Estudi d’oscil·lacions amortides i forçades

Laia Ferrero i Sol, 1526897

Resum - En aquest informe es tracten els resultats de l’experimentació d’oscil·lacions

amortides i forçades. En concret, usant el mètode experimental, s’ha estudiat que les
prediccions que descriuen els moviments oscil·latoris siguin precises tot determinant
els paràmetres característics per ambdós casos. Destaquem que els resultats obtinguts
experimentalment presenten coherència amb els esperats per les equacions teòriques.

I. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS pressar com:

k1 + k2
!02 = (2)
En la pràctica realitzada hem estudiat el mo- m
viment dels oscil·ladors amb l’objectiu principal En el laboratori estudiarem únicament el cas on
de comprovar que els fenòmens analitzats expe- < !0 , és a dir, oscil·lacions subamortides amb
rimentalment es corresponen amb les prediccions petit. Per tant, aquesta equació diferencial
del model teòric. Particularment, estudiarem un admet com a solució una funció periòdica de la
sistema físic constituït per una massa unida a forma:
dues molles de constants conegudes (k1 , k2 ), tot
afegint un motor elèctric per les oscil·lacions for- x(t) = A0 e t sin(!t + ') (3)
çades. on A és l’amplitud inicial, ' la constant de fase
0
Dividim el mètode experimental en dues diferen- i ! és la freqüència angular de les oscil·lacions
ciades parts: l’estudi d’un oscil·lador amortit i amortides que es pot expressar com:
d’un oscil·lador forçat.
! 2 = !02 2
(4)
En la primera part ens centrarem en analitzar
com afecta el fregament de l’aire sobre la llisca-
dora, observant com varia l’amplitud en funció
del temps i calculant el coeficient d’amortiment.
A més, comprovarem que es tracta d’un amorti-
ment feble.
En la segona, novament verificarem que el coefi-
cient d’amortiment és petit tot analitzant la for-
ma de la gràfica de ressonància i determinarem
per a quina freqüència l’amplitud és màxima.
Figura 1. Amplitud en funció del temps
Detallem a continuació els fonaments teòrics em-
oscil·lacions amortides febles.
prats per obtenir i analitzar els nostres resultats:
Mencionem que no realitzarem un estudi pro-
Observem, per l’expressió 3 i la figura 1, que
fund, sinó que tractarem només aquells aspectes
l’amplitud d’aquestes oscil·lacions va decreixent
indispensables per a la realització de la pràctica.
en funció del temps segons l’expressió:

I. Oscil·lador amortit A(t) = A0 e t (5)

Per teoria sabem que l’equació diferencial que
descriu el moviment de les oscil·lacions amorti- II. Oscil·lador forçat
des s’expressa com: En un oscil·lador forçat subministrem energia
addicional mitjançant un motor extern tot pro-
d2 x dx vocant que el sistema oscil·li amb un moviment
2
+2 + !02 x = 0 (1) periòdic constant de freqüència angular igual a
dt dt
la de l’excitador (!e ). L’equació diferencial que
on x és el desplaçament del cos respecte la seva descriu aquest moviment ve donada per:
posició d’equilibri, el coeficient d’amortiment d2 x dx F0
i !0 la freqüència angular pròpia que es pot ex- 2
+2 + !02 x = sin(!e t) (6)
dt dt m

1
En aquest oscil·lador tenim que la solució de la
equació diferencial, una vegada assolit l’estat es-
tacionari és:

x(t) = Asin(!et ') (7)

on l’amplitud ve donada per:

F
A= p (8)
m (!02 !e2 )2 + 4 2 !2
e

i el desfasament entre la posició del motor extern

i la posició de la massa per:

2 !e Figura 3. Exemple captura de pantalla del

tan' = (9)
!02 !e2
II. MATERIAL I MÈTODE
A. Material
1) Carril d’aire.
2) Regulador del cabal d’aire.
3) Lliscadora més deflector (per amortir les os-
cil·lacions).
4) Molles de constants conegudes k1 = (3, 550 ±
0, 065)N/m i k2 = (3, 397 ± 0, 031)N/m.
5) Motor de velocitat variable (excitador per ob-
tenir oscil·lacions forçades).
6) Controlador del motor (alimentació elèctrica
regulable).
7) 2 sensors de posició.
8) Sofware Capstone per a l’adquisició i registre
de les posicions.
Figura 2. Muntatge de la pràctica.
B. Mètode
1) Primera Part. Oscil·lacions amortides.
Començarem calculant la freqüència angular
pròpia del sistema mitjançant l’equació 2 i de-
terminant l’incertesa amb la fórmula 14 inclosa
a l’annex, ja que tant les constants recuperado-
res de les molles com la massa del cos són dades
conegudes.
programa Capstone amb el moviment amortit
adquirit.
A continuació, estudiem la relació amplitud-
temps.
Un cop muntat el sistema com es mostra a la
figura 2, obrim el carril d’aire per minimitzar el
fregament i separem la lliscadora de la posició
d’equilibri. Quan el sistema comença a oscil·lar,
iniciem la presa de dades amb el DataStudio, el
qual ens proporciona la posició de la lliscadora
en funció del temps mitjançant un gràfic sem-
blant al de la figura 3. Aquest ens permet trobar
l’amplitud (màxim desplaçament respecte de la
posició d’equilibri) del moviment en cada instant
tenint en compte la posició d’equilibri del siste-
ma. A partir d’aquest mateix gràfic, trobem el
període T del sistema oscil·lant a partir de l’ex-
pressió
t f t0
T = (10)
n
on t0 és el temps inicial en un màxim d’ampli-
tud i tf el temps final en un máxim d’amplitud
al cap n d’oscil·lacions respecte el temps inicial
(concretament, utilitzem n=20). Usant aquesta
expressió minimitzem la incertesa, la qual és cal-
culada mitjançant l’expressió 15 inclosa a l’an-
nex.
Un cop determinat el període, trobem la freqüen-
cia angular
2⇡
!= (11)
T
del sistema i la seva corresponent incertesa amb
l’expressió 16 de l’annex.
A partir de l’equació 5 obtenim equivalentment
l’expressió
lnA = t + lnA0 . (12)
Usant les dades trobades anteriorment relacio-
nant l’amplitud i el temps, representem gràfica-
ment lnA en funció del temps i realitzem una re-

2
gressió lineal amb l’objectiu de determinar el co-
eficient d’amortiment . Comparant l’expressió
12 amb y = mx + n determinem que el pendent
és m = , la ordenada d’origen n = lnA0 ,
y = lnA i x = t.
Finalment, usant l’equació 4 determinem la fre-
qüència angular ! i la comparem amb l’anteri-
orment trobada experimentalment.
2) Segona Part. Oscil·lacions forçades.
2.1. Calibratge del motor
Primerament comprovarem el calibratge del mo-
tor utilitzant el programa Capstone configurat
per a la realització d’aquesta pràctica.
Posem en funcionament el motor que posa en
moviment l’excitador i fixem un valor de 0.30
rev/s. Seguidament posem en marxa l’adquisi-
ció de dades i a partir del gràfic posició-temps
determinem el període i la freqüència angular del
motor amb l’expressió 10 i l’expressió 11 respec-
tivament tal i com ho hem descrit en la primera
part. Una vegada obtinguda la freqüència angu-
lar del motor experimental, la comparem amb el
valor donat per la controladora.
Repetim el procés per a un altre valor de fre-
qüència que es trobi per sobre la freqüència de
ressonància, és a dir, per sobre de la freqüència
angular propia !0 i evaluem la precisió del valor
de freqüència donat a la controladora.
2.2. Règim estacionari
Per aquest apartat volem obtenir diferents valors on Tm és el perióde del motor.
d’amplitud i desfasament i veure com depenen de
la freqüència de l’excitador extern. Per fer-ho,
necessitarem monitoritzar en tot moment la po-
sició de la massa oscil·lant i la fase d’oscil·lació
relativa respecte la fase de la força impulsora que
actua sobre la massa a una certa freqüència del
motor.
Figura 4. Exemple captura de pantalla del programa
DataStudio amb els moviments adquirits.
Conservant el muntatge de l’apartat anterior,
3
posem en funcionament l’aire per eliminar el fre-
gament en el sistema i el motor que posa en mo-
viment l’excitador, seleccionant una freqüència
angular per sota de la freqüència angular de res-
sonància.
Una vegada el sistema arribi a l’estat estacionari
(freqüència i amplitud d’oscil·lació de la massa
és constant), posem en marxa el programa Caps-
tone i iniciem la presa de dades tot mesurant si-
multàniament amb els dos sensors. El programa
ens proporcionarà la posició relativa del siste-
ma oscil·lant i el motor al llarg del temps com
s’observa a la figura 4. A partir d’aquest grà-
fic extraurem el període, la freqüència angular,
l’amplitud i desfasament entre la lliscadora i el
motor.
L’amplitud mitjana del moviment oscil·latori es
correspon a alçada dels pics. D’altra banda,
el període mitjà d’oscil·lació s’aconsegueix usant
l’expressió 10 com hem indicat anteriorment, en
aquest cas és el mateix per al motor i la massa.
A partir del període, trobem la freqüència angu-
lar usant l’expressió 11.
Finalment, determinem el desfasament entre
l’excitador i el ressonador gràficament com s’in-
dica a la figura 5. Llavors el desfasament s’ex-
pressa com:
t2 t1
(rad) = 2⇡ (13)
Tm
Figura 5. Determinació del desfassament entre l’ex-
citador i el ressonador.
Repetim el mateix procés per a dues freqüències
per sota de la freqüència angular de ressonància,
tres freqüències per sobre d’aquesta i la freqüèn-
cia de ressonància.
III. RESULTATS I DISCUSSIÓ
1) Primera Part.
Determinem amb les dades conegudes la fre-
qüència angular pròpia i obtenim un valor de
!0 = (4, 473 ± 0, 017)rad/s. Seguidament, tro-
bem que el valor del període T del sistema os-
cil·lant és T = (1, 4100 ± 0, 0005)s.
Arran d’aquest resultat, usant l’expressió 11 ob-
tenim que la freqüència angular és ! = (4, 4562±
0, 0016)rad/s.
Per poder determinar el coeficient d’amortiment
, trobem diferents valors de l’amplitud en fun-
ció del temps com s’observa en la taula 1 inclosa
a l’annex.
Representem gràficament ln(A) en funció del
temps (equació 12 ) i realitzem una regressió li-
neal com s’observa a la figura 6.
Figura 6. Ln(A) en funció del temps en segons.
Obtenim que la recta de la regressió lineal
té un valor de y = ( 0, 0534 ± 0, 0012)x
( 2, 449 ± 0, 027) amb R2 = 0, 997, i per
tant, comparant aquesta expressió amb equa-
ció 12, obtenim el coeficient d’amortiment és
= (0, 0534 ± 0, 0012)1/s.
Finalment, calculem novament la freqüència an-
gular del sistema oscil·lant però usant l’expressió
4 i obtenim que ! = (4, 472 ± 0, 017)rad/s.
Un cop determinats els anteriors valors, podem
extreure varies conclusions:
A. Relació amplitud-freqüència.
A. Freqüències angulars !
Comparem els dos resultats obtinguts per !, el
primer trobat amb el període experimentalment
i l’altre mitjançant la freqüència natural de l’os-
cil·lador i el coeficient d’amortiment:
Expressió 11 !! = (4, 4562 ± 0, 0016)rad/s
Expressió 4 !! = (4, 472 ± 0, 017)rad/s
Observem que els resultats obtinguts són cohe-
rents, ja que únicament difereixen en un 0, 4% i
els valors són iguals dins el rang d’incertesa.
A més, !0 i ! presenten valors molt semblants,
fet esperat segons l’expressió 4 en tenir un valor
de molt menor a !0 .
B. Coeficient d’amortiment
4
Mitjançant la regressió lineal, hem obtingut un
valor de = (0, 0534 ± 0, 0012)1/s. Comparant-
lo amb la freqüència angular pròpia, observem
que el coeficient d’amortiment es molt menor a
a !0 , fet que ens indica que ens trobem efecti-
vament en una oscil·lació subamortida.
Podem observar també que es tracta realment
d’un amortiment feble analitzant el moviment
oscil·latori del sistema: la lliscadora oscil·la i no
torna directament al seu punt d’equilibri com
ho faria en el cas d’un oscil·lador sobreamortit
o críticament amortit.
2) Segona Part.
Primerament, per avaluar la precisió del valor
de freqüència donat per la controladora, hem
considerat dos valors: una freqüència angular
menor que la freqüència de ressonància i una de
major.
En el cas !i < !0 , hem introduït a la controla-
dora un valor de !i = (1, 885 ± 0, 063)rad/s
i experimentalment, hem determinat !i =
(1, 8868 ± 0, 0057)rad/s.
En el cas !0 < !i , hem introduït a la controla-
dora un valor de !i = (5, 906 ± 0, 063)rad/s
i experimentalment, hem determinat !i =
(5, 8721 ± 0, 0055)rad/s.
Observem que en tots dos casos, els valor deter-
minats són equivalents dins el rang d’incertesa,
i per tant, podem guiar-nos amb considerable
certesa per les freqüències introduïdes a la con-
troladora. Malgrat això, usarem les determina-
des experimentalment a causa de la seva menor
incertesa.
Un cop trobades la freqüència del motor, l’am-
plitud i el desfasament entre el motor i el sistema
oscil·lant (dades incloses en taula 2 de l’annex),
representem gràficament l’amplitud en funció de
la freqüència del motor i el desfasament dividit
per pi ⇡ en funció de la freqüència del motor.
Figura 7. Amplitud en funció de la freqüència del
motor. La incertesa de ! no s’observa degut al seu
valor petit.
A partir de la figura 7 i la taula 2 de l’annex, ob-
servem que en el nostre cas, l’amplitud màxima
(0, 075 ± 0, 005) m s’assoleix quan la freqüència
del motor és de (4, 4562 ± 0, 0032) rad/s.
Observem que aquesta freqüència es correspon
dins el rang d’incertesa amb la freqüència propia
trobada a la primera part, fet que ens indica que
efectivament el fenomen de ressonància es pro-
dueix amb amplitud màxima quan la freqüència
del motor es propera a la pròpia. Malgrat no ha-
ver aconseguit una ressonància total (ja que el
motor no ens permetia introduir amb total pre-
cissió la freqüència pròpia), observant la figura 7,
s’observa notablement com l’amplitud augmenta
per valors pròxims a la freqüència propia.
A més, comparant la figura 7 i la figura 8 del mo-
del teòric, observem que les dades experimentals
s’ajusten a les suposicions inicials: podem asse-
gurar novament que es tracta d’un amortiment
feble perquè la gràfica amplitud-freqüència té un
pic amb una amplada molt estreta i que per te-
oria sabem que es correspon a un amortiment
feble.
Figura 8.Gràfic esperat de l’amplitud en funció de
la feqüència angular del motor.
B. Relació desfasament-freqüència.
Figura 9. Desfasament partit pi en funció de la
freqüència del motor. Les incerteses gairebé no
5
s’observen degut als seus valors petits.
Teoricament sabem que quan escollim una fre-
qüència angular del motor per sota de la freqüèn-
cia angular de ressonància, el sistema es mou
en fase. Si escollim una freqüència angular del
motor per sobre de la freqüència angular de res-
sonància, el sistema va en oposició de fase. En
canvi, si escollim una freqüència angular del mo-
tor igual a la freqüència angular de ressonància,
veiem que el sistema està en quadratura de fase,
és a dir, el desfasament té un valor de = ⇡2 .
Si ens fixem en la figura 9 i la taula 2 de l’annex,
observem que efectivament considerant l’interval
d’incertesa les mesures experimentals s’ajusten
al que esperàvem trobar. A més, si comparem el
gràfic obtingut experimentalment i l’esperat (fi-
gura 10 ), veiem que els resultats experimentals
s’adeqüen als teòrics.
Figura 10.Gràfic esperat del desfasament en funció
de la feqüència angular del motor.
Cal destacar que pel valor de freqüència de res-
sonància obtingut experimentalment (aquell on
l’amplitud és màxima), no obtenim dins el inter-
val d’incertesa que el sistema estigui en quadra-
tura de fase. Això pot ser degut a dos motius: la
limitació a l’hora d’introduïr la freqüència prò-
pia en el motor i la limitació instrumental que
dificultava l’obtenció de t1 i t2 per determinar el
desfasament. A més, observant la figura 10 de la
predicció del model teòric, observem que per a
valors molt propers a la freqüència de ressonàn-
cia el desfasament varia considerablement (pen-
dent del gràfic molt gran), fet que justifica l’ob-
tenció d’un desfasament de (0, 780 ± 0, 020)rad
en lloc de 0, 5 rad.
IV. CONCLUSIONS
1) Primera part.
Hem vist com varia l’amplitud al llarg del temps
en un oscil·lador amortit i hem trobat el coe-
ficient d’amortiment. Gràcies a aquests dos re-
sultats, hem pogut comprovar experimentalment
el model que descriu el fenomen i observar com
afecta el fregament a un oscil·lador. A més, hem
pogut confirmar que es tracta d’un moviment os-
cil·latori amortit feble.
2) Segona part.
En l’oscil·lador forçat hem estudiat principal-
ment el fenomen de ressonància. Els resultats
obtinguts han confirmat allò que esperàvem te-
òricament: l’amplitud màxima es dona quan la
freqüència del motor és propera a la freqüència
angular pròpia del sistema i determinar nova-
6
ment, gràcies al gràfic amplitud-freqüència, que
ens trobavem davant d’un oscil·lador amortit fe-
ble com esperàvem. D’altra banda, també hem
observat l’efecte de la freqüència en el desfasa-
ment del sistema.
Finalment, també cal dir que, un cop avaluades
les incerteses, hem vist que els resultats obtin-
guts experimentalment s’adeqüen al que esperà-
vem trobar. Per tant, concloem que els resultats
de la pràctica son bons, en el sentit que són pre-
cissos i s’assemblen als teòrics.
V. ANNEX
Càlcul d’incerteses:
r
1 u k1 2 uk k1 + k2
u!0 = ( ) + ( 2 )2 + ( uM ) 2 (14)
2!0 M M M2
on uk1 i uk2 són les incerteses de les constants elàstiques de les molles donades i uM la incertesa
de la massa.
ut
uT = (15)
n
on ut és la incertesa del temps donada pel gràfic i n el nombre d’oscil·lacions.
2⇡
u! = uT (16)
T2
on uT és la incertesa del període.
q
1
u! = (!0 u!0 )2 + ( u )2 (17)
!
on u és la incertesa del coeficient d’amortiment determinat a partir de la regressió lineal.
r
2⇡ 2⇡ t
u = ( ut ) 2 + uT ) 2 (18)
T T2
on uT és la incertesa del període i ut la incertesa del temps donada pel gràfic.

Taules amb les dades experimentals:

Taula 1. Mesures amplitud-temps en oscil·lacions amortides.

7
Taula 2. Mesures experimentals en oscil·lacions forçades a diferents freqüències angulars.