03 C DinÃ Mica de Fluids 1 2021 Ppts

DINÀMICA
DE FLUIDS
1 – Fluids ideals
EEABB Física I ‐ 2021/22 1
Fluids ideals
fluid: Sistema material a l'interior del qual les molècules es mouen lliurement les unes respecte a les altres
tub: Cilindre buit més llarg que ample, de vidre, de metall, de plàstic, etc., que serveix per a conduir gasos o
líquids o per a altres usos.
canonada: Conducte tubular destinat al transport de fluids i eventualment de matèries granulars i
pulverulentes.
Fluid circulant a través d’una canonada. Considerem una petita part del fluid de massa
𝑑𝑚 o de volum 𝑑𝑉. La velocitat 𝑣 amb que es mou aquest element també es coneix com flux.
𝑑𝑚, 𝑑𝑉 𝑣
Suposem fluid sense viscositat, sense fregament entre les
diferents capes de fluid. Considerem que la velocitat és la
mateixa en tots els punts d’una mateixa secció.
A cada secció està definida la velocitat del fluid.
𝑆
Fluid ideal: Fluid sense viscositat i incompressible (densitat constant).

Línies i tubs de corrent
Línies de corrent (o de flux)
Línies tangents al vector velocitat a cada punt i cada
instant (el vector de velocitat de qualsevol molècula
és tangent a una línia de corrent).
Són les trajectòries de les molècules (o d’elements
infinitesimals del fluid)
Tubs de corrent (o de flux)
Superfícies tancades (en forma de tub)
formades per línies de corrent a les seves vores
(part d'un flux delimitat per línies de corrent).
En un tub de corrent d’un fluid ideal, es conserven la massa, la quantitat de
moviment i l'energia.
Cabal
Tub de secció 𝑆 fluid a velocitat 𝑣
En el temps Δ𝑡 un element puntual ha avançat vΔ𝑡 i tot el volum entre 1 i 2 ha travessat

la sección 2 i está entre 2 i 3
Cabal volumètric 𝑉 (o simplement cabal) al volum que travessa una secció de la
canonada per unitat de temps:
V
V  en forma diferencial:
t
V  S vt
El volum Δ𝑡 entre 1 i 2 és i el cabal és V  S v
La massa en V és m V i el cabal màssic és m  V   S v
Notació: Un punt sobre una funció significa primers derivada respecte del temps
f 
df
(variació respecte del temps): . Per tant V  dV
dt dt
Dos punts signifiquen segona derivada:  d2 f
f  2
etc... dt
Règim transitori, règim estacionari
https://ca.wikipedia.org/wiki/Estat_estacionari
Un sistema en estat estacionari té nombroses propietats que no varien en el temps.
El concepte d'estat estacionari és rellevant en molts camps, particularment en termodinàmica,
economia i enginyeria. L'estat estacionari és una situació més general que l'equilibri dinàmic.
Si un sistema està en estat estacionari, llavors el comportament del sistema observat recentment
continuarà en el futur...
En molts sistemes no s'aconsegueix l'estat estacionari fins que ha passat un temps després que el sistema
s'hagi iniciat. Aquesta situació inicial se sol anomenar estat transitori.
Règim transitori: El sistema va canviant al llarg del temps.
Règim estacionari: Estat del sistema no varia al llarg del temps.
Estacionari no és estàtic. En estacionari pot haver‐hi moviment, però amb
característiques estables (per exemple, cabal constant i velocitats del fluid en les
diferents seccions també constants)
Condició de continuïtat
Fluid movent‐se per una canonada de secció no constant.
En règim estacionari la massa que hi ha entre 1 i 2 ha de
ser constant al llarg del temps, la massa que travessa la
secció 1 per unitat de temps ha de ser la mateixa que la
que travessa la secció 2.
En règim estacionari, el cabal màssic ha de ser el mateix.
  constant
Condició de continuïtat: m
Si fluid incompressible (densitat constant): V  constant

Exemple 1. Una estenosi traqueal redueix la secció de la tràquea (S=2.5
cm2) una cinquena part. Per un cabal d'entrada de 10 L/min. Calculeu la
velocitat de l'aire als diferents punts d'aquesta tràquea
1
 0.2  20%  1  0.2  0.8 o 100  20  80%
5
1 4
1    0.8
5 5
Suposem densitat constant (entre altres coses, perquè sinó no podem resoldre’l)
Exemple 2. En una artèria de 5 x 10‐3 m de radi, la sang flueix a una velocitat de 0.15 m s‐1.
Aquesta artèria es divideix en un gran nombre de capil∙lars de radi 5 x 10‐6 m. La velocitat
mitjana en els capil∙lars és de 5 x 10‐4 m s‐1. Esbrineu en quants capil∙lars es divideix aquesta
artèria.
El cabal de l’artèria és reparteix, al final de tot, entre tots els capilꞏlars. La suma dels
cabals dels capilꞏlars ha de ser igual al cabal de l’artèria
Cabal a l’artèria Vartèria   (5  103 m) 2  0.15 m s 1  1.1781  105 m3s 1
Cabal a un capil∙lar Vcapilꞏlar   (5  10 m)  5  10 m s  3.9270  10 m s

6 2 4 1 14 3 1
Vartèria 11,1781  105 m3s 1

  3.00  108
Vcapilꞏlar 3.9270  1014 m3s 1

Exemple 3. Podem modelitzar l’arbre bronquial humà
com un sistema de canonades que es bifurquen
progressivament, la longitud i el diàmetre de les quals
disminueix a cada bifurcació. Sovint s’utilitza el terme
generació per referir‐nos als diversos nivells de l’arbre
bronquial, essent la generació 0 la tràquea. A l’arbre
bronquial humà hi ha unes 23 generacions,
aproximadament. En la respiració, els gradients de
pressió són prou petits com per poder considerar que la
densitat de l’aire és constant (fluid incompressible).
a. Utilitzant la condició de continuïtat i prenent com a

variable la generació ( 𝑔 ), deduïu una expressió
algèbrica que ens permeti conèixer el cabal mitjà d’aire
als bronquis de les diferents generacions bronquials
𝑉 a partir del cabal d’entrada 𝑉 .
Física I ‐ 2021/22
b. Trobeu una expressió que ens permeti trobar la velocitat de l’aire a la generació 𝑔
en funció de 𝑉 i del diàmetre mitjà de cada generació bronquial 𝑑 .
c. Considereu que el cabal total 𝑉 en determinat

moment és de 10‐3 m3 s‐1. Utilitzant els diàmetres mitjans
de la taula següent (𝑑 ), calculeu la velocitat a les
primeres 14 generacions. d. Analitzeu els resultats
obtinguts.
Física I ‐ 2021/22
Equació de Bernoulli
Fluid ideal (sense viscositat i incompressible)

circulant per una canonada en règim estacionari.
Variables: P, v, z i S

c
Entre a i c


c d
Entre a i c
Després de t
Estarà a b i d
a b
Temps Temps
inicial final
c d
Després de t
Estarà a b i d m
El fluid entre b i c és el mateix,
en el mateix estat.
Quin canvi d’energia ha patit la
massa m entre c i d des de a i b?
a b
m

c d
F2
x2
a b
F1
x1
Fluid movent‐se per una canonada de secció no constant.
En règim estacionari la massa que hi ha entre 1 i 2 ha de
ser constant al llarg del temps, la massa que travessa la
secció 1 per unitat de temps ha de ser la mateixa que la
que travessa la secció 2.
En règim estacionari, el cabal màssic ha de ser el mateix.
  constant
Condició de continuïtat: m
Si fluid incompressible (densitat constant): V  constant

Incompressible ( = ct.): S1 x1  S 2 x2  V
Conservació d’energia: 𝑊 ∆𝐸 ∆𝐸 ∆𝐸 𝑊 𝐹𝑥 𝑃𝑆𝑥 𝑃𝑉

1 2 1 2
1  P2V 
PV mv2  mv1  mgz2  mgz1
2 2
Dividint per V:
1 2 1
P1   v1   gz1  P2   v22   gz2
2 2
P1 v12 P2 v22
  z1    z2
 g 2g  g 2g
Equació de Bernoulli expressada amb termes d’alçada (𝑧).
Les alçades geomètriques són estrictament alçades, els altres termes (pressió i energia
potencial) no són realment alçades, tot i tenir les mateixes dimensions.
Aquesta forma de presentar l’equació té com avantatge una fàcil interpretació del valor
de cada terme. Alçada de pressions, alçada d’energia cinètica i alçada geomètrica.
Física I ‐ 2021/22
1 2 1
P1   v1   gz1  P2   v22   gz2
2 2
1 1 1 2 1 2
z1  z2  z  P1   v12  P2   v22  P1  P2   v2   v1
2 2 2 2
S 2  S1  v2  v1  P2  P1
S1
S1v1  S 2 v2  v2  v1 
S2
2
1
1 1
P2   v22   gz2  P3   v32   gz3
2 2
Dades:
𝐿
𝑉 300
𝑚𝑖𝑛
Diàmetres: 𝑑 10 𝑐𝑚 ; 𝑑 40 𝑐𝑚
Alçades: 𝑧 0 𝑚 ; 𝑧 3𝑚
1 1
P2   v22   gz2  P3   v32   gz3
2 2
𝑉 300 300 5.000 10 ; 𝑧 0 𝑚 ; 𝑧 3𝑚
𝑑 0.10 𝑚 ; 𝑆 0.0078540 𝑚 ; 𝑑 0.40 𝑚 ; 𝑆 0.1256637𝑚 ; 𝑆 /𝑆 =16
Amb el cabal i les àrees de les seccions podem calcular les velocitats:
Pressions manomètriques (si no s’especifica res, pressió és manomètrica)

Per tant: P3 = 0 ( a tota la horitzontal de z3 és P = Patm = 0)
prenem z2 = 0
L’equació de Bernoulli serà
1 1
Pa   va2   gza  Pb   vb2   gzb
2 2
Tub de venturi: La diferència de pressió depèn

de cabal (pot utilitzar-se per mesurar-lo)
1 2 1 2
Pa  Pb   vb   va
2 2

1 2 1
P1   v1   gz1  P2   v22   gz2
2 2
Tub de Pitot: Tub obert encarat contra la direcció de

l’aigua (punt 2). En l’estat estacionari la velocitat de
l’aigua en el punt 2 és zero, el corrent d’aigua provoca
un augment de la pressió en aquest punt.
Aplicant Bernoulli es pot calcular la velocitat i el cabal.

La diferència de pressió és el terme d’energia cinètica.
Exemple 6. Considerem un tub de Pitot instal∙lat en una canonada tal

com es mostra a la figura. Per la nostra canonada circula aigua. El líquid
que hi ha dins del tub amb forma de U és mercuri 𝜌 13600 .
Sabent que l’alçada ℎ és de 3 mm, determineu la velocitat de l’aigua.
1 2( P2  P1 )
Tub de Pitot (dinàmica, Bernoulli): P2  P1   v12  v1 
2 
Aquesta diferència de pressió la podem mesurar amb un manòmetre (estàtica).
Els punts 3 i 4 estan a la mateixa pressió (mateix nivell en un fluid connectat) i podem escriure la seva
pressió a partir de les pressions de 1 i 2:
Igualant i reagrupant:
Alternativa: Escriure P1 i P2 a partir de P3 i P4

𝑃 𝑃 𝜌𝑔 ℎ ℎ 𝑃 𝑃 𝜌𝑔ℎ 𝜌 ℎ
I, restant i tenint en compte que P3 = P4 , s’arriba, evidentment, al mateix resultat.
Teorema de Torricelli
1 1
P1   v12   gz1  P2   v22   gz2
2 2
Hipòtesi gran dipòsit: S1 >> S2  v1  0

(S2/S1 0 i v1 = (S2/S1)v2  0)
Si els punt 1 i 2 són a l’atmosfera: P1 = P2 = 0

1
 gz1   v22   gz2
2
1 2
 v2   g ( z1  z2 )  v22  2 g ( z1  z2 )
2
i, si z1- z2 = z
Com canvia si el dipòsit no és obert a l’atmosfera?
16. El fluid que circula per l’esquema de la figura és aigua. Sabem
1
que la superfície superior (punt 1) és molt gran i que la secció del
4
punt 3 és de 10 cm2. a) Determineu la velocitat de l’aigua en el punt
3. b) Sabent que el nivell del dipòsit (punt 1) es manté constant al 10 m
llarg del temps, trobeu el cabal d’aigua que entra al dipòsit superior.
c) Sabent que la velocitat del fluid en el punt 2 és 1/4 de la velocitat
del fluid en el punt 3, calculeu la pressió del punt 2. d) Trobeu la 2 3
diferència d'alçada entre el punt 2 i el punt 4.
a) Condició Teorema de Torricelli (grans dipòsits): v1  0
Bernoulli entre 1 i 3 oberts a l’aire: (pressions manomètriques)
b) Nivell constant, cabal que entra és igual al cabal que surt
c) entre 2 i 3
d)

Aixeta tancada Aixeta oberta
Suposem que el
dipòsit és prou gran
per considerar
Amb l’aixeta oberta P2 és menor
Cop d’ariet
Quan circula, el fluid té energia cinètica. Si sobtadament tanquem l’aixeta, es passa en un curt espai de temps
a una situació d’energia cinètica nulꞏla. Aquesta energia es converteix en una augment brusc de pressió que es
dissipa progressivament (és un fenomen força complex).
L’augment brusc de pressió s'anomena cop d’ariet (water hammer).
Força ascensional
El perfil de l’ala i l’angle amb que s’orienta (angle d’atac) fan que l’aire circuli més ràpidament per
la part superior que per la part inferior, això provoca que la pressió sigui més petita a la part superior
i per tant tenim una força que empeny l’ala cap amunt.
1 2 1
P2   v2  P3   v32
2 2
v3 > v2  P3 < P2
Força cap amunt
La força ascensional és proporcional a la velocitat al quadrat (o al terme d’energia cinètica de l’equació de Bernoulli)
i a la superfície horitzontal de l’ala (𝑆). La constant 𝐶a és un coeficient que depèn de la forma i la inclinació de l’ala.

DINÀMICA DE FLUIDS
2 – Fluids reals
Fluids reals
Fluids ideals:
En tubs horitzontals de secció
constant, la pressió és constant
(independent del sentit de circulació)
Fluids reals (viscosos):

En tubs horitzontals de secció
constant, la pressió disminueix en el
sentit de circulació.
Fluids ideals: En tubs horitzontals

de secció constant, sortida a l’aire,
la pressió (manomètrica) és zero.
∆𝑃 𝑉 𝑍 , és lineal?

Fluids reals
Viscositat
No és pressió,
és força tangencial
Fluids reals
Viscositat
(10‐3 Pa∙s = 1 cP)
(m2/s)

Reologia
La reologia és la part de la física que estudia la
relació entre l'esforç i la deformació en els materials
que són capaços de fluir. La reologia és una part de
la mecànica dels medis continus. Un dels objectius
de la reologia és trobar equacions constitutives per
modelar el comportament dels materials.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Reologia
Viscosímetre Viscosímetre
Cannon-Fenske Brookfield
Fluids reals. Viscositat
Circulació per un tub circular petit. Llei de Poiseuille
Estat estacionari i perfil de velocitats totalment desenvolupat
Estat estacionari
Pèrdua de càrrega de velocitat P1  P2  Pv

Equació diferencial. Solució:
A la superfície exterior (en contacte amb la paret del tub)
la velocitat és zero 𝒗 𝒓 𝑹 𝟎
Velocitat és màxima a l’eix del
tub ( 𝑟 = 0):

A l’estat estacionari la velocitat de cada làmina és constant, la suma de forces és zero.

La força de fregament (viscositat) és igual a les forces degudes a la pressió.
𝐹 𝑃 𝑆 𝑟
𝐴 àrea lateral del
cilindre interior
𝐴 2𝜋𝑟𝑙 𝐹 𝑃 𝑆
Càlcul del cabal
velocitat mitjana = velocitat del fluid ideal que per la mateixa canonada portaria el mateix cabal
𝑣
𝑣
2

Pv 2 2
v(r ) 
4 l
R  r 
𝑣 𝑅 0
Unitats de la impedància
R2 vmax
v  vmit  Pv vmit 
8 l 2
Com saber si el règim és laminar???

Llei de poiseuille. Impedància
Impedàncies en sèrie
Condueixen el mateix cabal
La diferència de pressió total és la suma de les

diferències* de pressió de cada impedància
La impedància total (equivalent a una sola

impedància) és la suma d’impedàncies
*: La pressió disminueix en el sentit de circulació del fluid

Impedàncies en paral∙lel
Estan sotmeses a mateixa diferència de pressió
El cabal total és la suma dels cabals de cada

impedància
La impedància total (equivalent a una sola impedància) és

la inversa de la suma de les inverses de les impedàncies
Disposem de dues canonades amb impedàncies: 𝑍 10 , 𝑍 5
Calculeu: a) La impedància del sistema connectats els dos tubs en sèrie. b) Connectats en paral∙lel.

Per una canonada horitzontal de 30 m de llarg i 2 cm de diàmetre hi circula un cabal de 10 cm3/s
d’aigua a 15℃ 𝜌 999.1 ;𝜇 1.138 · 10 .
Determineu
a) La velocitat màxima i la velocitat mitjana de l’aigua a la canonada, b) La impedància de la canonada,
c) la disminució de la pressió també anomenada pèrdua de càrrega i d) la potència necessària per fer
circular l’aigua. e) Calculeu el número de Reynolds.
En canonades cilíndriques
  vd
Re  vd   Re 
  
Aquests són valors indicatius, l’aparició de turbulències és funció de molts factors com la rugositat de la superfície, els girs de les
canonades, el tipus de material, etc. Per exemple en la circulació de la sang s’observa règim turbulent per nombres de Reynolds
per sobre de 200‐400 excepte en les parts llises dels vasos sanguinis, i per sobre de 2000 fins i tot en els vasos rectes i llisos.

Pressió, cabal i potència
dW
Potència és energia (treball) per unitat de temps:  W (Jꞏs 1  W , watt)
dt
Pressió és força per unitat de superfície ...i energia per unitat de volum:
 P   
F  N Nꞏm J
 = 2 = m3 = m3
S  m
3
J m J
En unitats: Pressió×Cabal=  PV  = 3 × = = watt = Potència
m s s
dV dW
PdV  PSdx  Fdx  dW i PV  P   W
dt dt
Potència: W  P  V
Energia: W  W  t  P  V  t (si la potència és constant)

Equació de Bernoulli per a fluids ideals
1 1 P1 v12 P v2
P1   v12   gz1  P2   v22   gz2   z1  2  2  z2
2 2  g 2g  g 2g
Pv 2 2
v(r ) 
4 l
R  r 
R2 vmax
8 l 2

Re  vd

Es pot utilitzar l’Equació de Bernoulli en un fluid viscós????
Equació de Bernoulli per a fluids reals
Condició de continuïtat per a fluids viscosos
En règim estacionari, necessàriament la massa continguda en el nostre sistema ha de ser constant, per
tant els cabals màssics seran els mateixos:
La condició de continuïtat és vàlida per a fluids ideals i per a fluids reals.
Si la densitat és constant: 𝑽𝟏 𝑽𝟐
Factor de correcció de l’energia cinètica
En un fluid ideal aquesta expressió representa l’energia cinètica d’una unitat de volum, ja que la
velocitat és la mateixa per qualsevol posició de la secció.
Si el fluid és viscós la velocitat no és uniforme en tota la secció, si utilitzem la velocitat mitjana l’energia
cinètica per unitat de volum l’obtindrem multiplicant l’expressió anterior per una constant que
anomenarem factor de correcció de l’energia cinètica (𝛼):
𝟏
𝜶 𝝆𝒗𝟐
𝟐
Per flux laminar el factor de correcció és 𝛼 = 2 (per a canonades cilíndriques es pot calcular exactament)
Per flux turbulent el factor de correcció de l’energia cinètica té valors molt propers a 1 (1.03 < 𝛼 <1.1).
En flux turbulent normalment es considera 𝛼 = 1.

Continuïtat: m 1  m 2 , V1  V2 , S1v1  S 2 v2
1 2 1
 v (ideals)    v 2 (reals)
2 2
 = 2 (si laminar) , 1.03<  1.1 (si turbulent   1 )
Règim laminar en canonades circulars:
Relació entre pressió i potència en una bomba: W  PB V
Δ𝑃B és l’augment de pressió a través de la bomba. El signe més a l’equació de Bernoulli correspon
a les pèrdues i el signe menys als guanys (el fluid va de 1 a 2!):
𝐸𝑛𝑒𝑟𝑔𝑖𝑎 𝑖𝑛𝑖𝑐𝑖𝑎𝑙 𝐸𝑛𝑒𝑟𝑔𝑖𝑎 𝑓𝑖𝑛𝑎𝑙 𝐸𝑛𝑒𝑟𝑔𝑖𝑎 𝑝𝑒𝑟𝑑𝑢𝑑𝑎 𝐸𝑛𝑒𝑟𝑔𝑖𝑎 𝑎𝑓𝑒𝑔𝑖𝑑𝑎
Equació de Bernoulli per a fluids reals
Equació de Bernoulli d’un fluid viscós:
(fluid circulant de 1 a 2)
∆𝑃 és la pèrdua de càrrega conseqüència de la viscositat.
Flux laminar: 𝛼 = 2
Flux turbulent: 𝛼 = 1 ( 1)
Fluids ideals: 𝛼 = 1 i Pv = 0
En un tub circular petit on es compleix la llei de Poiseuille: ∆𝑃 𝑉𝑍
Equació de Bernoulli per un tub circular en règim laminar:
Bombes i turbines. Elements actius, subministren o absorbeixen energia:
1 1 𝑊
𝑃 2 𝜌𝑣 𝜌𝑔𝑧 𝑃 2 𝜌𝑣 𝜌𝑔𝑧 𝑉 𝑍  ∆𝑃 ∆𝑃
2 2 𝑉
El signe  correspon a un element que afegeix energia (una bomba). A un element
que absorbeix energia (una turbina) li correspondria el signe .
Física I ‐ 2021/22 48
EEABB
Equació de Bernoulli per a fluids ideals
1 2 1 P1 v12 P v2
P1   v1   gz1  P2   v22   gz2   z1  2  2  z2
2 2  g 2g  g 2g
Pv 2 2
v(r ) 
4 l
R  r 
R2 vmax
8 l 2
Equació de Bernoulli d’un fluid viscós:

Número de Reynolds: Re  v d

Flux laminar: 𝛼=2
Flux turbulent: 𝛼 = 1 ( 1)
(Fluids ideals: 𝛼 = 1 i Pv = 0)
Equació de Bernoulli per un tub circular en règim laminar:
1 1 𝑊  : Bomba
Amb bombes i turbines: 𝑃 2 𝜌𝑣 𝜌𝑔𝑧 𝑃 2 𝜌𝑣 𝜌𝑔𝑧 𝑉 𝑍 ∓ ∆𝑃 ∆𝑃
2 2 𝑉  : Turbina

L’aorta abdominal és la part de l’aorta descendent ubicada a l’abdomen. Considereu el tram de l’aorta abdominal
infrarenal indicat a la figura, on prendrem un diàmetre mitjà interior de 1.46 cm i una longitud de 10 cm.
a) Per un cabal de 2040 ml/min, determineu la velocitat mitjana de circulació de la sang en aquest tram.
b) Determineu la impedància del tram indicat.
c)Trobeu la diferència de pressions entre els punts 1 i 2.
Es coneix com a Aneurisme d’Aorta Abdominal (AAA) una patologia en la que es produeix una vasodilatació
d’aquesta artèria, que en els casos més greus pot arribar a adquirir diàmetres superiors als 8 cm i provocar-ne la
ruptura.
d) Si cabal es manté constant i la pressió al punt 1 no varia respecte l’individu sa, justifiqueu si la presselió en el
punt 2 serà inferior, igual o superior a la de l’individu sa.
Dades: ρsang 1057 kg/m3 , μsang 3∙10-3Pa∙s
d  1.46  102 m , z1  z2  0.10 m  sang  1057 kg/m3 ,  sang  3  103 Paꞏs

-6 3
ml 10 m
V  2040  2040  3.400 105 m3 /s
min 60 s
Velocitat mitjana v  vmitj  V S , S   r 2    d 2   1.67415  104 m 2
2
a)
v   3.400  105 1.67415  104   0.203 m/s
8 L kg
b) Impedància Z   269011 Paꞏs/m 3 (Paꞏs/m3 = 4 )
R 4
m ꞏs
c) Bernoulli (fluids viscosos) de 1 a 2
secció constant v1  v2  P1   gz1  P2   gz2  Pv


règim? Re  vd  1045 < 2000 , laminar 

 (1036.9  9.1464) Pa  1028 Pa
d) Augmenta el diàmetre en una zona entre 1 i 2 i... ?

Si augmenta el diàmetre disminueix la impedància (1/R4) i la pèrdua de càrrega serà més petita.
Per a la mateixa P1, i el mateix diàmetre, P2 serà més gran.
Moviment d’un sòlid a l’interior d’un fluid: Forces de fregament ofereixen resistència a
al moviment (sentit oposat a la velocitat). Depenen de la velocitat relativa entre el sòlid i
el fluid i, en general, de la geometria del sòlid i les característiques del fluid.
Llei de Stokes: F  6 vr esfera de radi r (si Re < 1)
Amb turbulències (velocitats altes):

Velocitat constant: F = 0
Pes – Fregament – Empenta = 0
mg  Ffreg  E   SVg  6 vr  Vg  0
6 vr    S   Vg
4
    Vg   S    g  r 3 2 g r2
v S 3   S   
6 r 6 r 9 
Gota d’aigua de 5 m a l’aire. Densitat de l’aire 1.204 kg/m3. Viscositat de l’aire 1.825106 Pa s
𝑁
2 9.81 𝑘𝑔 2.5 10 𝑚
𝑣 1000 1.204 𝑘𝑔/𝑚 0.00746 𝑚/𝑠
9 1.825 10 𝑃𝑎 𝑠
Examen 1er parcial – febrer 2021

Coeficient aerodinàmic, cx
Nombre adimensional que s'utilitza en aeronàutica i automoció, i en altres camps
que estudien el moviment dels objectes en un entorn amb aire. Simplificant,
mesura la resistència a l’aire d'un objecte en moviment.
Valor mitjà de 𝑐x dels nous vehicles en períodes de 5 anys.
Solucions biomimètiques per a tecnologies humanes
Fluid Newtonià: Viscositat del fluid és

independent del gradient de velocitats entre
les capes del fluid (pendent de la gràfica
esforç deformació, viscositat, constant).
Els fluids que no compleixen això, són
fluids no newtonians.
‐ Fluids pseudoplàstics: sang.
La sang té en suspensió gran nombre de cèlꞏlules
com els eritròcits. En augmentar la velocitat de
la sang aquestes cèlꞏlules tendeixen a orientar‐se, La viscositat és el pendent de la corba
com a conseqüència d’això hi ha una disminució
de la viscositat.
‐ Fluids newtonians: aigua, olis. En alguns casos el
comportament newtonià es perd quan la velocitat de
deformació arriba a un cert valor llindar.
‐ Fluids dilatants: silicones, espessidors.
La major part de fluids en la indústria agroalimentària són no
newtonians, normalment són fluids plàstics o pseudoplàstics.
Fluids de comportament variable amb el
https://ca.wikipedia.org/wiki/Fluid_newtonià temps. A la figura es representa l’esforç
https://ca.wikipedia.org/wiki/Fluid_no_newtonià
tallant per mantenir una velocitat de
https://es.wikipedia.org/wiki/Fluido_newtoniano deformació constant.
https://es.wikipedia.org/wiki/Fluido_no_newtoniano

03 C DinÃ Mica de Fluids 1 2021 Ppts

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

03 C DinÃ Mica de Fluids 1 2021 Ppts

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

DINÀMICA

EEABB Física I ‐ 2021/22 1

EEABB Física I ‐ 2021/22 2

EEABB Física I ‐ 2021/22 3

En el temps Δ𝑡 un element puntual ha avançat vΔ𝑡 i tot el volum entre 1 i 2 ha travessat

La massa en V és m V i el cabal màssic és m  V   S v

EEABB Física I ‐ 2021/22 5

EEABB Física I ‐ 2021/22 6

EEABB Física I ‐ 2021/22 7

Cabal a l’artèria Vartèria   (5  103 m) 2  0.15 m s 1  1.1781  105 m3s 1

Cabal a un capil∙lar Vcapilꞏlar   (5  10 m)  5  10 m s  3.9270  10 m s

Vartèria 11,1781  105 m3s 1

EEABB Física I ‐ 2021/22 8

a. Utilitzant la condició de continuïtat i prenent com a

c. Considereu que el cabal total 𝑉 en determinat

Fluid ideal (sense viscositat i incompressible)

EEABB Física I ‐ 2021/22 11

Fluid ideal (sense viscositat i incompressible)

EEABB Física I ‐ 2021/22 12

Fluid ideal (sense viscositat i incompressible)

EEABB Física I ‐ 2021/22 13

EEABB Física I ‐ 2021/22 14

EEABB Física I ‐ 2021/22 15

EEABB Física I ‐ 2021/22 16

Conservació d’energia: 𝑊 ∆𝐸 ∆𝐸 ∆𝐸 𝑊 𝐹𝑥 𝑃𝑆𝑥 𝑃𝑉

EEABB Física I ‐ 2021/22 17

EEABB Física I ‐ 2021/22 19

Pressions manomètriques (si no s’especifica res, pressió és manomètrica)

EEABB Física I ‐ 2021/22 21

Tub de venturi: La diferència de pressió depèn

EEABB Física I ‐ 2021/22 22

Tub de Pitot: Tub obert encarat contra la direcció de

Aplicant Bernoulli es pot calcular la velocitat i el cabal.

EEABB Física I ‐ 2021/22 23

Exemple 6. Considerem un tub de Pitot instal∙lat en una canonada tal

Alternativa: Escriure P1 i P2 a partir de P3 i P4

Hipòtesi gran dipòsit: S1 >> S2  v1  0

Si els punt 1 i 2 són a l’atmosfera: P1 = P2 = 0

Com canvia si el dipòsit no és obert a l’atmosfera?

EEABB Física I ‐ 2021/22 25

b) Nivell constant, cabal que entra és igual al cabal que surt

EEABB Física I ‐ 2021/22 26

EEABB Física I ‐ 2021/22 27

Força cap amunt

EEABB Física I ‐ 2021/22 28

EEABB Física I ‐ 2021/22 29

Fluids reals (viscosos):

Fluids ideals: En tubs horitzontals

EEABB Física I ‐ 2021/22 30

EEABB Física I ‐ 2021/22 31

(10‐3 Pa∙s = 1 cP)

EEABB Física I ‐ 2021/22 32

EEABB Física I ‐ 2021/22 33

Estat estacionari i perfil de velocitats totalment desenvolupat

Pèrdua de càrrega de velocitat P1  P2  Pv

EEABB Física I ‐ 2021/22 34

A l’estat estacionari la velocitat de cada làmina és constant, la suma de forces és zero.

EEABB Física I ‐ 2021/22 35

Càlcul del cabal

EEABB Física I ‐ 2021/22 36

Com saber si el règim és laminar???

Condueixen el mateix cabal

La diferència de pressió total és la suma de les