Estadística Aplicada – Problemes d’intervals de confiança i contrastos

d’hipòtesis

1. El grau d’humitat és una característica molt important en relació a la conservació

del gra (i també perquè el comprador paga la matèria seca). Si el blat ha estat segat
en condicions ambientals adients en l’època de la collita, és a dir, sense pluges i amb
temperatures superiors a 20ºC, ha de tenir un grau d’humitat entre el 9-13%. Ens
encarreguen que determinem si podem a no recol·lectar el blat d’un camp perquè el
grau d’humitat que presenta es troba entre 9 i 13%. Per això, agafem una mostra al
atzar de 1000 grans de blat i en calculem la seva humitat relativa. La mitjana de la
mostra és de 10.3% i la seva desviació típica de 2.1%.

A) Amb aquestes dades quina decisió prendries, si treballes amb un nivell de

confiança del 95%? Perquè?
B) Podem assegurar que la mitjana de la humitat relativa és inferior al 13%? Perquè?
t999,0.05=1.6464; t999,0.025=1.9623; t1000,0.05=1.6464; t1000,0.025=1.9623; Z0.05=1.645; Z0.025=1.96
21000,0.025 =1089.53; 21000,0.05 =1074.67; 2999,0.025 =1088.48; 2999,0.05 =1073.64

2. Podeu calcular l’interval de confiança de la desviació, amb el mateix nivell de

confiança que s’ha utilitzat en el problema 1?
t999,0.05=1.6464; t999,0.025=1.9623; t999,0.05=1.6464; t999,0.025=1.9623; Z0.05=1.645; Z0.025=1.96
21000,0.025 =1089.53; 21000,0.05 =1074.67; 2999,0.025 =1088.48; 2999,0.05 =1073.64

3. S’ha fet un treball en que es mesurava el creixement d’un pollets en funció de

l’aliment que rebien. Així, s’ha fet el seguiment a 10 pollets els quals es va mesurar
el seu pes abans de començar a controlar la quantitat d’aliment proporcionat (pes
inicial), al cap d’un més en el que es va donar 3 larves d’insectes diàries als pollets,
se’ls va tornar a pesar (pes final). Per poder avaluar la diferència de pesos entre l’inici
i final de l’experiment, cal reconèixer el tipus de disseny que tenim.

A) Creus que es tracta un disseny amb mostres independents o amb dades

aparellades? Per què?
B) Quin nombre de casos té aquest estudi?
C) Quantes variables té? Quines són?

4. Heu agafat una mostra de 25 individus a l’atzar, dels quals 3 presenten una mutació
genètica que els fa més sensibles al gust amarg. Us demanen l’interval de confiança
de la proporció d’individus amb aquesta mutació, a un nivell de confiança del 90%.
t24,0.05=1.7109; t24,0.025=2.0639; t25,0.05=1.7081; t25,0.025=2.0595 Z0.05=1.645; Z0.025=1.96
224,0.05=36.415; 224,0.025=39.3641; 225,0.05=37.6525; 225,0.025=40.6465

5. Esteu fent un estudi sobre com altera la pressió arterial un fàrmac determinat, de
manera que seleccioneu a l’atzar a 100 persones. A 50 d’elles els administreu el
fàrmac i als altres 50 els administreu un placebo (aigua amb sucre). Per poder avaluar
com afecta a la pressió arterial l’administració del fàrmac voleu comparar la pressió
arterial de les persones que han pres el fàrmac amb les que han pres el placebo.

A) Creus que es tracta un disseny amb mostres independents o amb dades

aparellades? Per què?
B) Quin nombre de casos té aquest estudi?
C) Quantes variables té? Quines són i de quin tipus?
 Estadística Aplicada – Problemes d’intervals de confiança i contrastos
d’hipòtesis

6. Es vol conèixer la diferència de biomassa de macroinvertebrats en dues condicions

diferents (amb i sense presència de depredador). Així, s’ha seleccionat dos rius, 1 amb
una densitat de truites elevada i l’altre sense peix, i a cada riu s’han agafat 5 mostres
de macroinvertebrats, totes de la mateixa mida (10 cm2) i s’ha calculat la biomassa
total d’aquests organismes. Aquestes són les dades obtingudes:

Riu sense peix Riu amb peix

Mostra 1= 10345 μg Mostra 1= 10211 μg
Mostra 2= 8876 μg Mostra 2= 6543 μg
Mostra 3= 12972 μg Mostra 3= 7003 μg
Mostra 4= 7543 μg Mostra 4= 5201 μg
Mostra 5= 9432 μg Mostra 5= 8231 μg

A) Es tracta d’un disseny amb dades aparellades o amb mostres independents? Per què?
B) Quin és el factor que s’analitza?
C) Quantes variables tindrà l’arxiu? I de quin tipus?
D) Quants casos?
E) Podem considerar les variàncies iguals?
F) Podem considerar que hi ha diferència en la mitjana de macroinvertebrats en funció
de tipus de riu?
G) Calculeu l’interval de confiança de la diferència de mitjanes
t10,0.05=1.8125; t10,0.025=2.2281; t9,0.05=1.8331; t9,0.025=2.2622; t8,0.05=1.8595; t8,0.025=2.306;
t5,0.05=2.015; t5,0.025=2.5706; t4,0.05=2.1318; t4,0.025=2.7764; Z0.05=1.645; Z0.025=1.96
210,0.05=18.307; 210,0.025=20.4832; 29,0.05=16.919; 29,0.025=19.0228;
25,0.05=11.0705; 25,0.025=3.7168; 24,0.05=9.4877; 24,0.025=11.1433;
F10,10,0.05=2.9782; F10,10,0.025=2.0639; F9,9,0.05=3.1789; F9,9,0.025=4.026;
F5,5,0.05=5.0503; F5,5,0.025=7.1464;
F4,4,0.975=0.1041; F4,4,0.95=0.1565 F4,4,0.05=6.3882; F4,4,0.025=9.6045

7. S’ha fet un experiment de degradació de fullaraca degut a canvis bruscs de

temperatura. De manera que s’han fet 6 paquets de fullaraca de aproximadament
1kg, i s’ha anotat el pes inicial de cada paquet. Posteriorment cada paquet es sotmet
a un cicle diari de pujades i baixades de temperatura de 17 a -3 ºC, durant 1 setmana.
En acabat s’ha tornat a mesurar el pes de cada paquet.

Pes inicial (g) Pes final (g)

Paquet 1-->991 Paquet 1--> 987
Paquet 2-->1013 Paquet 2 --> 1005
Paquet 3-->883 Paquet 3 -->882
Paquet 4-->1003 Paquet 4 -->990
Paquet 5-->945 Paquet 5 -->873
Paquet 6-->1063 Paquet 6 -->1054

A) Es tracta d’un disseny amb dades aparellades o amb mostres independents? Per què?
B) Quantes variables tindrà l’arxiu? I de quin tipus?
C) Quants casos?
D) Podem dir que hi ha hagut un canvi significatiu en el pes?
E) Calculeu l’interval de confiança de la diferència de mitjanes
t12,0.05=1.7823; t12,0.025=2.1788; t11,0.05=1.7959; t11,0.025=2.201; t6,0.05=1.9432; t6,0.025=2.4469;
t5,0.05=2.015; t5,0.025=2.5706; Z0.05=1.645; Z0.025=1.96
211,0.025 =21.92; 211,0.05 =19.6751; 212,0.025 =23.3367; 212,0.05 =21.0261;
25,0.025 =12.8325; 25,0.05 =11.0705; 26,0.025 =14.4494; 26,0.05 =12.5916
F12,12,0.05=2.6866; F12,12,0.025=3.2773; F11,11,0.05=2.8179; F11,11,0.025=3.4737;
F6,6,0.05=4.2839; F6,6,0.025=5.8198; F5,5,0.05=5.0503; F5,5,0.025=5.8198
 Estadística Aplicada – Problemes d’intervals de confiança i contrastos
d’hipòtesis

8. En un procés d'envasat automàtic d'ampolles d'aigua mineral, el contingut net de

les ampolles segueix una llei normal de desviació estàndard  = 2 cl. Per tal de
controlar el procés, s'ha seleccionat una mostra de 5 ampolles i s'ha mesurat el seu
contingut net d'aigua mineral (en cl). Els resultats obtinguts són: 1002, 1000, 1002,
999 i 1001.

Calculeu un interval de confiança del 90%, 95% i 99% de la mitjana  del contingut
net de les ampolles.
t5,0.05=2.015; t5,0.025=2.5706; t4,0.05=2.1318; t4,0.025=2.7764; Z0.05=1.645; Z0.025=1.96

9. Es vol estimar la mitjana  del temps d’espera a saber els resultats d’un experiment.
Se sap d’altres vegades que la variància del temps d’espera és aproximadament de 9
min2. Quants experiments caldrà controlar si es vol, amb un 95% de confiança, que
el valor real de  difereixi com a màxim en un minut de la mitjana de la nostra mostra?
Z0.05=1.645; Z0.025=1.96

10. Com ja sabem, el llúpol (Humulus lupulus) és molt important per a la

caracterització i la qualitat de la cervesa produïda. La quantitat de polifenols del llúpol
tenen molta importància ja que proporcionen el sabor astringent de la cervesa i
precipitats de diferents colors. Un estudi ens ha proporcionat que el contingut de
polifenol d’una mostra de 200 llúpols és de 120 mg/l amb una desviació mostral de
15 mg/l. Quin seria un interval de confiança del contingut de polifenols amb un nivell
de confiança del 90%?

Fórmules i valors de taules:

 s p(1  p)
xn  z / 2 xn  tn 1, / 2 p  z / 2
n n n
t199,0.05  1.653 t199, 0.025  1.972 t 200,0.05  1.652 t200, 0.025  1.971 z0.05  1.645 z0.025  1.96

11. En un assaig es prenen mides de bacteris en un cultiu en plaques de petri. S’han

agafat 9 dades i se n’ha calculat la mitjana essent x = 5.23 µm i la desviació és de
1.2 μm. Per a decidir si aquest bacteris són del grup que superen els 6 μm, en primer
lloc calcularem un interval de confiança de la mitjana poblacional amb un nivell de
confiança del 95%.

Dona l’interval de confiança

Fórmules i valors de taules:

 s p(1  p)
xn  z / 2 xn  tn 1, / 2 p  z / 2
n n n
z0.05  1.645 z0.025  1.96 t9,0.05  1.833 t9, 0.025  2.262 t8,0.025  2.306 t8,0.05  1.860
 Estadística Aplicada – Problemes d’intervals de confiança i contrastos
d’hipòtesis

12. S’està realitzant un experiment d’enriquiment de nitrogen en uns cultius. S’ha

mesurat el nitrogen que contenen unes plantes per cm2, i al cap d’un any d’estar
enriquint els cultius amb nitrogen s’ha tornat a mesurar el contingut de nitrogen de
les mateixes plantes. L’experiment s’ha fet amb diferents espècies (sp1 i sp2):

N inicial N al cap d'un any N inicial N al cap d'un any

sp planta sp planta
(μg) (μg) (μg) (μg)
1 1 2 2.8 2 1 1.1 1.2
1 2 3.3 4.3 2 2 2 2.3
1 3 4.1 4.7 2 3 2.1 2.1
1 4 2.1 2.6 2 4 1.6 1.8
1 5 3.1 3.6 2 5 1.9 2
1 6 1.9 2.7 2 6 2.1 3
1 7 2.7 3.4 2 7 2.2 2.9
1 8 3.1 3.9

Per a cada una de les preguntes que teniu a continuació:

a) Indiqueu les hipòtesis del contrast i justifiqueu-les.

b) Calculeu l’estadístic de contrast i indiqueu la distribució que segueix
c) Calculeu el valor p i la regió d’acceptació
d) Indiqueu a quina conclusió arribeu

Les fórmules i probabilitats que podeu utilitzar són:

p  0 X n  0 XD
 N 0,1  t n1  t n 1
 0 (1   0 ) s n sD
n n

n1  1S12  n 2  1S 22 X 1 X2   t n1  n2  2 X 1 X2  t

S 2
 1 1 n1  n2  2  
n1  n2  2 S12 S 22
p
Sp  
n1 n2 n1 n2

S2 S12n
𝑥 𝑛𝑝 (n  1) ~  n 1 ~ Fn 1,m 1
~𝜒  02 S 22m
𝑛𝑝 1 𝑝

t15,0.025  2.131 ; t14, 0.025  2.145 ; t13,0.025  2.160 ; t 8,0.025  2.306 ; t 7, 0.025  2.365 ;
t 6, 0.025  2.447 ; t15,0.05  1.753 ; t14, 0.05  1.761; t13,0.05  1.771; t8,0.25  1.860 ;
t 7 ,0.05  1.895 ; t 6,0.05  1.943 ; z0.025  1.96 ; z0.05  1.645
15,0.025  27.488 ; 14,0.025  26.119 ; 13, 0.025  24.736 ; 15, 0.05  24.996 ;
14,0.05  23.685 ; 13, 0.05  22.362 ;
F8, 7,0.025  4.90 ; F7,6,0.025  5.7 ; F6,5, 0.025  6.98 ; F8,7, 0.05  3.73 ; F7 ,6, 0.05  4.21 ;
F6,5, 0.05  4.95 ; F8, 7 , 0.975  0.22 ; F7,6,0.975  0.195 ; F6,5,0.975  0.17 ; F8, 7, 0.95  0.29 ;
F7 ,6, 0.95  0.26 ; F6,5, 0.95  0.23
 Estadística Aplicada – Problemes d’intervals de confiança i contrastos
d’hipòtesis

A) Sense tenir en compte l’espècie, el tractament ha implicat un canvi significatiu del

contingut en nitrogen de les plantes, considerant que el canvi pot ser positiu però també
negatiu?
B) També es vol analitzar si la variabilitat de l’increment de nitrogen en les plantes ha estat
el mateix per les dues espècies.
C) A continuació es vol analitzar si l’increment de nitrogen en les plantes ha estat el mateix
per les dues espècies.
D) Si se sap que una planta de manera natural pot augmentar el seu contingut en nitrogen
en 0.35 μg/cm2 en un any. Creus que per alguna de les espècies el tractament, en realitat,
no ha tingut cap efecte ja que l’increment registrat de nitrogen podria venir donat de forma
natural?
E) Per considerar que un tractament és apte per a la seva comercialització s’hauria de
complir que en més del 70% dels casos (considerant conjuntament les dues espècies),
s’observi un increment de pes superior o igual a 0.5 μg/cm en un any. Podem afirmar que
el tractament és apte per a la comercialització?

13. Un partit polític afirma que el seu candidat a la presidència és recolzat pel 55%
dels electors. Es pren una mostra de 1000 electors dels quals un 51% recolzen
l’esmentat candidat. Jutgeu l’afirmació que realitza el partit.
t999,0.05=1.6464; t999,0.025=1.9623; t1000,0.05=1.6464; t1000,0.025=1.9623; Z0.05=1.645; Z0.025=1.96
21000,0.025 =1089.53; 21000,0.05 =1074.67; 2999,0.025 =1088.48; 2999,0.05 =1073.64

14. En una estadística sobre empreses emergents exitoses de l’àmbit bio es van
estudiar 148 empreses, de les quals 106 eren dirigides per homes i 42 per dones.
Després de 3 anys, 15 de les empreses dirigides per homes van ser exitoses i 7 de
les dirigides per dones. Hi ha diferències significatives entre les proporcions
d’empreses dirigides per homes i per dones que tenen èxit?
T148,0.05=1.6552; t148,0.025=1.9761; t147,0.05=1.6553; t147,0.025=1.9761; Z0.05=1.645; Z0.025=1.96
2148,0.025 =183.573; 2148,0.05 =177.389; 2147,0.025 =182.458; 2147,0.05 =176.293
22,0.025 =7.3778; 22,0.05 =5.9915; 21,0.025 =5.0239; 21,0.05 =3.8415

15. En un estudi volem controlar el nivell de sulfur d’hidrogen H2S, per veure si ens
supera el 25% del nivell mitjà diari. Tingueu en compte que el nivell mitjà diari segons
la normativa és de 40 g/m3. Com que no podem fer un seguiment continu, s’han
agafat 10 dades i se n’ha calculat la mitjana i la desviació, essent la mitjana 15.233 i
la desviació 10.571.

Per a decidir si superem els límits de control o no, calcularem el valor p i ho

contrastarem a un nivell de significació del 10%.
Supera l’interval de confiança el 25% del nivell mitjà diari?

Fórmules i valors de taules:

p  0 X n  0
 N 0,1  tn1
 0 (1   0 ) s n
n
t10,0.1=1.372; t10,0.05=1.8125; t10,0.025=2.2281; t9,0.1=1.383; t9,0.05=1.8331; t9,0.025=2.2622;
Z0.1=1.282; Z0.05=1.645; Z0.025=1.96

A) Quines són les hipòtesis nul·la i alternativa per a aquesta anàlisis?

B) Dóna el valor p, la regió d’acceptació i el resultat del contrast?
 Estadística Aplicada – Problemes d’intervals de confiança i contrastos
d’hipòtesis

16. Se suposa que la variabilitat del temps de reacció (en segons) d’un determinat
experiment químic és menor o igual que 1.6 segons2. S’ha extret una mostra de
mida n = 90, de la qual se sap que s2 = 2.8. Es pot mantenir que la variabilitat del
temps de reacció és menor o igual que 1.6 segons2?
T90,0.05=1.6552; t90,0.025=1.9761; t89,0.05=1.6553; t89,0.025=1.9761; Z0.05=1.645; Z0.025=1.96
290,0.025 =118.135; 290,0.05 =113.145; 289,0.025 =116.989; 289,0.05 =112.022

17. S’ha comprovat com la ingesta d’estenols vegetals permet reduir els nivells de
colesterol en sang, ja que inhibeixen parcialment l’absorció de colesterol que té lloc
a l’intestí. Heu fet un experiment per comprovar si això és cert. Heu dissenyat un
experiment en que teniu 10 ratolins de laboratori i avalueu el canvi en els nivells de
colesterol després d’haver-los administrat durant un mes, una dosi diària de 0.5g
d’estenols vegetals. Els ratolins abans de començar l’experiment presentaven una
mitjana en sang de colesterol de 315.9, mentre que un acabar l’experiment la mitjana
de colesterol era de 314.45. Els ratolins van reduir de mitjana 1.45 mg/dL de
colesterol en sang, amb una desviació de 0.76 mg/dL.

X 1  X 2   t n1  n2  2
X 1 X2  t XD S12n
n1  n2  2    tn 1 ~ Fn 1,m 1
1 1 S12 S 22 SD S 22m
Sp  
n1 n2 n1 n2 n

t18, 0.05 = 1.73 t18, 0.025= 2.10 t9, 0.05= 1.83 t9, 0.025= 2.26
Z0.05= 1.65 Z0.025= 1.96 F18,9, 0.05= 2.96 F9,18, 0.025= 2.92

a) Quina anàlisi has aplicat?

b) Quin valor d’estadístic has obtingut? Indica la fórmula utilitzada
c) Quina hipòtesis nul·la i alternativa has plantejat?
d) Creus que el vostre experiment dona suport als estudis que una ingesta de 0.5g diaris
d’estenols poden reduir significativament els nivells de colesterol en sang? Indica el valor
p utilitzat, la regió d’acceptació i com els has utilitzat per poder respondre la pregunta

18. Com ja sabem, el llúpol (Humulus lupulus) és molt important per a la

caracterització i la qualitat de la cervesa produïda. La quantitat de llúpol que es fa
servir de mitjana per una cervesa corrent és de 7.5 grams per litre. Una mostra de 9
cerveses estudiades ens ha proporcionat que la mitjana és de 8 i la desviació és de
1.2. Es tracta de cervesa ordinària o d’alt continguts de llúpol?

a) Quines són les hipòtesis nul·la i alternativa per a aquesta anàlisi?

b) Dóna el valor p, la regió d’acceptació i la decisió presa?

Fórmules i valors de taules:

X n  0 p  0
 tn1  N 0,1
s n  0 (1   0 )
n
T8,0.1=1.397; t8,0.05=1.860; t8,0.025=2.306; t9,0.1=1.383; t9,0.05=1.8331; t9,0.025=2.2622;
Z0.1=1.282; Z0.05=1.645; Z0.025=1.96
 Estadística Aplicada – Problemes d’intervals de confiança i contrastos
d’hipòtesis

19. La qualitat sonora d’un violí depèn de la qualitat de la fusta emprada. Ara bé, l’ús
de fongs com el Physisporinus vitreus pot modificar la qualitat de la fusta, afectant a
la densitat d’aquesta i al seu mòdul de l’elasticitat. En un assaig amb fongs s’han
obtingut 9 fustes i se n’ha calculat la mitjana de la densitat essent x = 405.23 Kg/m3
i la desviació 31.2 Kg/m3. Podríem acceptar que aquestes fustes podrien servir per a
simular el so d’un Stradivarius, que té una densitat mitjana de 350 Kg/m3.

a) Quines són les hipòtesis nul·la i alternativa per a aquesta anàlisi?

b) Dóna el valor p, la regió d’acceptació i la decisió presa?

Fórmules i valors de taules:

p  0 X n  0
 N 0,1  tn1
 0 (1   0 ) s n
n
T8,0.1=1.397; t8,0.05=1.860; t8,0.025=2.306; t9,0.1=1.383; t9,0.05=1.8331; t9,0.025=2.2622;
Z0.1=1.282; Z0.05=1.645; Z0.025=1.96

20. Com ja sabem, la qualitat sonora d’un violí depèn de la qualitat de la fusta
emprada. En un estudi complementari a l’anterior, l’ús del fong Xylaria longipes com
a modificador dels paràmetres de la qualitat de la fusta, densitat i mòdul d’elasticitat,
ens ha proporcionat que la mitjana de la densitat d’una mostra de 9 fustes és x =
325.23 Kg/m3 i la desviació 31.2 Kg/m3. Podríem acceptar que aquestes fustes no
assoleixen la densitat mitjana d’un Stradivarius que és de 350 Kg/m3.

a) Quines són les hipòtesis nul·la i alternativa per a aquesta anàlisi?

b) Dóna el valor p, la regió d’acceptació i la decisió presa?

Fórmules i valors de taules:

X n  0 p  0
 tn1  N 0,1
s n  0 (1   0 )
n
T8,0.1=1.397; t8,0.05=1.860; t8,0.025=2.306; t9,0.1=1.383; t9,0.05=1.8331; t9,0.025=2.2622;
Z0.1=1.282; Z0.05=1.645; Z0.025=1.96

21. En un estudi ambiental es vol controlar el nivell de contaminació, per veure si els
dies amb nivell alt són només un 10%. S’han agafat 180 dades diàries durant 6 mesos
de les quals 20 sobrepassaven el nivell alt.

Sobrepassem el límit del 10%?

Fórmules i valors de taules:

X n  0 p  0
 tn1  N 0,1
s n  0 (1   0 )
n
t179, 0.025  1.973 t179,0.5  1.653 z0.05  1.645 z0.025  1.96 t19,0.5  1.729 t19, 0.025  2.093
 Estadística Aplicada – Problemes d’intervals de confiança i contrastos
d’hipòtesis

22. Davant la sospita que l'hàbit de fumar d'uns treballadors pot influir en la qualitat
de les peces que fabriquen, es van prendre dues mostres, una de fumadors i una altra
de no fumadors, i es va classificar les peces fabricades en tres categories en funció de
la llargada teòrica de la peça. Aquesta classificació tenia en compte si la llargada de
la peça era inferior al percentil 10, si estava entre el percentil 10 i el 90 o era superior
al percentil 90. Analitzeu les dades de la taula següent:

Llargada peces
Fumadors <p10 p10 - p90 > p90 Total
Si 117 529 19 665
No 125 1157 17 1299
Total 242 1686 36 1964
26,0.025 =14.4494;  6,0.05 =12.5916;  5,0.025 =12.8325;  5,0.05 =11.0705;
2 2 2

22,0.025 =7.3778; 22,0.05 =5.9915

23. Un estudi realitzat a l'Hospital Universitari de Maryland (USA) sobre l'evolució de

92 pacients d'infart de miocardi va posar de relleu una curiosa relació: de 39 pacients
sense animals domèstics, 11 varen morir abans dels 5 anys, mentre que dels 53
restants, amb animals domèstics, només en varen morir 3. Intenteu donar una
explicació al resultat obtingut.
24,0.025 =11.1433; 24,0.05 =9.4877; 23,0.025 =9.3484; 23,0.05 =7.8147;
22,0.025 =7.3778; 22,0.05 =5.9915; 21,0.025 =5.0239; 21,0.05 =3.8415

24. Es vol estudiar la importància de les espècies tòxiques de fitoplàncton en tres

hàbitats diferents (platja, port, llacuna). Per a l’estudi s’ha mostrejat el fitoplàncton
en 5 localitats i s’ha obtingut el següent resultat:

loc1 loc2 loc3 loc4 loc5

sp1 23 109 0 222 0
sp2 44 127 0 203 0
sp3 2 98 4 197 54
sp4 15 67 8 186 48
sp5 6 116 11 210 32
sp6 18 81 0 170 44
sp7 19 93 4 165 23
sp8 28 99 2 154 0
sp9 25 118 6 215 31
sp10 56 127 0 202 0

Les espècies en negreta són les identificades com a espècies tòxiques i les localitats han estat
escollides perquè corresponen als diferents hàbitats analitzats:
localitats 1 i 3 --> platja
localitat 2 i 4 --> port
localitat 5 --> llacuna

Existeix relació entre la riquesa d’espècies tòxiques i no tòxiques i el tipus d’hàbitat

on es troben?

Canvia el resultat si s’utilitza el nombre d’individus?

26,0.025 =14.4494; 26,0.05 =12.5916; 25,0.025 =12.8325; 25,0.05 =11.0705;
22,0.025 =7.3778; 22,0.05 =5.9915
 Estadística Aplicada – Problemes d’intervals de confiança i contrastos
d’hipòtesis

25. Es classifiquen 416 individus segons defectes en la visió i el color d’ulls, amb els
següents resultats:

Blaus Verds o grisos Marrons

Normals 55 42 152
Miops 23 22 74
Hipermetrops 12 14 22

a) Hi ha dependència entre els defectes i el color dels ulls.

29,0.025 =19.0228; 29,0.05 =16.919; 28,0.025 =17.5345; 28,0.05 =15.5073;
24,0.025 =11.1433; 24,0.05 =9.4877

26. Un fisiòleg vegetal realitza un experiment de germinació amb tres espècies

diferents de plantes de desert en presència d’una concentració de sals del 0.2%. Els
resultats obtinguts són:

Espècie Núm. plantes Núm. plantes no Total

germinades germinades
A 87 13 100
B 83 17 100
C 82 18 100

Pot considerar-se diferent el nombre de plantes germinades segons l’espècie?

26,0.025 =14.4494; 26,0.05 =12.5916; 25,0.025 =12.8325; 25,0.05 =11.0705;
22,0.025 =7.3778; 22,0.05 =5.9915

27. Un estudi de l’hàbit de fumar dels estudiants de secundària i de l’hàbit de fumar

de llurs progenitors ens proporciona les següents dades

No fuma Sí fuma
Cap dels progenitors fuma 1168 188
Un dels progenitors fuma 1823 416

Els dos progenitors fumen 1380 400

5375
Hi ha dependència entre l’hàbit de fumar dels fills i el dels progenitors?
26,0.025 =14.4494; 26,0.05 =12.5916; 25,0.025 =12.8325; 25,0.05 =11.0705;
22,0.025 =7.3778; 22,0.05 =5.9915

28. En una certa facultat els estudiants es classifiquen segons el sexe i si s'han
graduat o no als 5 anys d'haver començat els estudis. Per als alumnes que varen
començar a l'any 1980 la llicenciatura es tenen els següents resultats:

Sexe Graduat No Graduat Total

Home 15 35 50
Dona 12 18 30
Total 27 53 80
Estudieu si hi ha diferències en el sexe per obtenir la graduació en 5 anys.
24,0.025 =11.1433; 24,0.05 =9.4877; 23,0.025 =9.3484; 23,0.05 =7.8147;
22,0.025 =7.3778; 22,0.05 =5.9915; 21,0.025 =5.0239; 21,0.05 =3.8415
 Estadística Aplicada – Problemes d’intervals de confiança i contrastos
d’hipòtesis

29. Un grup de senyals de transmissions s'ha analitzat per a investigar si contenia

sorolls paràsits i si hi havia o no errors de transmissió. Diríeu que hi ha alguna relació
entre la presència d'errors transmissió i sorolls paràsit? S’ha obtingut les següents
freqüències:
Amb paràsits Sense paràsits Total
Amb errors 12 31 43
Sense errors 113 134 247
Total 125 165 290
 3,0.025 =9.3484;  3,0.05 =7.8147;  2,0.025 =7.3778;  2,0.05 =5.9915;
2 2 2 2

22,0.025 =7.3778; 22,0.05 =5.9915; 21,0.025 =5.0239; 21,0.05 =3.8415

30. En una campanya de formació de treballadors consistent en una sèrie de 8

xerrades de 15 minuts cadascuna, es va anotar el grau d'assistència a la mateixa i el
rendiment dels assistents a ella després d'un mes de realitzar-la (en comparació amb
el seu rendiment en el control anterior). El grau d'assistència es va dividir en tres
categories: Alt (7-8 sessions), Mig (5-6 sessions) i Baix (menys de 5 sessions). Els
resultats en 830 individus foren els de la taula següent. Analitzeu-los.

Rendiment
Assistència Pitjor Igual Millor
Alta 25 180 45
Normal 45 290 55
Baixa 20 150 20

29,0.025 =19.0228; 29,0.05 =16.919; 28,0.025 =17.5345; 28,0.05 =15.5073;

24,0.025 =11.1433; 24,0.05 =9.4877
31. Per a avaluar si el grau d'assistència (Completa, Regular, Baixa) a un curs de
formació de treballadors condicionava l'opinió sobre la utilitat del mateix (útil, Poc
útil, Inútil), una mostra de 1.600 treballadors va ser classificada com a la taula
següent. Que es pot deduir d'aquestes dades?

Assistència
Utilitat completa Regular Baixa
Útil 603 113 37
Poc útil 316 189 125
inútil 104 67 46
29,0.025 =19.0228;  9,0.05 =16.919;  8,0.025 =17.5345;  8,0.05 =15.5073;
2 2 2

24,0.025 =11.1433; 24,0.05 =9.4877

32. En un experiment efectuat amb 227 persones, s'han observat el color del cabell i
el color dels ulls. Es vol saber si el color del cabell és un caràcter independent o no del
color dels ulls en aquesta població humana. La distribució obtinguda és la següent:

Cabell
Ulls Ros Castany Negre Total
Blaus 65 26 8 99
Verds 32 41 24 97
Marrons 5 16 10 31
Total 102 83 42 227
29,0.025 =19.0228; 29,0.05 =16.919; 28,0.025 =17.5345; 28,0.05 =15.5073;
24,0.025 =11.1433; 24,0.05 =9.4877
 Estadística Aplicada – Problemes d’intervals de confiança i contrastos
d’hipòtesis

33. Es va realitzar una enquesta a 2.979 persones per a avaluar la seva opinió sobre
l'atenció rebuda als ambulatoris de la Seguretat Social, classificant-los també en
relació als seus estudis. Analitzeu les dades de la taula.

Opinió
Estudis Bona Regular Dolenta Total
Cap 800 144 32 976
Primària 905 312 67 1284
Batxillerat 287 157 44 488
Mitjos 95 48 11 154
Superiors 38 32 7 77
 15,0.025 =27.4884;  15,0.05 =24.9958;  14,0.025 =26.1189;  14,0.05 =23.6848;
2 2 2 2

28,0.025 =17.5345; 28,0.05 =15.5073

34. Segons les dades de l'INEM, al desembre de l'any 1994 hi havia 6.236 llicenciats
de Ciències de la Informació a l'atur. Dels registres es desprèn que la major part
dels aturats correspon a la franja d'edats compresa entre els 25 i 34 anys amb un
62.5%, mentre que els menors de 25 anys són el 16% i els majors de 35 anys, el
21.5%. Dintre de cada grup, el 24.5% dels aturats menors de 25 anys són homes,
percentatge que puja al 34.5% dels aturats entre 25 i 35 anys i arriba al 60% per
als majors de 35 anys. Estudieu la independència de les dues variables i raoneu si de
les dades es desprèn si hi ha o no discriminació envers les dones en la contractació
de llicenciats de Ciències de la Informació.
26,0.025 =14.4494; 26,0.05 =12.5916; 25,0.025 =12.8325; 25,0.05 =11.0705;
22,0.025 =7.3778; 22,0.05 =5.9915