XOCS

XOCS
Impacte de dues o més partícules de les quals almenys una està
en moviment; després de l'impacte, el moviment d'aquestes
partícules canvia bruscament
Cal establir tres situacions: abans, durant i després del xoc.
Durant un xoc:
• la força que actua sobre cadascuna de les partícules és gran
• l'interval de temps del xoc és relativament curt

2
 XOCS
Recordem que la quantitat de moviment d’un cos és el producte
de la seva massa per la velocitat a la qual es desplaça:  
p =m v
En un xoc força neta que actua sobre el sistema de cossos és nul·la,
per tant la quantitat de moviment del sistema es manté constant:
 
å Fi =0 « p =constant
i
És a dir, és igual abans del xoc i després del xoc ( per dues partícules):
 

3
 TIPUS DE XOCS

En funció:
• Conservació de la quantitat de moviment.
• Conservació de l’energia cinètica.
• Situació dels cossos després del xoc.
Tipus de xoc Situació dels Quantitat de Energia cinètica
cossos després moviment
del xoc

Elàstic Lliures Es conserva Es conserva

Inelàstic Lliures Es conserva No es

conserva
Perfectament Units Es conserva No es
inelàstic conserva
4
 XOCS ELÀSTICS

Es conserva la quantitat de moviment:

  = ’+
Es conserva l’energia cinètica:

Conclusió  
’= +
v1 - v2 = -(v′1 - v′2) 5
 XOCS ELÀSTICS
En el xoc elàstic en una dimensió, la velocitat relativa d'apropament
abans del xoc, v1 - v2, és igual a la velocitat relativa de separació
després del xoc, v′1 - v′2, òbviament, amb el signe canviat.
v1 - v2 = -(v′1 - v′2)

6
Abans de xoc Després de xoc
 XOCS ELÀSTICS
Exemple 12: Tenim dos cossos de masses iguals que porten velocitats
v1, v2, i xoquen elàsticament en la mateixa direcció. Deduïu quina és la
velocitat de cada un després del xoc.
Veiem que dos cossos d'igual massa que xoquen elàsticament
s'intercanvien les velocitats després del xoc.

7
Abans de xoc Després de xoc
 XOCS ELÀSTICS
Apliquem el principi de conservació de la quantitat de moviment:
m1v1 + m2v2 = m1v′1 + m2v′2
Tenint en compte que les masses són iguals i el xoc és frontal, tenim:
mv1 + mv2 = mv′1 + mv′2 I si simplifiquem: v1 + v2 = v′1 + v′2
Per altra banda en un xoc elàstic:
v1 + v′1 = v2 + v′2

Tenim un sistema de dues equacions amb dues incògnites:

Agrupem els termes:

Si sumem les dues expressions: Si restem les dues expressions:

2v1 = 2v′2 → v′2 = v1 2v’1 = 2v2 → v′1 = v2
Veiem que dos cossos d'igual massa que xoquen elàsticament
8
s'intercanvien les velocitats després del xoc.
 XOCS ELÀSTICS
Exemple 13: Dos blocs de masses m1 = 2 kg i m2 = 1 kg es mouen per
una superfície horitzontal sense fregament i xoquen frontalment
segons un xoc perfectament elàstic. Calculeu les seves velocitats
després del xoc, si abans de xocar es mouen en sentit contrari a 3 m/s i
2 m/s, respectivament.

9
Abans de xoc Després de xoc
 XOCS ELÀSTICS
Exemple 13:
Per resoldre l'exemple, utilitzarem el principi de
conservació de la quantitat de moviment, i
utilitzarem l'expressió que hem obtingut en
combinar aquest principi i el de conservació de
l'energia cinètica. Tenim un sistema d’equacions:

Si substituïm aquest valor en una de les

dues expressions, trobem que:
v′2 = 5 - 0,33 = 4,67 m/s

10
 XOCS INELÀSTICS

Es conserva la quantitat de moviment:

 
= ’+
NO es conserva l’energia cinètica:

11
 XOCS PEREFECTAMENT INELÀSTICS

Es conserva la quantitat de moviment:

 
=+

NO es conserva l’energia cinètica:

12
 XOCS PERFECTAMENT INELÀSTICS
Exemple 14: Damunt d'una superfície horitzontal hi ha un bloc de suro de 0,5 kg de
massa que es mou a una velocitat d'1 m/s. Una noia que fa punteria tira un dard de
50 g de massa en la mateixa direcció i sentit. El dard s'hi queda incrustat, fet que fa
augmentar la velocitat inicial del bloc en un 2%.
Calculeu:
a) La velocitat amb què s'ha llançat el dard.
b) La pèrdua d'energia cinètica en el xoc.

13
 XOCS PERFECTAMENT INELÀSTICS

Calculem la velocitat després del xoc:

2% més de la velocitat inicial (1
m/s) 
1 + 0,02·1 = 1,02 m/s
Apliquem el principi de conservació
de la quantitat de moviment.
Aïllant v1, tenim:

B) La variació d'energia cinètica és:

14
 PÈNDOL BALÍSTIC
Si mesurem l'altura a què arriba el conjunt de les dues masses, podrem calcular la
velocitat inicial del projectil.
L'energia mecànica es conserva, no actuen
forces no conservatives.
• Instant inicial:el moment quan el projectil
s’incrusta en el bloc i comença a pujar.
• Instant final: s'arriba a l'altura màxima h.
 𝟏 ′𝟐
· ( 𝒎 + 𝑴 ) · 𝒗 =( 𝒎 + 𝑴 ) · 𝒈 · 𝒉 →  
  v′ =  √ 2·g· h  
𝟐
La velocitat que du el projectil abans del xoc, s’obté aplicant
el principi de conservació de la quantitat de moviment
  =+

→
 
15
 XOCS PERFECTAMENT INELÀSTICS
Exemple 14: Un ocell de 50 g de massa arriba volant al gronxador, de 20 g de massa,
que hi ha dins la gàbia. El gronxador arriba a 2 cm per sobre de la seva posició
vertical. Calculeu la velocitat amb què l'ocell s'ha enfilat al gronxador.
Després del xoc, l'energia mecànica es conserva

Ec inicial = Ep final
½ (m1 + m2) v′2 = (m1 + m2)gh

Principi de conservació de la quantitat de

moviment abans i just després de xocar:
m1v1 + m2v2 = (m1 + m2)v′
0,05 · v1 + 0,02 · 0 = (0,05 + 0,02) · 0,63
16
v1 = 0,04/0,05 = 0,88 m/s
 XOCS: COEFICIENT DE RESTITUCIÓ k

• És una mesura de l’elasticitat d’un xoc.

• No té unitats.
• És la relació entre la velocitat relativa de retrocés i la velocitat
d’aproximació.
Tipus de xoc Coeficient de
restitució
  − ( 𝒗 ′𝟏 − 𝒗 ′𝟐)
𝒌=
𝒗𝟏− 𝒗𝟐 Elàstic k=1

Inelàstic 0<k<1

Perfectament k=0
inelàstic

17
 XOCS ELÀSTICS EN EL PLA

Principi de conservació de la quantitat de moviment.

La velocitat és un vector i si ho traslladem a les components x i y:

18
 XOCS ELÀSTICS EN EL PLA
Principi de conservació de l’energia mecànica.
Si el xoc és elàstic, s’aplica el principi de conservació de l'energia i
suposant que la variació d'energia potencial és nul.la, no canvia l’altura.

Ec inicial = Ec final

19
 XOCS ELÀSTICS EN EL PLA
Exemple 16: Una molècula es mou a una velo­citat de 300 m/s i xoca amb una altra
d'igual massa que està en repòs. Després del xoc, les molècules es mouen seguint uns
angles de 30° i 300° respecte de la direcció que portava inicialment la primera
molècula. Trobeu les velocitats de cada molècula després del xoc i comproveu si es
tracta d'un xoc elàstic.

Els vectors velocitat són:

Principi de conservació de la quantitat de moviment

Resolent el sistema d'equacions:

20
v1′ = 259,81 m/s i v2′ = 150 m/s
 XOCS ELÀSTICS EN EL PLA
Exemple 16: Una molècula es mou a una velo­citat de 300 m/s i xoca amb una altra
d'igual massa que està en repòs. Després del xoc, les molècules es mouen seguint uns
angles de 30° i 300° respecte de la direcció que portava inicialment la primera
molècula. Trobeu les velocitats de cada molècula després del xoc i comproveu si es
tracta d'un xoc elàstic.

Principi de conservació de l'energia.

Si el xoc és perfectament elàstic:

Ec inicial = Ec final

21
Es verifica que aquest xoc és elàstic
 EQUIVALÈNCIA ENTRE MASSA I ENERGIA
L’energia cinètica d’una partícula és
igual a la diferència entre l’energia
total E de la partícula en moviment i la
seva energia en repòs E0
S’aplica a neutrins i fotons que viatgen
a la velocitat de la llum (accelerador
de partícules; reaccions nuclears)
Com una partícula no es pot moure a una velocitat superior a la llum
(c = 3·108 m/s), llavors l’energia subministrada a la partícula
l’aprofita per augmentar seva massa

Ec  E  E  E0  m  c2  m0  c2  (m  m0)  c2  m 
c2