`

PRACTICA 8 Ot Garc´es, Tom´as Pastor, EQB, 11/12/2019

Resum
Aquesta pr`actica consisteix en mesurar el coeficient γ = Cp/Cv per a diferents gasos. Per fer-ho aprofitem
el m`etode de Cl´ement−Desormes[2]. Obrint una clau omplim un recipient amb un gas a temperatura ambient
i a una pressi´o lleugerament superior a la atmosf`erica. Obrint una v`alvula farem que una part del gas escapi,
produint una expansi´o adi`abatica al gas que hi queda a dins del recipient. Mesurant la diferencia d’altures
produides a un tub en forma d’U determinem el coeficient adiab`atic del gas.

Introducci´o i par`ametres
Inicialment tenim una certa quantitat de gas contingut al recipient a temperatura ambient i amb una pressi´o i
pressi´o p1 una mica superior a l’atmosf´erica. Obrint la v`alvula deixem una part del gas escapar el recipient,
mentre que l’altra roman dintre. Durante aquest proc´es la part que es queda dins del recipient experimenta
una expansi´o adiab´atica fins a una pressi´o igual a l’atmosf`erica p0. Com a resultat d’aquesta expansi´o el
gas es referenda a una temperatura inferior a la temperatura ambient, si considerem que l’expansi´o t´e lloc
reversiblement i que el gas es tracta d’un gas ideal, podem escriure, per aquest proc´es:

p1vγ1 = p0vγ2(1)
A continuaci´o el gas que queda al recipient, al estar en contacte amb les parets del recipient, que est`a en
contacte amb l’ambient, augmentar`a la seva temperatura fins a la temperatura ambient de nou, de manera
que la seva pressi´o augmentar`a fins a un valor p2. Per aquest proc´es a volum constant, tenim:

p1v1 = p2v2 (2)

Combinant (1) i (2), resulta que:

p1 p1 p2 (3)
p0= γ

Si les difer`encies de presi´on entre p1, p0 y p2 s´on suficientment petites i es mesures com a difer`encies
d’al¸cades de la columna del man`ometre en forma d’U de branques obertes, es pot veure que, en una primera
aproximaci´o es pot expresar (3) com:
1
1 − γ (4)
h2 = h1
On h1 i h2 s´on les difer`encies d’al¸cada de la columna del man`ometre a les presions p1 i p2 respectivament.
En el nostre cas s’han efectuat 8 mesures de les al¸cades h1 i h2 per a diferents pressions p1 i p2 per al cas de
l’aire, 4 mesures per al cas del CO2 i 9 per al Ar.

hCO2
CO
1 ± 0, 2 cm h 2
2± 0, 2 cm hAr
1± 0, 2 cm hAr
2± 0, 2 cm hAire
1± 0, 2 cm hAire
2± 0, 2 cm

8,0 0,9 22,4 8,6 15,0 2,6 8,9 1,0 18,8 7,2 22 5,0 5,7 1,2 15,3 5,5 6,8 0,7 3,9 0,8 14,1 5,7
21,5 4,6
- - 12,1 3,9 7,0 1,4 - - 9,5 3,2 2,2 0,6 - - 7,8 2,2 5,7 1,6 - - 4,9 1,6 8,8 2,0 - - 3,5 0,9 - -

Taula 1: Al¸cades obtingudes per als diferents gasos.

A partir de les al¸cades de la Taula 1, representem h2 en funci´o d’h1 i estudiem si verifiquen la relaci´o (4). En
cas afirmatiu (la relaci´o entre les varibles ´es de tipus lineal), ajustem una recta del tipus y = mx + n
mitjan¸cant una regressi´o. Per trobar els par`ametres d’aquesta fem ´us de les expresions:

∆xx, n = ¯y − mx, r ¯ = p∆xy

 1
m =∆xy

∆xx∆yy
`
PRACTICA 8 Ot Garc´es, Tom´as Pastor, EQB, 11/12/2019
s¯ 2 on r r
x ∆xx(1 − r2)N 1
δyreg =
N∆xx N∆ xx, δn = δyreg
N − 2, δm = δyreg

¯ ¯
∆xx = x2 − x¯2, ∆yy = y2 − y¯2, ∆xy = ¯xy − x¯y¯
Per trobar γ en cada cas, identifiquem termes de la recta de regressi´o y = mx + n amb (4). F`acilment es pot
deduir que la pendent de la recta espera segueix la relaci´o:
1
m = 1 − γ(5)
i per tant

γ =1
1 − m(6)
de forma que la seva incerte¸ca es podr`a escriure de la forma:

δγ = 2
dγ dm δm =δm (1 − m) (7)
on δm s’ha calculat de la forma explicitada a on es mostren les expressions utilitzades per al c`alcul dels
par`ametres de la regresi´o lineal.

Coeficient γ = Cp/Cv del CO2

A continuaci´o es mostra la representaci´o de les dades d’h1 i h2 obtingudes per al CO2.

CO2
2
Dades exp.
1.45 · 10−2· x + 0.88 R2 = 0, 03

1.5

2 0.5
h

4 5 6 7 8 9 h1 (cm)

Figura 1: Dades obtingudes per al CO2. El coeficient de correlaci´o ´es molt baix, per tant, no podem asegurar
que hi hagi depend`encia linial entre ambudes variables. L’an`alisi de com tractar les dades es veur`a a
conclusions i resultats.

Els par`ametres obtinguts de la regressi´o s´on els seg¨uents:

m = 0, 01 ± 0, 05
n = 0, 9 ± 0, 4 cm

on m ´es adimensional. Utilitzant doncs, la pendent m i la seva incerte¸ca δm mostrades, i les expresions (6) i
(7), trobem que:

2
`
PRACTICA 8 Ot Garc´es, Tom´as Pastor, EQB, 11/12/2019
 γCO2 = 1, 02 ± 0, 05

Coeficient γ = Cp/Cv del Ar

A continuaci´o es mostra la representaci´o de les dades d’h1 i h2 obtingudes per al Ar.

Ar

Dades exp.

m
4
c

2
h

8
0.41 · x − 0.68 R2 = 0, 98

0
6 5 10 15 20 h1 (cm)

Figura 2: Dades obtingudes per al Ar. El coeficient de correlaci´o ´es ´optim, de forma que la depend`encia
d’ambdues variables ´es de tipus lineal. Te`oricament, la ordenada a l’ origen deuria ser a prop de zero, per ‘o
les dades semblen ajustar-s’hi b´e.

Els par`ametres obtinguts de la regressi´o s´on els seg¨uents:

m = 0, 41 ± 0, 02
n = −0, 7 ± 0, 2 cm

on m ´es adimensional. Utilitzant doncs, la pendent m i la seva incerte¸ca δm mostrades, i les expresions (6) i
(7), trobem que:

γAr = 1, 70 ± 0, 05

Coeficient γ = Cp/Cv de l’ aire

A continuaci´o es mostra la representaci´o de les dades d’h1 i h2 obtingudes per a l’aire. 3

`
PRACTICA 8 Ot Garc´es, Tom´as Pastor, EQB, 11/12/2019 Aire

Dades exp.
5
m

0.22 · x − 9.63 · 10−2 R2 = 0, 93

(

h
4 h1 (cm)

0
5 10 15 20

Figura 3: Dades obtingudes per a l’aire. El coeficient de correlaci´o ´es correcte, de forma que la depend`encia
d’ambdues variables ´es de tipus lineal. En aquest cas, l’ajust s´ı que te ordenada a l’origen proper a zero, el
que compleix amb la expressi´o te`orica.

Els par`ametres obtinguts de la regressi´o s´on els seg¨uents:

m = 0, 22 ± 0, 02
n = −0, 1 ± 0, 3 cm

on m ´es adimensional. Utilitzant doncs, la pendent m i la seva incerte¸ca δm mostrades, i les expresions (6) i
(7), trobem que:

γAire = 1, 28 ± 0, 04

Resultats i conclusions.
Les dades obtingudes per al cas del CO2 no s´on v`alides. L’ajust linial no ´es correcte, i per tant no podem
assegurar que les al¸cades dels bra¸cos hidrost`atics segueixen la relaci´o que es suposa que segueixen. Per
altra banda, cal comentar que tant nosaltres com l’altre grup que va realitzar la pr`actica, v`arem tenir
problemes degut a que no erem capa¸cos d’augmentar la pressi´o del gas degut a que aquest mancava. Aix´ı,
les dades preses segurament no siguin correctes. Per als altres dos casos, els resultats semblen ser
correctes: l’ajust linial ´es bo i els resultats obtinguts experimentalment mantenen discrep`ancies
insignificatives amb els valors te`orics trobats fent recerca[1] de taules de mesures dels mateixos coeficients
. teo
de dil lataci´o adiab`atica. El valor te`oric trobat per al cas del Ar ´es γ
◦ teo
Ar = 1, 67 a t = 20 C, mentres que per a l’aire tenim γ
Aire = 1, 40
a t = 20◦C. Al cas de l’Ar la nostra mesura cau dins de l’interval corresponent, per al cas de l’aire, tenim que d
= |γAire − γteo
Aire| = 0, 12 ≈ 2δγAire. Cal tenir en compte per al cas de l’aire, que els valors te`orics trobats s´on per a aire sec,
i no es tenen en compte efectes d’ humitat al nostre cas.

Refer`encies
[1] Coeficiente de dilataci´on adiab´atica
https://es.wikipedia.org/wiki/Coeficiente_de_dilataci%C3%B3n_adiab%C3%A1tica
[2] Exp´erience de Cl´ement−Desormes
https://fr.wikipedia.org/wiki/Exp%C3%A9rience_de_Cl%C3%A9ment-Desormes 4