MAGNETISME I SUPERCONDUCTIVITAT

Prova Parcial, 22 de març de 2019

Qüestió 1: Quina connexió hi ha entre el moment magnètic i el moment angular? Com ho

podries demostrar experimentalment?. (0.5p)

Caldria primer de tot dir que parlem d’electrons. Aleshores el moment angular d’un
electró té dues contribucions, moviment orbital i espı́. El moment magnètic és proporcional
al moment angular i el podem escriure com
m = −(µB /~)(l + 2s),
on
e~
µB = .
2me
La conexió entre m i l es demostra amb l’experiment de Eisntein de Hass (o amb el de
Barnett que veu l’efecte contrari). L’experiment consisteix en canviar el moment magnètic
d’un objecte penjat i veure que per conservar el moment angular total l’objecte fa una petita
rotació. Aquest experiment és diferent de posar una agulla magnètica en un camp magnètic.

Qüestió 2: Què és el magnetó de Bohr? Calcula el moment magnètic d’un electró (per espı́,
g=2). Quina freqüència de precessió tindrà en un camp magnètic de densitat 0.3T? quina
diferència d’energia hi haurà quan l’espı́ estigui paral·lel o antiparal·lel amb el camp? Con-
vertiu aquesta última energia a freqüència

El magnetó de Bohr és una constant fı́sica de moment magnètic. És la unitat natural per
a expressar el moment dipolar magnètic de l’electró. En unitats del sistema internacional es
defineix com a:
e~
µB = .
2me
El moment magnèic d’un electró per a l =0 i g=2 és
m = −gµB s = µB ,
on s = ~/2. La freqüència de precessió ve donada per 2πf = γH. Noteu que γ és la constant
de proporcionalitat entre el moment magnètic i el moment angular i val γ = −e/2me per
moments orbitals i γ = −e/me per l’espı́. Aixı́ tenim que
1 e
f= = 8.4GHz.
2π me
L’energia del moment magnètic en un camp magnètic és E = m · H i per tant si m = µB
tenim que la diferència serà 2µB · H i per tant la freqüència la trobem
~2πf = 2µB H

1
 f = µB /~H = 8.4GHz.
Qüestió 3: Un àtom diamagnètic té moment magnètic? Perquè? El valor esperat de
r pel carboni es coneix gràcies a experiments de difracció de raig X i és aproximadament
0.7 Amstrongs. La seva densitat és 2220 kg/m3. Calcula el valor de la seva susceptibilitat
diamagnètica. (El valor mesurat és -13.82·106 per unitat de volum). Comenta possibles fonts
d’error en la derivació d’aquesta quantitat. (1p)

Un àtom diamagnetic NO té moment magnètic a no ser que apliquem un camp magnètic.
Si apliquem un camp magnetic l’atom diamagnetic crea un moment magnètic en direcció
oposada al camp.

L’expressió per a la susceptibilitat diamagnètica es en SI

nµ0 e2 r2
χd = − ,
6me
on n es el número d’electorns per unitat de volume (n = ZNA ρ/A, amb NA el número
d’Avogadro, ρ la densitat, A el pes atòmic i Z el nombre atòmic)
Pel Carboni, Z = 6 i A = 12 g/mol, per tant

nµ0 e2 r2
χd = −
6me

6.02 · 1023 mol−1 2220kg m−3 1.256 · 10−6 H m−1 6(1.6 · 10−19 )2 C2 (0.7 · 10−10 )2 m2
= −
12 · 10−3 kg mol−1 6 · 9.109 · 10−31 kg

= −19.33 · 10−6 H C2 m−2 kg−1 = −19.33 · 10−6 ,

que és molt a prop del valor experimental −13.82 · 10−6 .

Per a la majoria de materials, el valor calculat utilitzant el model clàssic de Langevin

només coincideix en l’ordre de magnitud amb l’experiment. Alguns fonts d’error poden ser:

• L’aplicació de la llei de Lenz (que es va determinar per als circuits elèctrics) a escala
atòmica

• La dificultat per calcular o mesurar el radi promig de l’òrbita de l’electró,

• La nostra hipòtesi que els electrons orbiten al seu nucli; per tant, esperem un pobre
descripció dels electrons itinerants

• Estem suposantn que el sistema és esfèricament simètric.

Podrı́em esperar que l’ús de la mecànica clàssica fos la causa dels errors, però una derivació
quàntica completa realment dóna pràcticament el mateix resultat.

2
 Qüestió 4: En les tècniques de ressonància magnètica, quins avantatges o inconvenients
pot tenir aplicar gradients de camp magnètic en comptes de camps magnètics uniformes?.
(0.5p)

Avantatges: En mostres grosses com pot ser una part del cos s’aconsegueix tenir infor-
mació sobre diferents profunditats dels teixits i aixı́ tenir una reconstrucció en 3 dimensions.

Inconvenients: i) Un gradient de camp magnètic sempre crea una força en un ma-

terial magnètic i per tant caldrà fixar bé la mostra. ii) Al tenir una variació de camps
magnètics farem que l’amplada del pic de ressonància creixi i per tant perdrem resolució en
freqüència/energia.

Qüestió 5:Calculeu els estats de mı́nima energia per els següents ions. (1.5p)

O : [He]2s2 2p4
Cr3+ : [Ar]3d3
Mn3+ : [Ar]3d4
Fe3+ : [Ar]3d5

Calculeu el moment magnètic total per l’ió de Mn3+ i el seu moment magnètic en la
direcció del camp aplicat. Creus que aquest és el valor mesurat experimentalment?

O : [He]2s2 2p4 ⇒ S = 1, L = 1 i J = L + S = 2; ⇒ 3 P2

Cr3+ : [Ar]3d3 ⇒ S = 3/2, L = 3 i J = L − S = 3/2; ⇒ 4 F3/2

Mn3+ : [Ar]3d4 ⇒ S = 2, L = 2 i J = L − S = 0; ⇒ 5 D0

Fe3+ : [Ar]3d5 ⇒ S = 5/2, L = 0 i J = S = 5/2; ⇒ 6 S5/2

El moment magnètic total de l’ió de Mn3+ seria m = gJ µB J = 0. Això només valdria

per un ió aillat i no per un cristall. En el cas del cristall el nombre S aproxima millor el
moment magnpetic i per tant esperariem m = gS µB S = 2µB 2 = 4µB

Qüestió 6: Demostreu que les regles de Hund per a una capa amb moment angular l i
amb n electrons es poden escriure: (1p)

2l + 1 − |2l + 1 − n|
S=
2

L = S|2l + 1 − n|

J = S|2l − n|

3
 Per demostrar aquestes fórmules només cal fer casos, bàsciament quan tenim menys de
mitja capa plena (n < 2l + 1) i quan tenim més de mitja capa plena (n > 2l + 1). Cal
comprovar també el cas n = 2l + 1

2l + 1 − |2l + 1 − n|
• Cas 1: S =
2
Si n < 2l + 1 aleshores tots els espins tenen la mateixa direcció i el valor esperat és
n/2. Com que |2l + 1 − n| = 2l + 1 − n podem reescriure la fórmula sense el valor
absolut i obtenim
2l + 1 − ((2l + 1) − n)
S= = n/2.
2

Si n > 2l + 1 aleshores tenim 2l + 1 espins mirant ”amunt” i n − (2l + 1) mirant avall

aixı́ que el valor esperat serà (2l + 1)/2 − (n − (2l + 1))/2 = 2l + 1 − n/2. Com que
|2l + 1 − n| = n − (2l + 1) podem reescriure la fórmula sense el valor absolut i obtenim

2l + 1 − (n − (2l + 1)) 2l + 1 n − (2l + 1) n

S= = − = 2l + 1 − .
2 2 2 2

• Cas 2: L = S|2l + 1 − n|
Si n < 2l + 1 aleshores tots el moment angular total L és la segëunt suma L =
l + (l − 1) + (l − 2) + · · · + (l − (n − 1)). Tenim n sumants consecutius i per tant
podem agafar la mitja que és el primer sumant, l, més l’últim, l − (n − 1) i dividit de
2 i multiplicar-ho tot pel número de sumants n. Obtenim que

l + l − (n − 1) n
L= n = (2l + 1 − n).
2 2
Com que |2l + 1 − n| = 2l + 1 − n i sabem que S = n/2 (de l’apartat anterior) podem
reescriure la fórmula sense el valor absolut i obtenim
n
L = S|2l + 1 − n| = (2l + 1 − n).
2

si n > 2l + 1 aleshores tenim 2l + 1 espins que es compensen el seu moment angular i

només contribueixen n0 = n − (2l + 1). Repetim el raonament fet pel cas n < 2l + 1 i
obtenim que

n0 n − (2l + 1) n
L= (2l + 1 − n0 ) = (2l + 1 − (n − (2l + 1))) = (2l + 1 − )(n − (2l + 1)).
2 2 2

Com que |2l + 1 − n| = n − (2l + 1) i sabem que S = 2l + 1 − n2 (de l’apartat anterior)

podem reescriure la fórmula sense el valor absolut i obtenim
n
L = S|2l + 1 − n| = (2l + 1 − )(n − (2l + 1)).
2

4
 • Cas 3: J = S|2l − n| Si n < 2l + 1 aleshores sabem que J = L − S i S = n/2 i
L = n2 (2l + 1 − n) i per tant podem escriure
n n n
J =L−S = (2l + 1 − n) − = (2l − n)
2 2 2
que és exactament la fórmula que volem demostrar quan n < 2l + 1 ja que |2l − n| =
2l − n
n
Si n > 2l + 1 aleshores sabem que J = L + S i S = (2l + 1) − i L = (2l +
2
n
1 − )(n − (2l + 1)) i per tant podem escriure
2
n n n


J = L + S = (2l + 1 − )(n − (2l + 1)) + 2l + 1 − = 2l + 1 − n − 2l)
2 2 2
que és exactament la fórmula que volem demostrar quan n > 2l + 1 ja que |2l − n| =
n − 2l
Els casos per a n = 2l + 1 són trivials.

Qüestió 7: Quins poden ser els efectes en el els estats magnètics d’un àtom o ió al posar-
lo en un cristall (camp cristal·lı́)? En quin cas es pot modificar la primera regla de Hund?
(1.5p)

L’efecte principal del camp cristal·lı́ és la ruptura de la degeneració dels estats orbitals
dels electrons, principalment els orbitals d, a causa d?un camp elèctric estàtic produı̈t per
una distribució de càrrega circumdant creada pels ions veı̈ns.
El camp de cristall modifica l’estructura dels subnivells magnètics més baixos de MS o
MJ que es divideixen per la interacció Zeeman i introdueix l’anisotropia d’un sol ió. Els
nous estats tenen L = 0 i per tant el nombre J tal i com s’havia definit a partir de les inter-
accions d’espı́-òrbita deixa de ser una bona descripció del nostre sistema magnètic—orbital
quenching. L’efecte del camp cristal·lı́ és important ja que juga un paper en estabilitzar la
mateixa estructura cristallina. Pot modificar les distancies entre atoms (Efecte Jahn Teller).
La primera regla de Hund ens diu que cal minimitzar primer de tot la repulsió Coulom-
biana entre electrons, però si el cost d’omplir un estat diferent és encara més alt, aleshores
els electrons ocupen un mateix estat.