Tema 1 – Part III

Potencial elèctric
P1.12. Dues làmines planes i infinites, uniformement carregades amb densitats superficials
𝜎1 = +2 nC/m2 i 𝜎2 = −2 nC/m2 , es col·loquen perpendicularment entre sí tal i com s'indica a la
figura. Calculeu:
a) El vector camp elèctric als punts de cada quadrant en que queda dividit l'espai.
b) El flux elèctric a través d'una superfície esfèrica de radi 1 m centrada al punt 𝐴(5,0)m i una altra
al punt 𝐵(0,0)m.
c) La diferència de potencial 𝑉𝐶 − 𝑉𝐷 entre els punts 𝐶(2,5)m i 𝐷(5,5)m.

Sol: a)(𝑥 > 0, 𝑦 > 0) → 𝐸⃗ = 113(− 𝑖̂ + 𝑗̂) (N/C)

(𝑥 < 0, 𝑦 > 0) → 𝐸⃗ = 113(+ 𝑖̂ + 𝑗̂) (N/C)
(𝑥 > 0, 𝑦 < 0) → 𝐸⃗ = 113(− 𝑖̂ − 𝑗̂) (N/C)
(𝑥 < 0, 𝑦 < 0) → 𝐸⃗ = 113(+ 𝑖̂ − 𝑗̂) (N/C)
b) 𝜙𝐴 = 710 Nm2 /C ; 𝜙𝐵 = 0
c) 𝑉𝐶 − 𝑉𝐷 = −339V

a) Sabent que el camp creat per un pla infinit és perpendicular al pla i tenint en compte el signe de
la càrrega de cada pla, podem dibuixar el camp elèctric degut a cada pla a cada quadrant.
y
𝐸1 𝐸1

𝐸2 𝐸2

x
s1

𝐸1 s2 𝐸1

𝐸2 𝐸2
Aleshores, utilitzant el principi de superposició de camps 𝐸⃗ = 𝐸⃗1 + 𝐸⃗2 i fent 𝜎1 = −𝜎2 = 𝜎, podem
escriure:
𝜎1 𝜎2 𝜎
(𝑥 > 0, 𝑦 > 0) → 𝐸⃗ = 𝑗̂ + 𝑖̂ = (−𝑖̂ + 𝑗̂) = 113(−𝑖̂ + 𝑗̂) N/C
2𝜀0 2𝜀0 2𝜀0
𝜎1 𝜎2 𝜎
(𝑥 < 0, 𝑦 > 0) → 𝐸⃗ = 𝑗̂ − 𝑖̂ = (𝑖̂ + 𝑗̂) = 113(𝑖̂ + 𝑗̂) N/C
2𝜀0 2𝜀0 2𝜀0
𝜎1 𝜎2 𝜎
(𝑥 > 0, 𝑦 < 0) → 𝐸⃗ = − 𝑗̂ + 𝑖̂ = (−𝑖̂ − 𝑗̂) = 113(−𝑖̂ − 𝑗̂) N/C
2𝜀0 2𝜀0 2𝜀0
𝜎1 𝜎2 𝜎
(𝑥 < 0, 𝑦 < 0) → 𝐸⃗ = − 𝑗̂ − 𝑖̂ = (𝑖̂ − 𝑗̂) = 113(𝑖̂ − 𝑗̂) N/C
2𝜀0 2𝜀0 2𝜀0
 Tema 1 – Part III

(b) Com que ens demanen calcular el flux a través de superfícies tancades, podem utilitzar el teorema
de Gauss. Aleshores, podem dibuixar les superfícies esfèriques que ens proposen per visualitzar més
fàcilment la càrrega interior a cadascuna de les superfícies.
y

x
s1 B A

s2
Notem que la càrrega interior sempre és la intersecció dels plans amb les superfícies esfèriques, que
són cercles de radi 𝑅 = 1m. Conseqüentment, podem escriure:
𝐴
𝑄𝑖𝑛𝑡 𝜎1 𝜋𝑅 2
𝜙𝐴 = = = 710 Nm2 /C
𝜀0 𝜀0
𝐵
𝑄𝑖𝑛𝑡 𝜎1 𝜋𝑅 2 + 𝜎2 𝜋𝑅 2
𝜙𝐵 = = =0
𝜀0 𝜀0

(c) Per calcular 𝑉𝐶 − 𝑉𝐷 hem de realitzar la integral del camp elèctric al llarg d’una trajectòria de 𝐷 a
𝐶 que podem escollir en direcció 𝑥, de manera que podem escriure 𝑑ℓ ⃗ = 𝑑𝑥 𝑖̂:

𝐶 (2,5) 2
⃗ = −∫
𝑉𝐶 − 𝑉𝐷 = − ∫ 𝐸⃗ · 𝑑ℓ 113(−𝑖̂ + 𝑗̂) · 𝑑𝑥 𝑖̂ = 113 ∫ 𝑑𝑥 = 113(2 − 5) = −339 V
𝐷 (5,5) 5

Noteu que el signe negatiu el

podríem haver deduït de manera Superfícies
qualitativa ja que les línies de camp equipotencials
y
són diagonals i per tant seguint la C(2,5)
trajectòria de la figura podríem D(5,5)
haver seguit una trajectòria
qualitativa primer al llarg d’una E
superfície equipotencial fins al
punt 𝐸 (veure figura) i després
seguint una línia de camp de
manera que el potencial ha de x
disminuir. s1 trajectòria
qualitativa

s2
 Tema 1 – Part III

P1.13. Tenim un anell de radi 𝑅 uniformement carregat amb una densitat lineal de càrrega 𝜆. Determineu
el potencial en un punt del seu eix a una distància 𝑧 del pla de l’anell.

𝜆 𝑅
𝐒𝐨𝐥: 𝑉 =
2𝜀0 √𝑧 2 + 𝑅 2

Potencial creat per una càrrega puntual en un punt a distancia 𝑟 de la càrrega, suposant 𝑉(∞) = 0.

1 𝑞
𝑉=
4𝜋𝜀0 𝑟

Calcularem el potencial en un punt de l’eix de l’anell mitjançant el principi de superposició.

El potencial creat per la “càrrega puntual” 𝑑𝑞 continguda en un 𝑑ℓ de l’anell en aquest punt serà:

1 𝑑𝑞 1 𝜆 𝑑ℓ 𝜆 𝑅 𝑑𝜃
𝑑ℓ → 𝑑𝑞 = 𝜆 𝑑ℓ → 𝑑𝑉 = = =
4𝜋𝜀0 𝑟 4𝜋𝜀0 √𝑧 2 + 𝑅 2 4𝜋𝜀0 √𝑧 2 + 𝑅 2

Integrant:

𝜆 𝑅 𝜆 𝑅 𝜆 𝑅
𝑉 = ∫ 𝑑𝑉 = ∫ 𝑑𝜃 = 2𝜋 =
4𝜋𝜀0 √𝑧 2 + 𝑅 2 4𝜋𝜀0 √𝑧 2 + 𝑅 2 2𝜀0 √𝑧 2 + 𝑅 2
𝑎𝑛𝑒𝑙𝑙 ⏟
𝑎𝑛𝑒𝑙𝑙
2𝜋
 Tema 1 – Part III

P1.14. Es disposa de tres càrregues puntuals de +2 · 10−9 C, situades als vèrtexs d’un quadrat de
costat 0,2m. Determineu el potencial elèctric en el centre i en el vèrtex lliure, suposant 𝑉(∞) = 0.

Sol: 𝑉(centre) = 382V ; 𝑉(vèrtex) = 244V

Potencial creat per una càrrega puntual en un punt a distancia 𝑟 de la càrrega, suposant 𝑉(∞) = 0.
𝑞
𝑉=𝑘
𝑟

Potencial al centre, 𝑉(0):

• les tres càrregues es troben a la mateixa distancia 𝑟0 del centre.

𝑑 √2 𝑞
𝑟0 = = ℓ = 0,14m → 𝑉(0) = 3𝑘 = 382V
2 2 𝑟0

on 𝑑 = √2ℓ és la diagonal del quadrat.

Potencial al vèrtex lliure, 𝑉(𝑃):

• les dues càrregues situades als vèrtexs adjacents es troben a distancia ℓ del vèrtex lliure.
• la càrrega situada al vèrtex oposat es troba a distancia 𝑑 del vèrtex lliure.

ℓ = 0,20m 𝑞 𝑞
} → 𝑉(𝑃) = 2𝑘 + 𝑘 = 244V
𝑑 = √2ℓ = 0,28m ℓ 𝑑
 Tema 1 – Part III

P1.15. Considereu un fil recte infinit carregat amb una densitat lineal de càrrega 𝜆. Calculeu:
a) El camp elèctric a una distància 𝑟 del fil.
b) La diferència de potencial 𝑉𝐴 − 𝑉𝐵 entre dos punts situats a distàncies 𝑟𝐴 i 𝑟𝐵 del fil. Analitzeu el
signe de la ddp en funció de la posició relativa dels dos punts.

𝜆 1 𝜆 𝑟𝐵
𝐒𝐨𝐥: a) 𝐸 = b) 𝑉𝐴 − 𝑉𝐵 = ln ( )
2𝜋𝜀0 𝑟 2𝜋𝜀0 𝑟𝐴

(a) Un fil recte infinit, carregat amb una densitat lineal de càrrega 𝜆 homogènia, presenta simetria
cilíndrica. Això vol dir que el mòdul del camp elèctric només dependrà de la distància 𝑟 a l’eix definit
pel propi fil, i serà un vector dirigit perpendicularment al fil: 𝐸⃗ = 𝐸(𝑟) 𝑟̂ .

Aleshores, podem fer ús del teorema de Gauss:

𝑄𝑖𝑛𝑡
∮ 𝐸⃗ · 𝑑𝑠 =
𝜀0

prenent com a superfície gaussiana un cilindre de radi 𝑟 i altura ℎ, tancat per les dues bases.

Dividim la gaussiana cilíndrica en tres parts:

les dues bases, 𝑆1 i 𝑆2 , i la superfície lateral, 𝑆𝑙𝑎𝑡 .

Calculem l’expressió del flux a cadascuna

d’aquestes tres superfícies:

𝜙 = ∫ 𝐸⃗ · 𝑑𝑠 + ∫ 𝐸⃗ · 𝑑𝑠 + ∫ 𝐸⃗ · 𝑑𝑠
𝑆1 𝑆2 𝑆𝑙𝑎𝑡

𝑆1 → 𝐸⃗ ⊥ 𝑑𝑠 → 𝜙1 = ∫ 𝐸⃗ · 𝑑𝑠 = 0
𝑆1

𝑆2 → 𝐸⃗ ⊥ 𝑑𝑠 → 𝜙2 = ∫ 𝐸⃗ · 𝑑𝑠 = 0
𝑆2

𝑆𝑙𝑎𝑡 → 𝐸⃗ ∥ 𝑑𝑠 → 𝜙𝑙𝑎𝑡 = ∫ 𝐸⃗ · 𝑑𝑠 = ∫ 𝐸 𝑑𝑠 = 𝐸 ∫ 𝑑𝑠 = 𝐸 2𝜋𝑟 ℎ

𝑆𝑙𝑎𝑡 𝑆𝑙𝑎𝑡 𝑆𝑙𝑎𝑡

𝑄𝑖𝑛𝑡 𝜆ℎ 𝜆 1 𝜆 1
𝜙 = ∮ 𝐸⃗ · 𝑑𝑠 = → 𝐸 2𝜋𝑟 ℎ = →𝐸= → 𝐸⃗ = 𝑟̂
𝜀0 𝜀0 2𝜋𝜀0 𝑟 2𝜋𝜀0 𝑟
 Tema 1 – Part III

(b) La diferència de potencial 𝑉𝐴 − 𝑉𝐵 entre dos punts situats a distàncies 𝑟𝐴 i 𝑟𝐵 del fil, serà:
𝐴 𝐴 𝐴 𝐴
𝜆 1 𝜆 𝑑𝑟 𝜆 𝑑𝑟 𝜆 𝑟𝐵
⃗ = −∫
𝑉𝐴 − 𝑉𝐵 = − ∫ 𝐸⃗ · 𝑑ℓ ⃗ = −∫
𝑟̂ · 𝑑ℓ =− ∫ = ln ( )
2𝜋𝜀0 𝑟 2𝜋𝜀0 𝑟 2𝜋𝜀0 𝑟 2𝜋𝜀0 𝑟𝐴
𝐵 𝐵 𝐵 𝐵

Analitzem el signe de la ddp en funció de la posició relativa dels dos punts:

𝑟𝐵
𝑟𝐴 > 𝑟𝐵 → ln ( ) < 0 → 𝑉𝐴 − 𝑉𝐵 < 0 → 𝑉𝐵 > 𝑉𝐴
𝑟𝐴

𝑟𝐵
𝑟𝐴 = 𝑟𝐵 → ln ( ) = ln(1) = 0 → 𝑉𝐴 − 𝑉𝐵 = 0 → 𝑉𝐴 = 𝑉𝐵
𝑟𝐴

𝑟𝐵
𝑟𝐴 < 𝑟𝐵 → ln ( ) > 0 → 𝑉𝐴 − 𝑉𝐵 > 0 → 𝑉𝐴 > 𝑉𝐵
𝑟𝐴

Recordem que les línies de camp elèctric:

• són perpendiculars a les superfícies equipotencials.
• estan dirigides cap als valors decreixents del potencial elèctric, és a dir, des del potencials alts
cap als potencials baixos.
 Tema 1 – Part III

P1.16. Es distribueix uniformement una càrrega 𝑄 en tot el volum interior d’una esfera de radi 𝑅. A
continuació situem una càrrega puntual 𝑞 al centre de l’anterior distribució. Determineu:
a) El camp elèctric a tots els punts de l’espai, interiors i exteriors a l’esfera.
b) El potencial elèctric a punts 𝑟 = 𝑅/2 considerant 𝑉(∞) = 0.

𝑄+𝑞 𝑞 𝑄 𝑘 11
𝐒𝐨𝐥: a) 𝐸(𝑟 > 𝑅) = 𝑘 ; 𝐸(𝑟 < 𝑅) = 𝑘 ( + 𝑟) b) 𝑉(𝑟 = 𝑅/2) = (2𝑞 + 𝑄)
𝑟2 𝑟 2 𝑅3 𝑅 8

a) El camp elèctric total 𝐸⃗ es pot calcular com la superposició del camp elèctric creat per la càrrega
puntual 𝐸⃗𝑞 i el camp elèctric calculat per l’esfera, 𝐸⃗𝑄 :

𝐸⃗ = 𝐸⃗𝑞 + 𝐸⃗𝑄 Eq. (1)

El camp creat per una càrrega puntual en qualsevol punt de l’espai és:
𝑞
𝐸⃗𝑞 = 𝑘 𝑟̂ ∀𝑟
𝑟2

El camp creat per una esfera homogèniament carregada ha de ser radial precisament per la simetria
esfèrica: 𝐸⃗𝑄 = 𝐸𝑟̂ . Aleshores podem fer ús del teorema de Gauss prenent com a superfície
gaussiana una superfície també esfèrica, donat que el diferencial de superfície 𝑑𝑆 en qualsevol punt
de la superfície també serà radial: 𝑑𝑆 = 𝑑𝑆 𝑟̂ .
Això es pot veure representat a la figura següent, amb dues superfícies de Gauss (verd puntejat)
representant els dos casos possibles, amb radis 𝑟 > 𝑅 i 𝑟 < 𝑅:

E
dS

r R
Q
r
dS
E

Aleshores, per qualsevol r, considerant que 𝐸⃗ i 𝑑𝑆 són paral·lels a tots els punts de la superfície
gaussiana, que a sobre aquesta el mòdul del camp serà constant i que la superfície gaussiana té àrea
4𝜋𝑟 2, podem escriure:

𝑄𝑖𝑛𝑡 𝑄𝑖𝑛𝑡
∮ 𝐸⃗𝑄 · 𝑑𝑆 = ∮ 𝐸𝑄 𝑑𝑆 = 𝐸𝑄 ∮ 𝑑𝑆 = 𝐸𝑄 4𝜋𝑟 2 = → 𝐸𝑄 =
𝜀0 4𝜋𝑟 2 𝜀0

on a la penúltima igualtat hem aplicat el teorema de Gauss. Ara cal avaluar quina és la càrrega
interior a la superfície de Gauss, 𝑄𝑖𝑛𝑡 , que serà diferent en funció dels casos 𝑟 > 𝑅 i 𝑟 < 𝑅.
 Tema 1 – Part III

𝑄 𝑄
𝑟 > 𝑅: 𝑄𝑖𝑛𝑡 = 𝑄 → 𝐸𝑄 = → ⃗𝑄 =
𝐸 𝑟̂
4𝜋𝑟 2 𝜀0 4𝜋𝜀0 𝑟 2

En el cas 𝑟 > 𝑅, podem fer ús de la densitat volúmica de càrrega 𝜌, que per una distribució
homogènia, no depèn de la quantitat de sistema que agafem i per tant podrem escriure:

𝑄 𝑄𝑖𝑛𝑡 𝑟3 𝑄𝑟 𝑄𝑟
𝑟 < 𝑅: 𝜌 = = → 𝑄𝑖𝑛𝑡 = 𝑄 3 → 𝐸𝑄 = → 𝐸⃗𝑄 = 𝑟̂
4 3 4 3 𝑅 4𝜋𝜀0 𝑅 3 4𝜋𝜀0 𝑅 3
3 𝜋𝑅 3 𝜋𝑟

Per tant, finalment, aplicant l’equació (1) podem escriure:

𝑄+𝑞 𝑄+𝑞
𝑟 < 𝑅: 𝐸⃗ = 2
𝑟̂ = 𝑘 2 𝑟̂
4𝜋𝜀0 𝑟 𝑟
𝑄𝑟 𝑞 𝑟 𝑞
𝑟 < 𝑅: 𝐸⃗ = ( + 𝑘 ) 𝑟̂ = 𝑘 (𝑄 + ) 𝑟̂
4𝜋𝜀0 𝑅 3 𝑟2 𝑅3 𝑟 2

b) Per calcular el potencial total V en primer lloc podem considerar el principi de superposició de
potencials:
𝑉 = 𝑉𝑞 + 𝑉𝑄
on 𝑉𝑞 i 𝑉𝑄 són els potencials degut a la càrrega puntual i l’esfera respectivament. Per calcular
cadascun dels potencials farem servir l’expressió que ens dóna la diferència de potencial en funció
de la integral del camp elèctric al llarg d’una trajectòria que comença a l’origen de potencials (és a
dir a l’infinit). Fent, doncs, 𝑉(∞) = 0, podem escriure:
𝑟
⃗
𝛥𝑉 = 𝑉(𝑟) − 𝑉(∞) = − ∫ 𝐸⃗ ⋅ 𝑑ℓ
∞

Per simetria esfèrica, escollim una trajectòria radial 𝑑ℓ⃗ = 𝑟̂ 𝑑𝑟 que comença a l’origen de
potencials (l’infinit en aquest cas) i acaba al punt que volem considerar. Llavors sabent el camp
elèctric creat per cadascun d’ells en tot l’espai [veure apartat (a)] podem escriure:
Per la càrrega puntual:

𝑅/2 𝑅/2
𝑞 𝑞 2𝑞
𝐸⃗𝑞 = 𝑘 𝑟̂ → 𝑉𝑞 = − ∫ ⃗
𝐸 ⋅ ⃗
𝑑ℓ = − ∫ 𝑘 𝑟̂ ⋅ 𝑟̂ 𝑑 𝑟 = 𝑘
𝑟2 ∞ ∞ 𝑟2 𝑅
Per l’esfera:

𝑄
𝑟 > 𝑅 → 𝐸⃗𝑄 = 𝑘 𝑟̂ 𝑅/2 𝑅
𝑄 𝑅/2
𝑄
𝑟 2 } → 𝑉 = − ∫ 𝐸⃗ ⋅ 𝑑ℓ
⃗ = − ∫ 𝑘 𝑟̂ ⋅ 𝑟̂ 𝑑 𝑟 − ∫ 𝑘 𝑟𝑟̂ ⋅ 𝑟̂ 𝑑𝑟 =
𝑄 𝑄 2 3
𝑟 𝑅
𝑟 < 𝑅 → 𝐸⃗𝑄 = 𝑘 3 𝑟𝑟̂ ∞ ∞ 𝑅
𝑅
𝑅/2
𝑅
𝑑𝑟 𝑄 𝑅/2 1𝑅 𝑄 𝑟2 𝑄 𝑄 𝑅2 11𝑄
= −𝑘𝑄 ∫ 2 − 𝑘 3 ∫ 𝑟𝑑𝑟 = 𝑘𝑄 | − 𝑘 3 | = 𝑘 − 𝑘 3 ( − 𝑅2) = 𝑘
∞ 𝑟 𝑅 𝑅 𝑟∞ 𝑅 2 𝑅 𝑅 2𝑅 4 8𝑅

on hem utilitzat, en ambdós casos, que 𝑑ℓ⃗ = 𝑟̂ 𝑑𝑟 i 𝑟̂ ⋅ 𝑟̂ = 1. Finalment, substituint a l’expressió

pel potencial total com a superposició de potencials:

𝑘 11
𝑉 = 𝑉𝑞 + 𝑉𝑄 = (2𝑞 + 𝑄)
𝑅 8
 Tema 1 – Part III

P1.17. Quatre càrregues elèctriques, 𝑞1 = +1 μC, 𝑞2 = +1 μC, 𝑞3 = +2 μC i 𝑞4 = −1 μC, estan

situades als vèrtexs d’un quadrat de 2m de costat, tal com es mostra a la figura. Determineu:

a) El mòdul del camp elèctric creat per

aquesta distribució al punt 𝑃 de la figura,
situat 1m per sobre del centre del quadrat.
b) El potencial elèctric al punt 𝑃 (𝑉∞ = 0)
c) L’energia de formació d’aquesta
configuració.

Sol: a) 𝐸 = 7,55 · 103 N/C

b) 𝑉 = 1,56 · 104 V
c) 𝑈𝑓 = 3,2 · 10−3 J

(a) El camp elèctric total 𝐸⃗ es pot calcular com la superposició dels camps elèctrics creat per les
càrregues puntuals. Per això necessitem saber els vectors 𝑟𝑖→𝑃 , que van de cada càrrega 𝑞𝑖 al punt
𝑃(0,0,1)m, que podem calcular a partir dels punts on es troben les càrregues:
𝑞
𝑞1 : (−1, +1,0) → 𝑟1→𝑃 = (+1, −1, +1) → 𝐸⃗1 = 𝑘 (+1, −1, +1)
33/2
𝑞
𝑞2 : (−1, −1,0) → 𝑟2→𝑃 = (+1, +1, +1) → 𝐸⃗2 = 𝑘 3/2 (+1, +1, +1) 4
3
2𝑞 → 𝐸⃗ = ∑ 𝐸⃗𝑖
𝑞3 : (+1, −1,0) → 𝑟3→𝑃 ⃗
= (−1, +1, +1) → 𝐸3 = 𝑘 3/2 (−1, +1, +1) 𝑖=1
3
−𝑞
𝑞4 : (+1, +1,0) → 𝑟4→𝑃 = (−1, −1, +1) → 𝐸⃗4 = 𝑘 3/2 (−1, −1, +1)}
3
𝑞 𝑞 2𝑞 𝑞 𝑞
𝐸⃗ = 𝑘 (1, −1,1) + 𝑘 (1,1,1) + 𝑘 (−1,1,1) − 𝑘 (−1, −1,1) = 𝑘 (1,3,3)
33/2 33/2 33/2 33/2 33/2
𝑞
𝐸=𝑘 √1 + 9 + 9 = 7,55 · 103 N/C
33/2

on 𝑞 = 1 μC

(b) El potencial total el calcularem amb el principi de superposició de potencials, sabent que la
càrrega puntual 𝑞𝑖 crea un potencial 𝑘𝑞𝑖 /𝑟, i que totes les càrregues estan a la mateixa distància
𝑟 = 31/2 m. Per tant:
𝑞
𝑞1 → 𝑉1 (𝑃) = 𝑘
31/2
𝑞
𝑞2 → 𝑉2 (𝑃) = 𝑘 1/2 4
3 3𝑞
2𝑞 → 𝑉(𝑃) = ∑ 𝑉𝑖 = 𝑘 = 1,56 · 104 V
31/2
𝑞3 → 𝑉3 (𝑃) = 𝑘 1/2 𝑖=1
3
−𝑞
𝑞4 → 𝑉4 (𝑃) = 𝑘 1/2 }
3
 Tema 1 – Part III

(c) Per calcular l’energia de formació podem fer servir l’equació:

4
1
𝑈𝑓 = ∑ 𝑞𝑖 𝑉(𝑟𝑖 )
2
𝑖=1

on 𝑉(𝑟𝑖 ) és el potencial a la posició on tenim la càrrega 𝑖 degut a la resta de càrregues 𝑗 ≠ 𝑖.

𝑞 2𝑞 𝑞 2𝑞
𝑟1 : 𝑉(𝑟1 ) = 𝑉2 (𝑟1 ) + 𝑉3 (𝑟1 ) + 𝑉4 (𝑟1 ) = 𝑘 + 𝑘 −𝑘 =𝑘
2 2√2 2 2√2
𝑞 2𝑞 𝑞 𝑞(3√2 − 1)
𝑟2 : 𝑉(𝑟2 ) = 𝑉1 (𝑟2 ) + 𝑉3 (𝑟2 ) + 𝑉4 (𝑟2 ) = 𝑘 + 𝑘 −𝑘 =𝑘
2 2 2√2 2√2
𝑞 𝑞 𝑞 𝑞 →
𝑟3 : 𝑉(𝑟3 ) = 𝑉1 (𝑟3 ) + 𝑉2 (𝑟3 ) + 𝑉4 (𝑟3 ) = 𝑘 + 𝑘 −𝑘 =𝑘
2 2√2 2 2√2
𝑞 𝑞 2𝑞 𝑞(3√2 + 1)
𝑟4 : 𝑉(𝑟4 ) = 𝑉1 (𝑟4 ) + 𝑉2 (𝑟4 ) + 𝑉3 (𝑟4 ) = 𝑘 + 𝑘 +𝑘 =𝑘
2 2√2 2 2√2 }
4
1 1 2𝑞 𝑞(3√2 − 1) 𝑞 𝑞(3√2 + 1)
𝑈𝑓 = ∑ 𝑞𝑖 𝑉(𝑟𝑖 ) = (𝑞𝑘 + 𝑞𝑘 + 2𝑞𝑘 − 𝑞𝑘 )
2 2 2√2 2√2 2√2 2√2
𝑖=1

𝑘𝑞 2 𝑘𝑞 2
𝑈𝑓 = (2 + 3√2 − 1 + 2 − 3√2 − 1) = = 3,2 · 10−3 J
4√2 2√2
 Tema 1 – Part III

P1.18. Tenim dues càrregues de +1 μC fixades als punts de coordenades (0, +3) i (0, −3). En un
cert instant, una partícula de massa 𝑚 = 3,6 · 10−5 kg i càrrega −1 μC passa pel punt de coordenades
(−4,0), amb una velocitat 𝑣 = 10 𝑖̂ (m/s). Determineu les coordenades del primer punt on s’aturarà
la partícula (les coordenades estan expressades en metres).

Sol: 𝑥 = 9,54 ; 𝑦 = 0

D’acord amb l’enunciat del problema, podem veure a les figures (a,b) que la força total que
exerciran les dues càrregues que es troben a l’eix y (𝑞1 ) sobre la càrrega vermella (𝑞2 ) serà sempre
en la direcció 𝑥 ja que les component 𝑦 s’anul·larà.
En un primer moment [figura (a)] la força serà paral·lela a la velocitat i per tant la partícula
vermella patirà un moviment accelerat. A l’origen de coordenades la força que rebrà serà nul·la i
per 𝑥 > 0 la força serà antiparal·lela a la velocitat [figura (b)]de manera que la partícula patirà un
moviment desaccelerat, fins que s’arribi a frenar. En aquest moment es tornarà a accelerar però en
sentit contrari (cap a 𝑥 < 0).

q1 q1

q2
q2

q1 q1

Per trobar el punt on la partícula s’atura per primer cop (per tant a 𝑥 > 0) cal adonar-se que la força
que rep no és constant (i per tant l’acceleració tampoc) de manera que el moviment no és un moviment
uniformement accelerat, motiu pel qual és més adient resoldre el problema per conservació de
l’energia, ja que totes les forces involucrades en el moviment són conservatives.
𝑓
Si anomenem 𝐸𝑐𝑖 , 𝐸𝑐 , 𝑈 𝑖 , 𝑈𝑓 a les energies cinètica a l’estat inicial i final, i potencial elèctrica inicial
i final respectivament, i tenint en compte que la càrrega 𝑞2 sempre està equidistant de les dues
càrregues 𝑞1 i per tant la variació de l'energia potencial degut al moviment de 𝑞2 respecte cadascuna
de les 𝑞1 serà idèntica, podem escriure:

𝑓 𝑓
𝐸𝑐𝑖 + 𝑈 𝑖 = 𝐸𝑐 + 𝑈𝑓 → 𝐸𝑐𝑖 + 𝑞2 𝑉 𝑖 = 𝐸𝑐 + 𝑞2 𝑉 𝑓

1 𝑞1 𝑞1
𝑚𝑣 2 + 𝑞2 (2 𝑘 ) = 0 + 𝑞2 (2 𝑘 )
2 2
√4 + 32 𝑟

1 𝑞1 𝑞2 𝑞1 𝑞2
𝑚𝑣 2 + 2 𝑘 = 0+2𝑘 → 𝑟 = 10m
2 5 𝑟

𝑟 2 = 𝑥 2 + 32 → 𝑥 = √102 − 32 = 9,54m
 Tema 1 – Part III

P1.19. Dues càrregues de +1 μC i una de −1 μC es troben situades als vèrtexs d’un triangle equilàter
de costat 10m. Si la càrrega negativa es deixa en llibertat, mantenint fixes les altres dues, determineu
l’acceleració i la velocitat de la primera en passar pel punt en el que les tres càrregues es troben
alineades.
(massa de la càrrega negativa 𝑚 = 3,2 g)

Sol: 𝑎 = 0 ; 𝑣 = 1,06 m/s

Per calcular la velocitat de la càrrega – 𝑞 en passar pel punt en el que les tres càrregues es troben
alineades, haurem d’imposar la conservació de l’energia mecànica:

1 1
𝐸𝑐𝑖𝑛,𝑖 + 𝑈𝑖 = 𝐸𝑐𝑖𝑛,𝑓 + 𝑈𝑓 → 𝑚𝑣𝑖2 + (−𝑞)𝑉𝑖 = 𝑚𝑣𝑓2 + (−𝑞)𝑉𝑓
2⏟ 2
0

On 𝑉𝑖 i 𝑉𝑓 són els potencials creats per les dues

càrregues +𝑞 als punts inicial i final:
𝑞
𝑉𝑖 = 2𝑘
ℓ
𝑞
𝑉𝑓 = 2𝑘
ℓ/2

Substituint:

𝑞 1 𝑞
(−𝑞)2𝑘 = 𝑚𝑣𝑓2 + (−𝑞)2𝑘
ℓ 2 ℓ/2

𝑣𝑓 = 1,06 m/s

Pel que fa a la seva acceleració en aquest punt, com la força total que actua sobre ella, degut a les
dues càrregues +𝑞 és nul·la, llavors l’acceleració també ho serà.

𝐹=0⟶𝑎=0
 Tema 1 – Part III

P1.20. Tres càrregues puntuals de 3nC estan ubicades als vèrtexs d’un triangle equilàter d’1m de
costat. Si inicialment les càrregues es trobaven infinitament allunyades entre sí, determineu l’energia
necessària per a constituir el sistema.

Sol.: 𝑈𝑓 = 2,43 · 10−7 J

Energia de formació d’un sistema de càrregues puntuals:

𝑁
1
𝑈𝑓 = ∑ 𝑞𝑖 𝑉(𝑟𝑖 )
2
𝑖=1

on 𝑉(𝑟𝑖 ) és el potencial a la posició on tenim la càrrega 𝑖 degut a la resta de càrregues 𝑗 ≠ 𝑖.

𝑁
𝑞𝑗
𝑉(𝑟𝑖 ) = ∑ 𝑘
𝑟𝑖𝑗
𝑗=1
𝑗≠𝑖

Segons es pot veure a la figura, com el triangle és equilàter i

les tres càrregues són exactament iguals, el potencial 𝑉(𝑟𝑖 )
creat per dues d’elles al punt on est roba la tercera és el
mateix per les tres. Així:
𝑞 𝑞 𝑞
𝑉(𝑟𝑖 ) = 𝑘 + 𝑘 = 2𝑘
ℓ ℓ ℓ

1 𝑞 𝑞2
𝑈𝑓 = [3 · 𝑞 (2𝑘 )] = 3𝑘 = 2,43 · 10−7 J
2 ℓ ℓ
 Tema 1 – Part III

P1.21. Dues càrregues positives de valor 𝑞1 = +4 μC,

estan situades en vèrtexs oposats d’un rectangle de costats
4𝑎 i 3𝑎. En els vèrtexs d’un altre rectangle més petit, de
costats 2𝑎 i 𝑎, hi ha dues càrregues de valor 𝑞2 = +6 μC.
Calculeu el treball necessari per a girar el rectangle petit
180° al voltant del seu costat llarg, com mostra la figura.
Dada: 𝑎 = 0,1m.

Sol: 𝑊 = −0,61 J

Com el sistema és conservatiu, podem resoldre el problema traslladant primer una de les dues
càrregues, i a continuació l’altre. No importa l’ordre, només les configuracions inicial i final del
sistema.

Traslladem primer la de l’esquerra, mantenint fixa la de la dreta:

+𝑞1 +𝑞1 +𝑞2

𝑉𝑖𝑛𝑖 = 𝑘 [ + + ]
√2 𝑎 √13 𝑎 2𝑎

+𝑞1 +𝑞1 +𝑞2

𝑉𝑓𝑖𝑛 = 𝑘 [ + + ]
√2 𝑎 5 𝑎 2√2 𝑎

𝑊 = 𝑈𝑓𝑖𝑛 − 𝑈𝑖𝑛𝑖 = +𝑞2 (𝑉𝑓𝑖𝑛 − 𝑉𝑖𝑛𝑖 )

+𝑞1 +𝑞2 +𝑞1 +𝑞2

𝑊 = +𝑞2 𝑘 [ + − − ]
5 𝑎 2√2 𝑎 √13 𝑎 2 𝑎

Traslladem ara la de la dreta, amb la de l’esquerra a la seva

nova posició:

+𝑞1 +𝑞1 +𝑞2

𝑉𝑖𝑛𝑖 = 𝑘 [ + + ]
√10 𝑎 √5 𝑎 2√2 𝑎
+𝑞1 +𝑞1 +𝑞2
𝑉𝑓𝑖𝑛 = 𝑘 [ + + ]
√10 𝑎 √17 𝑎 2𝑎

𝑊 = 𝑈𝑓𝑖𝑛 − 𝑈𝑖𝑛𝑖 = +𝑞2 (𝑉𝑓𝑖𝑛 − 𝑉𝑖𝑛𝑖 )

+𝑞1 +𝑞2 +𝑞1 +𝑞2

𝑊 = +𝑞2 𝑘 [ + − − ]
√17 𝑎 2 𝑎 √5 𝑎 2√2 𝑎

Sumant els dos treballs:

+𝑞1 +𝑞1 +𝑞1 +𝑞1 𝑞1 𝑞2 1 1 1 1 𝑞1 𝑞2

𝑊 = +𝑞2 𝑘 [ − + − ]=𝑘 [ − + − ] = −0,282 𝑘
5 𝑎 √13 𝑎 √17 𝑎 √5 𝑎 𝑎 5 √13 √17 √5 𝑎

𝑊 = −0,61 J
 Tema 1 – Part III

P1.22. Un pla molt gran horitzontal està carregat amb una densitat superficial de càrrega
𝜎 = 2 μC/m2 . Una càrrega puntual, 𝑄 = −3 μC, es troba al punt de coordenades (0,0,20)cm.
El sistema de referència és l'indicat a la figura.
a) Trobeu les coordenades dels punts on el camp
elèctric total és nul.
b) Calculeu el flux del camp elèctric que travessa
un cilindre de radi 𝑅 = 50cm i altura 𝐻 = 2m
que interseca simètricament al pla carregat tal
com s'indica a la figura.
c) Calculeu el treball realitzat per la força elèctrica
quan desplacem una càrrega 𝑞 = 1C des del
punt 𝐴(0,0,30)cm fins al punt 𝐵(0,0,15)cm.

Sol: a) (0,0,70)cm i (0,0, −30)cm

b) 𝜙 = −1,6 · 105 Nm2 /C
c) 𝑊𝐹 = 2,5 · 105 J

(a) Si dibuixem els camps elèctrics creats per 𝑄 i 𝜎 , 𝐸⃗𝑄 i 𝐸⃗𝜎 , ens adonarem que els únics punts de
l’espai on 𝐸⃗𝑄 i 𝐸⃗𝜎 tenen la mateixa direcció i sentit contrari (i per tant es poden anular) són punts de
l’eix 𝑧 tals que 𝑧 > 0,2m i 𝑧 < 0.

En general podrem escriure:

𝑄 𝑄 𝑄
𝐸⃗𝑄 = 𝑘 3 𝑟 = 𝑘 3
(𝑧 − 0,2)𝑘̂ = 𝑘 𝑘̂
𝑟 |𝑧 − 0,2| (𝑧 − 0,2)2
𝑧 > 0,20m → { 𝜎 }→
𝐸⃗𝜎 = 𝑘̂
2𝜀0
𝑄 𝜎
→ 𝐸⃗ = 𝐸⃗𝑄 + 𝐸⃗𝜎 = 𝑘 ̂+
𝑘 𝑘̂ = 0
(𝑧 − 0,2)2 2𝜀0

𝑄 𝑄 𝑄
𝐸⃗𝑄 = 𝑘𝑟 = 𝑘 (𝑧 − 0,2)𝑘̂ = −𝑘 𝑘̂
𝑟3 |𝑧 − 0,2|3 (𝑧 − 0,2)2
𝑧<0→{ 𝜎 }→
⃗𝐸𝜎 = − ̂
𝑘
2𝜀0
𝑄 𝜎
→ 𝐸⃗ = 𝐸⃗𝑄 + 𝐸⃗𝜎 = −𝑘 2
𝑘̂ − 𝑘̂ = 0
(𝑧 − 0,2) 2𝜀0
 Tema 1 – Part III

1 1
Noteu que per 𝑧 < 0 hem fet (𝑧 − 0,2) = − (𝑧−0,2)2 on ha sorgit un signe negatiu degut
|𝑧−0,2|3
precisament al fet que 𝑧 < 0 (podeu comprovar el signe per qualsevol valor concret de 𝑧 < 0).
Noteu també que en ambdós casos acabem arribant a la mateixa equació, que ara resoldrem:

𝑄 𝜎 𝑄 𝜎 𝑘𝑄 𝜎
𝑘 ̂+
𝑘 ̂=0→ 𝑘
𝑘 + = 0 → = →
(𝑧 − 0,2)2 2𝜀0 (𝑧 − 0,2)2 2𝜀0 (𝑧 − 0,2)2 2𝜀0
𝑘𝑄2𝜀0 𝑘𝑄2𝜀0 + → 𝑧 = 0,7 m
= (𝑧 − 0,2)2 → 𝑧 = 0,2 ± √ ={
𝜎 𝜎 − → 𝑧 = −0,3 m

(b) Com que el cilindre és una superfície tancada, podem calcular-ne el flux a través seu mitjançant
el teorema de Gauss, si sabem la càrrega que conté al seu interior, que en aquest cas és la càrrega
puntual 𝑄 i la càrrega del pla que es troba dins del cilindre (veure figura).

x
s

Aquesta última és la càrrega que es troba en el cercle de radi R que és intersecció entre el pla i el
cilindre, i que calcularem mitjançant la densitat superficial de càrrega 𝜎 → 𝑄𝑐𝑒𝑟𝑐𝑙𝑒 = 𝜎 𝜋𝑅 2 .
Per tant, podrem escriure:

𝑄𝑖𝑛𝑡 𝑄 + 𝜎𝜋𝑅 2
𝜙= = = −1,6 · 105 Nm2 /C
𝜀0 𝜀0

(c) Per calcular el treball necessitarem saber la diferència de potencial entre els dos punts A i B:

𝑊 = −Δ𝑈 = −𝑞Δ𝑉 = −𝑞(Δ𝑉𝑄 + Δ𝑉𝜎 )

on Δ𝑉𝑄 i Δ𝑉𝜎 són les diferències de potencial degudes a la càrrega i al pla, respectivament, i les
podem calcular amb la integral de trajectòria. De teoria sabem que per una càrrega puntual:
𝐵 𝐵
𝑘𝑄 1 1
⃗ = −∫
Δ𝑉𝑄 = − ∫ 𝐸⃗𝑄 · 𝑑ℓ 𝑑𝑟 = 𝑘𝑄 ( − )
𝑟 2 𝑟𝐵 𝑟𝐴
𝐴 𝐴
i per un pla infinit:
𝐵 𝐵
𝜎 𝜎
⃗ = −∫
Δ𝑉𝜎 = − ∫ 𝐸⃗𝜎 · 𝑑ℓ 𝑑𝑧 = − (𝑧 − 𝑧𝐴 )
𝐴 𝐴 2𝜀0 2𝜀0 𝐵

Per tant:
1 1 𝜎
𝑊𝐹 = −𝑞 [𝑘𝑄 ( − )− (0,15 − 0,3)] = 2,5 · 105 J
|0,2 − 0,15| |0,3 − 0,2| 2𝜀0
 Tema 1 – Part III

Q1.11. Un protó (𝑚𝑝 = 1,67 · 10−27 kg ; 𝑞𝑝 = 1,6 · 10−19 C) s’accelera des del repòs mitjançant
una diferència de potencial de Δ𝑉 = −105 𝑉. L’energia cinètica que assoleix el protó val:

a) 1,6 · 10−14 J b) 0 J c) 3,2 · 10−14 J d) −1,6 · 10−14 J

Conservació de l’energia mecànica:

𝑈𝑖 + 𝐸⏟
𝑐𝑖𝑛,𝑖 = 𝑈𝑓 + 𝐸𝑐𝑖𝑛,𝑓 → 𝐸𝑐𝑖𝑛,𝑓 = −(𝑈𝑓 − 𝑈𝑖 ) = −𝑞(𝑉𝑓 − 𝑉𝑖 ) = −𝑞Δ𝑉
0

𝐸𝑐𝑖𝑛,𝑓 = 1,6 · 10−14 J

La resposta correcta és la a).

 Tema 1 – Part III

Q1.12. Per a un camp elèctric conservatiu, és FALS que:

a) Per calcular la circulació del camp elèctric entre dos punts és suficient amb conèixer la
diferència de potencial entre aquests dos punts.
b) El treball que hem de realitzar per traslladar una partícula carregada entre dos punts és
independent de la trajectòria seguida.
c) Per calcular la diferència de potencial entre dos punts és suficient amb conèixer el valor del
camp elèctric en aquests dos punts.
d) Coneguts els components del vector camp elèctric, sempre es pot calcular el potencial
elèctric associat fixant adequadament un origen de potencials.

a) CERT. La circulació del camp elèctric entre dos punts és precisament la diferència de
potencial entre aquests dos punts.
𝐴
⃗
𝑉𝐴 − 𝑉𝐵 = − ∫ 𝐸⃗ · 𝑑ℓ
𝐵

b) CERT. Com el camp elèctric és conservatiu, és a dir, prové d’una força conservativa, el treball
que hem de realitzar per traslladar una partícula carregada entre dos punts és independent de
la trajectòria seguida.

c) FALS. Per calcular la diferència de potencial entre dos punts, és a dir, per poder calcular la
circulació del camp elèctric entre els dos punts, necessitem conèixer els components del vector
camp elèctric a tota la zona de l’espai compresa entre els dos punts.
𝐴
⃗
𝑉𝐴 − 𝑉𝐵 = − ∫ 𝐸⃗ · 𝑑ℓ
𝐵

d) CERT. Per calcular el potencial elèctric en un punt qualsevol de l’espai, és a dir, per poder
calcular la circulació del camp elèctric, necessitem conèixer els components del vector camp
elèctric i fixar adequadament un origen de potencials.
𝑃
⃗
𝑉𝑃 = 𝑉𝑃 − 𝑉0 = − ∫ 𝐸⃗ · 𝑑ℓ
0

La resposta correcta, és a dir, la que és FALSA, és la c).

 Tema 1 – Part III

Q1.13. Sobre les línies de camp elèctric, podem afirmar que:

a) sempre són línies rectes.
b) sempre són tangents a les superfícies equipotencials.
c) sempre estan dirigides cap als valors creixents del potencial elèctric.
d) sempre apunten cap als valors decreixents del potencial elèctric.

Les línies de camp elèctric:

• són línies tangents en tots els seus punts al vector camp 𝐸⃗ , per tant poden ser rectes o corbades,
depèn del camp.
• neixen a les càrregues positives o a l’infinit, i moren a les càrregues negatives, o a l’infinit.
• no es poden tallar mai, ja que a cada punt de l’espai hi ha definit només un vector camp 𝐸⃗ ,
per tant, per cada punt només pot passar una única línia de camp.

Pel que fa a la seva relació amb el potencial elèctric, les línies de camp elèctric:
• són perpendiculars a les superfícies equipotencials.
• estan dirigides cap als valors decreixents del potencial elèctric, és a dir, des del potencials alts
cap als potencials baixos.

La resposta correcta és la d).

 Tema 1 – Part III

Q1.14. Quina de les següents afirmacions és certa?

a) L’energia de formació d’una distribució de càrregues puntuals sempre és positiva.
b) L’energia de formació d’un sistema constituït per una sola càrrega puntual negativa és
negativa.
c) L’energia de formació d’una distribució formada per 2 càrregues puntuals negatives,
separades una distància 𝑑, sempre és negativa.
d) Cap de les anteriors.

Energia de formació d’un sistema de càrregues puntuals:

𝑁
1
𝑈𝑓 = ∑ 𝑞𝑖 𝑉(𝑟𝑖 )
2
𝑖=1

on 𝑉(𝑟𝑖 ) és el potencial a la posició on tenim la càrrega 𝑖 degut a la resta de càrregues 𝑗 ≠ 𝑖.

𝑁
𝑞𝑗
𝑉(𝑟𝑖 ) = ∑ 𝑘
𝑟𝑖𝑗
𝑗=1
𝑗≠𝑖

a) FALS. El signe de l’energia de formació dependrà del signe de les càrregues que constitueixen el
sistema, pot ser positiu, negatiu o zero.

b) FALS. L’energia de formació d’un sistema constituït per una sola càrrega puntual serà sempre
zero, independentment del seu signe, ja que una única càrrega no està sotmesa a cap força i per
tant no cal realitzar cap treball per traslladar-la.

c) FALS. L’energia de formació d’una distribució formada per 2 càrregues puntuals negatives,
separades una distància 𝑑, sempre serà positiva. De fet, l’energia de formació d’un sistema de
𝑁 > 1 càrregues puntuals TOTES negatives, sempre serà positiva.
𝑁
1
𝑞𝑖 < 0 → 𝑉(𝑟𝑖 ) < 0 → 𝑈𝑓 = ∑ 𝑞𝑖 𝑉(𝑟𝑖 ) > 0
2
𝑖=1

La resposta correcta és la d).

 Tema 1 – Part III

Q1.15. Dues càrregues puntuals idèntiques, de valors 𝑞1 = 𝑞2 = +𝑞, estan separades una distància
𝑥. A distància ℓ de les dues càrregues, se situa una tercera càrrega de valor 𝑞3 = −𝑞, de forma que
el conjunt forma un triangle isòsceles. El valor de 𝑥 per tal que l’energia de formació del sistema
sigui negativa és:

a) 𝑥 < ℓ/3 b) 𝑥 > ℓ/3 c) 𝑥 < ℓ/2 d) 𝑥 > ℓ/2

Per calcular l’energia de formació podem fer servir l’equació:

4
1
𝑈𝑓 = ∑ 𝑞𝑖 𝑉𝑖
2
𝑖=1

on 𝑉𝑖 és el potencial a la posició on tenim la càrrega 𝑖 degut a la resta de càrregues 𝑗 ≠ 𝑖.

𝑞3

ℓ ℓ

𝑞1 𝑞2
𝑥
𝑞 −𝑞
𝑉1 = 𝑘 + 𝑘
𝑥 ℓ
𝑞 −𝑞 1 𝑞 −𝑞 𝑞 −𝑞 𝑞 𝑞
𝑉2 = 𝑘 + 𝑘 → 𝑈𝑓 = [𝑞 (𝑘 + 𝑘 ) + 𝑞 (𝑘 + 𝑘 ) − 𝑞 (𝑘 + 𝑘 )] =
𝑥 ℓ 2 𝑥 ℓ 𝑥 ℓ ℓ ℓ
𝑞 𝑞
𝑉3 = 𝑘 + 𝑘 }
ℓ ℓ
1 𝑞2 𝑞2 𝑞2 1 2 1 2 ℓ
= [2𝑘 − 2𝑘 − 2𝑘 ] = 𝑘𝑞 2 ( − ) < 0 → < → 𝑥 >
2 𝑥 ℓ ℓ 𝑥 ℓ 𝑥 ℓ 2

La resposta correcta és la d).

 Tema 1 – Part III

Q1.16. En una zona de l’espai tenim definit un camp elèctric 𝐸⃗ = 6𝑥 𝑖̂ + 2𝑦 𝑗̂ (N/C). Calcula el
valor del potencial al punt 𝑃(3,2), prenent com a origen de potencials el punt (0,0):

a) +22V b) −22V c) −31V d) +31V

Escollim una trajectòria per anar de l’origen al punt 𝑃 que ens simplifiqui el producte escalar amb
el camp.

Per exemple, podem fer una trajectòria que:

• vagi de (0,0) a (3,0) mantenint y constant (𝑑ℓ
⃗ = 𝑖̂𝑑𝑥)
• després de (3,0) a (3,2) mantenint x constant (𝑑ℓ
⃗ = 𝑗̂𝑑𝑦)

(3,2) (3,2)
𝑉(3,2) − 𝑉(0,0) = − ∫ ⃗ = −∫
𝐸⃗ · 𝑑ℓ ⃗
(6𝑥𝑖̂ + 2𝑦𝑗̂) · 𝑑ℓ
(0,0) (0,0)
(3,0) (3,2)
= −∫ (6𝑥𝑖̂ + 2𝑦𝑗̂) · 𝑖̂𝑑𝑥 − ∫ (6𝑥𝑖̂ + 2𝑦𝑗̂) · 𝑗̂𝑑𝑦
(0,0) (3,0)
(3,0) (3,2) 3 2
𝑥2 𝑦2
= −6 ∫ 𝑥𝑑𝑥 − 2 ∫ 𝑦𝑑𝑦 = −6 | − 2 | = −27 − 4 = −31 V
(0,0) (3,0) 2 0 2 0

La resposta correcta és la c).

 Tema 1 – Part III

Q1.17. El potencial a la superfície d’una esfera massissa, carregada i de radi 𝑅 val 𝑉0. El camp
elèctric a distància 2𝑅 del centre de l’esfera val:

𝑉0 𝑉0 𝑉0
𝐚) 𝐛) 𝐜) 𝐝) No es pot calcular amb aquestes dades
4𝑅 2𝑅 𝑅

Sabent el potencial a la superfície d’una esfera, podem treure el valor de la càrrega Q de l’esfera en
funció del potencial, que llavors podem utilitzar per calcular el camp elèctric que ens demanen.

Atenció, dono per conegudes les expressions del camp elèctric i el potencial a punts exteriors d’una
esfera de radi 𝑅 (fet en altres exercicis):

𝑄 𝑄
𝑟>𝑅→𝐸=𝑘 → 𝑉 = 𝑘
𝑟2 𝑟
𝑄 𝑅𝑉0 𝑄 1 𝑅𝑉0 𝑉0
𝑉(𝑟 = 𝑅) = 𝑘 = 𝑉0 → 𝑄 = → 𝐸(𝑟 = 2𝑅) = 𝑘 = 𝑘 =
𝑅 𝑘 (2𝑅)2 4𝑅 2 𝑘 4𝑅

La resposta correcta és la a).

 Tema 1 – Part III

Q1.18. Tenim tres càrregues puntuals, de valors +𝑞, −𝑞 i +2𝑞, situades als vèrtexs d’un triangle
equilàter de costat ℓ. El treball necessari per a traslladar la càrrega −𝑞 fins a l’infinit val:

Considereu 𝑉∞ = 0

𝑞2 𝑞2 𝑞2
𝐚) − 3𝑘 𝐛) 0 𝐜) + 3𝑘 𝐝) + 𝑘
ℓ ℓ ℓ

El treball necessari per a traslladar la càrrega (−𝑞) des del punt 𝑃 que ocupa al vèrtex del triangle,
fins a l’infinit serà:

𝑊 = 𝑈𝑓𝑖𝑛 − 𝑈𝑖𝑛𝑖 = 𝑈∞ − 𝑈𝑃 = (−𝑞)(𝑉∞ − 𝑉𝑃 )

on:

𝑉∞ = 0

(+2𝑞) (+𝑞) 𝑞
𝑉𝑃 = 𝑘 +𝑘 = 3𝑘
ℓ ℓ ℓ

Així:

𝑞2 𝑞2
𝑊 = (−𝑞) (0 − 3𝑘 ) = +3𝑘
ℓ ℓ

La resposta correcta és la c).

 Tema 1 – Part III

Q1.19. Es disposa d’una esfera uniformement carregada en tot el seu volum. El potencial en un
punt de la seva superfície val 450V i en un punt exterior, a 20cm de la superfície, val 150V. La
càrrega i el radi de l’esfera valen:

a) 50nC ; 10cm b) 5nC ; 10cm c) 5nC ; 1m d) 50nC ; 1m

Sabent l’expressió del potencial a punts exteriors d’una esfera de radi 𝑅:

𝑄
𝑟≥𝑅→𝑉=𝑘
𝑟

podem escriure:

𝑄
𝑉(𝑅) = 𝑘 = 450 V 150(𝑅 + 0,2)
𝑅
→ 𝑉(𝑅) = = 450 V
𝑄 150(𝑅 + 0,2) 𝑅
𝑉(𝑟) = 𝑘 = 150 V → 𝑄 =
𝑅 + 0,2 𝑘 }
(𝑅 + 0,2)
→ = 3 → (𝑅 + 0,2) = 3𝑅 → 2𝑅 = 0,2 → 𝑅 = 0,1 m
𝑅

𝑄 450𝑅 45
𝑘 = 450 V → 𝑄 = = = 5 nC
𝑅 𝑘 9 · 109

La resposta correcta és la b).