Capı́tol 3

Descripció microscòpica de
sistemes macroscòpics

Fins ara hem estudiat sistemes termodinàmics (compostos per un gran nombre de partı́cules) que
poden evolucionar al llarg de diferents processos entre estats d’equilibri que estan descrits per un
nombre relativament petit de magnituds macroscòpiques com la temperatura, la pressió, volum,
imantació etc. Aquestes magnituds es podem controlar i mesurar en un laboratori, fet que fa que
la termodinàmica tingui un gran interès experimental. Aixı́, l’òptica sota la qual hem estudiat
els sistemes és la macroscòpica, la descripció dels sistemes a la macroscala. Hem vist com de les
lleis termodinàmiques s’en deriven relacions i expressions que sovint es poden interpretar com
restriccions o condicions entre les equacions d’estat. Aixı́, l’objectiu de la termodinàmica no és
el de trobar les equacions d’estat per diferents sistemes doncs no fa hipòtesis sobre els detalls
microscòpics dels mateixos. Aleshores com podem deduir les expressions per les equacions d’estat
dels sistemes? Tenim dues opcions: o bé mitjançant lleis empı́riques deduı̈des experimentalment
o bé utilitzant la mecànica estadı́stica. L’objectiu d’aquest camp de la fı́sica és estudiar sistemes
formats per partı́cules que es comporten segons les lleis de la mecànica i tracta d’obtenir les lleis
fenomenològiques de la termodinàmica, magnetisme etc. Aixı́ com els sistemes que estudia la
termodinàmica has d’estar formats per un gran nombre de constituents, la mecànica estadı́stica
no té aquesta restricció però no podrà deduir equacions macroscòpiques per sistemes de pocs
constituents.

3.1 Macrostats i microstats

Microstat: és l’estat microscopic d’un sistema en el que totes les variables microscòpiques tenen
un valor fixat i conegut. En un sistema clàssic aquestes variables són la posició i el moment de cada
partı́cula mentre que en un sistema quàntic són cadascuna de les funcions d’ona de les partı́cules. Els
microstats no es poden estudiar experimentalment. Cada microstat queda especificat unı́vocament
pel conjunt si coneixem les posicions q i moments p de les N partı́cules, és a dir el valors del conjunt
de variables {q, p} on

q = {q1 , q2 , ..., qN } 2 R3N , p = {p1 , p2 , ..., pN } 2 R3N

i qi = {qix , qiy , qiz } 2 R3 , pi = {pix , piy , piz } 2 R3 en un espai tridimensional, és a dir

{q, p} = {q1x , q1y , q1z ..., qN x , qN y , qN z , p1x , p1y , p1z ..., pN x , pN y , pN z }.

Alternativament també podrem utilitzar la notació més compacta

{q, p} = {q1 , ..., q3N , p1 , ..., p3N } 2 R6N .

Per tant és necessari conèixer 6N variables per especificar un microstat. En un sistema format per
un mol de partı́cules això suposa especificar 1024 variables. El valors d’aquestes variables en un
sistema clàssic es troba integrant les 1024 equacions diferencials de segon ordre que s’en deriven de

32
Termodinàmica i mecànica estadı́stica Universitat Autònoma de Barcelona

les lleis de Newton. Pel cas d’un sistema quàntic caldrà resoldre l’equació d’Schrödinger per les N
partı́cules. Això és tècnicament impossible. Per això és de gran utilitat utilitzar l’estadı́stica per
promitjar les magnituds microscòpiques i poden inferir propietats macroscòpiques.

Macrostat: és l’estat d’equilibri termodinàmic d’un sistema especificat per un nombre petit
de variables extensives i intensives. El macrostat es pot observar experimentalment.

3.1.1 Espai de fases

L’espai de fases és una construcció matemàtica que permet representar les variables q i p. Aixı́,
cada punt de l’espai de fases és un microstat, on l’eix X representa q i l’eix Y p. Es tracta doncs
d’un espai 6N dimensional.

Primer postulat de la mecànica estadı́stica: els valors de les magnituds macroscòpiques

que defineixen un macrostat s’obtenen de calcular els valor mitjos de les corresponents magnituds
microscòpiques sobre el conjunt de microstats compatibles amb el macrostat. Cada macrostat porta
associat un conjunt de microstats, cadascun d’ells amb una certa probabilitat ⇢(q, p). Per tant, si
A(q, p) és la magnitud microscòpica, la magnitud macroscòpica o observable és
Z
dqdp
hAi = ⇢(q, p)A(q, p). (3.1)
h3N
Cal notar que la integral es calcula sobre tots els possibles microstats del sistema, cadascun d’ells
amb el seu pes estadı́stic ⇢(q, p). dqdp és l’element de volum infinitesimal de l’espai de fases, que
en el nostre cas és 6N -dimensional. Aixı́,
3N
Y
⇢(q, p)dqdp = ⇢(q1 , ..., q3N , p1 , ..., p3N ) dqi dpi .
i=1

D’altra banda tenim un lı́mit de precisió en la diferenciació entre dos microstats en l’espai de fases
donat pel principi d’incertesa de Heissenberg. En un espai 6N -dimensional tenim que p q ⇠ h3N
per això se sol dividir l’element de volum infinitesimal de l’espai de fases per h3N que correspon al
volum més petit que pot contenir un microstat. Com que ⇢(q, p) és una densitat de probabilitat
Z
dqdp
⇢(q, p) = 1. (3.2)
h3N

3.2 Col·lectivitats
El concepte de col·lectivitat en mecànica estadı́stica fou proposat per Gibbs al 1902. Consisteix en
un conjunt de rèpliques virtuals d’un sistema cadascuna de les qual representa un possible microstat
del sistema. Aixı́, en el càlcul de la integral en (3.1) es diu que es promitja sobre la col·lectivitat.
Les diferents situacions macroscòpiques en les que un sistema es pot trobar porten a definir diferents
tipus de col·lectivitats. Les tres més importants són:

• Col·lectivitat microcanònica: és la corresponent a un sistema totalment aı̈llat, és a dir

on l’energia i el nombre de partı́cules tenen un valor fixat i constant. Aixı́, cada macrostat
estarà caracteritzat per les magnituds termodinàmiques que es conserven. Pel cas d’un fluid
cada macrostat estarà definit per U , V i N .

• Col·lectivitat canònica: Es la col·lectivitat dels sistemes en contacte amb una font tèrmica
a temperatura T . Pel cas d’un fluid cada macrostat estarà definit per T , V i N .

• Col·lectivitat macrocanònica: Es la col·lectivitat dels sistemes en contacte amb una font

tèrmica a temperatura T i un reservori de partı́cules amb potencial quı́mic µ. Pel cas d’un
fluid cada macrostat estarà definit per T , V i µ.

Per trobar les equacions d’estat dels sistemes podem triar qualsevol de les col·lectivitats anteriors.

33
Termodinàmica i mecànica estadı́stica Universitat Autònoma de Barcelona

3.3 Col·lectivitat microcanònica

Segon postulat de la mecànica estadı́stica. Principi d’equiprobabilitat a priori: A
tot estat d’equilibri termodinàmic (macrostat) d’un sistema aı̈llat li correspon una descripció
microscòpica en la que tots els microstats compatibles tenen la mateixa probabilitat. És a dir, tots
els microstats d’un sistema aı̈llat compatibles amb un macrostat donat són igualment probables. A
continuació estudiarem sistemes continus on els microstats estan definits per variables contı́nues.
Al final del capı́tol estudiarem el cas de sistemes discrets. Suposem que l’energia d’un sistema està
compresa entre E i E + E amb E ! 0. Aleshores ⇢(q, p) és constant per tots aquells microstats
en que el hamiltonià del sistema H(q, p) estigui entre E i E + E amb E ! 0. Si definim ⌦ com
el nombre de microestats possibles (compatibles amb un determinat macrostat) llavors

(E H(q, p))
⇢(q, p) = (3.3)
⌦

on (·) és la delta de Dirac. De la condició de normalització (3.2)

Z
1 dqdp
(E H(q, p)) = 1
⌦ h3N
d’on podem aı̈llar ⌦ per trobar l’expressió
Z
dqdp
⌦(E, V, N ) = (E H(q, p)) (3.4)
h3N

que ens permet trobar el nombre de microstats possibles per un sistema amb energia E. Aquesta
integral en general és molt complicada. Per tal de facilitar-ne el seu càlcul definirem una nova
funció

Z E
(E, V, N ) = dE 0 ⌦(E 0 , V, N ) (3.5)
0

de tal forma que el nombre de microstats vindrà donat per

✓ ◆
@ (E, V, N )
⌦(E, V, N ) = . (3.6)
@E V,N

De (3.4) i (3.5)

Z E Z Z Z E
dqdp dqdp
(E, V, N ) = dE 0 (E 0 H(q, p)) = dE 0 (E 0 H(q, p)) (3.7)
0 h3N h3N 0

Com que la segona integral serà 1 (amb unitats d’energia) si 0  H(q, p)  E podrem escriure (3.7)
de la forma Z
dqdp
(E, V, N ) = . (3.8)
h3N
H(q,p)E

Aixı́, (E, V, N ) representa el volum contingut dins de la hipersuperfı́cie de l’espai de fases d’equació
H(q, p) = E. La hipersuperfı́cie representa el conjunt de microstats compatibles amb un macrostat
d’energia E. Aquesta expressió ens permetrà calcular el nombre de microstats d’un sistema format
per partı́cules clàssiques si coneixem el seu hamiltonià. Arribats a aquest punt és important
remarcar que ⌦ és adimensional. Per veure-ho només cal fixar-se que l’element diferencial de
volum dqdp a té les mateixes dimensions que h3N i com que hAi i A tenen òbviament les mateixes
dimensions aleshores la probabilitat ⇢(q, p) segons (3.1) és adimensional. Aixı́, (E H(q, p))
també és adimensional, segons (3.3). Finalment, de tot això i de (3.4) es comprova que ⌦ és
adimensional i de (3.7), (E, V, N ) té dimensions d’energia.

34
Termodinàmica i mecànica estadı́stica Universitat Autònoma de Barcelona

3.4 Connexió termodinàmica-mecànica estadı́stica

Considerem un sistema compost aı̈llat amb energia interna U format per dos subsistemes d’energia
interna U1 i U2 de tal manera que U = U1 + U2 = cte. Si només hi ha contacte tèrmic entre ells,
l’equació fonamental en la representació de l’energia interna per cada subsistema i pel sistema serà
una expressió de S en funció d’U . Aixı́, l’entropia total del sistema serà la suma de les entropies de
cada subsistema
ST = S1 (U1 ) + S2 (U2 ) = S1 (U1 ) + S2 (U U1 ).
Derivant respecte U1 aquesta expressió
✓ ◆ ✓ ◆ ✓ ◆ ✓ ◆ ✓ ◆ ✓ ◆
@ST @S1 @S2 @U2 @S1 @S2
= + · =
@U1 @U1 @U2 @U1 @U1 @U2

A l’estat d’equilibri l’entropia del sistema ST ha de ser màxima d’acord amb la segona llei. Per tant
✓ ◆
@ST
=0
@U1

aixı́ que ✓ ◆ ✓ ◆
@S1 @S2
= (3.9)
@U1 @U2
o el que és el mateix, T1 = T2 tenint en compte (2.4). Considerem ara el sistema compost des d’un
punt de vista microscòpic. Per cada subsistema tindrem un nombre de microstats compatibles amb
el macrostat. Aixı́, tindrem ⌦1 (E1 ) microstats pel subsistema 1 i ⌦1 (E2 ) microstats pel subsistema
2. El nombre de microstats pel sistema conjunt serà

⌦T = ⌦1 (E1 )⌦2 (E2 )

Si deriven respecte E1
✓ ◆ ✓ ◆ ✓ ◆✓ ◆ ✓ ◆ ✓ ◆
@⌦T @⌦1 @⌦2 @U2 @⌦1 @⌦2
= ⌦2 + ⌦1 = ⌦2 ⌦1
@E1 @E1 @E2 @E1 @E1 @E2
on hem utilitzat que E = E1 + E2 = cte. Si relacionem l’entropia del sistema amb el desordre
microscòpic, quan més gran sigui el nombre de microstats compatibles amb un macrostat més
desordre microscòpic tindrà el sistema i més gran serà la seva entropia. Per tant, és d’esperar que
si l’estat d’equilibri és el que maximitza l’entropia també maximitzi el nombre de microstats.
Per tal que ⌦T sigui màxim a l’equilibri hem d’imposar
✓ ◆
@⌦T
=0
@U1
que porta a

1 @⌦1 1 @⌦2
=
⌦1 @U1 ⌦2 @U2
o equivalentment

@ ln ⌦1 @ ln ⌦2
= . (3.10)
@U1 @U2
Ara bé, les dues condicions d’equilibri (3.9) i (3.10) han de ser equivalents. Comparant-le arribem a
la cèlebre fórmula de Boltzmann

S(E, V, N ) = kB ln ⌦(E, V, N ) (3.11)

on kB és una constant universal (constant de Boltzmann). Aquesta expressió és de gran importància
en mecànica estadı́stica doncs relaciona una equació fonamental termodinàmica S(E, V, N ) amb
una magnitud estadı́stica com el nombre de microstats. Cal remarcar que l’energia del sistema E,

35
Termodinàmica i mecànica estadı́stica Universitat Autònoma de Barcelona

com que està aı̈llat, coincideix amb l’energia interna: E = U . A partir de (3.11) podem trobar les
equacions d’estat

✓ ◆ ✓ ◆ ✓ ◆ ✓ ◆
1 @S @ ln ⌦ P @S @ ln ⌦
= = kB , = = kB ,
T @U V,N @U V,N T @V U,N @V U,N
✓ ◆ ✓ ◆
µ @S @ ln ⌦
= = kB . (3.12)
T @N U,V @N U,V

3.5 Aplicació al gas ideal monoatòmic

Com hem a l’apartat 1.4.2, des d’un punt de vista termodinàmic, un gas ideal és aquell sistema que
té per equació tèrmica P V = nRT . Tot i aixı́, no tots els gasos ideals tindran la mateixa equació
calòrica d’estat, encara que tindran en comú que compliran la llei de Joule, que imposa que l’energia
interna d’un gas ideal només depèn de la temperatura U (T ). La raó per la qual no tots els gasos
ideals tenen la mateixa equació calòrica és que aquesta depèn de les propietats microscòpiques de
les seves partı́cules. Per tant l’equació calòrica dependrà de si els gas ideal és monoatòmic, diatòmic,
etc. El que tenen en comú tots els gasos ideals és que, des d’un de vista microscòpic, les seves
partı́cules no interactuen les unes amb les altres. Aixı́, el terme ideal en mecànica estadı́stica fa
referència a l’absència d’interacció entre els constituents del sistema. El hamiltonià d’un gas ideal
monoatòmic d’N partı́cules vindrà donat per

XN
p2i 1
H(q, p) = = p21 + p22 + · · · + p23N .
i=1
2m 2m

Per tant l’hipervolum (3.8) serà

Z Z
1
(U, V, N ) = dq dp. (3.13)
h3N
p21 +p22 +···+p23N 2mU

Les integrals sobre les posicions q es poden calcular directament, doncs l’equació de la hipersuperficie
no depèn d’elles. Com que les partı́cules del gas estan contingudes en un volum V i són puntuals
(no tenen volum) la integral sobre les posicions és en realitat una integral definida. Aixı́,
Z Z Z Z
dq = dq1 dq2 · · · dqN = V N . (3.14)

D’altra banda la hipersuperficie

p p21 + p22 + · · · + p23N = 2mU correspon a una hiperesfera 3N -
dimensional i radi 2mU . El volum d’una hiperesfera de dimensió n i radi R ve donat per
Z p
⇡n
dx1 ...dxn = Rn ,
( n2 + 1)
x21 ...x2n R2

on (·) és la funció gamma d’Euler. Per tant

Z Z
⇡ 3N/2
dp = dp1 · · · dp3N = (2mU )3N/2 . (3.15)
( 3N
2 + 1)
p21 +p22 +···+p23N 2mU p21 +p22 +···+p23N 2mU

Substituint (3.14) i (3.15) en (3.13) obtenim

VN ⇡ 3N/2
(U, V, N ) = · · (2mU )3N/2 . (3.16)
h3N ( 3N
2 + 1)

Ara, mitjançant l’equació 3.6 podem trobar el nombre de microstats comaptibles

36
Termodinàmica i mecànica estadı́stica Universitat Autònoma de Barcelona

✓ ◆
@ VN ⇡ 3N/2 3N 3N
1
⌦(U, V, N ) = = (2mU ) 2 2m
@U V,N h3N ( 3N
2 + 1) 2
N 1 ⇡ 3N/2 V N m
' 3N (2mU )3N/2 . (3.17)
h3N ( 3N 2 )
Un cop disposem del nombre de microstats podem calcular les equacions d’estat. De (3.16) i (3.12)
tenim
✓ ◆
1 @S 3N
= = kB
T @U V,N 2U
que reordenant ens porta a
3
U= N kB T (3.18)
2
ia ✓ ◆
P @S 1
= = N kB
T @V U,N V
que ens porta a
P V = N kB T (3.19)
Les equacions (5.25) i (3.19) són les equacions calòrica i tèrmica d’estat d’un gas ideal monoatòmic.
L’equació fonamental en la representació de l’entropia és (3.11) on ⌦ ve donat per (3.17).

3.6 Aplicació al sòlid clàssic

Un sòlid cristal·lı́ es pot descriure com un sistema d’N oscil·lador harmònics clàssics amb freqüència
! i massa m. Si els oscil·ladors poden vibrar en les tres direccions de l’espai, el hamiltonià és
3N
X p2i m! 2 2
H(q, p) = + q .
i=1
2m 2 i

Per calcular el volum és convenient reescriure l’equació de la hipersuperfı́cie H(q, p) = E en

forma d’una hiperesfera. Si definim xi = m!qi l’equació de de la hiperesfera queda de la forma
p21 + ... + p23N + x21 + ... + x23N = 2mE. Aixı́,
Z Z ✓ ◆3N 3N
dqdp 1 dz1 ...dz6N 2m⇡ E
= = =
h3N (m!)3N h3N hm! (3N )!
H(q,p)E z12 +...+z6N
2

i el nombre de microstats serà

@ E 3N 1
⌦= = 3N
@E (~!) (3N 1)!
d’on l’entropia es pot trobar a partir de la fórmula de Boltzmann
S = kB ln ⌦ = kB [(3N 1) ln E 3N ln(~!) ln(3N 1)!] .
Prenent el lı́mit termodinàmic en que N és molt gran, 3N 1 ' 3N i ln(3N )! ' 3N ln 3N 3N
segons l’aproximació d’Stirling. Finalment, l’equació fonamental en la representació de l’entropia és
 ✓ ◆
U
S ' 3N kB ln +1
3N ~!
on hem canviat E per U atès que hem pres el lı́mit termodinàmic. Utilitzant T 1 = @S/@U trobem
que U = 3N kB T i CV = 3N kB . Notem que la capacitat calorı́fica no tendeix a 0 quan T tendeix a
0 com demana el tercer principi atès que es tracta d’un sistema clàssic.

37
Termodinàmica i mecànica estadı́stica Universitat Autònoma de Barcelona

3.7 Sistemes discrets

Fins aquest punt hem estudiat el cas de sistemes continus, ja que hem considerat que l’energia del
sistema venia determinada per H(p, q) 2 R. Ara, però, ens disposem a estudiar sistemes discrets on
l’energia d’una partı́cula esta discretitzada, és a dir, E = En on n 2 N. Els sistemes quàntics són
un exemple. Per calcular el nombre de miscrostats no es disposa d’una expressió com passa amb els
sistemes clàssics. En cada cas hem de definir bé que són els microstats i utilitzar la combinatòria
per calcular el seu nombre. Posem alguns exemples.

Sistema de dos nivells i N partı́cules: Considerem un sistema format per dos nivells energètics,
amb energies E1 i E2 > E1 i amb N partı́cules a distribuir entre aquests dos nivells. Sigui N1 el
nombre de partı́cules al primer nivell i N2 al segon, tal com s’indica a la figura 3.1, de manera que
es compleix N1 + N2 = N .

Figura 3.1: Representació de dos nivells energètics

Cada macrostat vindrà definit per un valor fixat de E = N1 E1 + N2 E2 i N . Tant el macrostat com
el nombre de microstats estaran caracteritzats per les variables E i N . El nombre de microstats
serà el nombre de possibles maneres de distribuir les N partı́cules en els dos estats:

N! N!
⌦= =⇣ ⌘ ⇣ ⌘ (3.20)
N1 !N2 ! E+N E2
! UE2 NEE11 !
E2 E1

En el cas de partı́cules indistingibles el nombre de microstats vindria donat per ⌦ = N + 1. En

aquest cas podrı́em considerar la distinció bosons i fermions, de tal manera que un nivell energètic
no pot estar ocupat per més d’un fermió a la vegada (principi d’exclusió de Pauli). Per tant, en un
sistema amb dos nivells i hi haurà ⌦ = N + 1 si les partı́cules són bosons però cap microstat si son
fermions.

Sistema de dos nivells i 3 partı́cules: En aquest cas no caldrà utilitzar la combinatòria

perquè hi ha poques partı́cules. Suposem que són distingibles i que el nivell de més baixa energia té
energia 0 mentre que l’altre té energia ✏. Aleshores, tindrem 4 possibles macrostats amb energia 0,
✏, 2✏, 3✏ tal com es mostra a la figura 3.2.

38
Termodinàmica i mecànica estadı́stica Universitat Autònoma de Barcelona

Figura 3.2: Sistema de dos nivells energètics amb 3 partı́cules

A la taula es mostra cada macrostat i el nombre de microstats compatibles amb cadascun d’ells.

Macrostat Nombre de microstats

3!
E=0 ⌦= 3!0! =1
3!
E=✏ ⌦= 2!1! =3
3!
E = 2✏ ⌦= 1!2! =3
3!
E = 3✏ ⌦= 0!3! =1

Considerem ara que les partı́cules són indistingibles. En aquest cas considerem que són bosons o
fermions. Els microstats que es poden formar si son bosons s’ilustren a la figura 3.3

Figura 3.3: Sistema de dos nivells energètics amb 3 bosons

Com veiem, hi ha un macrostat amb energia 0 format per 1 microstat, macrostat amb energia ✏
format per 1 microstat, un macrostat amb energia 2✏ format per 1 microstat i un macrostat amb
energia 3✏ format per 1 microstat. Si les partı́cules fossin fermions no pot haver cap macrostat ni
microstat.

3.8 Entropia estadı́stica

La fórmula de Boltzmann (3.11) es pot trobar també utilitzant l’entropia estadı́stica o de Shannon
o de Gibbs o de Shannon-Gibbs
X
S= kB Pk ln Pk (3.21)
k

39
Termodinàmica i mecànica estadı́stica Universitat Autònoma de Barcelona

on Pk és la probabilitat d’obtenir la variable aleatòria k. Per fer-ho utilitzarem el mètode dels
multiplicadors de Lagrange. Fem ara un petit recordatori d’aquest mètode.

Suposem que volem extremar la funció f (x1 , ..., xn ) d’n variables sota les r < n condicions
g1 (x1 , ..., xn ) = ... = gr (x1 , ..., xn ) = 0. La condició d’extrem ve donada per n equacions de la forma

X r
@f @gj
+ j =0 (3.22)
@xi j=1 @xi

que juntament amb les r equacions g1 (x1 , ..., xn ) = ... = gr (x1 , ..., xn ) = 0 formen un sistema de
r + n equacions algebraiques. Aquestes equacions permetran obtenir el valors de les n incògnites
x1 , ..., xn que extremen la funció f (x1 , ..., xn ) i els k multiplicadors j .
Volem ara maximitzar (3.21) sota la condició de normalització de la probabilitat. En els sumatoris,
k haurà d’anar de 1 fins a ⌦, on ⌦ és el nombre de microstats. Aixı́, l’entropia i la condició seran
⌦
X ⌦
X
S= kB Pk ln Pk , g1 = Pk 1 = 0. (3.23)
k=1 k=1

Aleshores, de (3.22), tenim

⌦
X ⌦
X
@S @g1 @ @Pk
+ = kB (Pk ln Pk ) + = 0.
@Pj @Pj @Pj @Pj
k=1 k=1

D’altra banda
@ @Pk @Pk
(Pk ln Pk ) = ln Pk + = kj (ln Pk + 1) .
@Pj @Pj @Pj
Llavors,
⌦
X ⌦
X
kB kj (ln Pk + 1) + kj = kB (ln Pj + 1) + =0
k=1 k=1
⇣ ⌘
d’on trobem que Pj = exp kB 1 . Com que Pj no depèn de j tots els microstats tenen la
mateixa probabilitat i en virtut de la condició g1 obtenim que
1
Pj =
⌦
de forma que retrobem el principi d’equiprobabilitat a priori. Introduint aquest resultat a l’entropia
estadı́stica (3.23),
X 1 ✓1◆
S = kB ln = kB ln ⌦ (3.24)
⌦ ⌦
k

trobem l’entropia de Boltzmann.

40