BIEL SOTO 1BAT A

PRINCIPI DE LA CONSERVACIÓ DE L’ENERGIA MECÀNICA

(CÀLCUL DEL COEFICIENT DE FRICCIÓ)
RESUM
En aquesta pràctica el que hem volgut esbrinar i hem volgut calcular ha estat el
coeficient de fricció que hi ha entre una bola d'acer de 16'73 grams i una biga de
ferro la qual ha estat recoberta amb tefló.

FONAMENTS TEÒRICS
El principi de conservació de l’energia mecànica és una llei la qual va ser creada i
demostrada pel científic Émilie du Châtelet, el qual va comprovar que l’energia ni
es crea ni es destrueix, es transforma o es transfereix d’una forma o altra. Aquesta
llei i/o teoria, només pot ser correcte i funcional si estem parlant de casos i
situacions ideals, ja que a la vida real, per culpa del fregament que fa que una
lleugera part de l’energia es perdi no pot ser vàlida. Aquest fregament depèn del
coeficient de fricció, fent que l’objectiu principal de la pràctica sigui trobar aquest.
L’energia restant la qual no es veu afectada pel fregament, s’anomena energia
mecànica, que és el resultat de la suma de les energia potencials gravitatories (Ep) i
energia cinètica (Ec). Per aquesta pràctica es requereixen coneixement de física, per
ser exactes dinàmica i treball.

FÒRMULES NESCESÀRIES PER LA PRÀCTICA

● Energia mecànica (Em) = Ep + Ec
● Energia cinètica (Ec) =
● Energia potencial (Ep) =

2
 ● Fòrmula Treball (W) =
● Fòrmula fregament (Ff) = 𝐹𝑓𝑟𝑒𝑔 = 𝑁 · µ

● Fòrmula acceleració =
● Fòrmula velocitat =

OBJECTIUS
● Poder trobar el coeficient de fricció per saber quina és l’energia malgastada
amb el fregament
● Poder demostrar la perdua d’energia en els cossos de la vida real mitjançant
la pràctica
● Poder plasmar els resultats en gràfiques i taules

MATERIAL
➔ Bola d’acer amb una massa de 16’73g
➔ Carril de 2’45m pel qual llançarem la bola
➔ Cronòmetre
➔ Regla per mesurar la altura del carril
➔ Suport pel carril
➔ Objecte que es pugui enganxar al carril i que quan la bola xoqui faci soroll

PROCEDIMENT
1. Posem el carril a l’altura desitjada

3
 2. Preparem la resta del material que va ajuntat al carril, juntament amb el
cronòmetre, un llapis i un paper per anar apuntant el resultat que ens surtin
de les diferents llargades.
3. Deixem caure la bola d’acer i la fem impactar contra l’objecte que fa de tope
tres vegades per distància, és a dir: s’ha de fer impactar quatre vegades a la
llargada de 2’45m, quatre a la de 2m, quatre a la de 1’5m, quatre a la de 1m i
finalment quatre a la de 0’5m. Aquests s’han d’apuntar en unes taules les
quals després ens facilitaran poder calcular la mitjana del temps, la velocitat i
l’acceleració.

X(m) t1(s) t2(s) t3(s) t4(s) mitjana t a (m/s2) v (m/s)

(s)

0,5 0’82 0’75 0’84 0’84 x x x

1,0 1’26 1’12 1’33 1’14 x x x

1,5 1’51 1’48 1’5 1’49 x x x

2,0 1’73 1’63 1’66 1’7 x x x

2,45 1’85 1’85 1’95 1’98 x x x

𝑆𝑢𝑚𝑎𝑡𝑜𝑟𝑖 𝑑𝑒 𝑡𝑜𝑡𝑠 𝑒𝑙𝑠 𝑡𝑒𝑚𝑝𝑠

4. Calculem la mitjana del temps ( 𝐿𝑒𝑠 𝑣𝑒𝑔𝑎𝑑𝑒𝑠 𝑞𝑢𝑒 ℎ𝑒𝑚 𝑏𝑢𝑠𝑐𝑎𝑡 𝑒𝑙 𝑡𝑒𝑚𝑝𝑠
), l’acceleració (
1 2 2χ
𝑥= 2
𝑎·τ → 𝑎 = 2 ) i la velocitat (𝑣 = 𝑎 · 𝑡)
τ

X(m) t1(s) t2(s) t3(s) t4(s) mitjana t a (m/s2) v (m/s)

(s)

0,5 0’82 0’75 0’84 0’84 0’81 1’524 1’234

1,0 1’26 1’12 1’33 1’14 1’21 1’366 1’653

1,5 1’51 1’48 1’5 1’49 1’49 1’351 2’013

4
 2,0 1’73 1’63 1’66 1’7 1’68 1’417 2’380

2,45 1’85 1’85 1’95 1’98 1’9 1’347 2’578

5. Un cop ja tinguem la taula completada, calculem la velocitat de la bola en la

qual hauria d'haver arribat a baix, per poder dur a terme aquest càlcul hem
de calcular la resta de les energies cinètiques i potencials finals amb inicials,
però com que al principi deixem caure la bola, no existeix cap mena
d’energia cinètica, i com que al final no hi ha altura tampoc existeix cap mena
d’energia potencial, de manera que el que hem de fer és restar l’energia
cinètica final amb l’energia potencial inicial que això és el mateix que igualar
1 2
les 2 energies de manera que queda aquesta equació ( 2 𝑚 · 𝑣 = 𝑚 · 𝑔 · ℎ).

Un cop hem aïllat la v el que hem de fer és substituir les lletres per dades, de
manera que al final de fer l'operació la v ens donaria que és v = 3'131m/s.
6. Un cop hàgim fet aquesta operació, el que hem de fer és calcular l'energia
mecànica ideal que tindríem amb la velocitat recentment obtinguda, i llavors
calcular l'energia mecànica real amb la velocitat que hem obtingut fent les
fórmules. La diferència que hi ha entre les 2 és el treball del fregament. Un
cop tinguem totes aquestes dades calculem la força de fregament aïllant-la
de la fórmula del treball.
7. Un cop tinguem la força de fregament (Ff = N · µ) hem d'aïllar la lletra grega
nu, ja que això és el coeficient de fricció. I amb els coneixements de dinàmica
hem de trobar la força normal, la qual resultaria ser d'uns 1'60 N, i un cop es
posin totes les dades a la fórmula, podrem trobar que la = 0'006625

RESULTATS
Els resultats d'aquesta pràctica han estat vàlids de manera que hem fet una taula
perfecta, juntament amb uns gràfics correctes a la situació.

5
 X(m) t1(s) t2(s) t3(s) t4(s) mitjana t a (m/s2) v (m/s)
(s)

0,5 0’82 0’75 0’84 0’84 0’81 1’524 1’234

1,0 1’26 1’12 1’33 1’14 1’21 1’366 1’653

1,5 1’51 1’48 1’5 1’49 1’49 1’351 2’013

2,0 1’73 1’63 1’66 1’7 1’68 1’417 2’380

2,45 1’85 1’85 1’95 1’98 1’9 1’347 2’578

CONCLUSIÓ
Aquesta pràctica és molt complexa, ja que en una mateixa pràctica s'han de
plasmar diversos coneixements de física, és a dir no ens centrem només en unes
poques fórmules ni processos i al voler aconseguir aquest resultat hem de fer servir
diversos coneixements. Sense parlar que aquesta pràctica és relativament senzilla,
però si t'equivoques en un signe o en un decimal et pot fer variar molt el resultat, a

6
més a més, aquest experiment es pot fer de dues maneres la ideal o la real, sent
una més complicada que l'altra.