Circuits:

Força electromotriu. Generador ideal de corrent continu

Si quan circula un corrent per un circuit es perd energia, llavors per mantenir
aquest corrent cal subministrar energia de forma continuada. Els generadors
de corrent són els dispositius que s’encarreguen de subministrar aquesta
energia. L’exemple més senzill de circuit de corrent continu és un generador de
corrent continu connectat a una resistència:
b

Símbols: I
Resistència: +
I I
-
R
Generador de corrent continu: I

a
La funció del generador de corrent continu és mantenir un corrent constant
circulant per la resistència, és a dir, mantenir una diferència de potencial
constant entre els dos extrems de la resistència (punts a i b de la figura).
Exemples pràctics de generadors de corrent continu són les bateries i les piles.

El paràmetre que caracteritza a un generador de corrent continu és la força

electromotriu fem. La fem, ε, és la energia que subministra el generador per
unitat de càrrega:
W
ε=
Q
Les unitats són Volts. Per exemple, un generador de corrent continu de ε=12 V
subministrarà una energia de 12 J quan fem passar una càrrega de 1 Coulomb.
Per altre banda, la potència que subministra el generador de corrent continu és:
W εQ
P= = =ε I
t t
Per exemple, un generador de corrent continu de ε=12 V subministra una
potència de 12 W quan fem circular un corrent de 1 A.
Per conservació de l’energia, la potència subministrada pel generador de
corrent continu ha de ser igual a la potència consumida per la resistència
(efecte Joule):
P = ε I = VI
Com la intensitat que circula pel generador de corrent continu és la mateixa que
la que circula per la resistència, tenim com a resultat que la diferència de
potencial a la resistència V és igual a la força electromotriu ε, és a dir, el
generador de corrent continu manté una diferència de potencial entre els seus
borns (terminals) igual a ε. El born indicat amb el signe “+” és el de potencial
més alt, mentre que el de signe “-“ és el de potencial baix. Per exemple la
diferència de potencial en els borns “+” i “-“ de una bateria de fem ε=12 V és
precisament 12 V.

En el circuit de la figura el born “+” del generador està connectat al extrem “b”
de la resistència mentre que el born “-“ està connectat al extrem “a” de la
resistència. Com sabem que en una resistència el corrent circula del punt de
potencial alt al de potencial baix, el corrent circula del extrem “b” al extrem “a”.

En canvi al generador de corrent continu la circulació del corrent va del born “-“
al born “+“. És a dir, les càrregues entren pel punt de potencial baix i surten pel
punt de potencial alt. Això ens indica que quan les carregues circulen per la
bateria augmenten la seva energia potencial (augment del potencial). Aquest
augment de energia potencial és el resultat de la transferència d’energia que fa
el generador de corrent continu al circuit. En aquestes condicions el generador
de corrent continu funciona en directe.

Si en un generador de corrent continu forcem que el corrent circuli del born “+“
al born “-“ (funcionament en inversa), el resultat és que els càrregues entren
amb un potencial més alt que el de sortida, és a dir, el generador consumeix
energia. Per exemple, aquest és el mode de treball del generador de corrent
continu del telèfon mòbil quan el posem a carregar, absorbeix energia del camp
elèctric per regenerar-se.
Generador de corrent continu ideal: en la descripció del generador de corrent
continu no hem tingut en compte les pèrdues internes d’energia. Tot seguit
analitzarem el cas de pèrdues d’energia a l’interior de un generador de corrent
continu.

Generador real de corrent continu

En els generadors de corrent continu reals part de l’energia generada es

dissipada en el mateix generador. La resistència interna r és el paràmetre que
permet determinar les pèrdues d’energia dins del generador.

b
El resultat de la pèrdua d’energia és que la
diferència de potencial als borns del I
G en erador
generador és inferior a la seva força de corrent
continu
r I
electromotriu. La caiguda de potencial + R
associada a la resistència interna és segons - I
la llei d’ohm Ir, de manera que la diferència
de potencial als borns del generador és: a
Vba = ε − Ir

Si representem la diferència de potencial als extrems del generador en funció

de la intensitat que circula obtenim una recta, el pendent de la qual és, segons
la relació anterior, -r:

ε
V = ε − Ir

IC
I
Observeu que quan I=0, V= ε. És a dir quan no circula corrent (circuit obert) la
diferència de potencial als borns del generador és igual a la seva força
electromotriu.
Per altre banda, el corrent màxim que pot donar un generador de corrent
continu és el corrent de curtcircuit IC i depèn de la resistència interna. Aquest
corrent es dóna quan connectem directament els dos borns del generador, és a
dir, quan V=0:
ε
0 = ε − IC r ⇒ IC =
r
Si volem fer circular corrents intensos ens caldrà utilitzar un generador de
corrent continu que tingui una resistència interna petita.

Finalment, el darrer paràmetre que caracteritza un generador de corrent continu

real és la càrrega acumulada Qacu. Encara que els unitats en sistema
internacional és el coulomb, generalment la carrega acumulada es dona en A·h
(1A·3600s=3600 C) o mA·h (10-3 A·3600s=3,6 C).

A partir de la càrrega acumulada Qacu podem determinar el temps t durant el

qual un generador pot subministrar un corrent I:
Qacu
t=
I

Associació de resistències

Es diu que dues resistències R1 i R2

estan associades en sèrie quan per
elles circula el mateix corrent.

Això s’aconsegueix connectant una

resistència darrera l’altre sense cap altre
connexió que permeti al corrent desviar-
se cap un altre element del circuit:

Aquest sistema és equivalent a una única resistència de valor:

Req = R1 + R2
Nota: càlcul de la resistència equivalent.

La resistència equivalent serà aquella que dona la mateixa caiguda de tensió

Vab quan circula el mateix corrent I.
Vac = IReq

Per una banda la caiguda total de tensió és la suma de les caigudes a les dues
resistències:
Vac = Vab + Vbc

I segons la llei d’ohm tenim que la caiguda de tensió a cada resistència és:
Vab = IR1 i Vbc = IR2

Llavors, combinant les expressions anteriors tenim:

Vac = IR1 + IR2

Com la intensitat que circula és la mateixa a les dues resistències, podem

treure com a factor comú la intensitat
Vac = I ( R1 + R2 ) i Vac = IReq ⇒ Req = R1 + R2

Es diu que dues resistències R1 i R2 estan

associades en paral·lel quan se’ls aplica la
mateixa diferència de potencial.

Això s’aconsegueix connectant directament

els dos extrems de les resistències, d’aquesta
manera aconseguim el mateix potencial a
cada extrem i per tant la mateixa diferència de
potencial.

Aquest sistema és equivalent a una única

resistència de valor:
1 1 1
= +
Req R1 R2
Nota: càlcul de la resistència equivalent.

La resistència equivalent serà aquella que dona el mateix corrent I quan

s’aplica la mateixa caiguda de tensió Vab.
Vac
I=
Req

Per una banda el corrent total és al suma dels corrents que passa per cada
branca del circuit:
I = I1 + I 2
I segons la llei d’ohm tenim el corrent que circula per cada resistència és:
V V
I1 = i I2 =
R1 R2
Llavors, combinant les expressions anteriors tenim:
V V
I= +
R1 R2
Com la diferència de potencial als extrems de les dues resistències és la
mateixa, podem treure com a factor comú la diferència de potencial
1 1  V 1 1 1
I = V  +  i I = ac ⇒ = +
 R1 R2  Req Req R1 R2

Cal tenir en compte que existeixen altres combinacions de resistències que no

són ni en sèrie ni en paral·lel.