FONAMENTS DE MECÀNICA 2020-21

Prova de sı́ntesi: Qüestions GRUP M1 - 29 de gener de 2021

Nom: Cognoms (lletres majúscules): Tot. fulls: Qualificació:

Instruccions: Les qüestions s’han de respondre en fulls per separat amb nom, cognom (amb lletres majúscules),
NIUB i numerades. Cada resposta no hauria de ser més llarga d’una pàgina. La suma dels punts és 3. De cara
a l’avaluació única es multiplicarà per 30
7 .

Qüestió 1, (0.3 Pt.)

Quines implicacions té una força conservativa a l’hora de calcular el treball? Quines condicions ha de verificar?
Justifica la resposta.

Qüestió 2, (0.3 Pt.)

r|
Suposem que hi hagi, en un sistema de referència inercial, una trajectòria ~r tal que d|~
dt 6= 0. El moment
angular respecte a l’origen de les coordenades és necessàriament diferent de zero. Cert o Fals? Justifica ma-
temàticament la resposta.

Qüestió 3, (0.3 Pt.)

El moviment del centre de massa d’un sistema de partı́cules, depèn de les forces internes. Cert o fals? Justifica
la resposta.

Qüestió 4, (0.3 Pt.)

La força de reacció normal des d’una superfı́cie a un cos és sempre proporcional al pes del cos. Cert o Fals?
Justifica la resposta.

Qüestió 5, (0.3 Pt.)

Suposeu que a un cos rı́gid hi apliquem dues forces paral.leles de igual módul però aplicades en dos punts
diferents i en sentit oposat. Quin moviment farà el cos? Justifica la resposta.

Qüestió 6, (0.9 Pt.)

Demostrar que, en un sistema de partı́cules, l’energia cinètica és la suma de l’energia cinètica del centre de
massa i de l’energia cinètica interna (teorema de König). Fent servir aquest teorema, demostrar que l’energia
cinètica d’un cos sòlid és la suma de l’energia cinètica de translació del centre de massa i de l’energia associada
a la rotació del cos.

Qüestió 7, (0.6 Pt.)

El flux del camp gravitacional sobre una superfı́cie tancada i generat per a una partı́cula dins de la superfı́cie,
depèn on la partı́cula està posicionada respecte a la superfı́cie. Cert o Fals? Justifica matemàticament la
resposta.

Solucions

Qüestió 1
Direm que una força F~ (~r, t) és conservativa si el treball realitzat per moure una partı́cula des de la seva posició
inicial, ~r1 , fins la posició final, ~r2 , no depèn del camı́ escollit.

Matemàticament això es pot expressar com:

I
F~ (~r, t) · d~r = 0,
que indica que el treball total realitzat per a qualsevol trajectòria tancada és zero. Aquesta condició, que se
sol anomenar independència del camı́, és equivalent a l’existència d’una funció escalar, U (~r), que compleix
F~ (~r, t) = −∇U
~ (~r) o ∇
~ × F~ (~r, t) = 0 = ∂t F~ (~r, t).

Ja que, en el cas conservatiu,

Z B
F~ (~r, t) · d~r = U (A) − U (B) = K(B) − K(A), (1)
A

on l’última igualitat prové de l’aplicació de la segona llei Newton, si sobre un cos només actuen forces conser-
vatives, l’energia mecànica, E = K + U , es conserva.

Qüestió 2
Fals.

El vector de posició el podem escriure com ~r = |~r|r̂, on |~r| és el mòdul i r̂ és el vector unitari que indica
la direcció del vector. Si ara calculem la derivada de ~r tenim:
d~r d|~r|
~v = = ~ × ~r.
r̂ + ω
dt dt
Per tant
~ = m~r × ~v = m~r × (~
L ω × ~r) , (2)
~ = 0 encara que r|
d|~
llavors pot ser L dt 6= 0.

Qüestió 3
Fals.

Per a cada partı́cula etiquetada amb i tenim

X
mi~ai = f~iext + f~ij
int
. (3)
j

El centre de massa és

P
~ = mi r~i
i
R , (4)
M
per tant
P ~ext P ~int
i fi + j fij
P
~= mi a~i
i
A = , (5)
M M

f~ij
int
P
pel principi d’acció i reacció ij = 0, doncs el moviment del centre de massa no depèn de les forces internes.

Qüestió 4
Fals.
Pel principi d’acció i reacció, la força normal és igual i contrària a la força que exerceix un cos a la restricció
(sigui una paret una taula etc.). Aquesta força no és necessàriament el pes.

Qüestió 5
El cos girarà mantenint fix el seu centre de massa: Tot i que la suma de les forces externes és zero, i per
això el centre de massa no es mou, el moment de les forces, independentement del punt de rotacció, será
M~ ext = (~r1 − ~r2 ) × f~1 6= 0. Per tant dL/dt
~ 6= 0. La indipendència del punt de rotacció, és degut al fet que
~r1 − ~r2 , no depen del punt de aplicació.

Qüestió 6
~ + ~r0 on ~r0 és el vector posició en el sistema del centre de massa.
König: r~i = R i i
X X X X
2K = mi vi2 = ~ + ~v 0 ) · (V
mi (V ~ + ~v 0 ) = M V 2 + 2 ~ +
mi~vi0 · V mi vi02 . (6)
i i
i i i i
 ~,
Ara, fent servir la definició de V

~ + v~i 0 ) = mi v~i 0
X X X X
mi v~i = mi (V mi v~i + (7)
i i i i

per tant i mi v~i 0 = 0 i K = 21 M V 2 + 12 i mi vi02 .

P P
Per a un cos sòlid que està girant al voltant d’un eix paral.lel a ω
~ , cada partı́cula farà un moviment circular
amb velocitat vi0 = ωdi , on di és la distància del punt considerat des de l’eix de rotació.
Ara bé,

1X 1X
mi vi02 = mi d2i ω 2 , (8)
2 i 2 i

mi d2i és la forma discretitzada del moment d’inercia I del cos respecte al centre de massa. Per tant
P
i i

1 1
K= M V 2 + ICM ω 2 , (9)
2 2
que és l’energia de translació del centre de massa i l’energia de rotació del cos rı́gid.

Qüestió 7
Fals.
El flux sobre una superfı́cie S és
Z
Φ= ~
~g · dS. (10)
S

El camp de la força gravitacional d’una partı́cula és ~g = − Gm ~

r 2 r̂. Per tant r̂ · dS és la porció de superficı́e
r̂ ~= dS esf.
ortogonal a r̂, que és una porció de esfera. Llavors r2 · dS r2 = dΩ on Ω és l’angle sòlid. Amb això,

Φ = −4πGm , (11)

on 4π és l’angle sòlid total de una superfı́cie tancada. Per tant, el flux no depèn de la posició de la partı́cula
dins de la superfı́cie.