Cinemàtica 2: Moviment rectilini

Moviment rectilini

En el moviment rectilini un objecte descriu una trajectòria rectilínia, és a dir, la

direcció es manté constant durant tot el trajecte. Aquest moviment és
unidimensional. Per exemple, si fem coincidir l’eix de les abscisses (eix x) amb
la direcció en la que és desenvolupa el z
y
moviment, llavors només cal indicar la ∆s x
component x del vector posició per descriure x2
completament el moviment: x1
r
r (t ) = ( x(t ),0,0) o simplement x(t ) .
r
Llavors, el desplaçament d’un objecte quan va del punt r1 = ( x1 ,0,0) al punt
r
r2 = ( x2 ,0,0) és igual a:
r r r
∆s = r2 − r1 = ( x 2 − x1 ,0,0) o simplement ∆s x = x2 − x1 .
Finalment la distància, d, entre dos punts és igual al mòdul del vector
desplaçament:
r
d = ∆s = ( x2 − x1 ) 2 + 0 2 + 0 2 = x2 − x1

Observeu la diferència entre la distància d = x2 − x1 i la component x del

desplaçament, ∆s x = x2 − x1 . Les dues magnituds tenen el mateix valor absolut i

unitats (metres), ara bé, la distància és sempre positiva (noteu les barres
horitzontals que indiquen valor absolut) mentre que la component del
desplaçament pot ser positiva (si avança) o negativa (si retrocedeix). El signe
de la component x del desplaçament és resultat del seu origen vectorial i està
associat al sentit del moviment. Això és important de recordar atès que com en
el moviment unidimensional només s’utilitza una component sovint ens oblidem
del caràcter vectorial d’aquestes magnituds i això pot portar a interpretacions
errònies del signe de la component x de la posició, del desplaçament, de la
velocitat i de l’acceleració.
Exemple 1
La trajectòria d’un objecte és rectilínia i està descrita per la següent equació
posició-temps: x(t ) = 5 + 10t − 5t 2 m , on t és el temps en segons. Calcula:
(a) la posició quan t=0 s.
(b) la posició quan t=2 s.
(c) la posició quan t=4 s.
(d) Quin és el desplaçament i la distància recorreguts entre els instants t=0 s
i t=4 s.

Solució:
(a) x(0) = 5 + 10 × 0 − 5 × 0 m = 5 m
(b) x(2) = 5 + 10 × 2 − 5 × 4 m = 5 m
(c) x(4) = 5 + 10 × 4 − 5 × 16 m = −35 m
(d) ∆s x = x(4) − x(0) = (−35 − 5) m = −40 m

d = ∆s x = − 40 m = 40 m

Exemple 2
La trajectòria d’un objecte és rectilínia i està descrita per la següent equació
posició-temps: x(t ) = 5 + 10t − 5t 2 m , on t és el temps en segons. Calcula la
velocitat vectorial mitjana i la velocitat mitjana entre els instants t=0 s i t=4 s.

Solució:
Del exemple anterior: ∆s x = −40 m

∆s x − 40 m
vm, x = = = −10 m/s
∆t 4 − 0s
Noteu el signe negatiu de la velocitat vectorial mitjana que ens indica que
l’objecte no avança sinó que retrocedeix. Aquest signe està associat a la seva
naturalesa vectorial.
d = ∆s x = 40 m

d 40
vm = = = 10 m/s
∆t 4 − 0 s
En canvi, la velocitat mitjana no és una magnitud vectorial, no té sentit, i està
definida positiva.
Exemple 3
La trajectòria d’un objecte és rectilínia i està descrita per la següent equació
posició-temps: x(t ) = 5 + 10t − 5t 2 m , on t és el temps en segons. Calcula:
(a) la velocitat instantània quan t=0 s.
(b) la velocitat instantània quan t=2 s.
(c) la velocitat instantània quan t=4 s.

Solució:
La velocitat instantània és:
dx(t ) d
vx (t ) = = (5 + 10t − 5t 2 ) = 10 − 10t m/s
dt dt
(a) vx (0) = 10 − 10 × 0 m/s = 10 m/s

(b) vx (2) = 10 − 10 × 2 m/s = −10 m/s

(c) vx (4) = 10 − 10 × 4 m/s = −30 m/s

Exemple 4
La trajectòria d’un objecte és rectilínia i està descrita per la següent equació
posició-temps: x(t ) = 5 + 10t − 5t 2 m , on t és el temps en segons. Calcula:
(a) la acceleració instantània quan t=0 s.
(b) la acceleració instantània quan t=2 s.
(c) la acceleració instantània quan t=4 s.

Solució:
La velocitat instantània és:
dx(t ) d
vx (t ) = = (5 + 10t − 5t 2 ) = 10 − 10t m/s
dt dt
L’acceleració instantània és:
dvx d
a x (t ) = = (10 − 10t ) = −10 m/s 2
dt dt
Com podeu comprovar l’acceleració instantània és constant:
a x (0) = a x (2) = a x (4) = −10 m/s 2

En aquest exemple, com l’acceleració instantània és constant, la acceleració

instantània i l’acceleració vectorial mitjana coincideixen. Noteu també el signe
negatiu de l’acceleració i que està associada a la naturalesa vectorial d’aquesta
magnitud i que ens indica que l’objecte frena (redueix la seva velocitat).

Moviment rectilini uniforme, MRU

És el moviment en que un objecte manté una velocitat constant. És a dir, la
velocitat és constant en direcció (trajectòria rectilínia), sentit i mòdul. Les
equacions de posició, velocitat i acceleració són:
x(t ) = x0 + v0t
vx (t ) = v0
a x (t ) = 0

On x0 i v0 són respectivament la posició i velocitats inicials ( x0 = x(0) i v0 = vx (0) ).

Noteu, que com el moviment és rectilini podem ubicar els eixos de manera que
la direcció del moviment coincideix amb l’eix x i d’aquesta manera el moviment
queda completament descrit per les components en l’eix de les abscisses del
vector posició, velocitat i acceleració. Per altre banda, com al velocitat és
constant i l’acceleració és la mesura del canvi de velocitat, llavors l’acceleració
és nul·la.

Exemple
Quin temps trigarà un ciclista en recórrer una distància de 40 km si descriu un
moviment rectilini uniforme amb una velocitat de 28,8 km/h.

Solució:
En unitats del sistema internacional la distància i la velocitat són:
1000 m
d = 40 km × = 40.000 m
1km

km 1000 m 1h 1min
v0 = 28.8 × × × = 8 m/s
h 1km 60 min 60 s
Per altre banda, el desplaçament és:
∆s x = x(t ) − x0 = x0 + v0t − x0 = v0t

I com el desplaçament i la distància coincideixen en magnitud:

d 40.000 m
d = v0t ⇒ t = = = 5.000 s = 1h 23 min 20 s
v0 8 m/s
Moviment rectilini uniformement accelerat, MRUA

És el moviment en que un objecte descriu una trajectòria rectilínia i

l’acceleració és constant. Si fem coincidir la direcció del moviment amb l’eix x,
llavors les equacions de posició, velocitat i acceleració són:
1
x(t ) = x0 + v0t + at 2
2
vx (t ) = v0 + at
a x (t ) = a

On x0 i v0 són respectivament la posició i velocitats inicials ( x0 = x(0) i v0 = vx (0) ).

Per altre banda, si de la segona equació aïllem el temps que cal per assolir una
velocitat vf ( t f = (v f − v0 ) / a ) i el substituïm a la primera equació obtenim:

1 1 v − v0 v f + v0 v 2f − v02
∆s x = x f − x0 = v0t f + at 2f = t f (v0 + at f ) = f =
2 2 a 2 2a
I si de l’equació anterior aïllem la velocitat obtenim:
v 2f − v02 = 2a∆sx = 2a( x f − x0 )

Com veurem més endavant, aquesta darrera expressió és especialment útil per
determinar la velocitat si coneixem l’acceleració i el desplaçament.

Exemple 1
La marca de la frenada que deixa un cotxe que circula a 120 km/h quan s’atura
sobtadament té una longitud de 20 m. Suposant que descriu un moviment
rectilini uniformement accelerat, quina és l’acceleració durant la frenada?

Solució:
km 1000 m 1h 1min
La velocitat inicial és: v0 = 120 × × × = 33,3 m/s
h 1 km 60 min 60 s

La velocitat final és: v f = 0 m/s

I el desplaçament: ∆s x = 20 m

Finalment podem obtenir l’acceleració de la següent relació:

v 2f − v02
v 2f − v02 = 2a∆sx ⇒ a = = −27,8 m/s 2
2∆sx
El signe negatiu ens indica que la velocitat disminueix (frenada).

Exemple 2
Llencem una pedra cap amunt amb una velocitat de 8 m/s des d’una alçada de
3 m sobre el nivell del terra.
(a) Fins quina alçada màxima arribarà?
(b) Amb quina velocitat arriba al terra?

Els objectes que es mouen sota l’acció del seu pes pateixen una acceleració
vertical i cap avall de g=9,8 m/s2. En aquest cas tot el moviment es desenvolupa
en la direcció vertical i com l’acceleració es constant, es tracta d’un MRUA.
Com el moviment es desenvolupa en a direcció vertical farem coincidir l’eix y
amb la direcció de moviment. A banda del fet que substituïm l’eix x per l’y, no hi
ha cap altre diferència en el tractament del MRUA.
y0 = 3 m , v0 = 8 m/s i a = −9,8 m/s

Equacions de moviment:
y (t ) = (3 + 8t − 4,9t 2 ) m
v y (t ) = (8 − 9,8t ) m/s
a y (t ) = −9,8 m/s 2

(a) en el punt de màxima alçada la velocitat és nul·la:

9
v y (t ) = (8 − 9,8t ) m/s = 0 ⇒ t = = 0,816 s
9,8
I l’alçada és:
y (t ) = (3 + 8t − 4,9t 2 ) m = 6,26 m
(b) arriba a terra quan y=0:

− 8 ± 64 + 58,8 − 0,314 s
y (t ) = (3 + 8t − 4,9t 2 ) m = 0 ⇒ t = =
− 9,8  1,95 s
Com el tems és positiu, la solució correcte és t=1,95 s. I finalment:
v y (t ) = (8 − 9,8t ) m/s = −11,1 m/s
Una mica més enllà.
Observeu que si coneixem l’equació de moviment, podem determinar
l’expressió de la velocitat i acceleració instantànies a partir de les seves
derivades, pel MRU:
x(t ) = x0 + v0t

d d
vx (t ) = x(t ) = ( x0 + v0t ) = v0
dt dt
dvx (t ) dv0
a x (t ) = = =0
dt dt
Per altre banda, si apliquem el teorema fonamental del càlcul integral que
estableix que la integració és la operació inversa a la derivada:
a x (t ) = 0

dvx (t )
a x (t ) = ⇒ vx (t ) = ∫ a x (t )dt = ∫ 0dt = 0 + v(0) = v0
dt
d
vx (t ) = x(t ) ⇒ x(t ) = ∫ vx (t )dt = ∫ v0 dt = v0t + x(0) =v0t + x0
dt

Pel MRUA:
1
x(t ) = x0 + v0t + at 2
2
d d 1
vx (t ) = x(t ) = ( x0 + v0t + at 2 ) = v0 + at
dt dt 2
dv (t ) d
a x (t ) = x = (v0 + at ) = a
dt dt
I si apliquem el teorema fonamental del càlcul integral
a x (t ) = a

dvx (t )
a x (t ) = ⇒ vx (t ) = ∫ a x (t )dt = ∫ adt = at + v(0) = v0 + at
dt
d 1 1
vx (t ) = x(t ) ⇒ x(t ) = ∫ vx (t )dt = ∫ (v0 + at )dt = v0t + at 2 + x(0) =x0 + v0t + at 2
dt 2 2