Departament de Física Versió: febrer 2017

Laboratori de Física II (ESEIAAT)

NOMS: Marc Lluís Zuriguel, Roger Martínez Pardell

GRUP DE CLASSE (1.1, 1.2, 2.1, ...): 1.3/1.4

RESULTATS: OSCIL·LACIONS AMORTIDES I FORÇADES. RESSONÀNCIA.

(muntatge experimental amb pèndols)
(omplir amb ordinador i color negre, imprimir, i entregar la propera sessió de laboratori,
afegint al final les mesures preses al laboratori segellades)

1. Estudi de l’amortiment. [4 p]

a) (0.75 p). Indiqueu en la taula, per al pèndol ressonant, el nombre d’oscil·lacions cronometrades, el temps
mesurat i el període corresponent, per als dos casos: en el que gairebé no hi ha amortiment i en el que sí
n’hi ha. Feu una estimació de l’error de les mesures en cada cas i compareu els dos períodes. Calculeu les
freqüències angulars corresponents.

nº d’oscil·lacions temps(s) T(s) ω(Rad/s) ε(T) ε(ω)

longitudinal 25 28,60 1,1440 5,49 4 · 10−4 𝑠 1′ 92

· 10−3 𝑟𝑎𝑑/𝑠

transversal 25 28,33 1,1332 5,54 4 · 10−4 𝑠 1′ 96

· 10−3 𝑟𝑎𝑑/𝑠

El període és una mesura indirecta que calculem a partir del temps i, per tant, n’estimarem l’error a partir
de l’error del temps.

𝑡
𝑇=
𝑛

On T és el període, t el temps i n el nombre d’oscil·lacions en aquell temps. Alhora, sabem que l’error en
el temps és l’error de resolució de l’instrument de mesura (ja que només n’hem pres una i no en podem
calcular la desviació típica): 𝜀𝑟𝑒𝑠 𝑡 = 0,01𝑠

1
Així doncs, l’error en el període és el següent:

𝑑𝑇 1
𝜀𝑇 = √( )2 · 𝜀𝑡 2 = √( )2 · 0,012 = 4 · 10−4
𝑑𝑡 25

A més, com que l’error no depén dels valors de temps, serà el mateix per les oscil·lacions amb la placa
longitudinal i transversal.

De la mateixa manera, la velocitat angular o pulsació és una mesura indirecta que depén del període, i per
estimar-ne l’error necessitarem l’error en el període que acabem de calcular.

2π
𝜔=
𝑇

𝑑𝜔 −2π −2π −2π

𝜀𝜔 = √( )2 · 𝜀𝑇 2 = √( 2 )2 · 𝜀𝑇 2 = √( 2 )2 · 𝜀𝑇 2 = √( 2 )2 · 𝜀𝑇 2
𝑑𝑇 𝑇 𝑇 𝑇

Així, veiem que l’error en la pulsació depén dels valors del període. Per les oscil·lacions amb la placa
longitudinal és el següent:

−2π 2 −2π 2
𝜀𝜔 = √( ) · 𝜀𝑇 2 = √( ) · (4 · 10−4 )2 = 1′ 92 · 10−3 𝑟𝑎𝑑/𝑠
𝑇2 1,14402

Per les oscil·lacions amb la placa transversal:

−2π 2 −2π 2
𝜀𝜔 = √( 2
) · 𝜀𝑇 2 = √( ) · (4 · 10−4 )2 = 1′ 96 · 10−3 𝑟𝑎𝑑/𝑠
𝑇 1,13322

- (0.25 p). Quins dels dos valors podem aproximar a la freqüència pròpia ω0 d’oscil·lació del pèndol?
Raoneu la resposta.

Els valors obtinguts per la posició longitudinal de la plaqueta circular, ja que com menor sigui el
fregament, més feblement amortides seran les oscil·lacions, i millor aproximarem ω0 ≈ ω1.

2
b) (0.75 p). Pel cas de la placa en posició transversal: Ompliu la taula següent amb l’amplitud efectiva del
pèndol en funció del temps (afegint tantes files com calgui). Representeu gràficament Aef(t). Inseriu el
gràfic aquí, després de la taula (afegiu l’espai que calgui).

nº d’oscil·lació Temps (s) Aef (rad)

1 1,17 0,47

2 2,34 0,42

3 3,49 0,38

4 4,58 0,35

5 5,80 0,31

6 6,98 0,30

7 8,25 0,26

8 9,31 0,24

9 10,49 0,23

10 11,62 0,19

3
 Aef (rad)
0,5
0,45
0,4
0,35
0,3
0,25
0,2
0,15
0,1
0,05
0
0 2 4 6 8 10 12 14

- (0.25 p). Quin tipus de dependència s’obté? Perquè?

S’obté una dependència exponencial, ja que l’amplitud efectiva ve donada per la fòrmula exponencial

següent: A=A0·e-βt , amb l’exponent negatiu.

c) (0.75 p). Apliqueu logaritmes neperians a l’amplitud efectiva obtinguda a l’apartat b) i ompliu la taula
següent. Representeu gràficament ln(Aef) en funció del temps. Inseriu el gràfic aquí, després de la taula
(afegiu l’espai que calgui).

Temps (s)
nº d’oscil·lació ln(Aef)
1 1,17 -0,75502

2 2,34 -0,8675

3 3,49 -0,96758

4 4,58 -1,04982

5 5,8 -1,17118

6 6,98 -1,20397

7 8,25 -1,34707

4
 8 9,31 -1,42712

9 10,49 -1,46968

10 11,62 -1,66073

ln(Aef)
0
0 2 4 6 8 10 12 14
-0,2

-0,4

-0,6

-0,8

-1

-1,2

-1,4

-1,6

-1,8

- (0.25 p). Quin tipus de dependència s’obté? Perquè?

S’obté una dependència lineal, ja que en calcular el logaritme d’una funció exponencial obtenim una
recta de pendent -β.

d) (1 p). Ajusteu una recta als punts de l’apartat anterior (Inseriu el gràfic que mostra la recta de regressió
aquí), i determinant el pendent calculeu el paràmetre d’amortiment β. Anoteu-ne el valor i compareu-lo
amb el valor més pròxim a la freqüència pròpia d’oscil·lació. Es pot afirmar que es tracta d’una oscil·lació
feblement amortida?

5
 ln(Aef)
0
0 2 4 6 8 10 12 14
-0,2

-0,4

-0,6

-0,8

-1

-1,2

-1,4

-1,6
y = -0,0767x - 0,6977
-1,8

Aef=A0·e-βt → ln (Aef) = ln (A0·e-βt)= ln (e-βt)+ ln (A0)=- βt+ ln (A0)

Així doncs, la funció ln(Aef) és una recta de pendent –β, i per tant el valor de β és:

β = 0,0767

2. Estudi de les oscil·lacions forçades. [4.5 p]

a) (1 p). Indiqueu quin és aproximadament el període i la freqüència pròpia o natural del pèndol ressonant
(vist anteriorment a l'apartat 1a). Ompliu la següent taula per a cada posició utilitzada del bloc B del pèndol
impulsor, el seu període T, la seva freqüència ω, l’amplitud A del pèndol ressonant en l’estat estacionari, i
el producte (ωA)2.

T0 =1,13 ω0 =5,54

T (s) ω (rad/s) A (rad) (ωA)2

Posició bloc B (cm)
19 1,1 5,71198664 0,16 0,14622686

22 1,12 5,60998688 0,23 0,29676831

24 1,14 5,51156606 0,31 0,5296615

6
 25 1,15 5,4636394 0,38 0,78894953

26 1,16 5,41653906 0,44 1,04864196

26,5 1,16 5,41653906 0,45 1,09684916

27 1,17 5,37024385 0,45 1,08747438

27,5 1,18 5,32473331 0,42 0,93928296

28 1,19 5,27998765 0,33 0,57499066

31 1,22 5,15015189 0,2 0,20600608

34 1,25 5,02654825 0,14 0,09852035

b) (1 p). Representeu gràficament (ωA)2 en funció de la freqüència angular ω i inseriu el gràfic aquí.

(ωA)2
1,2

0,8

0,6

0,4

0,2

0
4,9 5 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7
ω

7
 - (1.5 p). Hauríeu d’obtenir un conjunt de punts en forma de pic com ara la gràfica de la Figura 3(b).
Determineu, sobre aquesta gràfica, la freqüència pròpia del pèndol ressonant ω0, l’amplitud del pic,
Δω, i utilitzant l’Equació (13), trobeu el paràmetre d’amortiment β. Compareu aquests valors amb la
ω0 i β obtingudes en els apartats anteriors, i comenteu els resultats.
-

ω0 =5’4 rad/s

𝛥𝜔 = 0’2 𝑟𝑎𝑑/𝑠
Δω
𝛽 = = 0′1
2

Com que el comportament del pèndol dista considerablement de l’ideal i es poden haver donat petits errors
de mesura, la gràfica obtinguda no mostra un pic gaire precís. Així, la seva amplada (𝛥𝜔) no és gaire precisa
i, en conseqüència, tampoc ho es 𝛽. Nogensmenys, el valor obtingut de 𝛽 s’aproxima força a l’obtingut a
través del pendent de la recta ln(Aef), si bé amb diferents graus d’exactitut. Alhora, la freqüència pròpia
del pèndol ressonant també dista notablement del valor obtingut en l’apartat 1a per les oscil·lacions amb la
placa en posició transversal. Com ja hem dit, això es pot deure al comportament del propi pèndol, als petits
errors de mesura i als errors de resolució.

𝛽 = 0,0767 ≈ 0,1

- (1 p). Finalment, trobeu el factor de qualitat Q del sistema, indicant com el calculeu.

1 1
𝑄 = 𝜔0 𝜏 = 𝜔0 · = 5′ 4 · = 35′2
2𝛽 2·0,077

Aquesta fòrmula tan sols la podem aplicar per amortiments petits.

8
3. Qüestions. [1.5 p]

1. (0.5 p). Penseu com a mínim tres exemples d’oscil·lacions forçades. Què vol dir en cada cas, buscar la
ressonància?

Un exemple d’oscil·lacions forçades seria un pare gronxant el seu fill. En aquest cas, la resonància seria
l’estat en que el pare faria la força en la mateixa direcció i sentit que la component tangencial de la gravetat.

Un altre exemple seria una persona agafant una molla amb la ma d’on pengés un pes, i en que la persona
mogués la ma amunt i avall. La resonància seria quan la persona fes la força amunt amb la ma quan el pes
pugés, i avall quan baixés.

El darrer exemple d’oscil·lacions forçades seria la sintonització d’un aparell de ràdio.

2. (0.5 p). Com depèn el factor de qualitat del paràmetre d’amortiment β? Com seria la Figura 3 si
pràcticament no hi hagués amortiment?

Com menor sigui l’amortiment, major és el factor de qualitat i més pronunciat és el pic de la gràfica
representada en la figura 3. Així, si pràcticament no hi hagués amortiment el pic creixeria molt
pronunciadament i assolint valors molt alts.

3. (0.5 p). Si en l’estudi de les oscil·lacions forçades no hi hagués plaqueta amortidora, amb quin
inconvenient ens trobaríem a l’hora de mesurar l’amplitud o bé el període?

4. Comentaris (opcional): En aquest apartat podeu indicar possibles errors que hagueu observat al guió,
millores que voldríeu proposar, o comentaris en general que vulgueu fer sobre aquesta pràctica.