Justificació de la 2ª llei de Kepler mitjançant el càlcul i la teoria de la Gravitació universal de Newton.

Conceptes matemàtics.
Per un cos amb una massa m animat d'una velocitat 𝑣⃗, diguem que té una quantitat de moviment (o moment lineal)
𝑝⃗ = 𝑚 · 𝑣⃗
𝑑𝑝⃗ ⃗⃗⃗⃗⃗
𝑑(𝑚·𝑣) 𝑑𝑚 ⃗⃗
𝑑𝑣
Aplicant el càlcul tenim que: 𝑑𝑡
= 𝑑𝑡
= 𝑑𝑡
· 𝑣 + 𝑚 · 𝑑𝑡
⃗⃗⃗⃗⃗
𝑑𝑝⃗ ⃗⃗
𝑑𝑣
Si no considerem efectes relativistes, m = constant i per tant → 𝑑𝑡 = 𝑚 𝑑𝑡 = 𝑚 · 𝑎⃗ = 𝐹⃗

és a dir, les forces aplicades sobre els cossos són responsables dels canvis en la quantitat de moviment dels mateixos.
𝑑𝑝⃗
D'aquesta expressió es dedueix també que, si sobre un cos no apliquem cap força neta 𝐹⃗ = 0 = 𝑑𝑡 → 𝑝⃗ = constant
(llei de conservació del moment lineal)

Si considerem la quantitat de moviment d'un cos respecte a un punt fix, podem definir una nova magnitud vectorial
anomenada moment angular o moment cinètic com el producte vectorial del vector posició per la quantitat de
moviment. 𝐿⃗⃗ = 𝑟⃗ 𝒙⃗⃗⃗⃗
𝑝 = 𝑟⃗ 𝒙 𝑚𝑣⃗ → |𝐿⃗⃗| = 𝑟 · 𝑚 · 𝑣 · sin Θ
La direcció del vector L és la perpendicular al pla format per els vectors de posició i velocitat. El sentit de 𝐿⃗⃗ ve donat
per la regla de la ma dreta (o del llevataps). (Si la mà té el sentit de 𝑟⃗ i el dit índex gira cap a 𝑣⃗, el sentit de 𝐿⃗⃗ ve marcat
𝑚 𝑚2
per el dit polze). Aquest moment angular té com a unitats 𝑚 · 𝑘𝑔 · 𝑠
= 𝑘𝑔 · 𝑠

Podem definir així mateix el moment d'una força M com el producte vectorial del vector posició d'un punt per la
⃗⃗⃗ = 𝑟⃗ ^ 𝐹⃗
força que apliquem en eixe punt. 𝑀
De la definició de moment de forca es veu que aquest serà nul si la suma de les forces aplicades sobre el punt és
cero, però també ho serà si el vector posició i el vector força són paral·lels (per què aleshores el sinus entre els vectors
valdrà cero).

⃗⃗
𝑑𝐿 𝑑 𝑟⃗ 𝒙 𝑚𝑣
⃗⃗ 𝑑𝑟⃗ 𝑑 𝑚·𝑣⃗⃗
Si apliquem ara el càlcul 𝐿⃗⃗ tenim que: = = 𝒙 𝑚𝑣⃗ + 𝑟⃗ 𝒙
𝑑𝑡 𝑑𝑡 𝑑𝑡 𝑑𝑡

Com 𝑣⃗ és paral·lel a m·𝑣⃗, el seu producte vectorial és nul i per tant

𝑑𝐿⃗⃗ 𝑑 𝑚 · 𝑣⃗ 𝑑𝑣⃗
= 𝑟⃗ 𝒙 = 𝑟⃗ 𝒙 𝑚 = 𝑟⃗ 𝒙 𝑚 · 𝑎⃗ = 𝑟⃗ 𝒙 𝐹⃗ = 𝑀
⃗⃗⃗
𝑑𝑡 𝑑𝑡 𝑑𝑡
És a dir, el moment de forces aplicat sobre un cos és igual a la variació del moment angular del cos. De forma similar
al fet que les forces són “responsables” del canvi en el moment lineal els moments de forces són “responsables” del
canvi del moment angular d’un cos. A més la magnitud del canvi serà proporcional a la magnitud de la causa i al
temps que hi actua.
⃗⃗
𝑑𝐿
⃗⃗⃗ = 0 =
D’on deduïm què, si sobre un cos no apliquem cap moment de forces 𝑀 → 𝐿⃗⃗ = 𝑐𝑡𝑒 (Llei de conservació
𝑑𝑡
del moment angular o cinètic)

Considerem l'origen de coordenades en la posició del Sol. Aleshores, com per un planeta que es mou en la seva òrbita
la força d'atracció del Sol està dirigida cap aquest i per tant és una força central, el moment de la força d'atracció
respecte l'origen és nul. Aleshores s'ha de conservar el moment cinètic 𝐿⃗⃗ = 𝑟⃗ 𝒙 𝑚𝑣⃗. I ja que la massa del planeta és
constant s'ha de complir que
𝑟𝑎 𝒙 𝑚𝑣
⃗⃗⃗⃗ ⃗⃗⃗⃗⃗𝑎 = ⃗⃗⃗⃗
𝑟𝑏 𝒙 𝑚𝑣
⃗⃗⃗⃗⃗𝑏 → 𝑟𝑎 · 𝑚 · 𝑣𝑎 · sin 𝛼𝑎 = 𝑟𝑏 · 𝑚 · 𝑣𝑏 · sin 𝛼𝑏 → 𝑟𝑎 · 𝑣𝑎 · sin 𝛼𝑎 = 𝑟𝑏 · 𝑣𝑏 · sin 𝛼𝑏 = 𝑘
Però si tenim un cos orbitant l’area del sector de recorre es pot calcular com:
𝑟 · 𝑣 · 𝑑𝑡 · sin 𝛼 𝑑𝐴𝑎 𝑟𝑎 · 𝑣𝑎 · sin 𝛼𝑎 𝑟𝑏 · 𝑣𝑏 · sin 𝛼𝑏 𝑑𝐴𝑏
𝑑𝐴 = → = = = = 𝑘′
2 𝑑𝑡 2 2 𝑑𝑡
que és precisament el que diu la segona llei de Kepler.