UD7.

CINEMÀTICA
1. Estudi vectorial del moviment.

1.1. Sistema de referència.

1.2. Posició, desplaçament i distància recorreguda.
1.3. Trajectòria. Equació trajectòria.
1.4. Velocitat i rapidesa.
1.5. Acceleració. Components intrínseques.

2. Moviments rectilinis

2.1. MRU
2.2. MRUV

3. Composició de moviments:

3.1. Llançament horitzontal

3.2. Tir parabòlic
3.3. Moviments perpendiculars.

4. Moviments circulars

4.1. MCU
4.2. MCUA

5. Moviment harmònic simple

5.1. Moviment oscil·latori

5.2. MHS
UD7. Cinemàtica 1er Batx

1. Estudi vectorial del moviment

Diem que un cos es mou quan varia la seua posició respecte d'un punt o sistema de referència escollit.
Un sistema de referència és un conjunt de punts de l'espai que l'observador utilitza per localitzar
qualsevol objecte respecte d'ell.

1.1. Sistema de referència

Els sistemes de referència cartesians són els més utilitzats. Consisteixen en dos o tres eixos
perpendiculars 2 a 2 que es creuen en l'origen, O, del sistema.

Ja hem vist que per descriure el moviment d'un cos és necessari disposar d'un sistema de referència
espai-temps, però a més també es necessita conèixer la trajectòria i les magnituds que mesuren tant la
posició com la variació d'aquesta amb el temps.

1.2. Posició, desplaçament i distància recorreguda

POSICIÓ: Indica la situació d'un mòbil a la trajectòria respecte a un origen de referència.
Per localitzar sense ambigüitat una partícula en l'espai, es necessita un sistema de referència de
manera que la posició, en un instant donat, quede determinada per les tres coordenades cartesianes
del punt P i un vector que uneix l'origen del sistema de referència amb el punt P i rep el nom de
vector de posició.

2
VECTOR POSICIÓ: la posició d'una partícula respecte del sistema de referència ve determinada
pel vector de posició, ⃗r , el punt d'aplicació es troba en l'origen i el seu extrem en la posició
que ocupa la partícula. Les seues unitats són de longitud, en el SI, metres (m).

→ → → →
r =x i + y j + z k

El seu mòdul és la distància del mòbil l'origen de

coordenades en l'instant considerat.

→
| r | =√ x + y +z
2 2 2

Si la partícula es mou en funció del temps s´obté l´EQUACIÓ VECTORIAL DEL MOVIMENT:

→ → → →
r (t )=x i(t )+ y (t) j + z (t) k

DESPLAÇAMENT: Distància mesurada en línia recta entre el punt de partida i el d'arribada. El vector
→ → →
desplaçament, Δ r =r −r , és la variació que experimenta el vector posició en cert temps, Dt = t1 – t0.
1 0

El vector desplaçament es pot escriure també com la suma dels desplaçaments en cada un dels eixos:
→ → → →
Δ r =Δ x i +Δ y j + Δ z k

El mòdul d'aquest vector mesura la distància que separa dues posicions, P0 i P1.
→
|Δ r|=Δ r=√ Δ x 2+ Δ y 2+ Δ z 2

El vector desplaçament entre dues posicions és sempre

el mateix, independentment de quina siga la
trajectòria.

3
UD7. Cinemàtica 1er Batx

DISTÀNCIA RECORREGUDA: És un escalar que mesura la longitud de la trajectòria recorreguda.

Quan el moviment és rectilini i la velocitat no canvia de

sentit, coincideix amb el mòdul del vector desplaçament:
→
Δ S=|Δ r|=Δ r

En qualsevol altre cas, la distància recorreguda pel mòbil,

Ds, és més gran que el mòdul del vector desplaçament.

La posició d'un cos es pot indicar en coordenades cartesianes (x, y, z) o en coordenades polars (r, ɵ ).
Relació entre coordenades polars i cartesianes:

4
EXEMPLE 1

1.3. Trajectòria. Equació trajectòria.

Trajectòria: És la línia que segueix un mòbil des que comença a moure fins que s'atura. Poden ser
regulars (recta, circumferència, el·lipse, ...) o irregulars (circuit de carreres, vol d'una mosca, ...).

Equació de la trajectòria: és l´equació que ens permet conèixer la coordenada y, si coneixem la x.

y = y(x)
Per calcular-la, hi ha que aïllar t de la component x i substituir-la en la component y.

5
UD7. Cinemàtica 1er Batx

1.4. Velocitat i rapidesa

En física, es diu velocitat al vector que indica el desplaçament que experimenta un mòbil en la unitat
de temps amb direcció i sentit el del desplaçament. Es mesura en m / s i en la pràctica en km / h.
→ → →
→
Δ r r 1−r 0
v m= =
Δ t t 1−t 0

No s'ha de confondre amb l'escalar rapidesa o celeritat mitjana que és la variació de la longitud de
trajectòria recorreguda (espai recorregut) en la unitat de temps.
ΔS
v=
Δt
Si el moviment és rectilini, sense variació de sentit, el mòdul del vector velocitat mitjana coincideix
amb el valor de la rapidesa. →
Δ r ΔS →
| |= →|v m|=v
Δt Δt

Si una partícula torna al punt de partida al cap del temps, el desplaçament és nul i per tant la velocitat
mitjana també, però la rapidesa no.

A partir de l'expressió del vector desplaçament en components obtenim:

Δ ⃗r Δx ⃗i + Δy ⃗j + Δz ⃗k Δx ⃗ Δy ⃗ Δz ⃗
⃗v m= = = i+ j+ k
Δt Δt Δt Δt Δt

El mòdul de la velocitat mitjana és:

√( )( )( )
Δx 2 Δy 2 Δz 2
v m=|v⃗ m|= + +
Δt Δt Δt

La velocitat mitjana proporciona poca informació sobre el moviment. No ens diu com és la trajectòria
ni si la velocitat roman constant al llarg del recorregut. Per a més informació s'han de realitzar les
observacions en intervals de temps més petits per tal que els desplaçaments siguen menors.

6
Matemàticament, es defineix velocitat instantània com el valor límit de la velocitat mitjana quan
l'interval de temps tendeix a zero (Dt0). La qual cosa podem calcular derivant l'equació de posició.

⃗r (t + Δt )−⃗r (t ) d ⃗r
⃗v = lim ⇒ ⃗v =
Δt→ 0 Δt dt

La velocitat instantània és un vector tangent a la trajectòria en qualsevol instant i sentit el del

moviment. Representa la velocitat d'una partícula en un instant determinat.

Encara que no hages estudiat el concepte en matemàtiques, treballarem amb derivades de funcions
senzilles.

DERIVADES MÉS UTILITZADES

7
UD7. Cinemàtica 1er Batx

EXEMPLE 2

Un cos es mou en la direcció x segons l'equació següent: x= 2t 3−2t 2 (m)

a) calcula la velocitat mitjana en els 5 primers segons:

b) Quina es la velocitat instantània per a t = 5 s?

I en components quan els intervals de temps són molt petits:

Δ⃗x Δx ⃗ Δ ⃗y Δy ⃗ Δ ⃗z Δz ⃗
⃗v x = = i =v x · ⃗i ⃗v y = = j=v y · ⃗j ⃗v z = = k =v z · ⃗k
Δt Δt Δt Δt Δt Δt

⃗v =v x · ⃗i + v y · ⃗j+ v z · ⃗k

El mòdul del vector velocitat instantània és la rapidesa o celeritat i és un escalar: v =|⃗v|=√ v 2x + v 2y + v 2z

1.5. Acceleració. Components intrínseques

Pot desplaçar-se una moto a 70Km / h i estar accelerant?
La resposta correcta és sí, ja que per exemple si la moto està prenent una corba tindrà acceleració
normal, perquè el vector de la velocitat anirà canviant de direcció.
Sempre que hi haja una variació de la velocitat, bé siga en mòdul o en direcció,
hi ha una acceleració.

L'acceleració mitjana, és la relació que hi ha entre la variació de velocitat que es produeix en el

moviment i l'interval de temps en què es produeix aquest canvi. Es mesura en el SI en m /s2.

Δ ⃗v ⃗v 1 −⃗
v0
a m=
⃗ =
Δt t 1 −t 0

8
A l´igual que ocorre en la velocitat mitjana, l'acceleració mitjana té poques aplicacions, tret que
l'interval transcorregut entre dues observacions siga molt petit (Dt → 0). En aquest cas, podem conèixer
el valor de l'acceleració en un instant donat o en un punt de la trajectòria.

L'acceleració instantània és un vector de direcció i sentit el del canvi de la velocitat. Es calcula

derivant el vector velocitat respecte al temps:
d ⃗v
a=
⃗
dt

Les components cartesianes de l'acceleració instantània són:

Δ ⃗v x Δv x Δ⃗
vy Δv y Δ ⃗v z Δv z
⃗i =a · ⃗i a y=
⃗ = ⃗j=a · ⃗j a z=
⃗ = ⃗
k =a z · ⃗
k
ax =
⃗ = y Δt Δt
Δt Δt x Δt Δt

a =a x · ⃗i + a y · ⃗j+ a z · ⃗k
⃗

a|=√ a2x +a 2y + a2z

El mòdul del vector acceleració instantània és un escalar: a=|⃗

Components intrínseques de l'acceleració

El vector acceleració es pot descompondre en dos, un tangent a la trajectòria i un altre en la direcció

perpendicular o normal).

a =⃗
⃗ at+ ⃗
an

a|=√ a2t +a2n

I en mòdul: a=|⃗

9
UD7. Cinemàtica 1er Batx

a⃗t  Component tangencial de l'acceleració: només produeix canvis en el modul de la velocitat.

Vectorialment, te les següents característiques: ⃗
d|v|
at=
⃗
• Mòdul: rapidesa amb la que canvia el modul de la velocitat. dt
• Direcció: tangent a la trajectòria en cada punt (igual que el vector velocitat).
• Sentit: a favor del moviment si la velocitat augmenta i contrari si disminueix.
Si la rapidesa (mòdul de la velocitat) |⃗v|=constant és constant, a⃗t =0 .

a⃗n Component normal de l'acceleració (acceleració centrípeta): apareix en els moviments

curvilinis i expressa la variació de la direcció del vector velocitat. Vectorialment, te les següents
característiques:
2
v
• Mòdul: quadrat del modul de la velocitat entre el radi de la corba descrita: an =|⃗an|=
R
on v és el mòdul de la velocitat i R el radi de curvatura de la trajectòria.
• Direcció: radial, en la direcció del radi de la curvatura descrita.
• Sentit: cap al centre de la curvatura.
Si la trajectòria és una línia recta, R= ∞ , la a⃗n =0

Els valors de les components intrínseques de l'acceleració ens donen informació sobre el tipus de
moviment:

10
2. Moviments rectilinis
2.1. MRU
El MRU és el més senzill dels moviments possibles:

• Trajectòria rectilínia. an = 0

• Velocitat constant (mòdul) at = 0.

• En ser constant la velocitat, l'única magnitud que varia amb el

temps és la posició. Així doncs, l'única equació del
moviment rectilini uniforme és la de posició.

Δ⃗r ⃗r 1 −⃗r 0 x=x 0 + v ( t−t 0 )

⃗v m= = →⃗r =⃗r 0 + v (t−t 0 )
Δt t 1 −t 0

Diagrames de posició:

Diagrames de velocitat.

11
UD7. Cinemàtica 1er Batx

2.2. MRUV
El MRUV és un dels "predilectes" de la natura. Va ser Galileu el primer que, experimentant amb plans
inclinats, va arribar a la conclusió que la nostra Terra sotmetia a tots els cossos a una acceleració
constant.

• Trajectòria rectilínia an = 0
Δ⃗v
• at ≠ 0 a⃗t =
Δt
• Equació velocitat: v =v 0 + a( t−t 0 )
1
• Equació de posició: x=x 0 + v 0 t+ at 2
2
• Equació d´emergència: 2 2
v −v 0=2 · a· Δ x

Diagrames de posició:

Diagrames de velocitat:

12
Diagrames d´acceleració:

MOVIMENTS RECTILINIS ACCELERATS A LA NATURA

CAIGUDA LLIURE DELS COSSOS: tots els cossos, independentment de la seua massa, cauen amb
la mateixa acceleració i arriben a terra al mateix temps, si parteixen de la mateixa altura. L'acceleració
que la Terra comunica als cossos es independent de la seva massa.
• Trajectòria rectilínia.
• Velocitat inicial nul·la v0= 0
• Acceleració gravetat, g = - 9,8 m/s2.
• y0 es l'altura des de la qual cau l'objecte.
• y = 0, ja que el moviment acaba a terra.
• Equació de la velocitat v =v 0 + g t
1
• Equació de la posició y= y 0 +v 0 t + g t 2
2

LLANÇAMENT VERTICAL CAP A BAIX

• Trajectòria rectilínia.
• Velocitat inicial nul·la i negativa perquè l'objecte baixa. v0 ≠ 0 i v0 < 0
• Acceleració gravetat, g = - 9,8 m/s2.
• y0 = es l'altura des de la qual cau l'objecte.
• y = 0, ja que el moviment acaba a terra.
1
• Equació de la velocitat v =v 0 + g t Equació de la posició y= y 0 +v 0 t + g t 2
2

13
UD7. Cinemàtica 1er Batx

LLANÇAMENT VERTICAL CAP AMUNT

• Trajectòria rectilínia.
• Velocitat inicial nul·la i positiva perquè l'objecte puja. v0 ≠ 0 i v0 > 0
• Acceleració gravetat, g = - 9,8 m/s2.
• y0 = 0 si el llançament es fa des del terra.
• y = h max altura màxima que assolirà abans de tornar a baixar; v=0
1
• Equació de la velocitat v =v 0 + g t Equació de la posició y= y 0 +v 0 t + g t 2
2

3. Composició de moviments
El moviment d'un cos llançat horitzontalment des d'una certa alçada, o el d'un projectil llançat
obliquament cap amunt, van suposar serioses dificultats en l'antiguitat, entre d´altres motius perquè les
equacions del moviment són difícils d'establir per simple observació.

La solució al problema es troba en l'obra de Galileu "Dues noves ciències", i està basada en el
principi d´independència o de superposició: «Quan una partícula està sotmesa de manera
simultània a diversos moviments independents els uns dels altres, el resultat és la suma vectorial dels
moviments parcials. És a dir, se sumen per separat posicions, desplaçaments, velocitats i
acceleracions».
Això va suposar una importantíssima contribució al progrés de la cinemàtica i per tant de la física.
Els tres tipus de moviments compostos que abordarem seran:
• Tir parabòlic o oblic
• Tir horitzontal
• Composició de dos moviments perpendiculars

14
Dues boles amb la mateixa massa inicien un moviment al mateix temps, un de caiguda lliure i l´altre
un llançament horitzontal. Quin bola tarda menys en arribar a terra?

Es pot comprovar que en realitat totes dues arriben al mateix temps com prediu el "Principi
d'independència de Galileu".

L'ésser humà, des de sempre, ha llançat objectes per tal de fer blanc en algun punt determinat, siga per
motius bèl·lics, esportius, etc.
Un objecte es pot llançar de tres formes:
a) Verticalment: caiguda lliure i tir vertical cap amunt o cap avall (que ja s'ha vist)
b) Horitzontalment: tir horitzontal
c) Formant un angle amb l'horitzó: tir oblic o parabòlic.

a) b) c)

15
UD7. Cinemàtica 1er Batx

3.1. Llançament horitzontal

En un tir horitzontal, el moviment del cos està sotmès a dos moviments independents: un
d'horitzontal rectilini i uniforme (MRU) i un altre vertical, concretament una caiguda lliure (MRUA)
que és la responsable que es comence a corbar la trajectòria. Si no hi estiguera la gravetat el cos llançat
continuaria amb el seu moviment rectilini uniforme a la velocitat de llançament.
Es tria un sistema de referència amb l'origen a terra en la vertical del punt de llançament, l'eix x
l'horitzontal i l'eix i la vertical.

Així doncs, les equacions que hem de considerar en un tir horitzontal són:

Component horitzontal (avanç) (MRU)

Equació de posició x=v 0 · t
→ → →
r =x i + y j Component vertical (caiguda lliure) (MRUA)
1
y= y 0 + · g·t 2
2

Component horitzontal (MRU)

Equació de velocitat v x =v 0 x v=√ v x + v y
2 2

→ → →
v =v x i +v y j Component vertical (MRUA)

v y =g·t

16
 3.2. Tir parabòlic o oblic
Si volem obtenir un abast més gran que en un llançament horitzontal, el que es fa és llançar-una mica
cap amunt, és a dir, amb una velocitat inicial que forma un angle aamb l'horitzontal. D'aquesta
manera, trigarà més a caure a terra i, per tant, tindrà més temps per desplaçar-se horitzontalment.
En un tir oblic, el moviment del cos està sotmès a dos moviments independents: un d'horitzontal
rectilini i uniforme (MRU) i un altre vertical, concretament un llançament cap amunt (MRUA).
Per estudiar el moviment parabòlic que té lloc, prenem el punt de llançament com a origen dels eixos
cartesians: com a eix OX, l'horitzontal i eix OY la vertical.
Les equacions que hem de considerar en un tir oblic són:

Components de v 0 x =v0 · cos α

la velocitat inicial
v 0 y =v 0 · sen α

Component horitzontal (avanç) (MRU)

x=v 0 x · t=v 0 · cos α
Equació de posició
→ → →
r =x i + y j Component vertical (caiguda lliure) (MRUA)
1 2 1 2
y= y 0 + v oy · t+ · g·t = y 0 + v o · sen α · t+ · g·t
2 2

Component horitzontal (MRU)

v x =v 0 x =v 0 · cos α

v=√ v x + v y
2 2
Equació de velocitat

→ → →
v =v x i +v y j Component vertical (MRUA)

v y =v 0 y + g·t=v 0 · sen α + g·t

17
UD7. Cinemàtica 1er Batx

Aquestes equacions, entre altres coses, et permeten calcular:

• L'altura màxima que assoleix l'objecte: és el punt més alt que aconsegueix i en aquest instant, la
velocitat vertical és zero, v = 0. De l'equació de velocitat aïlles el temps i el substitueixes en l'equació
de posició vertical.
• Abast màxim: és el punt on l'objecte llançat torna a adquirir l'altura inicial, y = y 0. De l'equació de
posició vertical aïlles el temps i el substitueixes en l'equació de posició horitzontal.
• Temps de vol: temps durant el qual l'objecte està en l'aire. Quan toca el terra, y = 0 en l'equació de
posició vertical.
• Equació de la trajectòria: s'obté eliminant el temps t entre les equacions que determinen les
posicions horitzontal i vertical.
vy
• Angle que descriu la trajectòria de l'objecte en qualsevol instant: l'angle de tir ve donat per: tg α=
vx

3.3. Composició de moviments perpendiculars

Un exemple de composició de dos moviments perpendiculars és el moviment d'una barca en la qual el
remador pretén travessar un riu perpendicularment a les vores.

La barca és desviada pel corrent del riu, de manera que la seva

trajectòria és una recta que forma un angle a amb la vora del riu. El
moviment real de la barca està compost per un MRU perpendicular a
les vores del riu, a causa de l'esforç del remador i un MRU paral·lel a
les vores, a causa del corrent del riu.

18
Tots dos són perpendiculars entre si i independents: la barca seria arrossegada amb la mateixa velocitat
si el barquer deixara de remar i el barquer impulsaria la barca amb la mateixa velocitat encara que no hi
haguera corrent.

El moviment global de la barca és la suma d'aquests moviments.

4. Moviments circulars

Importància del cercle: Busqueu cercles, circumferències o esferes al vostre voltant.

Hi ha per tot arreu, hi ha moltes més de les que a priori veiem. Açò ocorre perquè a la vida real, hi ha
moltes coses que passem per alt. "No hi ha pitjor cec que el que no vol veure". El que veiem depèn de
com estiguem preparats per veure-ho. Comptem amb una estructura mental que processa
esdeveniments lineals. La clau per veure la realitat sistemàticament consisteix a veure cercles
d'influència en comptes de línies rectes. És molt important tindre una visió circular, reconèixer cercles
front a línies, és a dir, tenir una mirada que afavorisca l´esperit crític. Anar més enllà i no quedar-se
amb el que és evident, aprofundir en allò que és important...
Hem utilitzat aquestes figures perfectes per explicar l'Univers, des de molt antic. Donem voltes al cap,
arrodonim resultats, arreglem encreuaments amb rotondes, tenim dies rodons ... Les corbes són el
súmmum.
Fins ací tots els moviments estudiats transcorrien amb una trajectòria rectilínia, però quan es pren una
corba o quan es va en una sínia, la trajectòria és circular i dona pas, així, a un altre tipus de moviment,
el moviment circular. El "moviment rei del cel", com era anomenat antany, segueix constituint una
bona aproximació per descriure els moviments planetaris o els dels satèl·lits al voltant dels planetes.
Els moviments circulars poden expressar-se amb les magnituds lineals, no obstant això, és més senzill
descriure’ls utilitzant les magnituds angulars.

19
UD7. Cinemàtica 1er Batx

RECORDATORI MAGNITUDS ANGULARS

Angle descrit: A l'espai recorregut, s, li correspon un angle Ɵ, comprès entre els vectors r1 i r2.

• En el SI, l´angle descrit s´expressa en radians (rad). També es

pot expressar en graus, en revolucions o en voltes.
• 1 revolució = 1 volta = 360° = 2 π rad

Velocitat angular, ω, és l’angle agranat pel radi vector en la unitat de temps:

ω=θ Direcció: perpendicular al pla.

t Sentit:
*Positiu: sentit antihorari
*Negatiu sentit és horari.

• Es mesura en rad / s, encara que en la pràctica també s'utilitzen les revolucions per minut (rpm) i
les revolucions per segon(rps).
1 rev 1 min 2 π rad π
1rpm= · · = rad /s
min 60 s 1rev 30
1 rev 2 π rad
1rps = · =2 π rad /s
s 1 rev

RELACIÓ MAGNITUDS ANGULARS I LINEALS

MAGNITUD LINEAL UNITAT MAGNITUD ANGULAR UNITAT RELACIÓ

Espai o arc recorregut, s m Angle descrit, Ɵ rad s = Ɵ· R

Velocitat lineal, v m/s Velocitat angular, ω rad/s v = ω· R

20
 4.1. MCU
• El MCU, és el que experimenta un rellotge o els planetes al voltant del Sol.

• Trajectòria: una circumferència

• Malgrat el seu "cognom" (uniforme), no transcorre amb velocitat constant, ja que aquesta canvia de
direcció incessantment, la qual cossa origina una acceleració normal o centrípeta, ac o an at ≠ 0.

• És perpendicular a la trajectòria.

• Es troba dirigida cap al centre de la circumferència.

2
• El seu mòdul és: v
ac = (R és el radi de la circumferència en metres i l´acceleració, per tant, m /s 2)
R

2
• També es pot expressar en funció de la velocitat angular. ( ω · R) 2
ac = =ω · R
R
• El cognom uniforme, en realitat, fa referència a la velocitat angular que si és constant, w = cte --> at = 0.

• L´acceleració tangencial és tangent a la trajectòria

Δv
• El seu mòdul és: at = =0
Δt

• Es necessita una única equació per definir-lo, la de la posició angular. θ −θ 0 =ω (t −t0 )

CARÀCTER PERIÒDIC DEL MCU

El MCU és un moviment periòdic, ja que es repeteix a intervals iguals de temps amb les mateixes
característiques (posició, velocitat i acceleració).

• El període, T , d’un MCU és el temps que tarda un cos a fer una volta o cicle. En el SI es
1
mesura en segons, s. T =
ν
• La freqüència, n , és el nombre de voltes que dóna el mòbil en la unitat de temps. En el SI es
mesura en hertz (Hz) que equival a les voltes que dóna en un segon (rps). ν = 1
T

21
UD7. Cinemàtica 1er Batx

MÉS RELACIONS

Δs 2·π ·R 1
v= = T=
Δt T ν
2 · π ·ω v =2· π · ω · ν
v=
T
v =ω · R

2
(ω·r ) ω=
2π
=2 π ν
ac =
( 2 πν ·r )2
r ( )
=(2 πν )2 · r →
4π2
T2
r

ac = =ω 2 ·r T
r

GRÀFIQUES

Gràfica posició

Gràfica velocitat

22
 4.2. MCUA
El MCUA, és el que experimenta una roda en arrencar o en frenar o una llavadora.

• Trajectòria: una circumferència

• Acceleració normal no constant

• Acceleració angular constant. L´acceleració angular és la rapidesa amb què varia la velocitat
angular:
Δω La unitat d'acceleració angular en el SI és rad / s 2.
α= =cte
Δt Com que ω és una magnitud vectorial, a també ho serà i tindrà la mateixa direcció que ω .

• Es necessiten dues equacions per definir-lo: la de la velocitat angular i la de la posició angular.

(ω−ω0 )
α= → ω=ω0 +α·t Eq. Velocitat angular
t

s=θ · R
1 1 Eq. Posició angular
s=s0 +v 0 t+ at 2 v =ω·R θ =θ 0 + ω0 · t + α·t 2
2 2
a=α·R

*RELACIÓ ENTRE ACCELERACIÓ ANGULAR I LINEAL

dv
at =
dt d (ω·R ) dω dR
at = = · R+ ·ω at =α·R
dt dt dt
v =ω·R

L'acceleració angular és un vector paral·lel a la velocitat angular i de

sentit el de l'augment o disminució de la mateixa.

23
UD7. Cinemàtica 1er Batx

GRÀFIQUES

Gràfica posició

Gràfica velocitat

24
5. Moviment harmònic simple
5.1. Moviment oscil·latori
Què tenen en comú...?
a) El moviment d´un planeta.
b) El moviment d´un ciclista en un velòdrom circular.
c) El moviment d´un martell clavant un clau.
e) El moviment d´un skater en una rampa escalfant, fent un moviment de vaivé.
f) Un equilibrista realitzant saltets rítmics en una bicicleta
f) El moviment d´una molla.

El denominador comú d´aquests moviments és que tots es repeteixen cada cert temps. Es tracta doncs,
de moviments periòdics.
El moviment d´un planeta és un MCU igual que el del ciclista en un velòdrom (si no accelera ni frena)
i el temps que tarden en donar una volta completa és el període (T).
El practicant de skate realitza un moviment oscil·latori al voltant d´una posició d´equilibri, que està al
punt inferior de la pista. El mateix ocorre amb el moviment d´una molla. El període és el temps que
tarda en tornar a l´extrem de la posició inicial.
El moviment del martell, igual que el del equilibrista, són moviments periòdics amb trajectòria
rectilínia. Aquest moviment s´anomena moviment vibratori. El període és el temps que tarda en
realitzar una repetició.

Moviment periòdics: Són tots els que es repeteixen cada cert temps:
Exemples: Moviments del sol al voltant de la Terra, moviments de les agulles d´un rellotge, tots els
moviments de la qüestió anterior...
Moviment oscil·latoris: Són aquells que es mouen en torn a una posició d´equilibri.
Exemples: Un gronxador, un pèndol, una perforadora d´asfalt, un balancí, un pistó...
Moviment vibratori: És un moviment oscil·latori amb trajectòria rectilínia.
Exemples: Saltar en un llit elàstic, el martell, la perforadora, la vibració d´una corda, la vibració dels
àtoms i molècules, la vibració de l´extrem d´un diapasó...

25
UD7. Cinemàtica 1er Batx

No tots els moviments periòdics són oscil·latoris, ni tot els moviments oscil·latoris són periòdics.
Per exemple el MCU d´un ciclista és periòdic però no oscil·latori, i el moviment del pistó d´un motor
d´un cotxe que accelera és oscil·latori però no és periòdic.
Dintre dels moviments oscil·latoris periòdics el més senzill és el moviment harmònic simple (MHS).

5.2. MHS
El moviment harmònic simple (M.H.S) és el moviment oscil·latori, periòdic i rectilini més
important i representa molts sistemes físics.
Per a una partícula es mou descrivint un M.H.S seua posició ve expressada per:

x (t)= A sin( ω t+Φ 0)

X es la posició en qualsevol instant,t, i rep el nom d’elongació

A(amplitud)
w (freqüència angular o pulsació)
ɸ0 (fase inicial)

MAGNITUDS DEL M.H.S

Elongació (x) Posició del mòbil en qualsevol instant. Es mesura en metres
Amplitud (A) Elongació màxima, compresa entre + A i -A. Es mesura en metres
Fase (ɸ) ɸ = w · t + ɸ0 Es mesura en radiants.
És el valor de la fase per t0
Fase inicial (ɸ 0) Si x = 0, ɸ0= 0 o ɸ0 = π. Es mesura en radiants.
Si x = A, aleshores ɸ0= π / 2
Temps emprat en fer una oscil·lació completa.
Període (T) Es mesura en segons.
T= 2π w
Nombre d'oscil·lacions que es realitzen per unitat Es mesura en hertzs (Hz
Freqüència (f)
de temps. f = 1 / T = s-1)
Freqüència angular o
Velocitat angular. w =2 π /T = 2·π·f Es mesura en rad / s.
pulsació (w)

26
La velocitat s'obtindrà a partir de la seva definició:
dx d [ A sin( ω t +Φ 0)] → v (t )=ω A cos (ω t+ Φ0 )
v (t )= =
dt dt

Com els valors de sinus i cosinus oscil·len entre +1 i -1, la velocitat ho farà de la següent manera:
v (t) = ± A · w
Tenint en compte que quan el sinus té un valor de 0, el cosinus té un valor d'1 i, al contrari, la velocitat
serà màxima per x = 0 i serà zero per x = ± A .
Podem relacionar la velocitat instantània amb la posició del mòbil si usem la identitat trigonomètrica
sin2α + cos2α =1.
Considerem F0 = 0 ; x = A sin t ; v = A  cost

2 2
x v
sin2 t + cos 2t = 1 → 2
+ 2 2 =1 → 2 2 2
x · ω +v = A · ω
2 2
→ v2 = A22 – x22
A A ⋅ω

Traguem factor comú: v2 = 2 (A2– x2) → v =±ω √ A −X

2 2

L'acceleració es calcularà de la mateixa manera que la velocitat. En aquest cas derivarem la velocitat
respecte dels temps:
dv d [ ω A cos (ω t+ Φ0 )]
a(t )= = → 2
a(t )=− A ω sin( ω t +Φ 0)
dt dt

L'acceleració sempre té sentit contrari a la posició, a = - w2· x, quan x = 0, a = 0. A aquest punt se

l'anomena posició d'equilibri.
El valor màxim de l'acceleració en valor absolut és |amàx| = A·w2 .
Aquest valor s'obté en els punts extrems del moviment, quan sen ɸ = ± 1, x = ± A.

27
UD7. Cinemàtica 1er Batx

GRÀFIQUES DEL M.H.S

28
6. Exercicis Finals
1) L'equació d'un determinat moviment és: x = 4t 2 + 2t + 8 (SI). Quina és la seva celeritat al cap de 2
segons? I la seua acceleració? Solució: v = 18 m / s; a = 8 m / s 2.

2) L'equació d'un determinat moviment ve donada per l'expressió:

x = 10 + 5 · t + t3 (SI). Calculeu: la distància a l'origen, la velocitat i l'acceleració al cap de 5 segons

d'iniciat el moviment. Solució: x = 160 m; v = 80 m / s; a = 30 m / s 2.

3) Un automotor parteix del repòs en una via circular de 400 m de radi i va movent-se amb MRUA fins
que als 50 segons d'iniciada la seva marxa arriba a la velocitat de 72 km / h, des del moment conserva
tal velocitat. Calcular:

a) L'acceleració tangencial en la primera etapa del seu moviment;

b) L'acceleració radial en el moment d'aconseguir els 72 km / h;

c) L'acceleració total en aquest instant.

Solució: a) 0,4 m / s 2; b) 1m / s 2; c) 1,08 m / s 2.

4) La distància aconseguida per un projectil disparat verticalment cap amunt ve donada per l'expressió:
x = 800t - 5t2. Deduir:

a) Les fórmules de la seva velocitat i de la seva acceleració;

b) El temps per al qual s'anul·la la velocitat.

Solució: v = 800 - 10t, a = - 10 m / s 2; t = 80 s.

5) L'equació d'un determinat moviment és: x = 6t3 + 8t2 + 2t - 5 (SI)

Calculeu l'espai recorregut, la velocitat i l'acceleració al cap de 3 segons d'iniciat el moviment. Quin
espai va recórrer el mòbil durant el tercer segon?

Solució: x = 240 m, v = 212 m / s, a = 124 m / s 2, S = 156 m.

29
UD7. Cinemàtica 1er Batx

6) La posició d'una partícula material, que es desplaça sobre l'eix OX, ve donada, en funció del temps,
per l'equació: x = t2 - 6t + 5 (SI). Trobar l'espai recorregut per aquesta partícula en els cinc primers
segons del seu moviment.

Solució: x = 13 m. (Calcular per a cada tram i observar que comença en x = 5 i va cap a l'esquerra en
l'eix OX per després tornar cap a la dreta, la suma de l'espai recorregut és 13 m)

7) L'equació d'un determinat moviment és: x = 10t2 + 5t - 4 (SI). Calculeu l'espai recorregut pel mòbil i
la seva velocitat al cap de 4 segons d'iniciat el moviment. Quin espai va recórrer durant el quart segon?

Solució: x = 180 m, v = 85 m / s, DS = 75 m.

8) En què instant tindran la mateixa velocitat dos mòbils les respectives equacions de moviment són:

s1 = 3t2 + 5t + 6; s2 = 6t + 8 Solució: t = 1/6 s.

9) El vector de posició d'un punt en funció del temps està donat per: ⃗r ( t )=t ⃗i +( t 2 +2 ) ⃗j +t 2 ⃗
k (SI).
Trobar:

a) La seva posició, la seva velocitat i la seva acceleració en l'instant t = 2.

b) L'angle que formen el vector velocitat i el vector acceleració en aquest instant.

Solució: a) r = 2i + 6j + 4k, v = i + 4j + 4k, a = 2j + 2k; b) a = 10º

10) Un objecte es desplaça al llarg d'una trajectòria segons l'equació x = 25 + 40t -10t 2 m. Quina
distància recorrerà al cap de 5 s?

Solució: x = 85 m. (Calcular per a cada tram i observar que comença en x = 25 i va cap a la dreta en
l'eix OX per després tornar cap a l'esquerra, la suma de l'espai recorregut és 85m).

11) La posició d'una partícula, en funció del temps, ve donada per les equacions paramètriques:

x = t2; y = 3t; z = 5. Trobar la velocitat i la trajectòria de la partícula, així com el radi de curvatura de la
trajectòria, al cap de 2 segons d'iniciar-se el moviment.

Solució: v = 5 m / s; a = 2 m / s 2; R = 20,83 m.

30
12) La trajectòria descrita per un mòbil ve definida pel vector de posició: ⃗r ( t )=4 t ⃗i + 2t 2 ⃗j (SI).
Determinar:

a) Els vectors velocitat i acceleració del mòbil, així com els seus mòduls respectius.

b) Les components intrínseques de l'acceleració.

c) El radi de curvatura de la trajectòria.

Solució: a) v = 4 i + 4t j, v = 4 (1 + t 2) 1/2 m / s; a = 4 j, a = 4 m / s 2; b) at = 4t / (1 + t2) 1/2 m / s 2, an

= 4 / (1 + t2) 1/2 m / s 2; c) R = 4 (1 + t2) 3/2 m.

13) Les components del vector de posició d'una partícula mòbil són: x = 3t 2; i = t-3; z = 0 (unitats S.I.)
determinar:

a) El vector de posició de la partícula en l'instant t = 1s

b) El desplaçament de la partícula durant l'interval de temps entre t = 1s i t = 2s.

c) La velocitat mitjana de la partícula durant aquest interval de temps.

d) La velocitat de la partícula en l'instant t = 2s.

e) L'acceleració de la partícula parar t = 2s.

f) at i an per t = 2s

g) Radi de curvatura per a t = 2s

Solució: a) r = 3i - 2j m; b) Dr = 9 i - j m; c) vm = 9i + j m / s; d) v= 12 i + j m /s; e) a = 6i m / s2

f) at = 5,9i + 0,49j m / s2; an = 0,05i - 0,49j m / s 2 g) 294.4 m

14) En certa instant la velocitat d'una partícula és de 5 m / s i la seva acceleració de 10 m / s, en mòdul

sent 30º l'angle que formen totes dues. Determinar les components tangencial i normal de l'acceleració i
el radi de curvatura en aquest instant. Solució: at = 8.66 m / s 2; at = 5 m / s 2; ràdio = 5 m

31
UD7. Cinemàtica 1er Batx

15) Un automòbil, partint del repòs, accelera uniformement per arribar a una velocitat de 20 m/s en
250 m de recorregut; a partir d'aquest instant i mantenint constant la velocitat recorre una distància de
1500 m, per aturar-se a continuació en 50 m, mitjançant un moviment uniformement retardat,
caracteritzat per una acceleració de 400 cm / s 2. Determinar els temps emprats en cadascuna de les tres
fases del moviment. S: t1 = 25 s; t2 = 75 s; t3 = 5 s.
16) Deduir les velocitats, suposades constants, de dos mòbils A i B , Separats per una distància de 30
km, sabent que si es mouen en la mateixa direcció i sentit, són a 10 km de B, però que si es mouen en
sentits oposats, triguen 40 minuts a trobar-se. S: vA = 10 m / s; VB = 2,5 m / s.
17) En un moviment uniformement variat els espais recorreguts pel mòbil en els instants 1, 3 i 5 segons
són, respectivament, 55 cm, 225 cm i 555 cm. Calcular l'espai inicial, la velocitat inicial i l'acceleració.
S: so = 0,3 m; vo = 0,05 m / s; a = 0,4 m / s2.
18) Al minut 32 del primer temps, corresponent al partit de futbol Espanya - Eire, jugat el dia 16 de
novembre de 1988, Andrinúa va llançar una pilota arran de terra, en passe recte, a una velocitat de 27
km/h. Butragueño, que es trobava 10 m més enrere de Andrinúa, en la mateixa direcció de llançament
de la pilota, va sortir darrere seu amb intenció d'assolir-i passar-s'ho a Manolo. La velocitat de
Butragueño era de 36 km/h. Quina distància hi va haver de recórrer "El Voltor" per arribar la pilota?
Quant de temps va emprar? Dada: El fregament de la pilota contra el terra li va produir a aquest una
desacceleració constant de 2 m/s2. S: S = 21,5 m; t = 2,15 s.
19) Dos projectils es llancen verticalment cap amunt amb dos segons d'interval, el primer amb una
velocitat inicial de 50 m / s i el segon amb velocitat inicial de 80 m / s. Quin serà el temps transcorregut
fins que els dos es trobin? A quina altura passarà? Quina velocitat tindrà cada un en aquest moment?
(Preneu-vos g = 9.8 m / s 2). S: t = 3,62 s; h = 116,74 m; v1 = 14,52 m / s; v2 = 64,12 m / s.
20) Un cos és llançat verticalment cap amunt amb una velocitat inicial de 20 m / s. calcular:
a) L'altura màxima assolida.
b) El temps que tarda en arribar a aquesta altura.
c) El temps mínim que triga a arribar a una velocitat de 10 m / s.
S: a) hmax = 20 m; b) t = 2 s; c) t = 1 s.

32
21) Dos projectils es llancen verticalment cap amunt amb 2 s d'interval, el 1r amb una velocitat inicial
de 50 m / s i el 2 n amb una velocitat de 80 m / s. Quin serà el temps transcorregut fins que es trobin? A
quina altura passarà? Quina velocitat tindrà cada un?
S: t = 1,61 s; s = 116,80 m; v1 = - 34,22 m / s; v2 = 64,22 m / s.
22) Dos mòbils es troben sobre una mateixa horitzontal separats 20 metres. En el mateix instant es
llancen verticalment cap amunt amb velocitat de 100 i 150 m / s.
a) A quina distància es trobaran un altre al cap de 10 segons d'iniciar-se el moviment?
b) En quin instant es trobaran a la mateixa altura? Quina és aquesta alçada?
S: a) d = 500,4 m; b) t = 0, h1 = h2 = 0 m.
23) Des d'un punt situat a una alçada de 78,4 m per sobre d'un pla horitzontal es deixa caure una pilota
de goma, que després de xocar amb el pla, rebota, conservant la meitat de la seva velocitat. Calcular:
a) L'altura que assoleix la pilota en el seu rebot.
b) El temps total transcorregut des que es va deixar caure la pilota fins que xoca per segona vegada
amb el pla. S: a) h = 19,6 m, b) t = 4 s.
24) Determinar la profunditat d'un pou quan el so produït per una pedra que es deixa anar en el seu
brocal, en xocar amb el seu fons, se sent 3 segons després. (Considera: g = 10 m / s2; velocitat del so en
l'aire = 340 m / s). S: h = 41,4 m.
25) Des d'un punt situat a 10 m sobre el terra es llança verticalment cap amunt una pedra amb una
velocitat de 30 m / s. Amb quina velocitat arribarà a terra? Solució: v= 33,17 m/s.
26) Una pilota cau des de la cornisa d'un edifici i tarda 0,3 segons en passar per davant d'una finestra de
2,5 m d'alt (longitud de la finestra). A quina distància de la cornisa es troba el marc superior de la
finestra? S: h = 2,3 m.

27) Un avió de bombardeig vola a 4500m d'altura sobre el terra amb una velocitat constant de 360km /
h i pretén bombardejar un objectiu immòbil situat sobre el sòl. A quina distància de l'objectiu mida a
partir de la vertical del peu de l'avió ha de deixar anar la bomba? S. 3000m

28)Es colpeja una pilota de golf de manera que la seva velocitat inicial forma un angle de 45º amb
l'horitzontal. La pilota arriba al sòl a 180m del punt en què es va llançar. Calcula la seva velocitat
inicial i el temps en què ha estat en l'aire. S. 6s ;Vo = 42'43m / s

33
UD7. Cinemàtica 1er Batx

29) Es dispara un projectil amb un angle de tir de 60º. El projectil arriba un pujol situat a 2 km en un
punt de 800m d'altitud, respecte al punt de llançament.
a) Amb quina velocitat es va disparar el projectil? 174'07m / s
b) Quina velocitat té el projectil a l'aconseguir turó? 118'21m / s 42'58º
c) Quant de temps ha estat el projectil en moviment? 22'97s
30) Es té un riu de 100m d'ample i es pretén creuar remant una barca. La barca es mou en direcció
perpendicular a la riba amb una velocitat constant de 8 m / s. Paral·lelament l'aigua del riu descendeix
amb una velocitat constant de 5 m / s. calcular:
a) En quin punt desembarcaria la barca? 62'5m
b) Posició i velocitat als 5s. (25,40) 9'43m / s
c) Posició i velocitat als 10s. (50,80) 9'43m / s
d) Equació de la trajectòria. y= 5 x / 8
e) En virtut dels resultats anteriors, indicar que tipus de moviment és el moviment resultant.
rectilini uniforme.
31) Sent 30 cm el radi de les rodes d'un cotxe i 956 les revolucions que donen per minut, calculeu:
a) la velocitat angular de les mateixes;
b) la velocitat del cotxe en m / s i en Km / h;
c) l'acceleració radial d'un punt situat a la perifèria d'aquestes rodes.
S: a)  = 100 rad / s; b) v = 30 m / s, v = 108 km / h; c) an = 3 · 103 m / s 2.
32) Un mòbil pren un revolt amb una acceleració tangencial constant de 3 m/s 2. El radi de la corba és
50 m. A què acceleració total estarà sotmès el mòbil en l'instant en què la seva velocitat sigui 90 km/h?
S: a = 12,85 m / s 2.
33) La velocitat tangencial adequada per treballar el ferro colat és 0,6 m / s, aproximadament. A
quantes r.p.m. ha de girar en un torn una peça de 5 cm de diàmetre? S: 230 r.p.m.
34) Determinar les magnituds d'un moviment uniformement accelerat, sabent que el mòbil té una
velocitat de 17m / s als 4s d'haver-se començat a comptar el temps, i que en els instants 2 i 4 segons
dista de l'origen 12 i 40 m, respectivament . S: a = 3 m / s 2; vo = 5 m / s; xo = - 4 m.
35) En un moviment rectilini la distància a l'origen ve donada per l'expressió: s = 10 + 2t + t3.
Determinar les característiques del moviment, la distància a l'origen, la velocitat i l'acceleració als 2
segons d'iniciat el moviment. S: x = 22 m; v = 14 m / s; a = 12 m / s 2.

34
36) Calculeu la velocitat inicial i l'espai inicial en un moviment uniformement variat, d'acceleració - 8
m / s 2, sabent que la velocitat s'anul·la per t = 3 s i que l'espai s'anul·la per t = 11 s.
S: vo = 24 m / s; So = 220 m.
37) Un cotxe va a 45 km / h i prement l'accelerador s'aconsegueix que al cap de mig minut es posi a 90
km / h. Calcular l'acceleració del vehicle i l'espai recorregut en aquest temps.
S: a = 0,42 m / s 2; x = 564 m.
38) Una roda gira a raó de 1 200 r.p.m. i mitjançant l'acció d'un fre s'aconsegueix detenir després de
donar 50 voltes. Deduir l'acceleració angular de frenada i el temps emprat en el fenomen.
S:  = - 8 p rad/s2; t = 5 s.
39) Un volant necessita 3 segons per aconseguir un gir de 234 radiants. Si la seva velocitat angular al
cap d'aquest temps és de 108 rad / s, quina va ser la seva acceleració angular, suposada constant? I la
seva velocitat angular inicial? S:o = 48 rad/s;  = 20 rad/s2.
40) Un volant gira a raó de 60 r.p.m. i al cap de 5 segons posseeix una velocitat angular de 37,7 rad / s.
Quantes voltes ha fet en aquest temps? S: 17,5 voltes.
41) L’equació de moviment d’un MHS ve donat per l’equació y = 2sin(6πt + π) on y ve expressada en
metres i t en segons. Calcula.

a) La freqüència, el període i l’amplitud.

b) La posició de la partícula en els instants 0 i 0,5s.
Sol: 3Hz, 1/3s, 2m, 0m, 0m.

42) L’elongació d´un MHS, en funció del temps en segons és: x = 2sen(20πt) cm. Determina la seua
amplitud, freqüència, període, velocitat i acceleració en qualsevol instant, velocitat i acceleració
màxima.

Sol: 2cm, 10Hz, 0’1s, 40πcos(20πt)cm/s, -800π2sin(20πt)cm/s2, 1’26m/s, 79m/s2

43) L’equació d´un MHS és x = 12cos(4πt + π/6), on x s’expressa en cm i t, en segons. Calcula el valor
absolut de la seua velocitat i l’acceleració en la posició d’equilibri i en els extrems de la vibració.
Sol: 1,51m/s i 0, 0 i 18’9m/s2.
44) L’equació d’un mvhs és x = 3sin(600t + π/4), (x en cm, t en segons). Calcula:
a) L’elongació, velocitat i acceleració en l’instant t=0.
Sol: 2’12cm, 12’7m/s, 7637m/s2

35