Termodinàmica

Contingut 3:
El Primer Principi de la
Termodinàmica
 Objectiu:
Formular el Primer Principi de la
Termodinàmica i aplicar-lo a un sistema tancat i
a un sistema obert (volum de control)

● 3.1 El Treball en Termodinàmica

● 3.2 El Primer Principi de la Termodinàmica en sistemes tancats
● 3.3 Efectes tèrmics
● 3.4 El Primer Principi en sistemes oberts (volums de control)
● 3.5 Aplicacions del Primer Principi en sistemes oberts
• Balanç d’energia en sistemes oberts de flux estacionari
• Característiques de dispositius d’interès tècnic que
operen en flux estacionari
• Transformacions termodinàmiques en sistemes oberts
de flux estacionari
 Repàs contingut 3.4
Eq. conservació de la massa en un VC

𝑚𝑚̇ 𝑒𝑒 𝑖𝑖 𝑚𝑚̇ 𝑠𝑠 → cabals màssics en entrades o sortides del VC (creuen la

dm VC frontera del VC).
= ∑m e −∑ms 𝑑𝑑𝑚𝑚𝑉𝑉𝑉𝑉
dt → la rapidesa o velocitat amb la que canvia la quantitat de
e s 𝑑𝑑𝑑𝑑
massa dins del VC amb el temps

𝑚𝑚̇ = 𝜌𝜌 𝑐𝑐 𝐴𝐴 → Cabal màssic en funció de les propietats a l’entrada o sortida del VC

𝑑𝑑𝑚𝑚𝑉𝑉𝑉𝑉
Flux estacionari: = 0 ⇒ 𝑚𝑚̇ 𝑠𝑠 = 𝑚𝑚̇ 𝑒𝑒 i en funció de les propietats: 𝜌𝜌𝑒𝑒 𝑐𝑐𝑒𝑒 𝐴𝐴𝑒𝑒 = 𝜌𝜌𝑠𝑠 𝑐𝑐𝑠𝑠 𝐴𝐴𝑠𝑠
𝑑𝑑𝑑𝑑

Eq. conservació de l’energia en un VC

dEVC    1   1 
= Q − W + ∑ m e  ue + ce2 + gze  − ∑ m s  u s + cs2 + gz s 
dt e  2  s  2 
L’energia total dins d’un VC canvia per l’energia que es transfereix pels fluxes de calor, la potència
realitzada i els fluxes d’energia que entren/surten del VC acompanyant als fluxes de materia.

Terme treball → axial (wa), de volum de control (Wvc), de flux 𝑊𝑊𝑓𝑓𝑓𝑓𝑓𝑓𝑓𝑓 = 𝑃𝑃𝑠𝑠 𝑣𝑣𝑠𝑠 𝑚𝑚𝑠𝑠 − 𝑃𝑃𝑒𝑒 𝑣𝑣𝑒𝑒 𝑚𝑚𝑒𝑒

L’entalpia específica apareix en l’eq. de l’energia per la suma de l’energia interna específica en una
entrada o sortida i el corresponent treball de flux: ℎ𝑠𝑠 = 𝑢𝑢𝑠𝑠 + 𝑃𝑃𝑠𝑠 𝑣𝑣𝑠𝑠 i ℎ𝑒𝑒 = 𝑢𝑢𝑒𝑒 + 𝑃𝑃𝑒𝑒 𝑣𝑣𝑒𝑒

dE VC cs2 c e2
 −W
Q  −W
a

VC = +∑m  e (h e + + gz e ) → eq. que s’aplica
 s (h s + + gz s ) − ∑ m
dt s 2 s 2
Balanç d’enegia en sistemes oberts de flux estacionari
Les condicions són:
dm VC dE VC  =0
= =WVC
dt dt
Per tant:
̇ = ∑𝑠𝑠 𝑚𝑚̇ 𝑠𝑠 ℎ𝑠𝑠 + 1 𝑐𝑐𝑠𝑠2 + 𝑔𝑔𝑧𝑧𝑠𝑠 − ∑𝑒𝑒 𝑚𝑚̇ 𝑒𝑒 ℎ𝑒𝑒 + 1 𝑐𝑐𝑒𝑒2 + 𝑔𝑔𝑧𝑧𝑒𝑒
𝑄𝑄̇ − 𝑊𝑊𝑎𝑎 (1)
2 2

 Si no hi ha variacions d’energia cinètica ni potencial:

𝑄𝑄̇ − 𝑊𝑊̇ 𝑎𝑎 = � 𝑚𝑚̇ 𝑠𝑠 ℎ𝑠𝑠 − � 𝑚𝑚̇ 𝑒𝑒 ℎ𝑒𝑒
𝑠𝑠 𝑒𝑒
Si no hi ha treball axial: 𝑄𝑄̇ = ∑𝑠𝑠 𝑚𝑚̇ 𝑠𝑠 ℎ𝑠𝑠 − ∑𝑒𝑒 𝑚𝑚̇ 𝑒𝑒 ℎ𝑒𝑒 (eq. Bescanviadors)

 Si el volum de control només té una entrada i una sortida: m s = m e = m

Q − W a = m (∆h + ∆ec + ∆e p )
Llavors de (1):

On ∆h, ∆ec, ∆ep són les diferències d’entalpia, energia cinètica i energia
potencial especifiques entre l’entrada i la sortida del volum de control.
Si el cabal màssic passa dividint a l’altre membre queda:

q − wa = ∆h + ∆ec + ∆e p
Desenvolupant l’energia cinètica i la potencial:
1
𝑄𝑄̇ − 𝑊𝑊𝑎𝑎
̇ = 𝑚𝑚̇ ∆ℎ + ∆𝑐𝑐 2 + 𝑔𝑔∆𝑧𝑧
2
1 2
𝑞𝑞 − 𝑤𝑤𝑎𝑎 = ∆ℎ + ∆𝑐𝑐 + 𝑔𝑔∆𝑧𝑧
2
Si les variacions d’energia cinètica i potencial són despreciables:

q − wa = ∆h
𝑄𝑄̇ − 𝑊𝑊𝑎𝑎
̇ = 𝑚𝑚̇ ∆ℎ
On:
Q = m q 

W = m w
a a
 Característiques de dispositius d’interès tècnic que
operen en flux estacionari

Dispositius de vessament (anomenats de “derrame” en castellà)

Flux estacionari

Tovera → és un conducte de secció variable en el que la velocitat del

fluid que l’atravessa augmenta en la direcció del fluxe.

Difusor → és un conducte de secció variable en el fluid que l’atravessa

es desaccelera en la direcció del fluxe.
 Flux estacionari
Wa >0
P2<P1 i T2<T1
Turbina → és un dispositiu en
el que es produeix treball axial
(>0) com a resultat del pas d’un
fluid a través d’un sistema
d’àlabs solidaris a un eix que
pot girar liurement.
Wa <0
P2>P1 i T2>T1
Compressor i bomba → són
dispositius en els que es realitza
treball axial (<0) sobre el fluid que
l’atrevessa i com a conseqüència
augmenta la seva pressió.
El compressor comprimeix gasos
La bomba comprimeix líquids
Turbina
 Bescanviadors de calor
Bescanviador de contacte directe Són dispositius
en els que
s’intercanvia
energia entre
fluids per
transferència de
Bescanviador de calor de contacte indirecte calor.

 Bescanviador de calor de  Bescanviador de calor

carcassa i tubs de doble tub
Transformacions termodinàmiques en sistemes oberts
de flux estacionari
Suposem un sistema obert de flux estacionari amb 1 entrada i 1 sortida i amb
variacions d’energia cinètica i potencial nul.les.
L’equació de balanç d’energia queda:
q − wa = ∆h
.
Q − Wa = m ∆h
2
Si el procés és reversible: w = − ∫ vdP
1
Procés isobàric
. .
q = ∆h Q = m ∆h Igual sistema tancat

2
wa = − ∫ vdP si P = ct ⇒ wa = 0 Diferència sist. tancat
1
Procés isocòric
. .
q = ∆u Q = m ∆u Igual sistema tancat

2
wa = − ∫ vdP si v = ct ⇒ wa = −v∆P Diferència sist. tancat
1

Procés adiabàtic
Per un procés adiabàtic reversible d’un gas perfecte en un sistema
obert estacionari les equacions PvT són (igual sistema tancat):

𝑃𝑃𝑣𝑣 𝛾𝛾 = 𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐 o bé 𝑃𝑃𝑣𝑣̇ 𝛾𝛾 = 𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐

𝑇𝑇𝑃𝑃1−𝛾𝛾⁄𝛾𝛾 = const 𝑇𝑇𝑃𝑃1−𝛾𝛾⁄𝛾𝛾 = const

𝑇𝑇𝑣𝑣 𝛾𝛾−1 = 𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐 o bé 𝑇𝑇𝑣𝑣̇ 𝛾𝛾−1 = 𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐𝑐

On 𝑣𝑣̇ és el cabal volumètric. Aquestes eqs per sistemes oberts es poden

escriure tant amb volum específic com amb cabal volumètric
El treball en un procés adiabàtic:

wa = −∆h
Vàlid per procés reversible o
. irreversible i per a qualsevol
. substància.
W a = − m ∆h
Si és gas perfecte: (reversible o irreversible)

wa = −cP (T2 − T1 )

W a = − m cP (T2 − T1 )
El treball (o potència) en un procés adiabàtic d’un gas perfecte també
es pot escriure com:

𝛾𝛾
𝑊𝑊̇ 𝑎𝑎 = 𝑃𝑃 𝑣𝑣̇ − 𝑃𝑃1 𝑣𝑣̇ 1
1 − 𝛾𝛾 2 2

S’observa que treball axial (sistema obert) és γ vegades més gran que
el treball del sistema tancat.

Procés politròpic (processos reversibles de gasos perfectes)

Equacions PvT:

Pv = ct
n
Pv = ct 
 n

n −1 n −1

 Igual sistema tancat
Tv = ct Tv = ct 

1− n 
TP n
= ct 
Per calcular la quantitat de calor:

q = c∆T Q = m c∆T

On:
n −γ
c = cv
n −1
Per calcular el treball (o potència): (aïllant del Primer Principi)

wa = q − ∆h
W a = Q − m ∆h
Una expressió alternativa per calcular el treball d’un procés politròpic:

𝑛𝑛
𝑊𝑊̇ 𝑎𝑎 = 𝑃𝑃 𝑣𝑣̇ − 𝑃𝑃1 𝑣𝑣̇1
1 − 𝑛𝑛 2 2

S’observa que el treball axial (sistema obert) és n vegades més gran

que el treball del sistema tancat

Observació
L’equació del gas ideal es pot expressar en funció del cabal màssic i
del cabal volumètric com:

Pv = m rT
Expansió lliure d’un gas en un sistema obert de flux estacionari
Aquest procés té lloc quan un gas en unes determinades condicions P1,v1,T1,
passa a través d’un estrangulament, vàlvula d’estrangulament o paret porosa i
experimenta una expansió fins a una P2<P1, v2, T2.

Condicions termodinàmiques
No hi ha treball axial: wa = 0
No hi ha intercanvi de calor: q=0

Si el fluid passa lentament de forma que c1=c2 llavors la variació d’energia

cinètica és zero i per tant, l’equació de balanç d’energia queda com:

∆h = 0 ⇒ h = ct
Per tant, el procés d’expansió lliure (expansió de Joule-Thomson) del gas és
isentàlpic.
Aquest procés sempre és irreversible