L’Assemblea Legislativa (1791-1792)

Aprovada la constitució es va triar una nova assemblea en la qual van destacar aquests "clubs"
polítics o grups polítics (hui anomenats partits):

 Realistes constitucionalistes. Representants de la noblesa. Defensen la coexistència de

monarquia i democràcia, com La Fayette o el comte de Mirabeau.
 Girondins. Representants de l'alta burgesia. Defensen el sufragi censatari, la propietat
privada, les facilitats per al comerç i la descentralització. Són partidaris d'usar la
guerra per a exportar la revolució. Dirigits per Brissot.
 Jacobins. Representants de la baixa burgesia i dels desclassats de París coneguts com
sans-culottes. Defensen la república, el repartiment de la riquesa i de la propietat i la
centralització a París. No són partidaris de la guerra. Dirigits per Robespierre.
 Corders (cordeliers) o franciscans. Els més radicals, volien la república i el sufragi
universal. Dirigits per Danton i Marat.
 La plana o la vall. Diputats de "centre" que es posicionen amb els uns o els altres
segons cada tema, com per exemple Sieyés.

Lluís XVI estava en contra de la Constitució així que cap a ús contínuament del seu dret a veto
per a bloquejar l'activitat de l'Assemblea. A més Marat deia que els monarques estaven
conspirant per a acabar amb la revolució i restaurar l'absolutisme amb ajuda d'altres
monarques. Cada vegada eren més els partidaris d'enderrocar al rei i d'iniciar una república
(democràcia sense monarca).

En 1791 el monarca va intentar fugir de França i refugiar-se en les possessions austríaques,

però és descobert i detingut: la fugida de Varennes. Com se sospitava que anava a demanar
ajuda a altres regnes per a reposar la monarquia absoluta, van augmentar els defensors de la
república i els jacobins es van fer republicans. Però en l'Assemblea els girondins i els realistes
eren majoritaris, així que van decidir perdonar al monarca i van reprimir les manifestacions
republicanes. Des de llavors els reis van quedar reclosos en el palau de les Taulellets. A París
molts diputats i molts fullets acusaven el rei i a la seua dona (familiar del rei d'Àustria) d'estar
conspirant contra la democràcia. El monarca va intentar frenar la seua impopularitat jurant
lleialtat a la Constitució de 1791 que planteja un sistema de monarquia parlamentària.

En 1792 esclata la guerra que enfronta a la França revolucionària contra Àustria (on regnava la
família de María Antonieta, la reina de França) i Prússia. Després altres països es van unir en
contra de França iniciant-se la coneguda com a Guerra de la Primera Coalició. La coalició
estava formada per Àustria, Prússia, Regne Unit (Anglaterra), Espanya i Piemont. Amb les
tropes austríaques i prussianes envaint França i acostant-se a París, es difon el Manifest de
Brunswick, en el qual austríacs i prussians diuen envair França per a restaurar el poder de Lluís
XVI i amenacen als que ataquen al rei.

Aquest manifest té l'efecte contrari als esperat pel seu autor i a París esclata una nova revolta
urbana contra els monarques. Una manifestació de sans-culottes encapçalada per corders
assalta el palau de les Taulellets i empresonen els reis. L'Assemblea Nacional es va dissoldre i el
poder va passar a una Convenció Nacional amb majoria republicana (els girondins es tornen
republicans també). La Convenció és també constituent, és a dir, la seua intenció és elaborar
una nova constitució.