2014/12/23

Q3. Un condensador de plaques paral·leles separades per un dielèctric de permitivitat relativa 𝜀𝑟

es connecta a una bateria de 15V, adquirint una càrrega de 350μC.
Mentre es manté la connexió a la font, traiem el dielèctric i observem que la càrrega del
condensador sense el dielèctric passa a valer 200μC. Quant val la constant 𝜀𝑟 ?
a) 𝜀𝑟 = 2 b) 𝜀𝑟 = 7/2 c) 𝜀𝑟 = 7/3 d) 𝜀𝑟 = 7/4

Situació inicial → condensador totalment ple de dielèctric:

𝑄𝑖 = 350 μC 𝑄𝑖 𝑆
} → 𝐶𝑖 = = 23,3 μF ← 𝐶𝑖 = 𝜀0 𝜀𝑟
𝑉𝑖 = 15 V 𝑉𝑖 𝑑

Mantenint la connexió a la font: 𝑉𝑓 = 𝑉𝑖 = 15 V.

Situació final → condensador buit:

𝑄𝑓 = 200 μC 𝑄𝑓 𝑆
} → 𝐶𝑓 = = 13,3 μF ← 𝐶𝑓 = 𝜀0
𝑉𝑓 = 15 V 𝑉𝑓 𝑑

Les dues capacitats, inicial i final, estan relacionades a través de la constant 𝜀𝑟 del dielèctric, ja
que inicialment el condensador estava tot ple de dielèctric i al final està completament buit:

𝐶𝑖 7
𝐶𝑖 = 𝜀𝑟 𝐶𝑓 → 𝜀𝑟 = = 1,75 =
𝐶𝑓 5
2019/05/15

Q3. Un condensador tot ple d’un dielèctric de permitivitat relativa 𝜀𝑟1 = 3 es carrega connectant-
lo a una font de tensió de 3,0 V. A continuació el desconnectem de la font i canviem el dielèctric
per un altre de permitivitat relativa 𝜀𝑟2 = 2 que també omple tot l’espai entre armadures. En
aquesta situació final, la diferència de potencial entre les armadures del condensador val:
a) 6,0 V b) 3,0 V c) 1,5 V d) 4,5 V

Primer podem calcular la càrrega 𝑄1 que adquireix el condensador durant la seva connexió
amb la font 𝑉1 = 3,0 V.

𝑄1 = 𝐶1 𝑉1 = 𝜀𝑟1 𝐶0 𝑉1

on 𝐶0 és la capacitat que tindria el condensador si estès tot buit.

Com que a continuació el desconnectem de la font, el condensador es queda aïllat i per tant la
càrrega que ha adquirit es conserva.

𝑄2 = 𝑄1

Al canviar el dielèctric la capacitat del condensador canvia:

𝐶2 = 𝜀𝑟2 𝐶0

El nou potencial 𝑉2 el podem calcular a partir de la càrrega i la nova capacitat.

Matemàticament:

𝑄2 𝑄1 𝜀𝑟1 𝐶0 𝑉1 𝜀𝑟1
𝑉2 = = = = 𝑉 = 4,5 V
𝐶2 𝜀𝑟2 𝐶0 𝜀𝑟2 𝐶0 𝜀𝑟2 1
2017/11/29
Q2. Un condensador buit de capacitat 1nF es carrega amb 1nC. Un cop carregat, el desconnectem
de la font d’alimentació i introduïm un dielèctric de permitivitat relativa constant 𝜀𝑟 = 5 que omple
tot l’espai entre armadures. El treball que cal fer per a introduir el dielèctric dintre del condensador
val:
a) +2,0 nJ b) +1,0 nJ c) −0,4 nJ d) −0,8 nJ

Situació inicial → condensador buit:

𝐶𝑖 = 1 nF 𝑄𝑖 1
} → 𝑉𝑖 = = 1 V → 𝑈𝑖 = 𝑄𝑖 𝑉𝑖 = 0,5 nJ
𝑄𝑖 = 1 nC 𝐶𝑖 2

El desconnectem de la font d’alimentació: 𝑄𝑓 = 𝑄𝑖 = 1 nC.

Situació final → condensador totalment ple de dielèctric de permitivitat relativa 𝜀𝑟 = 5:

𝐶𝑓 = 𝜀𝑟 𝐶𝑖 = 5 nF 𝑄𝑓 1
} → 𝑉𝑓 = = 0,2 V → 𝑈𝑓 = 𝑄𝑓 𝑉𝑓 = 0,1 nJ
𝑄𝑓 = 1 nC 𝐶𝑓 2

El treball que cal fer per introduir el dielèctric dintre del condensador serà igual a la variació
d’energia emmagatzemada al condensador:

𝑊𝑗𝑜 = Δ𝑈 = 𝑈𝑓 − 𝑈𝑖 = −0,4 nJ
2018/05/16

Q10. Un condensador pla de capacitat 1μF, inicialment buit, es carrega amb una font de tensió de
103 V. A continuació el desconnectem de la font i l’omplim amb un dielèctric de permitivitat
relativa 𝜀𝑟 = 2. Calculeu el treball que hem de realitzar per introduir el dielèctric.
a) 𝑊 = 0 b) 𝑊 = +0,75 J c) 𝑊 = +0,50 J d) 𝑊 = −0,25 J

𝐶
𝑄
𝐶′
𝑄

𝑉 = 103 V

De la situació inicial podem calcular la càrrega del condensador i l’energia emmagatzemada

corresponent
1 1 2 1 𝑄2
𝑄 = 𝐶𝑉 = 1mC → 𝑈𝑖 = 𝑄𝑉 = 𝐶𝑉 = = 0,5 J
2 2 2 𝐶

La desconnexió de la font en primer lloc implica que la càrrega es conserva 𝑄 ′ = 𝑄, mentre que
la introducció d’un dielèctric implica que la capacitat del condensador augmenta. Per tant,
podem calcular la nova energia emmagatzemada:

1 𝑄′2 1 𝑄 2 𝑈𝑖
𝐶 ′ = 𝜀𝑟 𝐶 → 𝑈𝑓 = = = = 0,25 J
2 𝐶′ 2 𝜀𝑟 𝐶 𝜀𝑟

i per tant podem calcular el treball que hem de realitzar com la diferència entre energies final i
inicial.

𝑊𝑗𝑜 = Δ𝑈 = 𝑈𝑓 − 𝑈𝑖 = −0,25 J

Fixem-nos que aquí no hem d’introduir cap signe negatiu ja que ens demanen calcular el treball
realitzat per nosaltres.
2016/01/22

Q10. Un condensador pla està format per dues armadures separades una distància de 0,4mm. Al
seu interior hi ha una làmina dielèctrica (𝜀𝑟 = 5) d'idèntica superfície que les armadures i de
0,2mm de gruix. Si el condensador està connectat a una bateria de 30V, calculeu el valor dels
camps elèctrics a l’espai buit i dintre del dielèctric.

𝐸0 = 100 kV/m 𝐸0 = 75 kV/m 𝐸0 = 15 kV/m 𝐸0 = 125 kV/m

a) b) c) d)
𝐸𝑑 = 20 kV/m 𝐸𝑑 = 15 kV/m 𝐸𝑑 = 75 kV/m 𝐸𝑑 = 25 kV/m

Podem representar el condensador de l’enunciat connectat a una bateria de 30V, tal com es
mostra a la figura, on 𝑑 = 0,4mm és la distància entre armadures.

Si la càrrega adquirida pel condensador és 𝑄, podem escriure les expressions dels camps
elèctrics a cadascuna de les dues zones, buit i dielèctric, i trobar la relació entre ells a través de
la permitivitat relativa 𝜀𝑟 :

𝑄
𝐸0 =
𝜀0 𝑆 𝐸0
→ 𝐸𝑑 =
𝑄 𝜀𝑟
𝐸𝑑 =
𝜀0 𝜀𝑟 𝑆}

Així, podrem expressar la ddp entre armadures en funció dels camps elèctrics, i calcular-los:

𝑑 𝑑 𝑑 𝐸0 𝑑 𝐸0
𝑉 = 𝐸0 · + 𝐸𝑑 · = 𝐸0 · + · = 30 V → 𝐸0 = 125 kV/m → 𝐸𝑑 = = 25 kV/m
2 2 2 𝜀𝑟 2 𝜀𝑟
2017/11/29
Q1. Col·loquem un material dielèctric de permitivitat relativa constant d
𝜀𝑟 = 5 i gruix 𝑎 dintre d’un condensador pla, que té una distància entre
plaques 𝑑 = 4cm, tal com es veu a la figura. Si connectem el condensador
a una font de tensió de 1000 V, calculeu el gruix de la làmina dielèctrica
er
per tal que el camp elèctric al dielèctric sigui de 104 V/m.

a) 𝑎 = 2,5cm b) 𝑎 = 1,5cm a

c) 𝑎 = 0,8cm d) 𝑎 = 3,2cm
V = 1000V

Si la càrrega adquirida pel condensador és 𝑄, podem escriure les expressions dels camps
elèctrics a cadascuna de les dues zones, buit i dielèctric, i trobar la relació entre ells a través de
la permitivitat relativa 𝜀𝑟 :

𝑄
𝐸0 =
𝜀0 𝑆 𝐸0
→ 𝐸𝑑 =
𝑄 𝜀𝑟
𝐸𝑑 =
𝜀0 𝜀𝑟 𝑆}

Com ens diuen que 𝐸𝑑 = 104 V/m, podrem calcular 𝐸0 = 𝜀𝑟 𝐸𝑑 → 𝐸0 = 5 · 104 V/m.

Així, podrem expressar la ddp entre armadures en funció dels camps elèctrics, i calcular el
gruix de la làmina dielèctrica:

𝑉 = 𝐸0 · (𝑑 − 𝑎) + 𝐸𝑑 · 𝑎 = 5 · 104 · (0,04 − 𝑎) + 104 · 𝑎 = 1000 → 𝑎 = 0,025m = 2,5 cm

2018/11/28
Q1. Un condensador pla connectat a una font de tensió conté al seu interior
un dielèctric que ocupa la meitat inferior entre les seves armadures, tal com
mostra la figura. Podem afirmar que:
a) El camp elèctric és més gran a la zona del dielèctric que a la zona buida.
b) El camp elèctric té el mateix valor a tots els punts entre les armadures del
condensador, tant a la zona buida com a la zona del dielèctric.
c) Si traiem el dielèctric, mantenint la font connectada, la capacitat del
condensador augmentarà.
d) Si traiem el dielèctric, mantenint la font connectada, la càrrega del
condensador augmentarà.

Analitzem cada solució proposada.

Opció (a): Com que el condensador està connectat a una diferència de potencial externa 𝑉, les
dues meitats inferior i superior estan a aquesta diferència de potencial. Sabent que per un
condensador pla tenim l’expressió 𝑉 = 𝐸𝑑, això vol dir que 𝐸 = 𝑉/𝑑 i per tant 𝐸 també serà el
mateix entre les plaques a la meitat inferior i a la superior. Per tant, l’opció (a) és falsa.
Cal notar que l’expressió del camp elèctric entre plaques d’un condensador pla (𝐸 = 𝜎/𝜀), en
aquest cas no ens és útil, ja que les dues meitats tenen tant 𝜀 com 𝜎 diferents entre ells.

Opció (b): Pel mateix argument que hem proposat a l’opció (a), aquesta opció és la correcta.

Opció (c): La capacitat del condensador pla es pot calcular considerant aquest condensador
com una associació en paral·lel de dos condensadors que corresponen a cadascuna de les
meitats. Aleshores podem escriure:

𝐴/2 𝐴/2 𝜀0 (1 + 𝜀𝑟 )𝐴
𝐶 = 𝜀0 + 𝜀0 𝜀𝑟 =
𝑑 𝑑 2𝑑

Llavors podem raonar de la manera següent:

𝜀0 𝐴
𝜀𝑟 > 1 → (1 + 𝜀𝑟 ) > 2 → 𝐶 >
𝑑

On:
𝜀0 𝐴
𝐶0 =
𝑑

és la capacitat que tindria el condensador sense dielèctric. Per tant, si traguéssim el dielèctric
del condensador, la seva capacitat disminuiria. Per tant l’opció (c) és falsa. Cal adonar-se que
aquest resultat és independent de si mantenim la font connectada o no.

Opció (d): Si la font es manté connectada, el potencial entre plaques 𝑉 es manté constant. Com
que 𝑄 = 𝐶𝑉, si al treure el dielèctric la capacitat disminueix (tal com hem trobat a l’avaluar
l’opció (c)) llavors això implica que la càrrega també ha de disminuir. Per tant l’opció (d) és
falsa.
2023/01/19

Un condensador pla buit amb capacitat 𝐶0 = 1 μF es carrega

connectant-lo a una font de tensió de 12 V. A continuació, mantenint la
font connectada, introduïm un dielèctric de permitivitat relativa 𝜀𝑟 = 3
que ocupa la meitat de l’espai entre les armadures, tal com es mostra a
la figura.

Q7. Calculeu l’energia final emmagatzemada al condensador.

a) 288 μJ b) 216 μJ c) 144 μJ d) 72 μJ

Q8. Respecte als mòduls del camp elèctric al dielèctric, 𝐸𝑑 , i a l’espai buit, 𝐸0 , podem afirmar
que:
a) 𝐸𝑑 = 3 𝐸0 b) 𝐸𝑑 = 1,5 𝐸0 c) 𝐸𝑑 = 𝐸0
d) No podem afirmar res si no coneixem la superfície 𝑆 de les armadures.

Q7. Com inicialment el condensador pla està buit podem escriure:

𝑆
𝐶0 = 𝜀0 = 1 μF
𝑑

Quan el condensador està mig ple amb el dielèctric podem considerar-lo com l’associació paral·lel
de dos condensadors:

𝑆/2
𝐶1 = 𝜀0 𝜀𝑟 = 1,5 μF
𝑑
→ 𝐶 = 𝐶1 + 𝐶2 = 2,0 μF
𝑆/2
𝐶2 = 𝜀0 = 0,5 μF
𝑑

Així, l’energia final emmagatzemada al condensador serà:

1
𝑈= 𝐶 𝑉 2 = 144 μJ
2

Q8. La diferència de potencial entre armadures ha de ser la mateixa a la meitat superior i a la

inferior. Així:

𝑉1 = 𝑉2 → 𝐸1 𝑑 = 𝐸2 𝑑 → 𝐸1 = 𝐸2

Els camps elèctrics han de ser iguals a les dues meitats, 𝐸𝑑 = 𝐸0 .

2023/05/10

Q6. Carreguem un condensador pla inicialment buit de capacitat

𝐶0 = 1 μF connectant-lo a una font de tensió de 10 V. A continuació,
el desconnectem de la font i omplim la meitat de l’espai entre les
seves plaques amb un dielèctric de permitivitat relativa 𝜀𝑟 = 3, tal
com mostra la figura. Calculeu la diferència de potencial entre les
seves plaques un cop introduït el dielèctric.
a) 3 V b) 5 V c) 8 V d) 10 V

Condensador pla buit:

𝑆
𝐶0 = 𝜀0 = 1 μF → 𝑄0 = 𝐶0 · 𝑉0 = 10 μC
𝑑

El desconnectem de la font: 𝑄 = 𝑄0 = 10 μC

Omplim la meitat de l’espai entre les seves plaques amb un dielèctric de permitivitat relativa
𝜀𝑟 = 3. Podem considerar el condensador com una associació paral·lel de dos condensadors
plans d’àrea 𝑆/2, un ple de dielèctric i l’altre buit:

𝑆/2 𝑆/2 3𝐶0 𝐶0

𝐶 = 𝐶1 + 𝐶2 = 𝜀0 𝜀𝑟 + 𝜀0 = + = 1,5 μF + 0,5 μF = 2 μF
𝑑 𝑑 2 2

Així, la diferència de potencial entre les seves plaques serà:

𝑄
𝑉= = 5V
𝐶
2017/05/03

Q4. Tres condensadors idèntics de capacitat 𝐶 = 1μF es carreguen connectant-los en sèrie amb una
font de tensió que proporciona una ddp constant de 30 V al conjunt de condensadors. Quan els
condensadors es troben totalment carregats i mantenint la font connectada, s’introdueix un
dielèctric amb permitivitat relativa (constant dielèctrica) 𝜀𝑟 = 3 dins d’un dels condensadors.
Calculeu la ddp entre les armadures del condensador on s’ha introduït el dielèctric.
a) 10 V b) 4,3 V c) 3,3 V d) 6,7 V

Els tres condensadors estan en sèrie, per tant, tindran la mateixa càrrega:

Situació inicial:

Situació final:

On 𝐶0 = 1μF és la capacitat de cada condensador quan està buit.

Com el dielèctric s’introdueix mantenint la bateria connectada podem calcular directament la

càrrega 𝑄 adquirida pels condensadors en la situació final:

𝑄 𝑄 𝑄 𝑄 1
+ + = ( + 1 + 1) = 30 → 𝑄 = 13 μC
𝜀𝑟 𝐶0 𝐶0 𝐶0 𝐶0 𝜀𝑟

I la ddp entre les armadures del condensador on s’ha introduït el dielèctric.

𝑄
𝑉= = 4,3 V
𝜀𝑟 𝐶0
2018/05/16
Q9. Dos condensadors idèntics de capacitats 𝐶1 = 𝐶2 = 2μF, inicialment
buits, es carreguen en paral·lel amb una font de tensió 𝑉 = 10 V (vegeu
la figura).
A continuació desconnectem la font de tensió i omplim un d’ells amb un
dielèctric de permitivitat relativa 𝜀𝑟 = 3. Calculeu la càrrega final del
condensador amb dielèctric.

a) 10μC b) 30μC c) 20μC d) 60μC

(i) (f)

𝐶2

𝐶1′

A l’estat inicial (i), podem calcular les càrregues de cadascun dels condensadors:

𝑄1𝑖 = 𝐶1 𝑉 = 20μC
𝑄2𝑖 = 𝐶2 𝑉 = 20μC

Al desconnectar els condensadors de la font, queden aïllats i per tant la càrrega del sistema
format pels dos condensadors es conserva i per tant podem escriure:

𝑓 𝑓
𝑄1𝑖 + 𝑄2𝑖 = 𝑄1 + 𝑄2 = 40μC (A)

D’altra banda, com que seguim tenint els condensadors connectats en paral·lel, el potencial
dels condensadors ha de ser el mateix.
Escrivint el potencial en termes de la càrrega i la capacitat, i sabent que la capacitat del
𝑓
condensador amb dielèctric serà 𝐶1 = 𝜀𝑟 𝐶1, llavors podem escriure:

𝑓 𝑓
𝑓 𝑓 𝑄 𝑄
𝑉1 = 𝑉2 → 1 = 2 (B)
𝜀𝑟 𝐶1 𝐶2

𝑓 𝑓
Combinant les equacions (A) i (B) podem trobar els valors per 𝑄1 i 𝑄2 :

𝑓 𝑓 𝜀𝑟 𝐶1 𝑓 𝑓 𝜀𝑟 𝐶1 𝑓 𝜀𝑟 𝐶1 −1
𝑄1 = 𝑄2 → 𝑄2 + 𝑄2 = 40μC → 𝑄2 = 40μC (1 + ) = 10μC
𝐶2 𝐶2 𝐶2

𝑓 𝑓
𝑄1 = 40μC − 𝑄2 = 30μC
2019/12/04

Q6. Connectem en paral·lel 𝑁 parelles de dos condensadors idèntics en sèrie, un de buit i un altre
tot ple d’un dielèctric de permitivitat relativa 𝜀𝑟 = 2.
Si la capacitat de cada condensador buit val 𝐶, quin número 𝑁 de parelles hem de connectar per
tal que la capacitat del condensador equivalent sigui 2𝐶?

a) 𝑁 = 2
b) 𝑁 = 3
c) 𝑁 = 4
d) 𝑁 = 6

En primer lloc, calculem la capacitat del condensador equivalent a qualsevol parella de

condensadors en sèrie, l’un amb dielèctric i l’altre sense.

1 1 1 3 2𝐶
= + = → 𝐶𝑝𝑎𝑟𝑒𝑙𝑙𝑎 =
𝐶𝑝𝑎𝑟𝑒𝑙𝑙𝑎 𝐶 𝜀𝑟 𝐶 2𝐶 3

A partir d’aquí podem calcular quan val la capacitat del condensador equivalent a les 𝑁
parelles, i independentment, igualar-lo a 2𝐶 tal com ens planteja l’enunciat. Per tant:
𝑁
2𝐶
𝐶𝑁 = ∑ 𝐶𝑝𝑎𝑟𝑒𝑙𝑙𝑎 = 𝑁𝐶𝑝𝑎𝑟𝑒𝑙𝑙𝑎 = 𝑁 2𝐶
3}→𝑁 = 2𝐶 → 𝑁 = 3
𝑖1 3
𝐶𝑁 = 2𝐶
2016/06/17

Al sistema de la figura, 𝐶1 = 7pF, 𝐶2 = 5pF i 𝐶3 = 3pF.

Q4) Si apliquem una diferència de potencial 𝑉𝑎 − 𝑉𝑏 = 11 V, quant val

l’energia emmagatzemada al sistema?
a) 360 pJ b) 180 pJ c) 720 pJ d) 33 pJ

Q5) Desconnectem la bateria i omplim totalment el condensador 𝐶3 amb

un dielèctric de permitivitat relativa 𝜀𝑟 = 2.
Quant val ara la diferència de potencial 𝑉𝑎 − 𝑉𝑏 ?
a) 5,0 V b) 4,4 V c) 7,3 V d) 6,9 V

Q4) L’energia emmagatzemada en un sistema de condensadors es pot calcular com:

1
𝑈 = 𝐶𝑒𝑞 𝑉 2
2

on 𝐶𝑒𝑞 és la capacitat equivalent del conjunt i 𝑉 és la ddp aplicada als extrems del conjunt.

Els condensadors (1) i (2) estan en sèrie entre ells, i en paral·lel amb el (3). Així:

1 1 1 1
= + → 𝐶12 = = 2,9 pF
𝐶12 𝐶1 𝐶2 1 1
𝐶1 + 𝐶2

𝐶𝑒𝑞 = 𝐶12 + 𝐶3 = 5,9 pF → 𝑈 = 360 pJ

Q5) Com el dielèctric s’introdueix desconnectant prèviament

la bateria, necessitem calcular les càrregues adquirides pels
condensadors abans d’introduir el dielèctric, quan la bateria
encara estava connectada:

𝑉𝑎 − 𝑉𝑏 = 𝑉1 + 𝑉2 = 𝑉3 = 11 V

𝑄1 𝑄2
𝑄1 = 𝑄2 → + = 11 V → 𝑄1 = 𝑄2 = 32 pC
𝐶1 𝐶2

𝑄3
= 11 V → 𝑄3 = 33 pC
𝐶3
Un cop hem desconnectat la bateria i hem introduït el dielèctric, els condensadors hauran
d’intercanviar una certa quantitat de càrrega per arribar a la nova situació d’equilibri:

𝑄1 − 𝑞 𝑄2 − 𝑞 𝑄3 + 𝑞
𝑉1′ + 𝑉2′ = 𝑉3′ → + = → 𝑞 = 11 pC
𝐶1 𝐶2 𝐶3′

on 𝐶3′ = 𝜀𝑟 𝐶3 = 6 𝑝𝐹, és la nova capacitat del condensador (3) ple de dielèctric.

Així, les noves càrregues del condensadors seran:

𝑄1′ = 𝑄1 − 𝑞
} → 𝑄1′ = 𝑄2′ = 21 pC
𝑄2′ = 𝑄2 − 𝑞

𝑄3′ = 𝑄3 + 𝑞 → 𝑄3′ = 44 pC

I la nova ddp entre els punts a i b:

(𝑉𝑎 − 𝑉𝑏 )′ = 𝑉1′ + 𝑉2′ = 𝑉3′ = 7,3 V

2019/01/08
Q4. Tres condensadors de capacitats 𝐶1 = 3μF, 𝐶2 = 6μF i 𝐶3 = 9μF,
connectats segons la figura adjunta, es carreguen amb una font de tensió
𝑉𝑎 − 𝑉𝑏 = 10 V.

Un cop carregats, desconnectem la font i omplim el condensador (3)

amb un dielèctric de permitivitat relativa 𝜀𝑟 = 3.

Calculeu el nou valor de la ddp 𝑉𝑎 − 𝑉𝑏 .

a) 𝑉𝑎 − 𝑉𝑏 = 10 V b) 𝑉𝑎 − 𝑉𝑏 = 6,2 V

c) 𝑉𝑎 − 𝑉𝑏 = 3,3 V d) 𝑉𝑎 − 𝑉𝑏 = 3,8 V

En primer lloc pot ser d’ajuda dibuixar el circuit on hem substituït els condensadors (1) i (2)
pel condensador equivalent 𝐶12 :

𝐶3 𝐶3
𝑄3 𝑄3

𝑎 𝑎
𝑄1 𝑄1 𝑄1

𝐶1 𝐶2 𝐶12

Recordem que en una associació de condensadors en sèrie tots els condensadors tenen la
mateixa càrrega i també la té el condensador equivalent.
Aleshores podem calcular la capacitat del condensador equivalent als condensadors (1) i (2),
𝐶12 :

1 1 1 𝐶1 𝐶2
= + → 𝐶12 = = 2μF
𝐶12 𝐶1 𝐶2 𝐶1 + 𝐶2

Llavors cal entendre que el condensador equivalent 𝐶12 i el condensador 𝐶3 estan connectats
en paral·lel i per tant ambdós es troben al potencial imposat per la font de tensió 𝑉𝑎 − 𝑉𝑏 =
10 V. Per tant, com que sabem les capacitats corresponents 𝐶12 i 𝐶3 , aleshores en podem calcular
les càrregues:

𝑄3 = 𝐶3 (𝑉𝑎 − 𝑉𝑏 ) = 90μC

𝑄12 = 𝑄1 = 𝑄2 = 𝐶12 (𝑉𝑎 − 𝑉𝑏 ) = 20μC

on hem tingut en compte que la càrrega del condensador (2) és idèntica a la del condensador
(1) ja que es troben en sèrie.
Aleshores, la desconnexió de la font farà que la càrrega total 𝑄12 + 𝑄3 es conservi:
′
𝑄12 + 𝑄3 = 𝑄12 + 𝑄3′

D’altra banda, un cop introduït el dielèctric podem imposar que la nova diferència de
potencial que ens demanen, 𝑉𝑎 − 𝑉𝑏 , ha de ser igual a la nova diferència de potencial del
condensador (3) 𝑉3′ i del condensador equivalent (1+2), 𝑉12 ′
.

Expressant aquestes diferències de potencial en termes de les noves càrregues (𝑄12

′
i 𝑄3′ ) i les
capacitats corresponents (𝐶3′ = 𝜀𝑟 𝐶3 i 𝐶12
′
= 𝐶12 ), podem escriure:

𝑄3′ 𝑄3′
𝑉𝑎 − 𝑉𝑏 = 𝑉3′ = =
𝐶3′ 3𝐶3 𝑄3′ ′
𝑄12 3𝐶3 ′
→ = → 𝑄3′ = 𝑄
′
′
𝑄12 𝑄12 ′
3𝐶3 𝐶12 𝐶12 12
𝑉𝑎 − 𝑉𝑏 = 𝑉12 = ′ =
𝐶12 𝐶12 }

Introduint aquesta expressió a l’expressió per la conservació de càrrega obtenim:

′
3𝐶3 3𝐶3 −1
𝑄12 + 𝑄3 = 𝑄12 + 𝑄3′ = ′
𝑄12 (1 + ′
) → 𝑄12 = (𝑄12 + 𝑄3 ) (1 + ) = 7,6 μC
𝐶12 𝐶12

3𝐶3 ′
𝑄3′ = 𝑄 = 102,6 μC
𝐶12 12

i per tant, finalment, fent servir una de les igualtats escrites anteriorment, podem calcular el
valor que ens demanen:
′
𝑉𝑎 − 𝑉𝑏 = 𝑉12 = 𝑉3′ = 3,8 V
2021/11/25
Q5. Dos condensadors buits de capacitats 𝐶1 = 1μF i 𝐶2 = 2μF, es connecten en sèrie entre
ells i es carreguen connectant l’associació a una font de tensió 𝑉𝐴 − 𝑉𝐵 = 12 V.
A continuació, els desconnectem de la font i omplim els condensadors amb sengles dielèctrics
de permitivitats relatives 𝜀𝑟 1 = 3 i 𝜀𝑟 2 = 1,5 respectivament. Calculeu l’energia
emmagatzemada al sistema un cop introduïts els dielèctrics.
a) 21,3 μJ b) 108 μJ c) 5,33 μJ d) 432 μJ

Condensadors buits en sèrie:

1 1 1 1 1 2
= + = + → 𝐶12 = μF → 𝑄1 = 𝑄2 = 𝑄12 = 𝐶12 𝑉 = 8 μC
𝐶12 𝐶1 𝐶2 1 2 3

Els desconnectem de la font:

′
𝑄12 = 𝑄12 → 𝑄1′ = 𝑄2′ = 𝑄12
′
= 8 μC

Condensadors amb dielèctrics en sèrie:

1 1 1 1 1 1 1 ′
3
′ = ′ + ′ = + = + → 𝐶12 = μF
𝐶12 𝐶1 𝐶2 𝜀𝑟 1 𝐶1 𝜀𝑟 2 𝐶2 3 3 2

Energia emmagatzemada al sistema:

′2
1 𝑄12
′
𝑈 = ′ = 21,3 μJ
2 𝐶12
2022/06/13
Q3. Una esfera conductora de radi 𝑎 = 1 m està envoltada d’una
escorça dielèctrica de radi interior 𝑎 i radi exterior = 2 m.
Carreguem l’esfera conductora amb una càrrega 𝑄 i observem
que el camp elèctric als punts 𝑟1 = 1,5 m i 𝑟2 = 3 m pren el
mateix valor. Determineu el valor de la permitivitat relativa del
dielèctric.
a) 𝜀𝑟 = 2 b) 𝜀𝑟 = 3

c) 𝜀𝑟 = 4 d) 𝜀𝑟 = 5

Camp elèctric als punts 𝑟1 = 1,5 m (𝑎 < 𝑟1 < ):

1 𝑄
𝐸1 =
4𝜋𝜀0 𝜀𝑟 𝑟12

Camp elèctric als punts 𝑟2 = 3 m (𝑟2 > ):

1 𝑄
𝐸2 =
4𝜋𝜀0 𝑟22

Si els dos camps són iguals:

1 𝑄 1 𝑄 1 1
𝐸1 = 𝐸2 → 2 = 2 → 2 = 2 → 𝜀𝑟 = 4
4𝜋𝜀0 𝜀𝑟 𝑟1 4𝜋𝜀0 𝑟2 𝜀𝑟 𝑟1 𝑟2
2022/11/24

Q6. Dos condensadors planoparal·lels, de capacitat 𝐶 = 1 nF i superfície 𝑆 = 1 mm2 , estan

connectats en sèrie entre ells, i tot el conjunt a una font de tensió de 2 V. Desconnectem
l’associació de la font i omplim un dels condensadors amb un dielèctric de permitivitat
relativa 𝜀𝑟 = 3. En aquestes condicions, calculeu el mòdul del camp elèctric dintre del
condensador amb dielèctric.
a) 2,5 · 106 V/m b) 5,6 · 105 V/m c) 7,1 · 106 V/m d) 3,8 · 107 V/m

Condensadors buits en sèrie connectats a la font 𝑉 = 2 V:

1 1 1 𝐶
= + → 𝐶𝑒𝑞 = = 0,5 nF → 𝑄 = 𝑄𝑒𝑞 = 𝐶𝑒𝑞 𝑉 = 1 nC
𝐶𝑒𝑞 𝐶 𝐶 2

Condensador tot ple de dielèctric → 𝐶 ′ = 𝜀𝑟 𝐶 = 3 nF

Com que hem desconnectat prèviament la font, les càrregues no varien.

Camp elèctric a l’interior d’un condensador pla tot ple de dielèctric:

𝑄 10−9
𝐸= = −6 = 3,8 · 107 V/m
𝑆 𝜀𝑟 𝜀0 10 · 3 · 8,85 · 10−12