Tema 1 – Part II

Flux elèctric. Llei de Gauss

P1.8. Distribuïm uniformement una càrrega 𝑄 en una esfera de radi 𝑅.

a) Calculeu el camp elèctric en un punt interior i en un altre exterior a l’esfera, si la càrrega està
distribuïda amb una densitat volúmica 𝜌 a l’interior de l’esfera.
b) Repetiu l'apartat a), però suposant que la càrrega està uniformement distribuïda sobre la superfície
esfèrica amb una densitat superficial 𝜎.

𝜌 𝜌𝑅 3 1 1 𝑄
𝐒𝐨𝐥: a) 𝐸(𝑟 < 𝑅) = 𝑟 𝐸(𝑟 > 𝑅) = =
3𝜀0 3𝜀0 𝑟 2 4𝜋𝜀0 𝑟 2
𝜎𝑅 2 1 1 𝑄
b) 𝐸(𝑟 < 𝑅) = 0 𝐸(𝑟 > 𝑅) = =
𝜀0 𝑟 2 4𝜋𝜀0 𝑟 2

(a) El camp creat per una esfera homogèniament carregada en tot el seu volum ha de ser radial,
precisament per la simetria esfèrica que presenta la distribució.
A més, només dependrà de la distància 𝑟 al centre de simetria. Així, el camp serà 𝐸⃗ = 𝐸(𝑟) 𝑟̂ .

Aleshores, podem fer ús del teorema de Gauss prenent

com a superfície gaussiana una superfície també
esfèrica, donat que el diferencial de superfície 𝑑𝑠 en
qualsevol punt de la superfície també serà radial.

A la figura següent estan dibuixades dues superfícies

gaussianes (verd puntejat) representant els dos casos
possibles, amb radis 𝑟 > 𝑅 i 𝑟 < 𝑅.

Per qualsevol 𝑟, considerant que 𝐸⃗ i 𝑑𝑠 són paral·lels

a tots els punts de la gaussiana, i que a sobre
d’aquesta el mòdul del camp serà constant, podem escriure:

𝑄𝑖𝑛𝑡 1 𝑄𝑖𝑛𝑡
∮ 𝐸⃗ · 𝑑𝑠 = ∮ 𝐸 𝑑𝑠 = 𝐸 ∮ 𝑑𝑠 = 𝐸 4𝜋𝑟 2 = →𝐸=
𝜀0 4𝜋𝜀0 𝑟 2

Ara cal avaluar quina és la càrrega interior a la gaussiana, 𝑄𝑖𝑛𝑡 , que serà diferent en funció dels
casos 𝑟 > 𝑅 i 𝑟 < 𝑅.

𝑄
𝑟 > 𝑅 → 𝑄𝑖𝑛𝑡 = 𝑄 → 𝐸 =
4𝜋𝑟 2 𝜀0

En el cas 𝑟 < 𝑅, fent ús de la densitat volúmica de càrrega, 𝜌, per una distribució homogènia, podrem
escriure:

𝑄 4 𝜌
𝑟<𝑅→ 𝜌= → 𝑄𝑖𝑛𝑡 = 𝜌 𝜋𝑟 3 → 𝐸 = 𝑟
4 3 3 3𝜀0
3 𝜋𝑅
 Tema 1 – Part II

(b) Quan la càrrega de l’esfera està distribuïda exclusivament a la seva superfície, la distribució
presenta la mateixa simetria esfèrica. Així, el camp serà igualment 𝐸⃗ = 𝐸(𝑟) 𝑟̂ .

A la figura següent estan dibuixades dues superfícies gaussianes (verd puntejat) representant els dos
casos possibles, amb radis 𝑟 > 𝑅 i 𝑟 < 𝑅.

Per qualsevol 𝑟, considerant que 𝐸⃗ i 𝑑𝑠 són paral·lels a tots els punts de la gaussiana, i que a sobre
d’aquesta el mòdul del camp serà constant, podem
escriure:

𝑄𝑖𝑛𝑡 1 𝑄𝑖𝑛𝑡
∮ 𝐸⃗ · 𝑑𝑠 = →𝐸=
𝜀0 4𝜋𝜀0 𝑟 2

Tornem a avaluar quina és la càrrega interior a la

gaussiana, 𝑄𝑖𝑛𝑡 :

𝑄
𝑟 > 𝑅 → 𝑄𝑖𝑛𝑡 = 𝑄 → 𝐸 =
4𝜋𝑟 2 𝜀0

En el cas 𝑟 < 𝑅, veiem que no hi càrrega dintre de la

gaussiana, i per tant podrem escriure:

𝑟 < 𝑅 → 𝑄𝑖𝑛𝑡 = 0 → 𝐸 = 0

Podem observar que, en aquest cas, el camp a punts exteriors és el mateix que quan la càrrega 𝑄
estava distribuïda per tot el volum. També veiem que és el mateix camp que crearia una càrrega
puntual 𝑄 que estès situada al centre de l’esfera.

Així, podem concloure que el camp elèctric a punts exteriors creat per una càrrega 𝑄 distribuïda
homogèniament en una esfera, ja sigui en tot el seu volum interior o només a la superfície, és el
mateix que crearia una càrrega puntual 𝑄 que estès situada al centre de l’esfera.
 Tema 1 – Part II

P1.10. Calculeu el flux del camp elèctric que travessa un cub amb vèrtexs als punts (coordenades en
metres): A(0,0,0), B(4,0,0), C(4,0,4), D(0,0,4), E(0,4,4), F(0,4,0), G(4,4,0), H(4,4,4) situat a una regió
de l’espai on existeix un camp elèctric:

a) 𝐸⃗ = 104 𝜄̂ (N/C) b) 𝐸⃗ = 300𝑥 𝜄̂ (N/C) c) 𝐸⃗ = 60𝑥 2 𝑖̂ − 1000𝑦 𝑗̂ + 3000 𝑘̂ (N/C)

Sol: a) 𝜙 = 0 b) 𝜙 = 1,9 · 104 Nm2 /C c) 𝜙 = −4,9 · 104 Nm2 /C

𝐴𝐵𝐶𝐷: 𝑑𝑆 = 𝑑𝑆(0, −1,0)

𝐸𝐹𝐺𝐻: 𝑑𝑆 = 𝑑𝑆(0,1,0)
𝐸𝐻𝐶𝐷: 𝑑𝑆 = 𝑑𝑆(0,0,1)
𝐴𝐹𝐺𝐵: 𝑑𝑆 = 𝑑𝑆(0,0, −1)
𝐴𝐷𝐸𝐹: 𝑑𝑆 = 𝑑𝑆(−1,0,0)
𝐶𝐵𝐺𝐻: 𝑑𝑆 = 𝑑𝑆(1,0,0)

Flux del camp elèctric a través d’una superfície tancada:

𝜙 = ∮ 𝐸⃗ · 𝑑𝑆

(a) 𝐸⃗ = 104 𝜄̂ (N/C) = 104 (1,0,0)

𝜙= ∫ 𝐸⃗ · 𝑑𝑆 + ∫ 𝐸⃗ · 𝑑𝑆 + ∫ 𝐸⃗ · 𝑑𝑆 + ∫ 𝐸⃗ · 𝑑𝑆 + ∫ 𝐸⃗ · 𝑑𝑆 + ∫ 𝐸⃗ · 𝑑𝑆 =
𝐴𝐵𝐶𝐷 𝐸𝐹𝐺𝐻 𝐸𝐻𝐶𝐷 𝐴𝐹𝐺𝐵 𝐴𝐷𝐸𝐹 𝐶𝐵𝐺𝐻

= ∫ 104 (1,0,0) · (0, −1,0)𝑑𝑆 + ∫ 104 (1,0,0) · (0,1,0)𝑑𝑆 +

𝐴𝐵𝐶𝐷 𝐸𝐹𝐺𝐻

+ ∫ 104 (1,0,0) · (0,0, −1)𝑑𝑆 + ∫ 104 (1,0,0) · (0,0,1)𝑑𝑆 +

𝐸𝐻𝐶𝐷 𝐴𝐹𝐺𝐵

+ ∫ 104 (1,0,0) · (−1,0,0)𝑑𝑆 + ∫ 104 (1,0,0) · (1,0,0)𝑑𝑆 =

𝐴𝐷𝐸𝐹 𝐶𝐵𝐺𝐻

= −104 ∫ 𝑑𝑆 + 104 ∫ 𝑑𝑆 = −104 𝑆𝐴𝐷𝐸𝐹 + 104 𝑆𝐶𝐵𝐺𝐻 = −104 · 16 + 104 · 16 = 0

𝐴𝐷𝐸𝐹 𝐶𝐵𝐺𝐻

on hem utilitzat que 𝑆𝐴𝐷𝐸𝐹 = 𝑆𝐶𝐵𝐺𝐻 = (4 · 4)m2 = 16m2

 Tema 1 – Part II

(b) 𝐸⃗ = 300𝑥 𝜄̂ (N/C) = 300𝑥 (1,0,0)

𝜙 = ∮ 𝐸⃗ · 𝑑𝑆

𝜙= ∫ 𝐸⃗ · 𝑑𝑆 + ∫ 𝐸⃗ · 𝑑𝑆 + ∫ 𝐸⃗ · 𝑑𝑆 + ∫ 𝐸⃗ · 𝑑𝑆 + ∫ 𝐸⃗ · 𝑑𝑆 + ∫ 𝐸⃗ · 𝑑𝑆 =
𝐴𝐵𝐶𝐷 𝐸𝐹𝐺𝐻 𝐸𝐻𝐶𝐷 𝐴𝐹𝐺𝐵 𝐴𝐷𝐸𝐹 𝐶𝐵𝐺𝐻

= ∫ 300𝑥(1,0,0) · (0, −1,0)𝑑𝑆 + ∫ 300𝑥(1,0,0) · (0,1,0)𝑑𝑆 +

𝐴𝐵𝐶𝐷 𝐸𝐹𝐺𝐻

+ ∫ 300𝑥(1,0,0) · (0,0, −1)𝑑𝑆 + ∫ 300𝑥(1,0,0) · (0,0,1)𝑑𝑆 +

𝐸𝐻𝐶𝐷 𝐴𝐹𝐺𝐵

+ ∫ 300𝑥(1,0,0) · (−1,0,0)𝑑𝑆 + ∫ 300𝑥(1,0,0) · (1,0,0)𝑑𝑆 =

𝐴𝐷𝐸𝐹 𝐶𝐵𝐺𝐻
𝑥=0 𝑥=4m

= 300 · 4 ∫ 𝑑𝑆 = 1200 𝑆𝐶𝐵𝐺𝐻 = 1,9 · 104 Nm2 /C

𝐶𝐵𝐺𝐻

on hem utilitzat que tota la cara 𝐴𝐷𝐸𝐹 es troba a 𝑥 = 0 i que tota la cara 𝐶𝐵𝐺𝐻 es troba a 𝑥 = 4m.

(c) 𝐸⃗ = 60𝑥 2 𝑖̂ − 1000𝑦 𝑗̂ + 3000 𝑘̂ (N/C) = (60𝑥 2 , −1000𝑦, 3000)

𝜙 = ∮ 𝐸⃗ · 𝑑𝑆

𝜙= ∫ 𝐸⃗ · 𝑑𝑆 + ∫ 𝐸⃗ · 𝑑𝑆 + ∫ 𝐸⃗ · 𝑑𝑆 + ∫ 𝐸⃗ · 𝑑𝑆 + ∫ 𝐸⃗ · 𝑑𝑆 + ∫ 𝐸⃗ · 𝑑𝑆 =
𝐴𝐵𝐶𝐷 𝐸𝐹𝐺𝐻 𝐸𝐻𝐶𝐷 𝐴𝐹𝐺𝐵 𝐴𝐷𝐸𝐹 𝐶𝐵𝐺𝐻

= ∫ (60𝑥 2 , −1000𝑦, 3000) · (0, −1,0)𝑑𝑆 + ∫ (60𝑥 2 , −1000𝑦, 3000) · (0,1,0)𝑑𝑆 +

𝐴𝐵𝐶𝐷 𝐸𝐹𝐺𝐻
𝑦=0 𝑦=4m

+ ∫ (60𝑥 2 , −1000𝑦, 3000) · (0,0, −1)𝑑𝑆 + ∫ (60𝑥 2 , −1000𝑦, 3000) · (0,0,1)𝑑𝑆 +

𝐸𝐻𝐶𝐷 𝐴𝐹𝐺𝐵
𝑧=0 𝑧=4m

+ ∫ (60𝑥 2 , −1000𝑦, 3000) · (−1,0,0)𝑑𝑆 + ∫ (60𝑥 2 , −1000𝑦, 3000) · (1,0,0)𝑑𝑆 =

𝐴𝐷𝐸𝐹 𝐶𝐵𝐺𝐻
𝑥=0 𝑥=4m

= −1000 · 4 ∫ 𝑑𝑆 + 3000 ∫ 𝑑𝑆 − 3000 ∫ 𝑑𝑆 + 60 · 42 ∫ 𝑑𝑆 =

𝐸𝐹𝐺𝐻 𝐴𝐹𝐺𝐵 𝐸𝐻𝐶𝐷 𝐶𝐵𝐺𝐻
𝑦=4m 𝑥=4m

= −1000 · 4 · 16 − 3000 · 16 + 3000 · 16 + 60 · 42 · 16 = −4,9 · 104 Nm2 /C

 Tema 1 – Part II

P1.11. Considereu una superfície plana molt gran situada al pla 𝑧 = 0 que està carregada
uniformement amb una densitat 𝜎 = 3 nC/m2 . Considereu també una càrrega puntual 𝑞 = 100pC
situada al punt (0,0,20)cm.
a) Quina força actua sobre la càrrega 𝑞?
b) Quin és el flux del camp elèctric a través d'una superfície esfèrica de 10cm de radi centrada a
l'origen de coordenades?
c) Quina força actuaria sobre una càrrega puntual 𝑄 = −200pC si la situéssim al punt (0,5,20)cm?
d) En la situació de l'apartat anterior, quin seria el flux del camp elèctric a través d'una superfície
esfèrica de 10cm de radi centrada en la càrrega 𝑄?

Sol: a) 𝐹 = 17 𝑘̂ (nN) b) 𝜙 = 10,6 Nm2 /C c) 𝐹 = −72 𝑗̂ − 34 𝑘̂ (nN) d) 𝜙 = −11,3 Nm2 /C

Un pla infinit situat a 𝑧 = 0, carregat amb una densitat superficial de càrrega 𝜎 homogènia, presenta
simetria plana. Això vol dir que el mòdul del camp elèctric només dependrà de la distància 𝑧 al pla, i
serà un vector dirigit perpendicularment al pla: 𝐸⃗ = 𝐸(𝑧) 𝑘̂.

Aleshores, podem fer ús del teorema de Gauss:

𝑄𝑖𝑛𝑡
∮ 𝐸⃗ · 𝑑𝑠 =
𝜀0

prenent com a superfície gaussiana un cilindre de

secció recta 𝑆 i altura 2𝑧, tancat per les dues bases,
i situat simètricament respecte al pla.

Dividim la gaussiana cilíndrica en tres parts: les

dues bases, 𝑆1 i 𝑆2 , i la superfície lateral, 𝑆𝑙𝑎𝑡 .

Calculem l’expressió del flux a cadascuna

d’aquestes tres superfícies:

𝜙 = ∫ 𝐸⃗ · 𝑑𝑠 + ∫ 𝐸⃗ · 𝑑𝑠 + ∫ 𝐸⃗ · 𝑑𝑠
𝑆1 𝑆2 𝑆𝑙𝑎𝑡

𝑆1 → 𝐸⃗ ∥ 𝑑𝑠 → 𝜙1 = ∫ 𝐸⃗ · 𝑑𝑠 = ∫ 𝐸 𝑑𝑠 = 𝐸 ∫ 𝑑𝑠 = 𝐸 𝑆
𝑆1 𝑆1 𝑆1

𝑆2 → 𝐸⃗ ∥ 𝑑𝑠 → 𝜙2 = ∫ 𝐸⃗ · 𝑑𝑠 = ∫ 𝐸 𝑑𝑠 = 𝐸 ∫ 𝑑𝑠 = 𝐸 𝑆
𝑆2 𝑆2 𝑆2

𝑆𝑙𝑎𝑡 → 𝐸⃗ ⊥ 𝑑𝑠 → 𝜙𝑙𝑎𝑡 = ∫ 𝐸⃗ · 𝑑𝑠 = 0
𝑆𝑙𝑎𝑡

𝑄𝑖𝑛𝑡 𝜎𝑆 𝜎
𝜙 = ∮ 𝐸⃗ · 𝑑𝑠 = → 2𝐸𝑆 = →𝐸=
𝜀0 𝜀0 2𝜀0
 Tema 1 – Part II

a) Força sobre la càrrega 𝑞:

𝜎
𝐸⃗𝑝𝑙𝑎 = 𝑘̂
2𝜀0
𝜎
𝐹 = 𝑞𝐸⃗𝑝𝑙𝑎 = 𝑞 𝑘̂ = 17 𝑘̂ (nN)
2𝜀0

b) Flux del camp elèctric:

𝑄𝑖𝑛𝑡
𝜙 = ∮ 𝐸⃗ · 𝑑𝑠 =
𝜀0

𝑄𝑖𝑛𝑡 = 𝜎 𝜋𝑅 2 → 𝜙 = 10,6 Nm2 /C

c) Força sobre la càrrega 𝑄:

𝜎
𝐸⃗𝑝𝑙𝑎 = 𝑘̂
2𝜀0
𝜎
𝐹𝑝𝑙𝑎 = 𝑄𝐸⃗𝑝𝑙𝑎 = 𝑄 𝑘̂ = −34 𝑘̂ (nN)
2𝜀0
𝑞
𝐸⃗𝑞 = 𝑘 𝑟̂
𝑟2
𝑄𝑞
𝐹𝑞 = 𝑄𝐸⃗𝑞 = 𝑘 2 𝑗̂ = −72 𝑗̂ (nN)
𝑟

𝐹 = 𝐹𝑝𝑙𝑎 + 𝐹𝑞 = −72 𝑗̂ − 34 𝑘̂ (nN)

d) Flux del camp elèctric:

𝑄𝑖𝑛𝑡
𝜙 = ∮ 𝐸⃗ · 𝑑𝑠 =
𝜀0

𝑄𝑖𝑛𝑡 = 𝑄 + 𝑞 → 𝜙 = −11,3Nm2 /C
 Tema 1 – Part II

Q1.4. Situem una càrrega puntual 𝑄 dins d'una superfície cúbica. És correcte afirmar que el flux
del camp elèctric a través del cub:
a) és el mateix a totes les cares sigui quin sigui el punt de l'interior del cub on es troba 𝑄.
b) és el mateix a totes les cares només si 𝑄 es troba just al centre del cub.
c) és positiu a la meitat de les cares i negatiu a l'altra meitat.
d) val zero si 𝑄 es troba just al centre del cub.

Segons la llei de Gauss, el flux a través de les 6 cares del cub serà:

𝑄𝑖𝑛𝑡 𝑄
𝜙 = ∮ 𝐸⃗ · 𝑑𝑠 = =
𝜀0 𝜀0

Segons es pot veure a la figura, el flux només serà el mateix per totes les cares del cub si la càrrega
està centrada.

En aquesta figura, com hem considerat 𝑄 > 0, el flux és positiu a totes les cares. Si haguéssim
considerat 𝑄 < 0, el flux seria negatiu, ja que les línies de camp anirien a morir al punt on està situada
la càrrega. En qualsevol cas, és impossible que el flux sigui positiu a la meitat de les cares i negatiu
a l'altra meitat.

La resposta correcta és la b).

 Tema 1 – Part II

Q1.5. Sobre les línies de camp elèctric, podem afirmar que:

a) sempre neixen als punts de l’espai on hi ha una càrrega elèctrica.
b) sempre són tancades.
c) sempre són rectes.
d) no es poden tallar a cap punt de l'espai.

Les línies de camp elèctric:

• són línies tangents en tots els seus punts al vector camp 𝐸⃗ , per tant poden ser rectes o corbades,
depèn del camp.
• neixen a les càrregues positives o a l’infinit, i moren a les càrregues negatives o a l’infinit.
• no es poden tallar mai, ja que a cada punt de l’espai hi ha definit només un vector camp 𝐸⃗ ,
per tant, per cada punt només pot passar una única línia de camp.

La resposta correcta és la d).

 Tema 1 – Part II

Q1.8. El flux del camp elèctric 𝐸⃗ = 4 𝑖̂ + 3 𝑗̂ (N/C) que travessa la superfície 𝑆 = 3 𝑖̂ − 4 𝑗̂ (m2 )
val:

a) 𝜙 = 12 Nm2 /C b) 𝜙 = 24 Nm2 /C c) 𝜙 = −12 Nm2 /C d) 𝜙 = 0

Entenem que el vector 𝑆 de l’enunciat és el vector característic de la superfície, és a dir, el que té la

direcció i sentit de la normal:

Podem veure a la figura que les línies de camp elèctric són tangents a la superfície, així que el flux
serà zero:

𝜙 = ∫ 𝐸⃗ · 𝑑𝑆 = 𝐸⃗ · 𝑆 = (4 𝑖̂ + 3 𝑗̂) · (3 𝑖̂ − 4 𝑗̂) = +12 − 12 = 0

𝑆

La resposta correcta és la d).

 Tema 1 – Part II

Q1.9. Si el flux d’un camp elèctric a través d'una superfície tancada és nul vol dir que:
a) No poden haver càrregues a l'interior de la superfície.
b) El camp elèctric a tots els punts de la superfície ha de ser nul.
c) A l'interior de la superfície ha d’haver la mateixa quantitat de càrrega positiva que negativa.
d) El vector camp elèctric ha de ser tangent als punts de la superfície.

Segons la llei de Gauss:

𝑄𝑖𝑛𝑡
𝜙 = ∮ 𝐸⃗ · 𝑑𝑠 =
𝜀0

el flux d’un camp elèctric a través d'una superfície tancada serà nul quan la càrrega neta, 𝑄𝑖𝑛𝑡 , sigui
nul·la. Això vol dir que només és necessari que hi hagi la mateixa quantitat de càrrega positiva que
negativa, no cal que no hi hagi cap càrrega dintre de la superfície.

El camp elèctric a tots els punts de la superfície no té perquè ser nul, ni tangent a la superfície.

Com a exemple, podeu veure les línies del camp creat per un dipol, i una superfície tancada que
l’envolta.

La resposta correcta és la c).

 Tema 1 – Part II

Q1.10 La variació del camp elèctric 𝐸⃗+ − 𝐸⃗− quan travessem un pla molt gran carregat amb
densitat superficial de càrrega 𝜎 positiva és:

a) 𝜎/2𝜀0 b) 𝜎/𝜀0 c) 0 d) 2𝜎/𝜀0

Considerem un pla molt gran, infinit, carregat amb una densitat superficial de càrrega 𝜎 positiva,
situat al pla 𝑧 = 0. El camp elèctric en dos punts molt propers a la superfície del pla, un per sobre i
un altre per sota, serà:
𝜎
𝑧 > 0 → 𝐸⃗+ = + 𝑘̂
2𝜀0
𝜎
𝑧 < 0 → 𝐸⃗− = − 𝑘̂
2𝜀0

Així, la diferència serà:

𝜎 𝜎 𝜎 𝜎 𝜎
𝐸⃗+ − 𝐸⃗− = 𝑘̂ − (− 𝑘̂) = 𝑘̂ + 𝑘̂ = 𝑘̂
2𝜀0 2𝜀0 2𝜀0 2𝜀0 𝜀0

Aquesta diferència constitueix una discontinuïtat en el component 𝐸𝑧 del camp elèctric, és a dir, en
el component del camp normal a la superfície carregada:

𝜎
𝐸𝑧(+) − 𝐸𝑧(−) = (𝐸⃗+ − 𝐸⃗− ) · 𝑘̂ =
𝜀0

La resposta correcta és la b).

Aquesta discontinuïtat en el component normal del camp elèctric a banda i banda d’una superfície
carregada ens la trobarem sempre, i la podem escriure com:
𝜎
(𝐸⃗+ − 𝐸⃗− ) · 𝑛̂ =
𝜀0
 Tema 1 – Part II

Recordem, per exemple, al problema P1.8, quin era el camp elèctric creat per una esfera carregada
amb una densitat superficial 𝜎:

𝑄 𝑄 𝜎
𝑟 > 𝑅 → 𝐸⃗ = 𝑟̂ → ⃗ + = 𝐸⃗ (𝑟 = 𝑅) =
𝐸 𝑟̂ = 𝑟̂
4𝜋𝑟 2 𝜀0 4𝜋𝑅 2 𝜀0 𝜀0

𝑟 < 𝑅 → 𝐸⃗ = 0 → 𝐸⃗− = 𝐸⃗ (𝑟 = 𝑅) = 0

Així, la diferència serà:

𝜎 𝜎
𝐸⃗+ − 𝐸⃗− = 𝑟̂ − 0 = 𝑟̂
𝜀0 𝜀0

Aquesta diferència constitueix una discontinuïtat en el

component radial 𝐸𝑟 del camp elèctric, és a dir, en el
component del camp normal a la superfície carregada:
𝜎
𝐸𝑟(+) − 𝐸𝑟(−) = (𝐸⃗+ − 𝐸⃗− ) · 𝑟̂ =
𝜀0

la mateixa discontinuïtat que ens hem trobat pel pla infinit.