Termodinàmica

Contingut 3:
El Primer Principi de la
Termodinàmica
 Objectiu:
Formular el Primer Principi de la
Termodinàmica i aplicar-lo a un sistema tancat i
a un sistema obert (volum de control)

● 3.1 El Treball en Termodinàmica

● 3.2 El Primer Principi de la Termodinàmica en sistemes tancats
● 3.3 Efectes tèrmics
● 3.4 El Primer Principi en sistemes oberts (volums de control)
● 3.5 Aplicacions del Primer Principi en sistemes oberts
•Sistemes continus. Hipòtesi de l’equilibri local
•Volum de control
•Conservació de la massa en un volum de control.
Formes del balanç de massa i equació de
continuïtat
•Conservació de l’energia en un volum de control.
Treball axial. Energia de flux. Equació general del
Primer Principi en un sistema obert
Equilibri local. Hipòtesi de l’equilibri local

En un sistema tancat en equilibri les propietats són uniformes. En el cas

dels sistemes oberts (sistema continuu) això no es pot aplicar, perquè les
propietats d’un sistema obert depenen de la posició i del temps.
Ex: moviment d’un fluid, transferència de calor
Definició de l’estat del sistema continu  mitjançant funcions de la
posició (x,y,z) i del temps.

dV Propietat local instantània  Es

defineixen les propietats
termodinàmiques en un element de
volum dV, prou petit com perquè
siguin homogènies (no variïn) en tot
l’element en un instant de temps t.
Aquestes propietats defineixen
l’estat local instantani i podem dir
que l’element de volum es troba en
equilibri (equilibri local)
Hipòtesi de l’equilibri local
Volum de control (repàs) Regió de l’espai a través de la qual pot
fluir la matèria.
Conservació de la massa en un volum de control
Considerem un sistema format per una quantitat fixa de matèria m
que ocupa diferents regions de l’espai en el temps t i en el
posterior t+t:

t

mVC(t+t)
me t

t+t
ms
mVC(t)

En l’instant t, tenim:
m  m VC ( t )  m e
on mVC(t) és la massa que hi ha dins del volum de control i me és la
massa que està a punt de travessar la superfície de control.
Escollim l’interval de temps t com aquell en què tota la massa
present en e ha entrat al volum de control, i una petita quantitat ms
ha sortit del volum de control. En el temps t+t la massa m
considerada es pot escriure com:
m  m VC ( t  t )  ms
on mVC(t+t) és la massa continguda dins del volum de control en
l’instant t+t i ms és la massa que ha sortit del volum de control.
S’ha de destacar, en general, que:
m VC ( t )  m VC ( t  t )

Com que, malgrat que la nostra massa m ocupa diferents regions

de l’espai, és sempre una quantitat fixa de matèria, es pot escriure:
m VC ( t )  m e  m VC ( t  t )  ms

i per tant:
m VC (t  t )  m VC (t )  me  ms
Aquesta equació és un balanç contable per a la massa, que indica el canvi
en la massa continguda en el volum de control en un interval t és la
massa que entra menys la massa que surt (masses que creuen la
superficie de control).
Si dividim cada membre per t:
m VC ( t  t )  m VC ( t ) m e m s
 
t t t
Si fem el límit quan t0:
dm VC
m
 e m
s
dt
En general, poden existir diferents entrades i diferents sortides:

dm VC
 m e  ms
dt e s

on 𝑚𝑒i 𝑚𝑠 són, respectivament els fluxes màssics o cabals màssics que

creuen la superficie de control (entrada/sortida), i dmVC/dt és la rapidesa
amb la que canvia la quantitat massa continguda en el volum de control.
L’equació següent contabilitza el canvi de massa continguda en un
volum de control amb diverses entrades i sortides al llarg d’un
interval de temps:
m VC   m e   ms
e s

me i ms quantitat de massa que entra i surt del volum de control

durant l’interval de temps considerat
Flux estacionari
Es té flux estacionari quan el valor de les propietats es manté
constant dins del volum de control.
Per tant, es verificarà que: dm VC  0
dt
(aquesta expressió vol dir que sempre hi ha la mateixa quantitat de
massa dins del volum de control). De l’equació anterior, es té que:
e m
m s
el flux màssic d’entrada és el mateix que el de sortida.
 Balanç de massa. Formulació integral. Equació de
continuïtat
• En alguns casos és interessant expresar el balanç de massa en
termes de les propietats locals.

a) Podem relacionar la massa total continguda en el VC en un

determinat instant t amb l’expressió:

𝑚𝑉𝐶 𝑡 = 𝜌 𝑑𝑉
𝑉𝐶

Aquesta integral s’extén a tot el volum considerat. S’integra la densitat, , al

llarg de tot el volum de control.
b) El cabal màssic o fluxes de matèria que entren i/o surten del volum
de control, en els cassos més generals, s’haurien d’avaluar considerant
que la velocitat, c, no és la mateixa en cada punt de l’entrada (i/o
sortida) ni perpendicular a la superficie, per tant s’hauria d’integrar.

𝑚= 𝜌 𝑐 d𝐴
𝑆𝐶

On 𝑐 és el vector velocitat i dA és un element diferencial d’área.

• Si suposem flux unidimensional (velocitat perpendicular a la superficie de
control i igual en tots els punts) i que tant la velocitat com la densitat són
uniformes (constant) al llarg de la secció. Llavors un cabal màssic es podría
expresar:
𝑚=𝜌𝑐𝐴
• Si flux estacionari: 𝑚𝑒 = 𝑚𝑠  𝜌𝑒 𝑐𝑒 𝐴𝑒 = 𝜌𝑠 𝑐𝑠 𝐴𝑠 ⟹ 𝜌𝑐𝐴 = 𝑐𝑜𝑛𝑠𝑡

• Si haguéssin diverses entrades i diverses sortides es tindria:

𝑠 𝜌𝑠 𝑐𝑠 𝐴𝑠 = 𝑒 𝜌𝑒 𝑐𝑒 𝐴𝑒
Conservació de l’energia en un volum de control. Treball axial.
Energia de flux. Equació general del primer principi en un
sistema obert
Q, W Q, W
t t+t
t

VC VC

Estudiarem la quantitat de matèria m que ocupa diferents regions

en un interval de temps t.
En l’instant t l’energia del sistema és:
ee
  
2
c
E (t )  EVC (t )  me (ue  e  gze )
2

En l’interval de temps t tota la massa me creua la frontera del VC,

mentres que una certa quantitat de massa ms inicialment en el VC
l’abandona per omplir la regió s.
En l’instant t+t, l’energia del sistema és:
es
 
2
c
E (t  t )  EVC (t  t )  ms (us  s  gzs )
2
Durant aquest interval de temps t poden dur-se a terme
transferències d’energia a/des del sistema en forma de calor o
treball (o ambdues formes). Com que la massa total considerada m
ocupa diferents regions de l’espai però és la mateixa, es pot aplicar
el balanç d’energia per a un sistema tancat:
E( t  t )  E( t )  Q  W
Si restem les equacions per E(t+t) i de E(t) obtindrem:

  cs2    c e2 
 VC
E ( t  t )  m  u
s s   gz 
s    VC
E ( t )  m  u
e e   gz 
e   Q  W
  2    2 

Reorganitzant:
c e2 cs2
E VC ( t  t )  E VC ( t )  Q  W  m e (u e   gz e )  m s (u s   gz s )
2 2
Si dividim per t i fem el límit quant t0:
2 2
dEVC c c
 Q  W  m
 e (ue  e  gze )  m
 s (u s  s  gzs )
dt 2 2
on dEvc/dt és la velocitat instantània de canvi d’energia dins del volum de
control.
Q, W són els fluxes d’energia mitjançant calor i treball que creuen la frontera del
volum de control en l’instant t.

Amb diverses entrades i sortides:

dEVC  1 2   1 2 
 Q  W   m e  ue  ce  gze    m s  u s  cs  gzs 
 
dt e  2  s  2 
En forma diferencial:

 1   1 
dEVC  Q  W   dme  ue  ce2  gze    dms  u s  cs2  gzs 
e  2  s  2 
Aquesta equació també mostra que existeix una altra forma de transferència
d’energia a través de la frontera del VC: mitjançant l’energia que acompanya a
la massa que entra o surt d’ell. Si no existís transferència de massa aquests
dos termes no hi serien i la nostra equació es transformaria en una equació de
balanç d’energia en un sistema tancat.

dEVC    1 2   1 2 
 Q  W   m e  ue  ce  gze    m s  u s  cs  gzs 
 e 
dt
  2   s
  2 

Fluxes d’energia que intercanvia el

volum de control acompanyant als
cabals màssics que entren i/o
surten del VC

Velocitat de canvi Fluxes d’energia en

de l’energia de la forma de calor o
massa treball que
continguda en el intercanvia la massa
volum de control continguda en el
volum de control.
Interaccions energètiques en un volum de control

W Massa
entra W

Sistema
tancat Q
Massa
Q
surt

L’energia d’un volum de control pot intercanviar-se

per interaccions de calor i de treball i mitjançant el fluxe de massa
Desenvolupament del terme de treball

El terme de treball o potencia és tot el treball fet per la massa m a

la que li hem aplicat el 1r Ppi, i inclou 3 tipus de treballs.

• Treball axial (o a l’eix): wa, és el treball associat a la rotació d’un eix

• Treball del volum de control: wVC, és el treball que fa o rep el volum

de control en desplaçar-se les seves parets

• Treball de flux o energia de flux: wflux És el treball associat a

posar/treure una quantitat de massa del volum de control. Hi serà sempre
en un sistema obert.
Treball de flux

substituint en l’expressió del treball de fluxe:

dm
w fluxe  PAcdt  Pv dt
dt
Tindrem treball de fluxe a l’entrada del volum de control i a la sortida:

w fluxe e  Pe vedm e i w fluxe s  Ps vsdm s

Treball del volum de control

2
WVC   PdVVC
WVC 1
Per tant, el terme de treball total és:

w  w a  w VC  Ps vs dm s  Pe v e dm e
Ara, si substituim en l’expressió general del primer principi en
sistemes oberts:
dE VC    m  c 2
  c 2

 Q  Wa  WVC
  u
e e  e
 gz e  P v 
e e  
m  u
s s  s
 gz s  P v 
s s
dt  2   2 

dE VC     c 2
  c 2

  e
  
 Q  Wa  WVC  m e  h e   gz e   m s  h s   gz s 
s

dt  2   2 
Si tenim diverses entrades i diverses sortides, i reescrivint
l’equació:
dE VC c s2 c e2
 W
Q  W
a

VC   m s (h s   gz s )   m
 e ( h e   gz e )
dt s 2 s 2