vagonetes amb els seus interactuadors i les plaques d’interrupció negra sobre la
balança i mesurarem la seva massa m1 i m2. Anoteu les mesures a la Taula 2a.

2.b Mesura de les velocitats abans i després de les col·lisions:

Sense afegir cap massa a cap de les vagonetes mesurarem el temps de pas de m1 abans
de la col·lisió (t1) i el temps de pas del conjunt m1+m2 després de la col·lisió (t’).
Vigileu d’arreglar la plastilina dins el tub de l’interactuador després de cada xoc
per assegurar que sempre fem la col·lisió en les mateixes condicions. Farem una sola
mesura. Anoteu-ho tot a la Taula 2b.

A partir d’aquests temps podem calcular les velocitats i els moments de les vagonetes
exactament igual que en el cas dels xocs elàstics.

Repetiu les mesures en dos casos més:

(i) afegint 400 g a la m1 mantenint constant la m2
(ii) mantenint constant la m1 i afegint 150 g a la m2

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica 6

Igual que en el cas anterior, simplificarem el càlcul d’errors i per validar les lleis de
conservació del moment i l’energia cinètica calcularem la seva variació percentual:
Δp/p1 i ΔEc/Ec1. Anoteu tots els valors a la Taula 2b.

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica 7

Experiència: Xocs en una dimensió.

Grup: Data:

Professor de Laboratori:

Nom i cognoms:
Informe
Nom i cognoms:

Nom i cognoms:

Adjunteu tots els càlculs en fulls aparts

Part 1. Col·lisions elàstiques

Determinació de la posició més adequada del disparador

Detalleu les expressions algebraiques que feu servir per calcular l’error absolut del
temps i l’error del coeficient de restitució:

εt =

εe =

Atenent al valor obtingut pel coeficient de restitució en cada cas, quina és la posició més
adequada del disparador per efectuar un xoc elàstic en aquesta pràctica? Justifiqueu la
resposta:

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica 8

Feu una hipòtesi raonada sobre perquè les altres dues posicions donen un resultat més
allunyat del xoc elàstic ideal. (Ajuda: cada posició pot tenir un motiu diferent i pot ser
útil fer una recerca sobre els tipus de fregament que existeixen (més enllà del fregament
estàtic i dinàmic))

Xoc elàstic contra una paret

Detalleu les expressions algebraiques que feu servir per calcular l’error absolut del
temps i l’error del coeficient de restitució:

εt =

εe =

Atenent al valor obtingut pel coeficient de restitució en aquest cas, comenteu en quines
condicions s’obté un xoc elàstic més ideal: quan col·lisionen dues masses que es poden
moure o quan es xoca contra una paret? Feu una hipòtesis sobre la justificació (Ajuda:
pot ser útil haver fet prèviament els càlculs associats a la Taula 1d).

Conservació del moment lineal i de l’energia cinètica

Calculeu el valor teòric de p’2 pels quatre xocs efectuats entre masses diferents.
Escriviu-ne l’expressió algebraica que feu servir per calcular-la i els corresponents
valors numèrics:

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica 9

p’2 [expressió algebraica]=

p’2 [m2] =

p’2 [m2 + 400g] =

p’2 [m2 + 600g] =

p’2 [m2 + 800g] =

Es corresponen els valors teòrics amb els valors mesurats experimentalment? Feu una
hipòtesis sobre les possibles causes de la diferència.

Calculeu la variació relativa (en %) del moment lineal i de l’energia cinètica.

Δp/p1 [m2] = ΔEc/Ec1 [m2] =

Δp/p1 [m2 + 400g] = ΔEc/Ec1 [m2 + 400g] =

Δp/p1 [m2 + 600g] = ΔEc/Ec1 [m2 + 600g] =

Δp/p1 [m2 + 800g] = ΔEc/Ec1 [m2 + 800g] =

A partir dels valors calculats, què es pot afirmar sobre la conservació del moment lineal
i de l’energia cinètica en aquest dispositiu experimental? Apunteu possibles causes que
expliquin els resultats.

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica 10

Part 2. Col·lisions inelàstiques.

Conservació del moment lineal i de l’energia cinètica

Calculeu el valor teòric de p’ per tots els casos. Escriviu-ne l’expressió algebraica que
feu servir per calcular-la i els corresponents valors numèrics:

p’ [expressió algebraica]=

p’ [m1, m2] =

p’ [m1 + 400g, m2] =

p’ [m1, m2 + 150g] =

Calculeu la variació relativa (en %) del moment lineal i de l’energia cinètica.

Δp/p1 [m1, m2] = ΔEc/Ec1 [m1, m2] =

Δp/p1 [m1 + 400g, m2] = ΔEc/Ec1 [m1 + 400g, m2] =

Δp/p1 [m1, m2 + 150g] = ΔEc/Ec1 [m1, m2 + 150g] =

A partir dels valors calculats, què es pot afirmar sobre la conservació del moment lineal
i de l’energia cinètica en aquest dispositiu experimental? Apunteu possibles causes que
expliquin els resultats.

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica 11

FULL DE DADES. Cal omplir totes les caselles, les grogues corresponen a resultats i
les taronja a resultats arrodonits.

Transcriviu les dades adquirides a la pràctica de xocs en una dimensió (caselles en blau)
Anomeneu aquest fitxer excel amb els cognoms dels integrants del grup de pràctiques i pengeu-lo a Atenea

Nom i Cognoms:
Nom i Cognoms:
Nom i Cognoms:
Professor de laboratori:
Grup:
Data de realització de la pràctica:

Taula de Treball previ

m1 (g) m2 (g) v 1 (cm/s) v 2 (cm/s) e v'1 (cm/s) v'2 (cm/s) Δp (g cm/s) ΔEc (mJ)
0 1
0 0

Taula 0. Errors sistemàtics dels instruments de mesura Constants

ετ s (ms) εms (g) ∆x (mm)

Taula 1. Xocs elàstics

1a Determinació de les masses

m 1 (g) m 2 (g)

1b Determinació de la millor posició del disparador

Posició 1 Posició 2 Posició 3

t 1(ms) t '1(ms) t '2(ms) t 1(ms) t '1(ms) t '2(ms) t 1(ms) t '1(ms) t '2(ms)

Mitjana (ms) Mitjana (ms) Mitjana (ms)

εt a (ms) εt a (ms) εt a (ms)
εt (ms) εt (ms) εt (ms)

e ± εe e ± εe e ± εe
± ± ±
e ± εe e ± εe e ± εe
± ± ±

1c Xoc elàstic contra una paret.

mitjana t (ms) εt a (ms) εt (ms) e ± εe

t (ms) ±
t '(ms) e ± εe
±
1d Conservació del moment lineal i de l'energia cinètica

m 2 (g) t 1(ms) t '1(ms) t '2(ms) p 1(g m/s) p '1(g m/s) p '2(g m/s) ∆p(g m/s) ∆p/p1 (%) ∆Ec(mJ) ∆Ec/Ec1 (%)

Taula 2. Col·lisions inelàstiques

2a Determinació de les masses

m 1 (g) m 2 (g)

2b Determinació dels moments lineals i conservació del moment i de l'energia cinètica

m 1 (g) m 2 (g) t 1(ms) t '(ms) p 1(g m/s) p '(g m/s) ∆p(g m/s) ∆p/p1 (%) ∆Ec(mJ) ∆Ec/Ec1 (%)

FÍSICA I: Fonaments de Mecànica