Introducció - Conceptes previs

Montse Sarrà
Mecànica de fluids:
Disciplina científica que s’ocupa de la interacció dels fluids amb el
seu entorn, així com de les aplicacions d’enginyeria que utilitzen
fluids.
◦ Estàtica de fluids (fluids en repòs)
◦ Dinàmica de fluids (fluids en moviment)
 Hidrodinàmica o hidràulica (flux de líquids)
 Aerodinàmica (comportament dels gasos)

Fluid:
Substància incapaç de resistir una tensió tangencial sense deformar-
se, o bé matèria que davant esforços tangencials es deforma
contínuament.
La deformació contínua estableix el moviment general del fluid que
s’anomena flux.
 Mobilitat entre les partícules que els constitueixen
 Miscibilitat per la ràpida disgregació de partícules de les diferents
zones
 Compressibilitat o variació de volum quan de li aplica un esforç
normal.
◦ Deformació o variacions de volum grans: fluids compressibles (gasos)
◦ Disminucions de volum petites: fluids incompressibles (líquids)

Els fluids estan composats per molècules en constant moviment .

L’estructura depèn:
Distàncies intermoleculars
Forces intermoleculars
Però en les aplicacions interessa els efectes promig o macroscòpic
que són els que es perceben o es medeixen (model continuo).
 Transport i condicionament de fluids:
◦ Transport de fluids d’un lloc a un altre:
 Sistemes de subministra d’aigua, oleoductes, conductes de gas i de productes químics.
◦ Generació d’energia:
 Conversió d’energia: turbines de vapor, de gas, centrals hidràuliques, eòliques
◦ Sistemes de calefacció, refrigeració, condicionament.
◦ Disseny de vehicles de transport, canals, ports i presses
◦ Prediccions meteorològiques, oceanografia, geologia, medicina, ...

Objectius de l’assignatura:
◦Transport de fluids d’una banda a un altra (Flux per l’interior d’un sòlid)
• Necessitats de subministra d’energia
• Principals equipaments d’impulsió (bombes i compressors)
• Altres accessoris (mesuradors de cabal, vàlvules, canonades, ...)
◦Operacions basades en el transport de fluids (Flux per l’exterior d’un sòlid)
• Filtració, columnes de rebliment, llits fluïditzats.
 Arquímedes (matemàtic i filòsof grec) va inventar el cargol sense fi o cargol d'Arquímedes.
 Els romans van desenvolupar altres màquines i mecanismes, i van construir extensos sistemes de conducció d’aigua
(aqueductes), roda hidràulica horitzontal per moldre el gra (Vitrubio, segle I aC)
 Leonardo da Vinci (gran geni italià) va aportar la primera equació de la conservació de la massa o equació de continuïtat,
també va desenvolupar molts sistemes i mecanismes hidràulics i aerodinàmics.
 Evangelista Torricelli (matemàtic i físic italià) va inventar el baròmetre (1643) i formula el teorema de Torricelli que relaciona
la velocitat de sortida d’un líquid a través d’un forat d’un recipient amb l’alçada del líquid.
 Isaac Newton (matemàtic i físic anglès) el 1687 inicia el caràcter científic de la disciplina plantejant la dinàmica de fluids
basada en lleis de la naturalesa de caràcter general.
 Leonhard Euler (matemàtic suís) el 1755 dedueix les equacions bàsiques per un fluid ideal.
 Daniel Bernoulle (matemàtic, físic i metge suís) al 1738 expressa el principi de conservació de l’energia (teorema de Bernoulle)
 Jean Poiseuille (metge francès) interessat en el flux de la sang el 1839 va començar a estudiar experimentalment amb fluxos a
baixa velocitat per canonades el problema dels efectes viscosos de la dissipació de l’energia .
 El mateix problema el va abordar l’enginyer alemany Gotthif Hagen el 1840.
 Claude Navier (enginyer francès) (1827) i George Stokes (matemàtic britànic) (1845) van perfeccionar les equacions bàsiques
per a fluids viscosos incompressibles.
 Osborne Reynolds (enginyer britànic) el 1883 va demostrar l’existència de dos tipus de flux viscós en canonades.
 Ludwing Prandtl (enginyer alemany) va estudiar la complexitat del fluxos viscosos, en particular els fluxos turbulents, va
establir que molts fluxos poden establir-se en dues regions (teoria capa límit) (1925).
Conceptes previs

 Pressió: la força instantània en una unitat de superfície,

aplicada en direcció perpendicular a aquesta

Força
P Pressió d’un fluid
Area
La pressió d’un fluid estàtic és la mateixa en tots els punts que tinguin la mateixa alçada

 Unitat sistema internacional (SI):

= Pa Pressió de referència: Pressió atmosfèrica =1,013 Pa

 Altres unitats
 Atmosferes: 1atm = 1,013 · Pa  : 1
 mmHg (Torr): 1atm = 760 mmHg
 psi: 1
 Bar: 1bar = 1· Pa 1atm = 1013mbar

P absoluta = P relativa + P atmosfèrica

Conceptes previs

La pressió d’un fluid estàtic és la mateixa en tots els punts que tinguin la mateixa alçada

𝑃=𝜌𝑔ℎ 𝑃 =𝑃 +𝜌𝑔𝑧

𝑘𝑔
𝑆𝑖 𝑃 = 1.013 10 𝑃𝑎 = 101.3 𝑘𝑃𝑎 𝑖 𝜌 = 1000
𝑚
Posició P (kPa)
a 101,3
a 0m b 111,11 a 0m
c 120,92
d 130,73

b -1 m 135
b -1 m
130

125
Pressió (kPa)

c -2 m 120
c -2 m
115

110

d -3 m 105 d -3 m
100
a b c d
Posició
 Conceptes previs

A B El principi en que es basen els manòmetres es que dos punts

a la mateixa alçada connectats pel mateix fluid tenen la
mateixa pressió:
h1
ρf
PD = PC
E
En una mateixa columna la pressió augmenta o disminueix segons:

hm P=ρgh
C D
Segons l’esquema:
ρm
PC = PA + ρf g (h1+hm) PE = PB + ρf g h1 PD = PE + ρm g hm

PA = PC - ρf g (h1+hm) PA = PC - ρf g h1 - ρf g hm
PD = PC
PA – PB = (ρm - ρf )g hm
PB = PE - ρf g h1 PE = PD - ρm g hm PB = PD - ρm g hm - ρf g h1

Sempre
Si ρm >>> ρf (ρm - ρf ) ≈ ρm PA – PB = ρm g hm

Exemples: mercuri vs majoria líquids o qualsevol líquid vs gasos